_edited.jpg)
No vull fer la crònica d'un matí excepcional.
No vull fer la crònica d'un èxit.
Vull explicar com els Veterans del Barça decideixen organitzar un Torneig.
Ja diuen els experts que les decisions humanes no son racionals, que ens movem per impulsos.
Que si haguèssim d'analitzar tot per prendre una decisió, no fariem res.
Això tan tècnic, fa anys i panys que per aquestes terres es coneix com 'seny' i 'rauxa'.
Si els Veterans haguessim tingut seny ens hauriem anat de vacances tan panxos sense mal de caps de tornejos ni gaites.
Però com vam tenir un cop de rauxa vam decidir organitzar un torneig, sabent que disposàvem de 15 dies laborables.
I es va fer, es van convèncer a l'Ajuntament, al Barça, a patrocinadors i equips participants.
La feina ha estat descomunal.
En un altre lloc agrairem la participació de molta gent.
Aqui vull nombrar només a una persona: a l'Àlex Roses 'Pelos'.
Per la seva dedicació... hores, reunions, trucades.
Pel seu entusiasme encomanador.
Per creure des d'un principi en que sortiria.
Per aguantar i tirar endavant.
Ha estat la pedra angular d'aquest torneig.
Gràcies Àlex.
Vivim envoltats per abismes de fracàs.
Ha arribat el moment de creuar-los sobre ponts d'esperança.
Avançarem junts,amics, avançarem com un sol home
(Ethan Canin, America, America)
