_edited.jpg)
Hi ha dies que tens ganes que arribin.
Evidentment, aquest desig canvia amb els anys.
De petit esperàves el dia de Reis.
De jove esperàves el cap de semana.
Ara casats i amb fills esperem el dia del Papa Noël de l’escola de Rugby del FC Barcelona.
Si afegim un ‘Vasko’ Papa Noël rondinaire i un partit de Rugby entre els veterans Barça i els de Badalona ... perfecte. Juguete completo, juguete Comansi –ondia que antic, amb raó estic a l’equip de Veterans!-
No importa el resultat –ajustat 30-20- sino l’ambient durant el partit –intens, fort, ganes de guanyar- i al tercer temps. Gràcies als amics de Badalona.
Al voltant del camp del Sitari, les mares, els nens, avis, els recanvis dels dos equips. Una gentada. El temps, esplèndid.
I vaig recordar un partit contra el Cornellà de l’any passat per aquestes dates: pluja, vent i fred. Al partit van anar escasos 15 jugadors.
I vaig poder veure que, malgrat els entrebancs, la feina começa a donar fruit. A cada convocatoria venim 20 jugadors i les activitats extraesportives ajuden a fer caliu.
Si això ho hem aconseguit sense camp propi i sense seu social... què no fariem amb unes eines mínimes.
‘¡Dios, que buen vassallo!,
¡Si oviesse buen señore!’
