_edited.jpg)
Hi ha caps de setmana atapaïts de compromisos.
El passat ha estat un d’aquests.
Dissabte al matí Sitges amb l’escola, dissabte a la tarde, partit amb els Veterans. Diumenge viatget a Perpinyà a veure l’Usap vs. Leiscester Tigers.
Rugby full time.
La qüestió és que els Veterans enfrontàvem el primer partit de Lliga de Veterans 08/09 contra L’Hospitalet-Calella.
Tots som conscients de l’importáncia dels bons inicis.
Malgrat aixó, l’escasa assitènica als entrenaments del Veterans –ja sabem fa fred, és fosc, el reuma, la tos, l’artritis- portàven mals auguris.
Però –‘SE NOTA, SE SIENTE, LOS VETERANOS ESTÁN PRESENTES’- la convocatòria va ser un èxit.
Van assitir-hi nous integrants –Sr. Xavier Amador del que més endavant parlarem- i vam ser una colla de 20 jugadors.
En primer lloc, hem d’agraïr a tots l’esforç de traslladar-se fins a Sant Cugat un dissabte a les tres de la tarda.
PARTIT:
Els del Barça feiem patxoca, escalfamet tots plegats dirigits pel sàdic del Vicenç Sellés, entrenament de touches ràpides –significa menys lentes- i normals –significa caminant-
Es pacten les normes que regiràn el partit i ens enterem que l’àrbitre no arribarà.
Un altre cop hem d’agrair al Carles Gómez –jugador de cadets del Barça- la bona voluntat de voler arbitrar aquest partit i la paciència d’aguantar a 30 torracollons de Veterans.
Va començar el partit i es va veure que la linia de ¾ estava molt compenetrada i la bola circulava amb rapidesa i precisió. Però la devantera també s’ho va currar. Tant és així que la primera marca va nèixer d’una touche de L’Hospitalet guanyada per la devantera del Barça. Vull dir guanyada per mi a un argentí de la meva alçada i de vint-i-pocs anyets. TOMA, TOMA i TOMA!!!
Quan la bola arribava a la linia les marques queien una darrera l’altre. Vam guanyar 30-0. Resultat que evidencia:
1.- La bona forma del Barça i
2.- que a L’Hospi els hi sortien els matambres, les entrañas, el chimichurri i altres especialtitats argentines per les orelles.
Van fer assajos el Rafa Vela, el Xavier Amador, l’Alberto Arqued, el Vicenç Sellés.
Aquest partit va ser pròdig en innovacions per part del Barça.
Va haver de dos tipus:
A) Estratègiques:
a. Que un representant polític de l’Ajuntament de Sant Cugat jugués al nostre equip a Sant Cugat a unes instalacions municipals de Sant Cugat.
Va fer dues marques molt treballades, espectaculars, originades pel seu extraordinari estat físic, distingida prestancia personal i especial
habilitat tècnica a més d’atractiva oratòria i indiscutible ‘don de
gentes’ i … ‘Santi, vale ya de peloteo’
b. Cedir al Fuby per que jugui a l’equip contrari. El seu estil sincopat encaixa perfectament en l’augment del ratio passes/avants que L’Hospitalet va cometre.
B) Tècniques:
a. Remote controlled forward o devanter dirigit a distància: És a dir el Joan Gómez –pilarico en procés de transformació en ¾- comença a còrrer de costat i el Capi Gonzalo crida ‘Hacia delante’ i –com si fos un OVNI contradint les lleis de la Gravetat Universal- gira instantaneament 90º i xoca contra la muralla defensiva de L’Hospitalet. ¡Olé, tus huevos!
b. Toreador Drop Catcher o Torero Pirulero: L’Hospi treu després d’una marca i el ‘torero pirulero’ fa veure que agafa la bola; però amb habilitat la deixa passar al seu colega – el Rafa Vela- que rep la bola i –no cal dir-ho- les hòsties de l’equip contrari. Aquest innovador jugador te, ara, dos alies : ‘Corre, corre’ o ‘Torero pirulero’.
TERCER TEMPS:
El Fata va negociar un tercer temps a un pub al centre de Sant Cugat, a la vora del Monestir i cap allà vam anar tots. Una pinta i un pica pica i ambient distés.
No obstant, anyorem els tercers temps en camp propi, plens d’embutits, cervesa, cava, vi, truites, formatge, pa i els infumables aperitius xinesos que algú sempre portava.
POST PARTIT:
Vaig arribar a casa cap a les 21:00 i em trobo a la familia preparant el viatget a Perpinyà de Diumenge, entrepans, galetes. Hi ha cops que el Rugby fa caliu familiar.
Fins dissabte dia 20 de desembre al Sitari. Que ens visita Papa Noël.
