_edited.jpg)
Volem agraïr als amics Veterans de Rugby de L’Hospitalet la invitació a participar en l’homenatge al company Manuel Castro.
Va ser un honor per tot l’equip ser-hi presents a l’ofrena foral i poder fer costat i manifestar el nostre condol a la familia de Manuel Castro en un acte tan emotiu.
Però l’homenatge a Manuel Castro no va ser només l’ofrena floral, sino que el partit es va jugar en memòria seva, jugador de l’equip de Veterans de L’Hospitalet.
Per aquest motiu continuarem amb la crònica d’un extraordinari partit, jugat a fons, arbitrat amb autoritat i seny que finalmente va guanyar L’Hospi per 24-0.
Els Veterans del Barça enfrontàvem el primer partit post-estiuenc amb dos novetats fonamentals:
· L’equip es va farcint de devanters a mida que les bones intencions d’aprimar-se s’ensorren en quilos adiposos.
· No tenim camp per entrenar ni per jugar.
En primer lloc, destacar que vam ser molta gent i teniem possibilitat de fer canvis i aplicar la tan valorada tècnica de les rotacionas permanets. Vam evitar, així, ofecs, lipotímies i altres desgràcies.
I vam poder aguantar 1 marca a 0 fins la tercera part del partit, fins i tot amb possibilitats reals d’empatar. A la tercera L’Hospi ens va passar com una apissonadora.
Les meves habilitats tècniques em permeten desenvolupar un joc que consisteix, básicament, en:
· Ficar el cap entre les cuixes dels devanters als scrums.
· Saltar a les touches.
· Empentar a les agrupacions
· I intentar fer algun placatge.
I, motivat pel meu estat físic, em passo estones a la banda fent fotos i mirant el partit.
Aquesta mirada en directe –a la banda- i en diferit –les fotos- em permeten dir que ens hem begut l’enteniment:
· El placatge retardat que, a la banda, un de L’Hospi va fer al Cristian Lanz, m’el fan a mi i m’han de reconstruir sencer. El de L’Hospi va dir ‘lo siento’ i el Capi Gonzalo li va dir con su gracejo colonial ‘no déjalo de pie que duele menos’.
· El Pelos guanyant metres fins que es placat. Hi ha suport gràfic.
· La Venjança Catalana del Pelos: Va tornar amb un tres temps el placatge previ. També hi ha foto.
· Alex V. terror de les touches, i devanteres contaries. Els de L’Hospi xocàven contra ell i no es movia ni un milimetre.
· El Paco, el Rafa i el Carlos Mex que no paren.
· David Agustí, a banda de ser el nostre famós escriptor, xuta molt bé i molt estèticament. Veure foto.
Com sempre, els jugadors del Barça introdueixen noves tècniques de Rugbi:
· El passe a la remanguillé del Dele Edu. Va tenir gran èxit al torneig de Badalona i s’han consolidat en aquest partit. També hi ha retrat.
· Educative Rugby Lullaby (ERL) o Cançons de Bressol Rugby Educatives: Consisteix en que el pare –no diré qui- canta l’himne d’Escòcia per dormir el seu fill, entre d’altres cançons de taberna.
De vegades, s’apliquen noves tècniques no gaire exitoses. En aquest partit vam introduir:
Les agrupacions polinòmiques pròpies vs. binòmiques contràries.
Què significa?: que la nostra part de l’agrupació está formada per 6 descerebrats que s’amonteguen sense gaire efectivitat, mentre que a la banda contrària dos jugadors guanyen la pilota i la passen a la seva línia formada per 4 persones més.
Els nostre crit de guerra en record dels integrants de la Direcció de la Ciutat Esportiva va incloure aquest cop una menció molt sentida al President del Barça.
BARBACOA:
El tercer temps va consistir en una abundant barbacoa amb xai, xoriço i morcilla, vi, cervesa i refescos variats. Vam poder repetir fins quedar tips.
El Marc, que és el fill de l’Alex Villanueva, és molt maco. Felicitats als cofois pares.
Hem d’agrair l’oferiment dels colegues de L’Hospi d’oferir el seu camp, mentre ens trobem en aquesta trista i disortada situació.
Així ens hem de veure. Sense seu social, sense camp de rugby. Fets fora de casa nostra com si fossim estranys. Els cadets entrenat a un camp de futbol de terra. Els juvenils desilusionats.
Quosque tandem abutere patientia nostra?
Va ser un honor per tot l’equip ser-hi presents a l’ofrena foral i poder fer costat i manifestar el nostre condol a la familia de Manuel Castro en un acte tan emotiu.
Però l’homenatge a Manuel Castro no va ser només l’ofrena floral, sino que el partit es va jugar en memòria seva, jugador de l’equip de Veterans de L’Hospitalet.
Per aquest motiu continuarem amb la crònica d’un extraordinari partit, jugat a fons, arbitrat amb autoritat i seny que finalmente va guanyar L’Hospi per 24-0.
Els Veterans del Barça enfrontàvem el primer partit post-estiuenc amb dos novetats fonamentals:
· L’equip es va farcint de devanters a mida que les bones intencions d’aprimar-se s’ensorren en quilos adiposos.
· No tenim camp per entrenar ni per jugar.
En primer lloc, destacar que vam ser molta gent i teniem possibilitat de fer canvis i aplicar la tan valorada tècnica de les rotacionas permanets. Vam evitar, així, ofecs, lipotímies i altres desgràcies.
I vam poder aguantar 1 marca a 0 fins la tercera part del partit, fins i tot amb possibilitats reals d’empatar. A la tercera L’Hospi ens va passar com una apissonadora.
Les meves habilitats tècniques em permeten desenvolupar un joc que consisteix, básicament, en:
· Ficar el cap entre les cuixes dels devanters als scrums.
· Saltar a les touches.
· Empentar a les agrupacions
· I intentar fer algun placatge.
I, motivat pel meu estat físic, em passo estones a la banda fent fotos i mirant el partit.
Aquesta mirada en directe –a la banda- i en diferit –les fotos- em permeten dir que ens hem begut l’enteniment:
· El placatge retardat que, a la banda, un de L’Hospi va fer al Cristian Lanz, m’el fan a mi i m’han de reconstruir sencer. El de L’Hospi va dir ‘lo siento’ i el Capi Gonzalo li va dir con su gracejo colonial ‘no déjalo de pie que duele menos’.
· El Pelos guanyant metres fins que es placat. Hi ha suport gràfic.
· La Venjança Catalana del Pelos: Va tornar amb un tres temps el placatge previ. També hi ha foto.
· Alex V. terror de les touches, i devanteres contaries. Els de L’Hospi xocàven contra ell i no es movia ni un milimetre.
· El Paco, el Rafa i el Carlos Mex que no paren.
· David Agustí, a banda de ser el nostre famós escriptor, xuta molt bé i molt estèticament. Veure foto.
Com sempre, els jugadors del Barça introdueixen noves tècniques de Rugbi:
· El passe a la remanguillé del Dele Edu. Va tenir gran èxit al torneig de Badalona i s’han consolidat en aquest partit. També hi ha retrat.
· Educative Rugby Lullaby (ERL) o Cançons de Bressol Rugby Educatives: Consisteix en que el pare –no diré qui- canta l’himne d’Escòcia per dormir el seu fill, entre d’altres cançons de taberna.
De vegades, s’apliquen noves tècniques no gaire exitoses. En aquest partit vam introduir:
Les agrupacions polinòmiques pròpies vs. binòmiques contràries.
Què significa?: que la nostra part de l’agrupació está formada per 6 descerebrats que s’amonteguen sense gaire efectivitat, mentre que a la banda contrària dos jugadors guanyen la pilota i la passen a la seva línia formada per 4 persones més.
Els nostre crit de guerra en record dels integrants de la Direcció de la Ciutat Esportiva va incloure aquest cop una menció molt sentida al President del Barça.
BARBACOA:
El tercer temps va consistir en una abundant barbacoa amb xai, xoriço i morcilla, vi, cervesa i refescos variats. Vam poder repetir fins quedar tips.
El Marc, que és el fill de l’Alex Villanueva, és molt maco. Felicitats als cofois pares.
Hem d’agrair l’oferiment dels colegues de L’Hospi d’oferir el seu camp, mentre ens trobem en aquesta trista i disortada situació.
Així ens hem de veure. Sense seu social, sense camp de rugby. Fets fora de casa nostra com si fossim estranys. Els cadets entrenat a un camp de futbol de terra. Els juvenils desilusionats.
Quosque tandem abutere patientia nostra?
