Veterans Barça- Mataró Rugby 20-03-2010

A petició de Nacho Papale, els Veterans derl Barça vam aceptar un partit amistós contra l’equip de rugby de Mataró.

És aquest un equip de nova creació; peró amb moltes ganes de jugar a Rugby.

Els jugadors que formaven l’equip de Mataró de dissabte anàven de 17 a 35 anys d’edat.
És a dir el seu més vell és com el nostre més jove.

Però tant se val. El Capi i el Dele pacten que es pot còrrer lliurement i així comencem el partit. Els Veterans som aixi

El Barça va arribar a posar-se per devant al marcador mentre vam aguantar físicament i jugàvem amb la devantera i movent la linia. Vam arribar a guanyar 29 a 22.

L’experiència de Paco, Carlos, Àlex, Gonzalo, Cristian, Manuel, Dani formàven la columna de l`equip.

Els ultims i eterns minuts de la segona part, els nois de Mataró van capgirar el marcador i van guanyar 34 a 36.

Evidenment, quan un dels nois agafava la bola, trencava la linia i começava a còrrer no hi havia cap veterà del Barça que el pogués caçar.

Vaig jugar pràcricament tot el partit.

És a dir, al meu cos li faltava oxigen per mantenir totes les funcions adeqüadament.

M’explico.

El meu cervell pot assimilar ordres senzilles com

‘ATRÁS’: atrás el culo.

O

‘SÍGUEME’: pegarte al culo de alguien

que em cridava Carlos Gerhard.

Però difícilment pot entendre:

“DELANTERA, LINEA TRES –DOS-TRES”

Lo cualo?

després d’aixecar el cap d’una muntanya de culs, cames i cosos.

Que ens cridava el nostre Fuby de Tasmania.

Ànim a Manuel que es recuperi del cop a l’espatlla pel viatge al Puerto.


Gràcies expreses a Joan Gómez –jugador infantil del Barça- per fer *amb molt bon criteri* d’àrbitre.

TERCER TEMPS: Lo millor de tot els frankfurts i el barril de cervesa.

POSTPARTIT: Vaig arribar a casa baldat i coix de la cama esquerra. Ibuprofeno a dojo.

Barça Veterans Combinat Oughterard-Cryptians

Ireland, Ireland

Together standing tall

Shoulder to shoulder

We'll answer Ireland's call

Perdoneu el retard en redactar la crònica; però aquest dissabte m’ha afectat molt:

1.- Vaig haver de pair tots el litres de cerveza que vaig beure.

2.- Vaig haver de recordar el partidàs que vam fer.

3.- Vaig haver de organitzar els records del Post Tercer Temps.

Els emails que vaig creuar amb l’irlandès Paul manifestàven les ganes que tenien de jugar contra el Barça i la resposta dels Veterans del Barça no va defraudar i dissabte va ser un dia de rugby extraordinari.

Els que no van venir s’ho van perdre.

PREPARTIT: Van arribar els irlandesos, en bon estat de revista, i els hi entreguem les claus del vestidor. Comencen a canviar-se i surt un irlandés i em demana la clau del vestidor dels anglesos, que estava buit. Entra i surt i em dona la clau. Un altre irlandés em torna a demanar la clau. Entra i al cap d’una estoneta surt. I ja el tercer em diu que no volia enverinar als seus colegues i s’en anava a ‘OBRAR’ al dels anglesos.

Gràcies expreses a Edu Chabal per la feinada de recollir la pasta pel tercer temps i targeta vermella pels que confirmen i després no es presenten.

PARTIT: Els irlandesos/anglesos van fer una marca només començar el partit i, crec, van pensar que seria un passeig. Doncs, NO, no va ser un passeig i el resultat 29-38 ho deixa clar.

Vam presentar un equip de gala que va lluitar en les agrupacions, a la linia. Molts dels assajos del combinat van ser jugades individuals. Nosaltres vam respondre amb bones agrupacions i jugades de linia.

Els irlandesos eren durs i forts com pedres; però tothom es va deixar la pell i casi l'orella,oi, Fata?

Cal destacar noms? Tothom mereix ser nombrat; peró és just destacar:

- Al BPM: Alex Villanueva.

- Al 2ª: Ramón Ribó que va lluitar les touches i les agrupacions.

- David Agustí i la seva distribución de joc i placatges.

- A Xavi Amador i les seves marques.

- A l’indispensable Rafa Vela.

- Al Dele i com es va escapar i rebre un super placatgte.

- A Manuel i la seva marca.

- A l’arrier Alex Pelos.

- A Vicenç Sellés.

- A Rhodri James

- La marca de Dani Vázquez.

- La baralla del Capi amb el seu irlandés.

Un record per Carlos de la Barrera que va patir una greu lesió a la clavicula. Que es millori.

Gràcies al Alex Casajuna i a l’Enrique per les fotos.

Gràcies a l’Adri per fer d’àrbitre i al referee irlandès que dissabte feia 40 anys que era àrbitre.

TERCER TEMPS: L’Edu i jo encara estem emprenyats amb el del bar. Us demanem disculpes pel desastre de l’arròs, que va intentar arreglar in extremis oferint hamburgueses i pollastre.

La cervesa; peró, rajava sense interrupció.

Recordo els irlandesos cantant l’himne de la selección irlandesa (que encapçala aquesta crònica) i els anglesos cantant ‘Swing low, sweet charriot’ i God save the Queen.

Els discursos molt emotius i el premi al ½ scrum més que merescut. Gràcies a Fernando per la seva traducció i per marcar l’agenda del 2011. L’any que vé a Irlanda. Comenceu a fer guardiola.

Els barrils es buidàven, les converses pujàven de tó i els veterans amb dónes i nens anàven plegant.

Finalment ens vam quedar l’Adri i el Javi, l’Edu , el Perdi, l’Álex i jo amb els irlandesos i anglesos.

Es va acabar la cervesa, es va buidar una ampolla de pacharán i es va buidar un altre de licor d’herbes i ens vam trobar cantant cançons amb els irlandesos i anglesos, Irish Rover, Molly Malone i nosaltres responiem amb ‘el meu avi, Asturias Patria querida i l’himne del Barça.

El iaio irlandés que va filmar tot el partit ens va fer un recital de cançons i, aixó és en sèrio, cantar la tornada de ’Wild Rover’ amb irlandesos i anglesos picant amb els peus és inolvidable.

And it's No, Nay, never,

No, nay never no more

Will I play the wild rover,

No never no more

Oi, Javi?

Alex, digue-li a la teva filla que no expliqui tot el que va veure i el que vam beure. Si algú té información del Perdi, el Rhodri i un francès que m´ho faci saber.

Aquí teniu un enllaç amb algunes fotos.

http://picasaweb.google.es/rugbyveterans/BARCAOUGHTERARDOLDCRYPTIANS28022010

Fins la propera