ESCURUGBY: mayo 2008

viernes, 23 de mayo de 2008

Campeonato de España. Gijón 16 a 18 de mayo 2008

Campeonato de España: Pre Benjamines, Benjamines y Alevines.

Los días 17 y 18 de mayo, se celebró el Campeonato de Escuelas de Rugby en Gijón.

Fue un fin de semana inolvidable.

No exagero.

Fue inolvidable por la dedicación, esfuerzo y superación de los chavales.

Los resultados así lo demuestran:

• Pre Benjamines: 5º Copa de Oro. Quintos de España.
• Benjamines: Subcampeones Trofeo de Plata. 10º de España.
• Alevines: 5º Plata, después de una eliminatoria decidida a cara y cruz con una moneda. 13º de España.

Jugaron de maravilla. Los viajes a Francia y a Inglaterra han sido provechosos.

Los Benjamines perdieron en los cruces contra los que finalmente fueron los campeones de España, El CAU Valencia y la final contra el BUC.

Yo estuve siguiendo especialmente el equipo de Benjamines. Quiero agradecer a Paco Peña todas sus ganas, amor por el Rugby. Ha sabido trasladarlo a los niños. La evolución ha sido espectacular. Gracias Paco.

Por otra parte, quiero destacar el espléndido rato que pasamos con los padres, delegados y entrenadores en Gijón ‘la nuit’. 16 botellas de sidra, unos centollos y unos percebes son las pruebas. Hay también unas fotos impagables.

Gracias a aquellos padres que se ofrecieron a cuidar de los niños, mientras unos cuantos nos íbamos de juerga.

Dejo aquí unas fotos para que comprobéis. De la noche, publico la más recatadita.

Saludos.

miércoles, 7 de mayo de 2008

Amistós Veterans Barça Brescia 26 abril 2008

BARÇA BRESCIA 26 abril 2008
Autor: Santiago; Data: 07/05/2008 17:55:17

La primavera comença el 20 de març, peró a Barcelona té un dia oficial d’inici. És la Diada de Sant Jordi.

Aquest dia tots els barcelonins surten al carrer a comprar llibres i roses a les nombroses paradetes que es munten.

Surten tots, milers de barcelonins, tots els turistes i a més, aquest any, el supporters del Manchester United.

Jo treballo a la vora de la Plaça Catalunya i les Rambles i la gentada que omplia tot aquest àmbit em va servir per fer un entrenament intensíssim: entrades a agrupacions, contrapeus, percusions, presió contínua fins que vaig arribar a l’estació de Metro.

Com és un dia tan bonic, tan assoleiat, tan culte, vaig fer memoria d’uns versos famosos:

“Lasciate ogni speranza, voi ch'intrate … ”

Molts pensareu: Què s’empatolla aquest?

Doncs, dissabte 26 d’abril teniem un partit contra els Veterans de Brescia. Si, si un partit contra uns jugadors d’un pais que juga les 6 nacions i ha participat al Mundial.

Em va semblar que deviem oblidar-nos de qualsevol esperança de guanyar un equip Italia.

Peró no comptava amb un fet. Que aquest equip de Veterans de Rugby del Barça és fantàstic.

Vam guanyar 20-10.

El partit va ser, efectivament, amistós. Els italians van fer dos assajos; però el Barça va tenir el partit controlat en tot moment i quan va ser necessari va petjar una mica l’accelerador i … fet.

Vull destacar unes guantes jugades:

* La percusió del Paco Peña a un italiá que el va deixar pa l’arrastre. Al tercer temps, el pobret m’explicava que feia tres mesos que jugava a Rugby. Estava fet miques.

* El iaio gran italiá que jugava amb molt estil.

* La crida col.lectiva a Salvatore, l’italiá fashion.

Aportacions històriques a la tècnica del Rugby:

Com savem, els ‘9’ són gent àgil, amb tècnica depurada i de complexió fisica continguda.

Doncs els Veterans del Barça tenen a un mig melee de 1,95 y 120KGR de pes en canal. En anglés s'anomena ‘Solid Scrum-half’:

*¿A dónde vas, que en Veteranos no puedes levantarte de la melee? Va dir el referee.

* ¡Pero si yo soy el ‘9’! va aclarir el 9.

* ¡Pero cómo ponéis a este pedazo bicho de 9! Va respondre l’àrbitre.
Tercer Temps:

El vam organitzar a un lloc més agrable que el nostre Pati Club House d’estrangis. Vam muntar les taules sota els arbres del Sitari i va estar força bé.

El Paco feia entrepans de paté i les ‘mammas’ italianes li deien: ‘questo è per me’. ‘Questo’ eren els entrepans, no el Paco …. Em sembla.

POSTPARTIT: No hi ha gaire que explicar. Vaig arribar a casa com si res. De vegades, sorprenem a la dona, que ens mira de reüll.

Fins el pròxim partit

www.fcbrugby.com
fcbrugby@hotmail.com

webmaster: GIL