_edited.jpg)
A Catalunya tenim tradicions molt arrelades.
La diada de Sant Jordi és una d'aquestes i tothom va buscar la forma de poder donar la rosa i el llibre a la seva parella.
Un altre tradició nostrada és haver de preguntar quan comença un viatge:
ON ÉS EL PERDI?
Que com sempre va fer tard.
Bé sort que vam quedar amb marge de temps i el viatge va començar esplèndidament:
- Uns polos conmemoratius molt ben dissenyats i molt còmodes.
- Finalment, tothom va arribar.
- Un vol puntual i sense incidències.
- Saludem a Kuone
- Autocar compartit amb els amics dels King's Pebrots i
- Arribada a l'hotel Dunas Puerto.
A partir d'aqui comença l'obra coral en 3 actes i un epíleg titulada:
SI NECESITAS CEMENTO
ACTE I
ESCENA I
(Un carrer típic d'una ciutat turística andalusa, apartaments, botiguetes i restaurants. Molta llum imitant un sol aclaparador. 25 persones amb grans patilles i poblades barbes caminen en cercle uniformades amb el mateix polo).
Caminant I: Algú sap on anem?
Caminant II: Al restaurant 'Botijo'.
Caminat III: I algú sap on és?
Caminat IV: L'Asensi.
(Els 25 personatges fan unes quantes voltes a l'escenari seguint l'Asensi, cada cop més suats, agobiats i morts de gana).
Caminant V: Asensi! Pregunta si anem bé.
Asensi: No cal que porto un mapa. Si ens perdem pago la primera ronda.
(Els 25 personatges fan unes quantes voltes més a l'escenari seguint l'Asensi, empapats de suor, arrosegant-se pel terra, morts de set. Se senten, amplificats, sorolls de gana dels bodells).
Asensi (molt educadament a un portuense): Perdone ¿qué vamos bien para el restaurante 'Revoltijo'?
JAVIER HENKEL (cridant ): ¡Se ha perdido, Asensi se ha perdido! ¡Que pague la ronda, que pague la ronda!
ESCENA II
(La terrassa del restaurant 'Clavijo'. Taules amb papereres plenes de closques de marisc i paperines de pescaíto frito. El rellotge marca les 15:00. 25 comensals, també, barbuts).
COMENSAL I (amb la boca plena de cazón adobado) Nyam, nyam!
COMENSAL II (Amb una jerra de cervesa) : Glu, glu!
COMENSAL III (una dona amb una pota d' escamarlà): Crec, catacrac!
LOMU (mirant les huevas arronsant el nas) : A mí me gusta más la carne.
MANUEL: Collons, no diueu res!
CAPI: Vamos a brindar ¡Por los organizadores!
CORALMENT: (tots alçant la copa) ¡Bien, bravo!
SANTI: ¡Y por el tesorero que ha cuadrado las cuentas!
CORALMENT: ( tots alçant la copa) ¡Bien bravo!
(Finalitza l'escena amb els comensals a taules bebent i xerrant animadament en grupets. Tots somriuen. Pujen les converses creuades. Tots gesticulen i riuen).
ESCENA III
(La coberta del barco que va del Puerto a Cádiz. Llum a dojo. De fons un horitzó maritim. 20 passatgers barbuts relaxats parlen i es fan fotos en grupets a ambdós costats de l'escenari que simula les bordes del barco. 5 passatgers están asseguts com a la peli 'Los lunes al sol'. Un d'ells amb ulleres de sol és Le Mex que dorm com una soca).
ESCENA IV
( Els turistes barbuts molt animats es van fent fotos al Malecón, al Teatre Romá, a la Caleta. Finalment, l'escenari te de fons una platja amb figures de banyistes)
100% URUGUASHO: Hasta en España se cumple la ley del embudo.
LOMU: Es sierto, viste.
SANTI: ¿Qué ley es esa?
100% URUGUASHO: la ley del embudo: la mina más buena con el tío más boludo.
ESCENA V
(Un carrer de Cadis. Uns paisans asseguts en un portal veuen com passa el grup del Barça i escolten les converses en catalá. Pregunten a dos del Barça que tanquen el grup)
Paisá I: Du yu espic ingli?
Jordi Mataró (sorprès) Du yu espic espani?
Paisá II(sorprès) Eeeh?
Santi: Es que somos españoles.
Jordi Mataró (rient): Pensábamos que estábamos en Gibraltar.
Paisá I: E que han pasao otro vestío como vosotro hablando inglé.
Paisá II: ¿Tenei un pitiyo?
Jordi Mataró: No, no fumamos.
Paisá II: ¿Y un euro pa una servesa?
ESCENA VI
(El mateix barco de l'escena III. Llum de tarda. Hi ha el grup de 25 barbuts i 5 irlandesos)
UN IRLANDÈS GRAN PER EDAT I TAMANY (cantant a ple pulmó): See them mixing the cemento! See them mixing the cemento! SEE THEM MIXING THE CEMENTOUUU!
SAM: Excuse me, what are you singing?
L'IRLANDÈS GRAN (acompanyant la cançó amb gestos) : See …. them …. mixing ….. the … cemento. When I come to Spain I SEE … THEM …. MIXING … THE … CEMENTO.
JORDI MATARÓ(Cantant): See them mixing the cemento! (riu)
SAM: See them mixing the cemento!!!
½ SCRUM: ¡Si necesitas cemento! ¡Si necesitas cemento! ¡SI NECESITAS CEMENTO!
MANUEL (molt xulo amb barret cow boy davant un irlandés) : Dile que yo para desayunar me como tres irlandeses.
L'IRLANDES: I will kill you tomorrow!
(Un irlandes llença al mar les ulleres del seu colega, aquest li treu una bamba I la llença al mar. Finalment llencen la bamba desparellada. El barco es mou; peró el capità de l'equip irlandés es mou més i de forma desacompasada. Parla amb el Pelos i acaben ensenyant-se les panxes)
ESCENA VII
Escena musical.
(Bodega del Club de Rugby. Fotos antigues d'equips de rugby. Samarretes de clubs. Cartells de partits i tornejos. Taules i una barra amb un barril de cervesa. Barrejats els Portu Vets, els King'S Pebrots, els irlandesos i els Barça Vets.
La gent menja amb ànsia morcón, llagostins, salchicón I beuen cervesa.
Com sempre en aquestes situacions puja el tó de les converses.
Els del Puerto treuen plats amb ensaladilla rusa i els irlandesos la menjen,sense cuberts, ficant-hi els seus ditassos.
Porten un estofat de vedella i el Santi va buscant alguna cullera 'poc' llepada per tastar-lo).
½ SCRUM: Santi, deja eso que aquí hay cucharas limpias.
UN GRUP D'IRLANDESOS: SEE THEM MIXING THE CEMENTO!!
SAM: Vamos a animar a los del Barça, que canten.
SANTI: Bueno
FUBY (Pujat a una cadira canta 'CORNELIO PÉREZ' i 'QUERIDA IRENE')
(Els irlandesos es van apropant i quan el Fuby acaba la cançó un l'abraça efusivament)
PACO (amb una birra a la ma canta 'En Inglaterra se ha permitido')
½ SCRUM(cridant com un boig canta la tornada):
¡MARICÓN EL QUE NO BAILE
MARICÓN EL QUE NO BAILE!
(L'escena acaba amb tots els del Barça i un irlandés ballant i cantant la cançó.
Alguns porten cerveses fredes que es beuen a l'instant i tenen com efecte que les veus són cada cop més ronques).
ACTE II
ESCENA I
(Una habitació d'hotel)
EDU DELE: Perdi, hem d'anar al camp. Vens?
PERDI: (Bocaterrosa al llit) : URRMMBPPFGREDSSCIUOMMMM...NNNOOOO!
ESCENA II
(Un camp de rugby. Ll'equip del Barça i els irlandesos. Treuen els irlandesos i tot l'equip del Barça canta i balla 'Maricón el que no baile'. Els irlandesos flipen. Els Portu Vets aplaudeixen).
ESCENA III
(Els jugadors del Barça arriben vestits de rugby a una piscina, es queden en pantalons d'esport i es van ficant a una piscina. Neden i fan bromes).
LE MEX: Voy a hacer la ballena (es capbuça i fa la balena ensenyant el cul).
½ SCRUM (apareix des d'el fons de la piscina i treu mig cos de l'aigua): ¡Esto es la ballena!
LE MEX: Eso es el cachalote.
½ SCRUM (imita al Mex i ensenya un llom i un cul gran com el d'una balena blava).
ESCENA IV
(Una terrassa a l'ombra d'uns arbres. Taules amb gots i plats. Una barra amb beguda i menjar. La gent menja I beu relaxada. Parlen I riuen. Algú s'apropa a la barra i porta més plats i beguda).
EDU DELE:El arranque roteño está collonut.
FUBY (amb dos plats de papas con chocos): ¿Alguien quiere?
PELOS: ¡Que vuelva el jamón!
SAM (amb un plat d'arros): ¡Está muy bueno!
ENRIQUE: Sí, como el de los irlandeses en La Teixonera.
(La gent va a la barra i torna amb plats de pinxos, de carn, de chistorra i cervesa i fino. I continúen parlant i rient)
ESCENA V
(L'EDU DELE porta una bossa plena de regalets. En primer terme EL CAPI va rebent regals)
EL CAPI (Ple de regals): Gracias. Muchas gracias.
CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!
½ SCRUM: ¡Si no los repartes vas a tener exceso de equipaje!
FUBY: ¡Y el fondo no lo pagará!
CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!
ESCENA VI
(Dues olles de fang, 20 ampolles de rom, llimones i canyella)
LO FATA (amb un encenedor, suant i cremant-se els dits): Aixó no hi ha qui l'escalfi. Porta un altre encenedor.
EDU: A veure amb aquest.
UN PORTUENSE: ¿Oye, pisha, farta musho?
LO FATA: Todavía ni lo hemos encendido.
(Un cop encès els del Barça canten 'El Meu avi')
EDU CHABAL (amb una tapa d'una olla fent de safat és dirigeix –com no- a les portuenses)¿Un vasito de cremat, guapas?
ESCENA VII
½ SCRUM:
Me voy a tomar un Gin Tonic que es digestivo.
EDU DELE: Jo també.
SANTI: I jo.
EDU DELE: Aquest matí m'has dit que no beuries res.
SANTI: Pero l'Alex diu que és digestiu.
EDU DELE: Ai, Déu meu, com anem.
(Beuen els Gin Tónics. Apareix Le Mex i li diu a la noia de la barra)
LE MEX: Ponme un vaso con hielo y limón.
LA NOIA: ¿Y qué le echo?
LE MEX: Nada, hielo y limón (y se va)
LA NOIA (flipa): ¿¿¿???
LE MEX: Ahora me echas Coca Cola.
LA NOIA: ¡Qué raros son los catalanes!
½ SCRUM: Ponme otro Gin Tonic.
LA NOIA: Ya no queda tónica. Van a buscar más.
½ SCRUM: Pues échale limonada.
½ SCRUM: Ponme otro Gin Tónic.
LA NOIA: Ya no queda ginebra.
½ SCRUM: ¿Qué queda?
LA NOIA: Vodka.
½ SCRUM: Vale, ponme vodka con, a ver, yo que sé (amb indiferència)… Sprite.
ESCENA VIII
(Una placeta de toros. Espectadors cridant. Al burladero: Paco, Le Mex, ½ Scrum i Edu Dele).
LES ESPECTADORES (cantant): ¡MUSHO MIEDO, MUSHO MIEDO, EH!
(Saltan al ruedo Pako, Le Mex y el ½ SCRUM. La plaza se hunde con los OLÉS y los aplausos. Gritos de ¡TORERO, TORERO!)
ESCENA IX
SANTI (Arriba a un grupet del Barça saltant i cridant): Ya tengo mote ya tengo mote.
½ Scrum: Ah, ¿Cuál?
SANTI: Un irlandés ha visto como me llamo y ha añadido CLAUS. SANTI CLAUS.
FUBY: SANTI CLAUS?? (dubtós) Claus? ¡NICOLÁS! ¡NICOLÁS!
SANTI: Nicolás no me gusta.
FUBY: ¡Pues te jodes, Nicolás!
ESCENA X
(L'interior d'un autocar. És fosc)
LE MEX (Cantant des de la ultima fila): ¡Una piedra en el camino, me enseñó que mi destino era rodar y rodar!
CORALMET: ¡RODAR y RODAR!
LE MEX: ¡Allá en el rancho grande…!
CORALMENT: ¡…ALLÁ DONDE VIVÍA!
UNA SENYORA DELS KING'S PEBROTS: Déu meu, quin desastre!
ACTE III
ESCENA I
(La sala de facturació d'un aeroport).
LOBESNO: Jesulín, que somos un grupo del Barça y si te puedes hacer una foto con nosotros.
JESULÍN: Ahora cuando acabe voy.
(Posen per la foto els maestros Paco, Le Mex y ½ Scrum y el apoderado EDU Dele)
ESCENA II
(La sala d'arribades d'un altre aeroport)
SANTI (dirigint-se al grup): Bueno, ja estem, no?
LE MEX (Apareix amb un donut i cantant): ¡Cumpleaños feliz!
CORALMENT: ¡Cumpleaños feliz!
LE MEX: Estas son las mañanitas que cantaba el Rey David ….!!
(Santi, molt emocionat, agraeix i fa abracades i petons)
EPÍLEG
(23 d'abril. 07:00 del matí. Passeig de Maragall de Barcelona. Entra un cotxe ple de nens, bosses i balons de rugy. Condueix l'Esther).
NIEVITAS: Bon dia, Esther. Aquí tens el Santi. Com va?
ESTHER: Ja veus aquí amb el cotxe ple de nens i bosses i aquella colla al Puerto menjant pescaíto!
