LLIGA DE VETERANS PARTIT BUC-BARÇA 19 abril 2008

Molts dels que vam jugar el partit contra el BUC, vam estar a Anglaterra el cap de setmana anterior.

Vam anar amb els nostres fills a un torneig de Rugby al poblet de Chipping Norton, prop d’Oxford.

Encara estem bocabadats amb el que vam veure i viure.

Pensar que el modest club de Rugby d’un poble anglès te cinc -5- camps de rugby i una acollidora Club House …

… i contrastar-ho amb un gran club com el Barça que té un -1- camp de Rugby compartit amb d’altres esports i que el nostre Club House és el pati de les escombraries …

doncs fa enveja …. molta enveja.

Però el que ningú no ens treurá és el record de veure els nostres fills demanat autògrafs i retratant-se amb el mític Dallaglio i fent uns partidassos sota la pluja, amb fang, fred i contra nois anglesos que creixen envoltats de rugby.

Hi ha un veterá que tampoc oblidará les fotos amb Toni Reeds, Fraser Waters y Lawrence Dallaglio. Em refereixo a Paco Peña.

I amb aquest background –mola l’estada a Anglaterra, oi?- arriba el partit de dissabte 19 d’abril.

On podem rematar una setmana de rugby llegendària?: jugant a La Foixarda, mític estadi del rugby catalá.

Equip de gala. Tan és així que ens falten casaques per tots.

* Aquell del BUC amb bigoti, qui és?

* Òndia, si és l’Asensi!

* ¡Pilarico, que me he quedao con tu cara!

* Ja veuràs, ja!

Tots vam jugar amb moltes ganes. El BUC va respondre amb intensitat a les agrupacions i les touches. El Carlos Gerhard va rebre un cop a les costelles i li van fer una fisura, prova d’aquesta duresa. Desitjem la seva ràpida recuperació.

Destacaré una percusió del Rafa Vela, un avanç de molts metres del Joan Gómez i el placatge que va rebre el Perdi. Resultat: guanyem 0 a 20.

Vull destacar que el folclore Veterans Barça comença a tenir fans a les grades. El ‘t’arrambo’ i el crit de guerra enaltidor de la Direcció de la Ciutat Esportiva van recollir molts aplaudiments.

Aportacions històriques a la tècnica del rugby: Els devanters del Barça –amb l’ajut de l’Asensi- han inventat:

*Les melees torracollons: Si a l’equip contrari juga de devanter l’Asensi está, no només permés, sino que és obligat emprenyar-lo amb diverses tècniques:

- Tocar-li literalment els ous.

- Ficar-li el dit al nas.

- Estirar-li el bigoti.

- Donar-li cops al cap.

* Les melees capelletes o ‘lobby scrums’: Com les melees són pactades, els devanters passen l’estona explicant acudits o enfoten-se dels companys. Exemple:

- Per què el Perdi ha perdut la bola?

- Perque no la veia per les llàgrimes que li queien després del placatge.

- Ji, Ji, Ja, JA, JUAS, JUAS!

No em vaig poder quedar al tercer temps. Vaig haver d’anar a Sant Cugat. Jugàven els Cadets.

POSTPARTIT: Vaig arribar a casa a les 7 de la tarda, després dels partits dels cadets.

- Heu dinat? va dir la meva dona

- No. Vaig contestar.

- Qui t’ho havia de dir, que a la teva edat estaries ficat en aquest embolic! Va sentenciar.

És la secular saviesa femenina, que es transmés de mares a filles.

Fins el pròxim partit.

II GIRA INTERNACIONAL DE L’ESCOLA DE RUGBY DEL FC. BARCELONA A CHIPPING NORTON

Data: 16/04/2008 16:48:59
Els dies 12, 13 i 14 d’abril, els equips Pre-Benjamí, Benjamí i Alevins de 1er any de l’escola de Rugby del FC Barcelona han viatgat a Chipping Norton (Strafordshire, Regne Unit) per participar en un torneig de Rugby.
Com ja va passar l’any anterior, l’expedició s’ha allotjat a les cases dels pares dels nens de l’equip de Chipping Norton.

Des d’aquí volem transmetre el nostre més profun agraïment per la hospitalitat y dedicació amb la que ens han atés durant aquest cap de setmana. Gràcies a tots els amics anglesos que van colaborar en organitzar els partits, els dinars, els viatges en bus.

També volem agraïr a tots els que han participat en organitzar el viatge d’un grup tan gran (73 persones) delegats i entrenadors.

Volem especialment reconeixer l’enorme treball que ha fet el nostre amic Sam Bennell. Sense ell res hagués estat possible.

No hem d’oblidar el suport dels pares, entusiasta des d’el moment que vam propasar la idea. Sense el seu compromis i recolzament econòmic no ens hauriem sortit.

Aquests viatges tenen dos vessants:

 L’esportiva: Els nostres fills tenen la possibilitat d’entrenar amb entrenadors anglesos i jugar contra nois anglesos que viuen en un entorn on el Rugby és un esport de referència. Els pares que vam anar amb el grup no oblidarem mai les imatges dels nostres fills jugant en un camp enfangat, plovent i jugant el seu millor rugby.

 Educativa: Tots, tan els pares com el nens, convivim amb families angleses, la seva forma de vida, tastem el seu menjar, participem en els seus costums. En definitiva, comprovem que hi ha altres maneres de viure; peró que finalment tots busquem coses semblants: tenir amics, passar una bona estona, educar els postres fills. Hi ha bona gent a tot arreu.

Com ens vam comprometre a Chipping Norton aquest intercanvi s’ha de consolidar. L’experiència pels nostres fills és molt intensa. És un record que perdura. Que els fa crèixer i ampliar la seva àrea de vida. Començar a surtir del cauet on són, tan protegits.

Dissabte, 13 d’abril de 2008: Sortim de l’aeroport de Barcelona cap a Luton. A les 15:00 tenim entrades per asistir al partit dels London Wasps vs. Worcester Warriors. Anem molt justets de temps. Arribem 5’ abans de l’inici del partit. Ocupem les localitats i ens disposem a veure un partir de primer nivell a Anglaterra. Els nens estan exultants, els pares també. Els espectadors canten himnes per animar al seu equip. El partit és un recital d’assajos dels Wasps. Tots ballem la musica que celebra les marques.
Guanyen els London Wasps 49 a 12

En acabar el partit, els jugadors Tom Rees i Fraser Waters reben a tots els jugadors del Barça i el Chippi ng Norton. El nostre amic Paco Peña és qui fa de representant del Barça. Intercanvien de samarretes i banderins.

Ens fem una foto juntament amb els de Chipping Norton amb aquest dos grans jugadors.

Les estrelles de Rugby no són tan tibades com les de futbol. Després de la dutxa apareixen per un passadís i firmen autògrafs i es fan fotos amb tots els aficionats, especialment amb els nens. Tots esperen a que surti el gran Dallaglio. Firma autògrafs i es fa fotos amb tothom.

En acabar el partit, marxem cap a Chipping Norton i ja ens distribuïm entre les diferents families angleses. Cadascú te diverses activitats amb ells. Cerveses, sopar, xerrar i a dormir que estem tots molt cansats.

Diumenge, 14 d’abril de 2008: Anem arribant al camp de Rugby (un dels cinc que te aquest petit equip).

Què? que us han donat de sopar? I Què tal el English breakfast? Són les preguntes més habituals.

Comencen els entrenaments amb els tècnics anglesos i a continuació els partits.

Els Prebenjamins juguen a Tag Rugby. Els Benjamins i Alevins a Rugby jugen regulats per les estrictes normes britàniques. Fan tots uns partidassos. Compròven el que és jugar sota la pluja, amb fred i plens de fang. En resum, s’ho passen bomba.

Acaben el partit i tots cap a la dutxa.

Els del RUFC Chipping Norton ens ofereix un dinar amb musica.

Els directius del RUFC Chipping Norton entreguen medalles a tots els participants i els represenats d’ambós equips intercanvien records del torneig.

Els del Barça fem un cremat de 14 litres de rom. El Paco es crema les celles i les pestanyes, els que tenen pels a les mans també i una anglesa es chamusca tot el cerrell. Vinga tots a riure, ji, ji ja,ja! I vinga chupitos de rom.

Com el dia anterior cadascú a la casa que li toca i a fer les activitats que propasa l’anfitrió: Uns van a Oxford, altres de pub, altres de five o’clock tea.

Dilluns, 15 d’abril de 2008: A les 08:30 quedem al’escola de Chipping Norton. Fa un fred que pela. Ens acomiadem dels amics que no venen d’excursió al castell de Warwick.

El Warwick castle és un monument que han acondicionat per que sigui visitable i amb activitats que ajuden a entendre la forma de vida a l’Anglaterra antiga. Ens expliquen com es feien servir els arcs, les catapultes, la cetrería. Visitem torres, masmorres, sales d’armes.
En acabar el dinar, ens preparem per anar uns a l’aeroport de Luton, d’altres al de Birmingham.

Arribem a Barcelona. Entreguem els nens que viatjàven sols als seus pares. Petons i abraçades i fins dissabte que hi ha entrenament al Sitari.

Ja estem organitzant la propera visita dels de Chipping Norton a Barcelona en correspondència a la seva amabilitat. Està prevista per setembre-octubre de 2008. Esperem poder contar amb vosaltres per tornar l’hospitalitat que ens van oferir els nostres amics anglesos.

Fins dissabte.