_edited.jpg)
La cuestión se reduce a estar vivo en un instante,
aunque sea un instante no más,
a estar vivo
justo en ese minuto
cuando nos escapamos
al mejor de los mundos imposibles
(Jaime Gil de Biedma, PV)
Cap els 40 anys, els homes miren cap enrera, recorden la juventut, els bons temps passats.
La nostàlgia és saludable, mentre no suposi estancament.
D’aquí uns anys, recordarem els nostres quarantes.
Quants quarentons coneixeu que portin a terme activitats com les que hem fet o alguna que s’esta preparant?
Eh? M’ho podeu dir?
No gaires.
Els versos que encapçalen aquesta crònica són el resum del partit amb els amics dels King’s Pebrots.
Vull destacar les ganes de jugar dels King’s Pebrots, “a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos”, si, quan s’escapen per fer una marca, o aguanten per muntar una agrupación, tenint per contraris jugadors 15 ó 20 anys més joves. I tot aixó un diumenge a La Teixonera amb 7ºC de temperatura.
Però també quan els Veterans del Barça comproven que estan vius amb projectes que ni haurien somiat fer amb 20 anys.
Gràcies a tots els Veterans del Barça que van participar en el pre-partit i gràcies a tots els jugadors del Barça i dels King Pebrots.
Fins la propera.
