Homenatge a Le Mex

El partit Blues/Yellows és legendari.

Quants cops hem intentat organitzar un partit Blues/Yellows?

INFINITS

S'havia arribat a fer?

NO, MAI

Quan s'ha jugat?

QUAN HI HA HAGUT UN MOTIU EXTRAORDINARI.

Quin ha estat aquest motiu extraordinari?

QUE CARLOS GERHARD, LE MEX, SE'N VA AMB LA FAMILIA (amb la seva s'entèn) A SINGAPUR.

Carlitos et trobarem a faltar als partits, als entrenaments, fent d'entrenador dels nois. Als viatges i als sopars.

Peró fes-te a la idea que un dia d'aquests els Veterans apareixerem per Singapur.

Deixant la crònica sentimental, els actes del passat diumenge 20 de febrer van començar a les 11:00 del matí i plegàvem ben entrat el vespre.

Algunes persones, peró, ja portàvem dies dedicats a comprar, apuntar gent i organitzar el comiat. Gràcies expresament a Edu Chabal, Edu Dele, el Capi, Félix.

Gràcies també a Carlos i Fernando per renunciar a jugar el partit i dedicar-se a prepar l'asado.

Gràcies també a tots els que a les 11:00 del matí estàven netejant i arreglant la zona de l'asado.

Què crida l'atenció del partit? Que 35 paios es presentin un diumenge a les 12:30 per jugar un partir d'homenatge a un colega.

Hi havia gent que feia temps que no veia. I, sincerament, gent que no havia vist mai. Demostració clara que aixó rutlla.

El partit va ser com els entrenaments: ens fem més mal entre nosaltres que qun juguem contra un altre equip.

Si, fins a la primera part hi havia mal rollo, empentes, hòsties i bronca amb l'àrbitre.

Després va passar el que tots esperàvem: un partit entre amics, no de costellada, si no d'asado.

I el Joan Gómez dir-li que no faci cas de les bejenades dels Veterans. Que són bona gente; peró hi ha cops que, als partits, perden l'oremus.

L'estoneta que vaig jugar de yellow (real yellow) i les agrupacions eren dures. I recordo que vaig netejar un parell de rucks amb cert èxit, fins que LO REI DELS BLUES, FATA, amb va fer un placatge i vaig demanar el canvi.

Després em vaig dedicar a una segona lluita: Fer de cobrador.

No cal continuar amb la discusió dels que s'apunten i dels que no. Més que res per que sembla que els Veterans o ens barallem per uns croisants o ens barallem entre nosaltres.

Només dir que 110 persones aplegades per acomiadar un amic és un exitàs.

Amb les fotos que adjunto, podeu comprovar l'emotivitat de l'entrega de records.

Com resum, es van acabar dos barrils de cervesa, no se quantes ampolles de vi, dues olles de cremat i un barreño de mojito.

I, a tot aixó, el Fuby amb el feix de bitllets a la butxaca.... i la boina calada ....

I vam marxar cap a casa molt alegres, fent -multiples- petons a les dones.

Fins la propera.