_edited.jpg)
Veiam.
Convocar un torneig de Veterans a les dues de la tarda no és gaire considerat. No és gens considerat, si hem de ser sincers.
Les dues de la tarda son les 12:00 hora solar. L'hora sense ombra.
Vull dir que feia una calda espatarrant.
Peró els Veterans -i les seves dones- tenen recursos contrastats i què millor que muntar un pic nic amb truita, amanides, meló i altres viandes que hem d'agraïr a les families Peña i Vilaseca.
Per arrodonir la preparació pel partit res millor que tres sangries de chiringuito per quatre jugadors.
I amb aquesta joia estiuenca ens escalfem pel torneig de 7 platja de Calella.
Es van presentar quatre equips: El Calella, el Cornellà, el Corralito i el Barça.
El primer partit va ser contra els amics de Calella. Un equip jove amb ganes i força amb els que vam empatar.
El segon va ser contra el Cornellà. UN PUTO DESASTRE. Bronca, ganes de liar-la. Joc brut. Cops.
Per primer cop he vist que un jugador PEGUI a l'àrbitre del partit.
I aixó a un partit de platja, familiar, fora de competició ... Per passar una estona.
INACCEPTABLE.
El resultat no m'importa. I jo ho tinc clar: No jugaré partits contra el Cornellà.
L'escena que els responsables de l'escola del Cornellà van deixar pel matí també va ser memorable: PEGADLES, PEGADLES cridava un paio als seus jugadors i per acabar d'abobar-lo va ordenar als nois que no fessin el passadís de final del partit.
Apa, que juguin sols!!!
L'últim partit del torneig va ser contra El Corralito i el Barça va fer un grapat de marques.
Una de les marques la va fer amb una agilitat felina aquest humil cronista. Com va passar en un altre ocasió he hagut de recòrrer a fotògrafs ocasionals que m'han facilitat una document gràfic extraordinari.
Està guanyant la seva aparició a aquestes cròniques el nostre amic Salseta que va ser el Pichichi del torneig.
I cap a quarts de 9 vaig plegar que ja n'hi havia prou de platja de Calella. Que vaig arribar a les 10:00 pel torneig de l'escola.
Fins la propera
