_edited.jpg)
A petició de Nacho Papale, els Veterans derl Barça vam aceptar un partit amistós contra l’equip de rugby de Mataró.
És aquest un equip de nova creació; peró amb moltes ganes de jugar a Rugby.
Els jugadors que formaven l’equip de Mataró de dissabte anàven de 17 a 35 anys d’edat.
És a dir el seu més vell és com el nostre més jove.
Però tant se val. El Capi i el Dele pacten que es pot còrrer lliurement i així comencem el partit. Els Veterans som aixi
El Barça va arribar a posar-se per devant al marcador mentre vam aguantar físicament i jugàvem amb la devantera i movent la linia. Vam arribar a guanyar 29 a 22.
L’experiència de Paco, Carlos, Àlex, Gonzalo, Cristian, Manuel, Dani formàven la columna de l`equip.
Els ultims i eterns minuts de la segona part, els nois de Mataró van capgirar el marcador i van guanyar 34 a 36.
Evidenment, quan un dels nois agafava la bola, trencava la linia i começava a còrrer no hi havia cap veterà del Barça que el pogués caçar.
Vaig jugar pràcricament tot el partit.
És a dir, al meu cos li faltava oxigen per mantenir totes les funcions adeqüadament.
M’explico.
El meu cervell pot assimilar ordres senzilles com
‘ATRÁS’: atrás el culo.
O
‘SÍGUEME’: pegarte al culo de alguien
que em cridava Carlos Gerhard.
Però difícilment pot entendre:
“DELANTERA, LINEA TRES –DOS-TRES”
Lo cualo?
després d’aixecar el cap d’una muntanya de culs, cames i cosos.
Que ens cridava el nostre Fuby de Tasmania.
Ànim a Manuel que es recuperi del cop a l’espatlla pel viatge al Puerto.
Gràcies expreses a Joan Gómez –jugador infantil del Barça- per fer *amb molt bon criteri* d’àrbitre.
TERCER TEMPS: Lo millor de tot els frankfurts i el barril de cervesa.
POSTPARTIT: Vaig arribar a casa baldat i coix de la cama esquerra. Ibuprofeno a dojo.
skip to main |
skip to sidebar
clasificados
