_edited.jpg)
Fa ben be un mes La Silvia, la muller de l’Àlex Rosés –alias el Pelos-, ens va convidar a un sopar a casa seva per celebrar l’aniversari del nostre arrier.
La invitación va ser arriscada considerant la personalitat del convidats i recordant l’estat en que va quedar el llum de disseny i la fantàstica i llardosa barbacoa que els va omplir la terrassa durant uns quants dies.
Malgrat aquests antecedents, la Silvia va fer front a la incertesa i ens va convidar a dinar.
Clar era entre setmana, dimecres i tal i ens vam reunir 8 colegues més l’anfitriona i l’homenatjat.
Després dels nervis inicials… M’explico un sopar d’amigotes del rugby en presència de la senyora de la casa és, com a mínim, infrequent.
Després de l’explicació, continuem…. després dels nervis inicials, on sopem, quines tovalles, etc, vam seure a taula per sopar.
El sopar fred amb diversos formatges, embotits, patés, amanides i una sopa de meló va ser degustat per tots els comensals. Algú, no diré qui, va aprendre a menjar alguna cosa més que frankfurts i pizzes.
El Pelos, com sempre, ens va sorprendre amb els fantàsics vins de la seva bodega i les explicacions de connaisseur. Arribat el momet dels cafès i licors, un altre cop, l’Àlex ens va obsequiar amb la seva infinita varietat de whiskeys, que si irlandès, que si escoces, que si amb fusta de Xerès.
Un sopar fantàstic, on es va decidir que els Veterans jugariem el Torneig de Blanes a la modalitat competitiva.
Gràcies a la Silvia i a l’Àlex per la seva generositat i, especialmente, a la Silvia pel sopar i per aguantar estoicamente les bejenades d’un grup d’amics.
A una altre cosa, le meva dona, que va veure les fotos, diu que la decoració del menjador que es pot veure és fantàstica i que li va agrader molt el moble que es veu el darrera del Carles i l'Edu.
Ah les dones! que no s'els escapa res.
Fins la propera
