X Torneig Pau Boixadé Químcs- Barça 28 MAIG 2011

És bo retrobar-se amb sensacions perdudes.

És bo tornar a compartir vestidor … i veure les cansalades del colegues al vent.

És bo tornar a jugar un partit de Rugby, després de 7 mesos.

És bo sentir que les cames i la ronyonada fan figa?

No hi ha dubte, és bo.

Efectivament, després de 7 mesos al dic sec, el més canós segona de l’equip va tornar a jugar un partit contra els Químics, dintre del X Torneig Pau Boixadé.

El dissabte 28 de maig, em vaig retrobar amb la colla de Veterans habitual i alguna nova incorporació.

Els Veterans dels Químics, diguem, són uns pipiolos. Vull dir que els hi portem 10 anys d’edat mitja, així pel cap baix.

Els primers 20 minuts vam aguantar ferms al camp. Teniem al Químics al seu camp per la força i experiència –i el pes acumulat durant els deu anys de diferència d’edat- d’una devantera de luxe. Vam a estar a puntet de fer un assaig gràcies a guanyar les agrupacions contràries.

Peró, els minuts passen, i els del Químics continuen corrent I intentant trencar la linia. I el pes I els anys del Barça acaben guanyant a la força i experiència.

Els jugadors dels Químics veuen que si trenquen la linia els hi queda pas lliure per fer les marques i es dediquen la segona part a trencar i sortir volant cap a la nostra linia d’assaig. Crec que vam acabar aquesta 2ª part 5 a 1

El descans entre la 2ª i 3ª part el Capi suplent –Pakito- y el Presi titular –Álex- nos meten un chorreo; perque ens veu cabrejats i veient que es poden fer més coses si juguem amb cap.

Vam acabar 5 a 2. Encara que un assaig es va perdre per un avant, quan el Pako esperaba el passe per plantar la pilota a l’altre costat de la linia del Químics i el de la primera part.

Cal destacar la cavalcada de l’Álex Pelos; que no va acabar en assaig peró pot estar orgullós i explicar-li a la seva muller i el Dele i jo li vam acreditar.

També la primera marca del Juan Manuel i un bon atac del Fernando Lombardero i un placatge del Presi. Placatge o abrazo del oso o apisonadora. Peró el colega del Químics encara deu estar patint els efectes.

Pedro Ferreira va fer un partidás cubrint la seva ala.

Felicitat als que van jugar el seu primer partit amb el Barça

Hauria estat un bon resultat un 5-4 a favor del Químics.

En acabar el partit, el Presi ens va dedicar unes paraules d’ànim dient que li agradava l’esperit inconformista, que ens veía cabrejats per haver perdut, quan podiem haver guanyat.
Després com innovació dels Veterans, el Fuby va fer una analisi técnica i táctica de específica per ¾; peró dirigida a tots els jugadors.

Resultat, els ¾ atenien a l’orador i els de la devantera deien rient :

• “Eso es para los ¾, yo como soy delantero…’

• “Es que la devantera és collonuda’.

Per si algú no s’ha assabentat, la nit del 28 de maig el Barça es va proclamar campió de la Champions League.

I ho vam celebrar entre amics, jo amb un lumbago des d’el dit gros del peu fins a la pico la boina que vaig intentar mitigar amb menjar i cervesa.

Quan l’Enrique passi fotos, amb el seu permís ilustraré la crónica.

Fins la propera.