_edited.jpg)
Els Veterans de Rugby del Barça hem tornat a l’activitat.Hem tornat amb ‘grandeur’ participant al XV Torneig Europeu de Golden Oldies Rugby que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Tordera.
Aquest torneig ofereix dos categories:
* Competitive i
* Social
I com que els Veterans som així i pa chulo mi pirulo vam decidir que ens apuntàvem al C O M P E T I T I V E.
I , com per alguna part s’ha de començar, millor pel principi: el matí del dissabte 17 d’octubre a la estació d’autobusos de Sant Andreu.
A ¾ de vuit ens citem a l’estació i fins i tot som puntuals –excepte una persona que es revelarà en el seu moment; però que potser algú ja endevina-.
Som tan puntuals (09:15) que som el primer equip en arribar als camps de joc.
Fa fred 8º graus. Veiem uns poquets anglesos i continua fent fred.
Ens vestim de Veterans Cassasques Roges i sortim a escalfar una miqueta.
L’organtzació està voltant per tot Blanes buscant als integrants dels equips estrangers després d’una nit “intensa”.
L’organització postposa l’inici dels partits a les 11:20. Dues hores més tard del previst.
Petem una mica la xerrada amb els que van arribant i amb el Sr. Marko Protega representant del EGOR, qui ens convida formalment al Festival de Trieste de l’any 2011. Haurem de començar a estalviar, veient com està el pressupost de la Secció.
El primer partit és contra el Sitges i no es presenten, així que partidet guanyat.
El segon partit és contra LES GALIARDS de França. Arbitra el famós reporter de Teledeporte, amic i conegut de tots nosaltres, Jean Luc Trogno.
El Perdi arriva just per començar el partit, dues hores més tard. Les tradicions són les tradicions.
Els francesos fan més que respecte; però estem frescos i la devantera aguanta els seus atacs un cop i un altra . Paco Peña salva assajos a la mateixa linia de marca. Alex Villanueva és una torre a les agrupacions. La linia comença a moure´s, Carlos Gerhard, Gonzalo Mogdasy, Vicenç Selles. Guanyem totes les touches i el Rafa Vela obre amb agilitat. La bola arriba amb rapidesa al nostre ala Cristian Lanz qui, amb la seva velocitat i estil, fa dues marques.
A la segona part els francesos apreten molt, moltíssim més de lo que es podria esperar en un partit de Veterans. Les agrupacions són dures i tots sortim calents. Ens fan tres marques i acabem 15/10.
Resum: El de un iaio angles –a real golden oldy- que em va dir quan sortiem del camp:GOOD GAME BOYS!
El segon partit és contra uns altres francesos: Les Fils du Bedouin, que en francès fa molt distingit; però a mi em sembla que vol dir alguna cosa semblant a “Els fills del moro”.
Aquest frantxutes són una mica vacilons i ens enterem que diuen de nosaltres ...DE NOSALTRES! que no som rivals i que ens haurien de donar un handicap 2. Doncs, apa! partit empatat, perque van guanyar 10-0, es a dir, 2 marques a 0.
Un altre partit dur amb francesos habituats a jugar de devantera, amb mauls i rucks i fases i fases de joc. Hem de tornar a nombrar a Cristian Lanz amb dues cavalcades per la banda molt destacables que no van tenir el premi de l’assaig.
El tercer partit havia de ser contra The Archibalds de Biarritz; però es van retirar de la competició. També ens van convidar al seu poble i nosaltres a fer un partidet a Barcelona. Els vascofrancesos de Biarritz es van retirar del partit contra Les Galiards perque els semblava que era un joc massa dur i ariscat i amb perill d’acabar en tangana. Doncs, com heu vist el Barça el va aguantar i va faltar poc per guanyar.
Aquí van acabar els partits competitius. Vull donar les gràcies a tots els jugadors del Barça que van venir. Vam fer un extraodinari paper contra uns equips de jugadors molt experimentats.
El darrer partit va ser contra el Porto. Vam guanyar 20-15. Va ser un partit intens,però amistós. Els de Porto fan un Rugby ordenat i precís, amb molt bona técnica. L’ambient és distés entre els amics ibèrics.
La valoració esportiva del torneig: Molt satisfactòria i enriquidora.
Recomanació a l’organització de l’EGOR: quan s’organitza un torneig de Rugby per homes més aviat talludets que faran un esforç físic intens ... no es pot, NO ES POT, de cap de les formes preparar un ‘LUNCH’ que consisteix en un bocata de minibotifarra i una beguda. Potser al Regne Unit aixó és un ‘LUNCH’ aquí NO. Aquí un dinar exigeix taula, plat, cullera, forquilla, gots, vi, postres, café i copa.
Sé que hi ha gent que ha fet contactes per poder tenir un patrocinador de la secció. Jo proposo contactar amb un laboratori farmacèutic, demostrar-li l’infinit consum d’Ibuprofeno que fem després de cada partit i que deixi anar la pasta gansa.
Fins la propera.
