Es va fixar la data de cloenda de la temporada de Veterans el dia 30 de maig a Cornellá
Hi vam a anar una bona colla entre jugadors, dones, fills, tietes, avis i nasciturus.
Vam omplir tot un vestidor i en aixó arriba el Dani Vázquez:
* És l'aniversari del Dani Vázquez, diu un * Que nos ponga tetas a todos, diu un altre * Somos lo peor, remata un tercer.
Comença l'escalfament dirigit pel Vicenç Sellés:
*15 abdominals * Je,je * 15 flexions * Ja,ja
Continuem l'escalfament ben junts fent pinya i semblany un equip i el Capi fa l'alineació:
*Santi, tú de segunda? * Mientras aguante, vale?
I comença el PARTIT CONTRA EL BADALONA:
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
I el Santi es troba assegut a la banqueta del Badalona:
* "D'aixó, m'en vaig amb els del Barça" * Cuida't
I s'en va xino xano creuant el camp fins la banqueta del Barça:
*Com tens la cama? *Bé, per qué? *Collons! quina òstia!
Si algú sap el resultat del partit, que m'ho digui.
PARTIT CONTRA ELS KING'S PEBROTS
Quan juguem contra els King's Pebrots em quedo bocabadat amb la seu ànim i trempera. Les seves ganes de jugar. Els que no volen portar pantaló curt de color vermell i també amb els que vesteixen el de color vermell.
D'aquest partit vull destacar la lluita personal del Fuby amb el gran i calb del King's Pebrots. Lluita que va guanyar el Fuby amb els seus placatges.
Hem de destacar a la resta de jugadors:
Al Vasko que feia temps que no jugava.
Al Chica i les seves fintes
La marca de l'Edu
La marca del Perdi i el passe que em va fer confiant en mi i que em va caure. Gràcies i disculpes.
Fernando Lombardero placa sense por i el seu tocayo Alegría lluita les pilotes fins que es trepitajat pels seus colegues i el Sam .
Pako, Rafa, Vicenç, Alex i Alex, Gonzalo saben que son imprescindibles.
Joan Gómez i la seva força a les agrupacions i Keko i el seu domini.
Alberto i les seves curses per la banda.
Dani, Sam i Fata munten la linia.
Ramon lluita totes les agrupacions i touches.
El Carles feia honor el seu nom 'corre corre' en quan trobava un forat
Si em deixo algú, disculpes.
Gràcies expreses a Joan Gómez fill per fer-nos d'àrbitre
TERCER TEMPS
Pollastre a l'ast, croquetes i patates: Bona idea que es va menjar còmodament a les taules i amb MOLTA més dificultat a les grades.
Les rentadores treballaràn de valent amb les taquesses d'oli:Oi, Santi? Oi, Carlitos? Oi, Nievitas?
El Salvador va llegir i donar els premis de la temporada. Ni un vam guanyar, tu ... ni un..
Ni el de tercer temps ... i aixó que hem jugat tota la temporada com locals.
Com va dir el fotògraf: ¡Para el año que viene patastas fritas y agua!
Al Carles Gómez li va tocar el premi de la rifa i no se, tu, no m'ho explico com s'ho manega....!
peró va acabant sucant el Capi ..... com sempre!!!
Per acabar un bonic poema sobre la memòria molt adient:
Juraría que he sido feliz
una vez en la tierra.
Pero tú no lo sepas, mi alma
pero tú no lo sepas.
No sé el día, el año tampoco,
ni el siglo siquiera,
ni si fue de mañana o de tarde
o noche serena.
Pero yo juraría que un día
fue la paz de la guerra.
No sé quién estaba conmigo,
si era blanca o era morena,
ni si era de amor o del solo
temblor de la yerba.
Pero yo juraría que fue
verdad verdadera.
Yo de cierto no sé si fui yo
o fue otro cualquiera:
sólo que era feliz y que toda
la vida lo era.
Pero tú no lo sepas, mi alma,
pero tú no lo sepas.
una vez en la tierra.
Pero tú no lo sepas, mi alma
pero tú no lo sepas.
No sé el día, el año tampoco,
ni el siglo siquiera,
ni si fue de mañana o de tarde
o noche serena.
Pero yo juraría que un día
fue la paz de la guerra.
No sé quién estaba conmigo,
si era blanca o era morena,
ni si era de amor o del solo
temblor de la yerba.
Pero yo juraría que fue
verdad verdadera.
Yo de cierto no sé si fui yo
o fue otro cualquiera:
sólo que era feliz y que toda
la vida lo era.
Pero tú no lo sepas, mi alma,
pero tú no lo sepas.
Fins la propera