Felicitación de Navidad. Autor: Enrique Jalle

BON NADAL

Viaje de los SUB 14 a Berlín

Ha sido un fin de semana espectacular, con un tiempo espléndido y mucho Rugby.

Queremos agradecer todo el esfuerzo de Matías Aristarain, quien nos acompañó en todo momento, hizo de cicerone y controló hasta el último aspecto de la organización del fin de semana.

También queremos agradecer a

Alois Zeller
Udo Weller
Chris Schmid-Bleek y
Martin y Barbara Blume

sus atenciones y amistad.

Gracias a Maggie y a Emilio por acompañarnos y por su hospitalidad.
Especial mención merecen las familias alemanas que tan amablemente alojaron a los jugadores del Barça. Gracias por su hospitalidad.

Esperamos verlos a todos en Barcelona el año próximo.

Los chicos disfrutaron de una visita cultural muy interesante, Puerta de Brandenburgo, Reichstag, Memorial del Holocausto, muro de Berlín, Museo de los aliados.

El sábado por la tarde los jugadores del Barça realizaron un entreno dirigido por Matías Aristarain y Carlos Gerhard. Tuvimos que lamentar la lesión en la clavícula de Ramón Aparicio y perdimos un jugador fundamental para los partidos del día siguiente. Afortunadamente, los servicios médicos alemanes lo diagnosticaron y trataron inmediatamente.

Fue un entreno intenso y físico que enseñó a nuestros jugadores que hay que ser disciplinado y trabajar con seriedad.

El domingo por la mañana se celebró el torneo. Participaron 5 equipos:

Belin Rugby Union
RK 03
Berliner Rugby Club
B.S.Verein
FC Barcelona Rugby

Estos fueron los resultados:
BARÇA 22 Rugby Klub 03 Berlin 12
BARÇA 10 BERLINER RUGBY CLUB 17
BARÇA 5 BERLIN RUGBY UNION 40

Bien, de los 4 equipos alemanes, 1 era de la edad y tamaño de los del Barça y ganaron el partido con comodidad, reforzados por algunos jugadores del Berliner Rugby Club.

Por primera vez, los alevines jugaron en el campo completo. Pudieron comprobar que hay que tener un buen fondo físico y tener muy claras las posiciones y funciones de cada uno en el campo.

El partido contra el Berliner Rugby Club fue en el que más disfrutaron nuestros jugadores, a pesar de perderlo, tuvieron que trabajar duro y defender ante un equipo físicamente superior y atacar moviendo la bola por la línea.

El último partido contra el BERLIN RUGBY UNION supuso que nuestros chicos de 13 y 14 se enfrentaran a un equipo de 15 y 16 años mucho más poderosos físicamente. A pesar de ello, aguantaron en las agrupaciones y realizaron atrevidas carreras por la banda enfrentándose a unos defensores que placaban sin miramientos. Matías Alegría fue el protagonista de esas incursiones.

Hay que agradecer la participación de los jugadores del BRC que nos ayudaron a completar nuestra alineación:

Aaron
Henrik
Jakob
Jason
Juan
Lautaro
Schiad y
Tom

El campo de deportes de Jungeferheide es extraordinario. Está en medio de un bosque, rodeado de lagos y el sol y los colores de otoño le dan un aspecto acogedor, cálido.

A esa calidez, ayudó el tiempo excepcional en Berlín para la estación, despejado y soleado y con temperatura agradable.
Reiteramos nuestra invitación a los amigos del Berliner Rugby Club y esperamos poder recibirlos en Barcelona.

Para finalizar, gracias muy especiales a todos los padres que confiaron en el proyecto, nos confiaron a sus hijos y realizaron el esfuerzo económico de enviar a sus hijos a Berlín. Como siempre, sin vuestra disposición nada saldría adelante.

EGOR TORDERA OCT 2010

POST FESTUM, PESTUM

Crec que resumeix l'ànim dels que vam anar al Torneig EGOR de Tordera i, també, dels que no van venir.

Si, després d'una festa, d'una FESTASSA, com el torneig de Rugby Platja de la Mercè:

* ÈXIT d'organització.
* ÈXIT de participació.
* ÈXIT esportiu

arriba la DEPRE ...
... És que no ha vingut tanta gent, és que erem 4 gats, és que no contesten, és que vam perdre, és que....

Doncs jo hi veig coses molt bones:

Que després d'un mes de feina d'organització i un cap de setmana anterior dedicat al rugby 21 paios es desplacin a Tordera a jugar a Rugby em sembla un notable compromís.

Que volem sortir dels partidets habituals amb el Badalona, els Kings Pebrots, el Tarragona i tinguem les ganes i l'ànim de jugar amb equips anglesos i francesos.

I tinc els records del dissabte:

* Com vam aplaudir i riure tots quan va apareixer el Villanueva, el Lambreta, el Dani, el Longo o el Fernando
* Parlar amb els anglesos de l'Old Costonians, que em recordàven als anglesos de Lancaster.
* Veure com Le Mex pactava amigablament les normes Golden Oldies.
* Recordar com l'Alex, el Keko i jo els hi guanyàvem totes les touches, fins que van posar al més jove i mes alt.
* Com paràvem als anglesos a la mateixa linia de marca i que no ens van fer un assaig fins a l'ultim minut de la primera part.
* l'Asensi placant i defensant la bola i el seu germá d'apertura.
* El Keko intentant trencar la linia francesa.
* Le Mex defendiendo con chutes desde 22.
* El Vicenç, el Pelos, Joan, Carles ... tots... el Perdi, Edu, Alberto, Carlos, Edus (x2).
* Que em dieu del Sam defensant la bola fent d'ala i el Fernando recolzant i aguantant als francesos i als del Sitges??
* Quantes birres vau beure fent la pirula amb el tiquet?

Aqui teniu un enllaç per que veieu que fins i tot ens fan servir per donar nom al Torneig:

http://www.marca.com/2010/09/30/mas_deportes/rugby/1285853368.html


I als habituals que faltàven Paco, Fuby Cristian, Rafa, Gonzalo, Ramon que els esperem el pròxim partit.

Felicitats al Cristian i al Rafa.

I als que van estar amb la familia a disfrutar que sic transit...!

I els lesionats Gonzalo i Ramon que es millorin

I ara per no deixar 'charco', a Berlin amb els alevins y sin haberlo pensado me ha salido un pareado.

TORNEIG DE RUGBY MERCÈ 2010

No vull fer la crònica d'un matí excepcional.
No vull fer la crònica d'un èxit.
Vull explicar com els Veterans del Barça decideixen organitzar un Torneig.

Ja diuen els experts que les decisions humanes no son racionals, que ens movem per impulsos.
Que si haguèssim d'analitzar tot per prendre una decisió, no fariem res.

Això tan tècnic, fa anys i panys que per aquestes terres es coneix com 'seny' i 'rauxa'.

Si els Veterans haguessim tingut seny ens hauriem anat de vacances tan panxos sense mal de caps de tornejos ni gaites.

Però com vam tenir un cop de rauxa vam decidir organitzar un torneig, sabent que disposàvem de 15 dies laborables.

I es va fer, es van convèncer a l'Ajuntament, al Barça, a patrocinadors i equips participants.

La feina ha estat descomunal.

En un altre lloc agrairem la participació de molta gent.

Aqui vull nombrar només a una persona: a l'Àlex Roses 'Pelos'.

Per la seva dedicació... hores, reunions, trucades.
Pel seu entusiasme encomanador.
Per creure des d'un principi en que sortiria.
Per aguantar i tirar endavant.

Ha estat la pedra angular d'aquest torneig.

Gràcies Àlex.



Vivim envoltats per abismes de fracàs.
Ha arribat el moment de creuar-los sobre ponts d'esperança.
Avançarem junts,amics, avançarem com un sol home
(Ethan Canin, America, America)

El Torneig de Rugby Platja a la pàgina oficial del FC Barcelona

Aquí l'enllaç

http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/altres_esports/temporada10-11/rugbi/09/n100923113070.html

I la imatge

Torneig de Rugby Platja de la Mercè a la Web oficial de les festes de la MERCÈ 2010

http://www.bcn.es/cgi-bin/veure_ag.pl?idioma=CA&id=99400254481&v=MERCE

Torneig Rugby Platja Mercè 2010

Lloc: Platja de La Barceloneta davant de l'Hotel ARTS
Quan: 25 de setembre 2010, dissabte de 10:00 a 16:00

Equips participants:

Escoles:
Poble Nou
Calella
Castelldefels
FC Barcelona

Veterans:
Calella
Badalona
Seleccionado Argentino de Veteranos
FC Barcelona

A més:

CAMP DE INICIACIÓ AL RUGBY .... REGAL PER TOTS ELS NENS PARTICIPANTS. US HI ESPEREM!!!!!!

Qui és l'estrella del Rugby d'aquesta foto?

Torneig 7 Platja a Calella 26 JUN 2010

Veiam.

Convocar un torneig de Veterans a les dues de la tarda no és gaire considerat. No és gens considerat, si hem de ser sincers.

Les dues de la tarda son les 12:00 hora solar. L'hora sense ombra.

Vull dir que feia una calda espatarrant.

Peró els Veterans -i les seves dones- tenen recursos contrastats i què millor que muntar un pic nic amb truita, amanides, meló i altres viandes que hem d'agraïr a les families Peña i Vilaseca.

Per arrodonir la preparació pel partit res millor que tres sangries de chiringuito per quatre jugadors.

I amb aquesta joia estiuenca ens escalfem pel torneig de 7 platja de Calella.

Es van presentar quatre equips: El Calella, el Cornellà, el Corralito i el Barça.

El primer partit va ser contra els amics de Calella. Un equip jove amb ganes i força amb els que vam empatar.

El segon va ser contra el Cornellà. UN PUTO DESASTRE. Bronca, ganes de liar-la. Joc brut. Cops.

Per primer cop he vist que un jugador PEGUI a l'àrbitre del partit.

I aixó a un partit de platja, familiar, fora de competició ... Per passar una estona.

INACCEPTABLE.

El resultat no m'importa. I jo ho tinc clar: No jugaré partits contra el Cornellà.

L'escena que els responsables de l'escola del Cornellà van deixar pel matí també va ser memorable: PEGADLES, PEGADLES cridava un paio als seus jugadors i per acabar d'abobar-lo va ordenar als nois que no fessin el passadís de final del partit.

Apa, que juguin sols!!!

L'últim partit del torneig va ser contra El Corralito i el Barça va fer un grapat de marques.

Una de les marques la va fer amb una agilitat felina aquest humil cronista. Com va passar en un altre ocasió he hagut de recòrrer a fotògrafs ocasionals que m'han facilitat una document gràfic extraordinari.

Està guanyant la seva aparició a aquestes cròniques el nostre amic Salseta que va ser el Pichichi del torneig.

I cap a quarts de 9 vaig plegar que ja n'hi havia prou de platja de Calella. Que vaig arribar a les 10:00 pel torneig de l'escola.

Fins la propera

Partit Veterans FC BARCELONA - BOULDERS RFC DENVER USA

Jo, fins dimecres, de Denver no sabia res, excepte que hi havia un cantant de country que es deia John Denver qui, ves per on, va morir en accident aeri.

Doncs, dimecres, vaig aprendre que Denver és la capital de Colorado i que te un equip de rugby -si de rugby, no de futbol america- que es diu Boulders RFC i que els seus Veterans volien jugar contra el Barça.

Son aquest Veterans de Denver un equip composat per gringassos blancs, mes aviat talludets.

L'equip estava format per veterans joves que just havien deixat de jugar i Ultra Veterans.

Un d'aquest ultra veterans era gran, molt gran, mes o menys com dos Asensis, el nostre mes ultra veterà.

D'aquest iaio gringo deia el nostre amic Sam que segur que era un ex marine que havia lluitat a la guerra de Corea.

Per que us feu una idea n'hi havia varios del volum del nostre maestro 1/2 scrum.

El partit es va jugar al limit del reglament per part dels iankis i el Barça responia en conseqüència.

Mentre va arbitrar el nostre amic Diego Pacheco, el partit dur, fisic i agresiu es va anar controlant.

Els americans van fer una marca nomes començar; pero no van passar d'aqui. El Barça va aguantar i guanyant terreny, fins que va arribar l'empat fruit d'una jugada on van intervenir *quin orgull pel papi* els dos Pelos el pare i el fill. El fill va marcar després d'una passe del seu pare fruit d'una lluita que va guanyara la defensa dels de Denver.

El partit continuava sent jugat jugat amb molta força pels dos equips.

L'Alex Villanueva xocava, placava i entrava amb tota la seva *molta* força i els americans ho patien.

El Keko va treure la seva ànima gòtics i es va ficar a totes les agrupacions. No es veien mes que els seus braços i cames agafant a tothom.

*AARRGGG, GGRRRRR, UURGFT!!! deia bufant.


Hem de nombrar aqui l'excepcional partit del nostre amic Salseta, mes que res per que s'acostumi al bateig i -ho dic per experiència- mes val que calli i no ens doni mes idees.

La resta com sempre al limit i defensant i atacant continuament i no els nombro per que ells saben qui són i a més surten a totes les cròniques.

I aqui, els americans demanen canviar l'arbitre per que li fa ilu arbitrar a un paio que tenien per allà voltant.

I es va liar el merder.

Entrades en fora de joc, tancàven la sortida de la bola, ficàven les mans, placàven alt i el ianki aquell amb la seva bareta, les ulleretes i el cabell blanc passant de tot i òsties i mes òsties.

I el Capi s'en va del camp després de haver dit a l'àrbitre tots els insults que el seu ric, florit i barroc castellà de l'Uruguay li va permetre.

I un ianki dels joves i gansos apareix amb un ull tot blau i amb la cella oberta.

Li deia al Carles Gomez:

*You, fuck you!!!!
* Pero si yo no te he tocado.

Alló que diuen, "lances del juego":

*"es que estaba dándome en las costillas tol rato, si ya no había ni agrupación ni nada. Y el tio va me da y me tira y se me fue el codo a la ceja y me giro un poco y veo que se la he abierto".

* "Y yo un puñete, le meti un puñete en el ojo, mira, si".

Finalment, els americans van fer una marca més i vam acabar 1-2.

Passadís per anar calmant els ànims (excepte el de l'ull blau i la cella oberta que amb els seu ciclòpic i iracund ull sà ens llançava llamps, rajos i centelles), foto de grup i al tercer temps.

Va ser un tercer temps ben assortit de cervesa i viandes.

Les converses amb els americans van ser molt cordials. Bon ambient.

Finalment va arribar el moment dels parlaments i em va tocar fer de traductor. El representant del Boulders RFC ens va donar les gràcies i tal i em va entregar un escut o metopa del seu club.

Nosaltres vam entrgar una samarreta del Barça al Delegat de l'equip i un altre al millor jugador del partit que sabeu qui va ser?: és clar el de l'ull i la cella que hi era a una racó empipat sense parlar amb ningú. Va sortir a recollir la samarreta va intentar fer , je,je, bona cara i somriure. Tothom va aplaudir.

Finalment es fa entrega de l'exitós almanac 2010 dels veterans a una representant femenina de l'equip. I els americans trien a una rossa molt simpàtica (no transcriuré els epítets que li van dedicar ni la descripció de la seva antomia que vaig sentir) que s'en va anar molt contenta amb l'almanac i va voler que tots signèssim.

Vam acabar l'entrega dels records i m'en adono que ja no tinc la metopa a les mans.

Qui la tindrà?

Fins la propera

Partit 10é aniversari Parets Vet. Parets- Vet Barça

Protegit d'un sol estepari, a l'ombra d'uns arbres, vaig presenciar un partidàs dels Veterans del Barça.

Si, ja fa uns quants anys que anem voltant per aquests camps de rugby de Déu i d'arreu i hem vist partits alegres i durs, invernals i festius.

Peró, clar com diu el nostre referee de capçalera: des de fora es veu tot diferent, des d'un altre angle.

És clar, fora estava fresquet a l'ombra i els cops s'els portaven uns altres.

Vaig veure un bon partit de rugby on uns Veterans amb una distribució d'edat *ho sento* superant els 40 es va enfrontar a un equip molt més jove.

El Barça guanyava les touches i baixava la pilota controlada i arribava a les bandes un cop i un altre.

Des de la banda, en un ambient festiu envoltat de nens, mares i pares, es notaven les ganes que posaveu al partit i la calor amb la solana que queia.

Peró bé, allá estàveu.

Deixant de banda les històries de cadascú i jugant tots un partit rient, suant i rebent cops.

Fent equip.

Força Veterans Barça

Cloenda Veterans 30 de Maig Cornellá de Llobregat

Es va fixar la data de cloenda de la temporada de Veterans el dia 30 de maig a Cornellá

Hi vam a anar una bona colla entre jugadors, dones, fills, tietes, avis i nasciturus.

Vam omplir tot un vestidor i en aixó arriba el Dani Vázquez:

* És l'aniversari del Dani Vázquez, diu un * Que nos ponga tetas a todos, diu un altre * Somos lo peor, remata un tercer.

Comença l'escalfament dirigit pel Vicenç Sellés:

*15 abdominals * Je,je * 15 flexions * Ja,ja

Continuem l'escalfament ben junts fent pinya i semblany un equip i el Capi fa l'alineació:

*Santi, tú de segunda? * Mientras aguante, vale?

I comença el PARTIT CONTRA EL BADALONA:

¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿

I el Santi es troba assegut a la banqueta del Badalona:

* "D'aixó, m'en vaig amb els del Barça" * Cuida't
I s'en va xino xano creuant el camp fins la banqueta del Barça:

*Com tens la cama? *Bé, per qué? *Collons! quina òstia!
Si algú sap el resultat del partit, que m'ho digui.

PARTIT CONTRA ELS KING'S PEBROTS
Quan juguem contra els King's Pebrots em quedo bocabadat amb la seu ànim i trempera. Les seves ganes de jugar. Els que no volen portar pantaló curt de color vermell i també amb els que vesteixen el de color vermell.

D'aquest partit vull destacar la lluita personal del Fuby amb el gran i calb del King's Pebrots. Lluita que va guanyar el Fuby amb els seus placatges.

Hem de destacar a la resta de jugadors:

Al Vasko que feia temps que no jugava.

Al Chica i les seves fintes

La marca de l'Edu

La marca del Perdi i el passe que em va fer confiant en mi i que em va caure. Gràcies i disculpes.

Fernando Lombardero placa sense por i el seu tocayo Alegría lluita les pilotes fins que es trepitajat pels seus colegues i el Sam .

Pako, Rafa, Vicenç, Alex i Alex, Gonzalo saben que son imprescindibles.

Joan Gómez i la seva força a les agrupacions i Keko i el seu domini.

Alberto i les seves curses per la banda.

Dani, Sam i Fata munten la linia.

Ramon lluita totes les agrupacions i touches.

El Carles feia honor el seu nom 'corre corre' en quan trobava un forat

Si em deixo algú, disculpes.

Gràcies expreses a Joan Gómez fill per fer-nos d'àrbitre

TERCER TEMPS

Pollastre a l'ast, croquetes i patates: Bona idea que es va menjar còmodament a les taules i amb MOLTA més dificultat a les grades.

Les rentadores treballaràn de valent amb les taquesses d'oli:Oi, Santi? Oi, Carlitos? Oi, Nievitas?

El Salvador va llegir i donar els premis de la temporada. Ni un vam guanyar, tu ... ni un..

Ni el de tercer temps ... i aixó que hem jugat tota la temporada com locals.

Com va dir el fotògraf: ¡Para el año que viene patastas fritas y agua!

Al Carles Gómez li va tocar el premi de la rifa i no se, tu, no m'ho explico com s'ho manega....!

peró va acabant sucant el Capi ..... com sempre!!!

Per acabar un bonic poema sobre la memòria molt adient:

Juraría que he sido feliz
una vez en la tierra.
Pero tú no lo sepas, mi alma
pero tú no lo sepas.

No sé el día, el año tampoco,
ni el siglo siquiera,
ni si fue de mañana o de tarde
o noche serena.
Pero yo juraría que un día
fue la paz de la guerra.

No sé quién estaba conmigo,
si era blanca o era morena,
ni si era de amor o del solo
temblor de la yerba.
Pero yo juraría que fue
verdad verdadera.

Yo de cierto no sé si fui yo
o fue otro cualquiera:
sólo que era feliz y que toda
la vida lo era.
Pero tú no lo sepas, mi alma,
pero tú no lo sepas.

Fins la propera