_edited.jpg)
Molts dels que vam jugar el partit contra el BUC, vam estar a Anglaterra el cap de setmana anterior.
Vam anar amb els nostres fills a un torneig de Rugby al poblet de Chipping Norton, prop d’Oxford.
Encara estem bocabadats amb el que vam veure i viure.
Pensar que el modest club de Rugby d’un poble anglès te cinc -5- camps de rugby i una acollidora Club House …
… i contrastar-ho amb un gran club com el Barça que té un -1- camp de Rugby compartit amb d’altres esports i que el nostre Club House és el pati de les escombraries …
doncs fa enveja …. molta enveja.
Però el que ningú no ens treurá és el record de veure els nostres fills demanat autògrafs i retratant-se amb el mític Dallaglio i fent uns partidassos sota la pluja, amb fang, fred i contra nois anglesos que creixen envoltats de rugby.
Hi ha un veterá que tampoc oblidará les fotos amb Toni Reeds, Fraser Waters y Lawrence Dallaglio. Em refereixo a Paco Peña.
I amb aquest background –mola l’estada a Anglaterra, oi?- arriba el partit de dissabte 19 d’abril.
On podem rematar una setmana de rugby llegendària?: jugant a La Foixarda, mític estadi del rugby catalá.
Equip de gala. Tan és així que ens falten casaques per tots.
* Aquell del BUC amb bigoti, qui és?
* Òndia, si és l’Asensi!
* ¡Pilarico, que me he quedao con tu cara!
* Ja veuràs, ja!
Tots vam jugar amb moltes ganes. El BUC va respondre amb intensitat a les agrupacions i les touches. El Carlos Gerhard va rebre un cop a les costelles i li van fer una fisura, prova d’aquesta duresa. Desitjem la seva ràpida recuperació.
Destacaré una percusió del Rafa Vela, un avanç de molts metres del Joan Gómez i el placatge que va rebre el Perdi. Resultat: guanyem 0 a 20.
Vull destacar que el folclore Veterans Barça comença a tenir fans a les grades. El ‘t’arrambo’ i el crit de guerra enaltidor de la Direcció de la Ciutat Esportiva van recollir molts aplaudiments.
Aportacions històriques a la tècnica del rugby: Els devanters del Barça –amb l’ajut de l’Asensi- han inventat:
*Les melees torracollons: Si a l’equip contrari juga de devanter l’Asensi está, no només permés, sino que és obligat emprenyar-lo amb diverses tècniques:
- Tocar-li literalment els ous.
- Ficar-li el dit al nas.
- Estirar-li el bigoti.
- Donar-li cops al cap.
* Les melees capelletes o ‘lobby scrums’: Com les melees són pactades, els devanters passen l’estona explicant acudits o enfoten-se dels companys. Exemple:
- Per què el Perdi ha perdut la bola?
- Perque no la veia per les llàgrimes que li queien després del placatge.
- Ji, Ji, Ja, JA, JUAS, JUAS!
No em vaig poder quedar al tercer temps. Vaig haver d’anar a Sant Cugat. Jugàven els Cadets.
POSTPARTIT: Vaig arribar a casa a les 7 de la tarda, després dels partits dels cadets.
- Heu dinat? va dir la meva dona
- No. Vaig contestar.
- Qui t’ho havia de dir, que a la teva edat estaries ficat en aquest embolic! Va sentenciar.
És la secular saviesa femenina, que es transmés de mares a filles.
Fins el pròxim partit.
