_edited.jpg)
N’estic fins al cap de munt de ‘la catalanitat’.
‘La catalanitat’ per justificar males decisions. La catalanitat de ‘fer caixa’
Va dir fa uns dies un representant del FC Barcelona que s’havia pres la decisió de limitar l’àmbit de competició de les seccions amateurs del FC Barcelona a les competicions de Catalunya amb l’objectiu de recolzar la catalanitat del Barça i donar suport a l’esport catalá.
Bonica forma de portar la catalanitat arreu del mon, tancant els esportitstes d’alt nivell esportiu la possibilitat de competir en tornejos estatals o internacionals. O, definitivament, fent que es busquin altres clubs a Catalunya o Espanya i les seccions acabin desapareixent.
Potser aixó están buscant. No tancar-les que fa lleig, i qui és el guapo que asumeix aquesta resposabilitat, sino deixar que desapareguin per falta de futur.
Tot aquest preàmbul ha surgit després del fantàstic matí de Rugby del Diumenge 5 de juny a La Foixarda. Es va celebrar el centenari del 1er partit de Rugby jugat a Barcelona entre el CD Espanyol i el combinat de jugadors francesos Patrie.
100 anys de Rugby a Barcelona.
Aquest matí de Rugby es va veure enfoscit per dos fets:
1.- El més greu: la lesió de Paco Peña i
2.- La decisió de la Directiva del FC Barcelona de reduir l'àmbit de competició de les Seccions no profesionals. La secció de Rugby nés una d'elles.
Una secció de Rugby del FC Barcelona, fundada l’any 1924.
I a continuación us explicaré una història familiar.
El 1925 jugava al equip de Rugby del FC Barcelona –que va conquerir el Campionat d’Espanya- un FOLCH. Antonio Folch. El tio Antonio.
Resulta que aquest Folch era el tio del pare de la meva muller i vet aquí que, ben bé, un segle més tard un nebots d’aquest FOLCH són jugadors de la Secció de Rugby del FC Barcelona. Secció que ara volen reduir a competicions locals en benefici de 'la catalanitat'.
Doncs, aquest FOLCH va portar la seva catalanitat i la del seu equip a jugar contra equips espanyols i francesos i van ser l’equip hegemònic a Espanya durant anys.
Va esclatar la guerra civil i va haver d’emigrar. Va arribar a Argentina i allá es va establir. Portava el magre equipatge d’un exiliat, la seva catalanitat i el seu amor al Rugby.
I aquest amor el va portar a colaborar amb la seva experiència i coneixements amb clubs de Rugby de Buenos Aires, on va ser molt estimat i encara recordat avui en dia.
Adjunto una foto d’aquell equip de rugby Campió d’Espanya i retalls d’hemeroteca de prinicpi del segle XX, quan el Barça ja jugava a Rugby i guanyava partits.
Per un altre part, desitjem a l’amic Paco la recuperació rápida de la lesió que va patir jugant el partit del centenari a La Foixarda.
Gràcias al Paco per tots els dies i hores dedicats al Rugby FC Barcelona, com jugador, entrenador del nens, directiu, Veterá i, sobretot, amic.
