_edited.jpg)
Estic desentrenat.
De jugar i fer cròniques.
D'embolicar, no. Practico diariament.
Em va alegrar molt tornar a veure als amics dels Escoriones de Granada, saludar-los i xerrar una estoneta.
No vull caure en tòpics; peró són l'hòstia.
Van dormir en un geriàtric. Si, he escrit bé, en un geriàtric.
I em diu un:
-És la única forma de que las mujeres nos pellizquen el culo.
I un altre:
-Ahí el que tiene dientes triunfa.
Vaig arribar justet per l'escalfament que va dirigir el Paco i rebre diverses admonicions.
Com tenia un compromís familiar, només vaig poder jugar una estoneta del partit contra els King's Pebrots.
M'agrada jugar contra els King's Pebrots. Poder compartir amb ells les ganes de sortir al camp i notar que amb uns quants anys més que tu et fiquen un bon cop a una agrupació o fan una bona agrupació que acaba en assaig o intenten parar al Presi.
A més poder fer unes fotos al FUBY fent una marca amb el seu barret psicodèlic surgint entre els cosos dels King's Pebrots és com la Master Card, no té preu.
Els que vau jugar contra els Escoriones, expliqueu alguna cosa.
Ja m'han dit que algú ha tret idees del lloc del tercer temps per montar un local social.
Respecte a les amonestacions: Rinnovarsi o perire.
Y lo que me estoy riendo.
Fins la propera
