Cloenda Veterans 30 de Maig Cornellá de Llobregat

Es va fixar la data de cloenda de la temporada de Veterans el dia 30 de maig a Cornellá

Hi vam a anar una bona colla entre jugadors, dones, fills, tietes, avis i nasciturus.

Vam omplir tot un vestidor i en aixó arriba el Dani Vázquez:

* És l'aniversari del Dani Vázquez, diu un * Que nos ponga tetas a todos, diu un altre * Somos lo peor, remata un tercer.

Comença l'escalfament dirigit pel Vicenç Sellés:

*15 abdominals * Je,je * 15 flexions * Ja,ja

Continuem l'escalfament ben junts fent pinya i semblany un equip i el Capi fa l'alineació:

*Santi, tú de segunda? * Mientras aguante, vale?

I comença el PARTIT CONTRA EL BADALONA:

¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿

I el Santi es troba assegut a la banqueta del Badalona:

* "D'aixó, m'en vaig amb els del Barça" * Cuida't
I s'en va xino xano creuant el camp fins la banqueta del Barça:

*Com tens la cama? *Bé, per qué? *Collons! quina òstia!
Si algú sap el resultat del partit, que m'ho digui.

PARTIT CONTRA ELS KING'S PEBROTS
Quan juguem contra els King's Pebrots em quedo bocabadat amb la seu ànim i trempera. Les seves ganes de jugar. Els que no volen portar pantaló curt de color vermell i també amb els que vesteixen el de color vermell.

D'aquest partit vull destacar la lluita personal del Fuby amb el gran i calb del King's Pebrots. Lluita que va guanyar el Fuby amb els seus placatges.

Hem de destacar a la resta de jugadors:

Al Vasko que feia temps que no jugava.

Al Chica i les seves fintes

La marca de l'Edu

La marca del Perdi i el passe que em va fer confiant en mi i que em va caure. Gràcies i disculpes.

Fernando Lombardero placa sense por i el seu tocayo Alegría lluita les pilotes fins que es trepitajat pels seus colegues i el Sam .

Pako, Rafa, Vicenç, Alex i Alex, Gonzalo saben que son imprescindibles.

Joan Gómez i la seva força a les agrupacions i Keko i el seu domini.

Alberto i les seves curses per la banda.

Dani, Sam i Fata munten la linia.

Ramon lluita totes les agrupacions i touches.

El Carles feia honor el seu nom 'corre corre' en quan trobava un forat

Si em deixo algú, disculpes.

Gràcies expreses a Joan Gómez fill per fer-nos d'àrbitre

TERCER TEMPS

Pollastre a l'ast, croquetes i patates: Bona idea que es va menjar còmodament a les taules i amb MOLTA més dificultat a les grades.

Les rentadores treballaràn de valent amb les taquesses d'oli:Oi, Santi? Oi, Carlitos? Oi, Nievitas?

El Salvador va llegir i donar els premis de la temporada. Ni un vam guanyar, tu ... ni un..

Ni el de tercer temps ... i aixó que hem jugat tota la temporada com locals.

Com va dir el fotògraf: ¡Para el año que viene patastas fritas y agua!

Al Carles Gómez li va tocar el premi de la rifa i no se, tu, no m'ho explico com s'ho manega....!

peró va acabant sucant el Capi ..... com sempre!!!

Per acabar un bonic poema sobre la memòria molt adient:

Juraría que he sido feliz
una vez en la tierra.
Pero tú no lo sepas, mi alma
pero tú no lo sepas.

No sé el día, el año tampoco,
ni el siglo siquiera,
ni si fue de mañana o de tarde
o noche serena.
Pero yo juraría que un día
fue la paz de la guerra.

No sé quién estaba conmigo,
si era blanca o era morena,
ni si era de amor o del solo
temblor de la yerba.
Pero yo juraría que fue
verdad verdadera.

Yo de cierto no sé si fui yo
o fue otro cualquiera:
sólo que era feliz y que toda
la vida lo era.
Pero tú no lo sepas, mi alma,
pero tú no lo sepas.

Fins la propera

V TORNEO DE VETERANOS CIUDAD DEL PUERTO 23-25 ABRIL 2010

A Catalunya tenim tradicions molt arrelades.

La diada de Sant Jordi és una d'aquestes i tothom va buscar la forma de poder donar la rosa i el llibre a la seva parella.

Un altre tradició nostrada és haver de preguntar quan comença un viatge:

ON ÉS EL PERDI?

Que com sempre va fer tard.

Bé sort que vam quedar amb marge de temps i el viatge va començar esplèndidament:

• Uns polos conmemoratius molt ben dissenyats i molt còmodes.
  
• Finalment, tothom va arribar.
  
• Un vol puntual i sense incidències.
  
• Saludem a Kuone
  
• Autocar compartit amb els amics dels King's Pebrots i
  
• Arribada a l'hotel Dunas Puerto.
  

A partir d'aqui comença l'obra coral en 3 actes i un epíleg titulada:

SI NECESITAS CEMENTO

ACTE I

ESCENA I

(Un carrer típic d'una ciutat turística andalusa, apartaments, botiguetes i restaurants. Molta llum imitant un sol aclaparador. 25 persones amb grans patilles i poblades barbes caminen en cercle uniformades amb el mateix polo).

Caminant I: Algú sap on anem?

Caminant II: Al restaurant 'Botijo'.

Caminat III: I algú sap on és?

Caminat IV: L'Asensi.

(Els 25 personatges fan unes quantes voltes a l'escenari seguint l'Asensi, cada cop més suats, agobiats i morts de gana).

Caminant V: Asensi! Pregunta si anem bé.

Asensi: No cal que porto un mapa. Si ens perdem pago la primera ronda.

(Els 25 personatges fan unes quantes voltes més a l'escenari seguint l'Asensi, empapats de suor, arrosegant-se pel terra, morts de set. Se senten, amplificats, sorolls de gana dels bodells).

Asensi (molt educadament a un portuense): Perdone ¿qué vamos bien para el restaurante 'Revoltijo'?

JAVIER HENKEL (cridant ): ¡Se ha perdido, Asensi se ha perdido! ¡Que pague la ronda, que pague la ronda!

ESCENA II

(La terrassa del restaurant 'Clavijo'. Taules amb papereres plenes de closques de marisc i paperines de pescaíto frito. El rellotge marca les 15:00. 25 comensals, també, barbuts).

COMENSAL I (amb la boca plena de cazón adobado) Nyam, nyam!

COMENSAL II (Amb una jerra de cervesa) : Glu, glu!

COMENSAL III (una dona amb una pota d' escamarlà): Crec, catacrac!

LOMU (mirant les huevas arronsant el nas) : A mí me gusta más la carne.

MANUEL: Collons, no diueu res!

CAPI: Vamos a brindar ¡Por los organizadores!

CORALMENT: (tots alçant la copa) ¡Bien, bravo!

SANTI: ¡Y por el tesorero que ha cuadrado las cuentas!

CORALMENT: ( tots alçant la copa) ¡Bien bravo!

(Finalitza l'escena amb els comensals a taules bebent i xerrant animadament en grupets. Tots somriuen. Pujen les converses creuades. Tots gesticulen i riuen).

ESCENA III

(La coberta del barco que va del Puerto a Cádiz. Llum a dojo. De fons un horitzó maritim. 20 passatgers barbuts relaxats parlen i es fan fotos en grupets a ambdós costats de l'escenari que simula les bordes del barco. 5 passatgers están asseguts com a la peli 'Los lunes al sol'. Un d'ells amb ulleres de sol és Le Mex que dorm com una soca).

ESCENA IV

( Els turistes barbuts molt animats es van fent fotos al Malecón, al Teatre Romá, a la Caleta. Finalment, l'escenari te de fons una platja amb figures de banyistes)

100% URUGUASHO: Hasta en España se cumple la ley del embudo.

LOMU: Es sierto, viste.

SANTI: ¿Qué ley es esa?

100% URUGUASHO: la ley del embudo: la mina más buena con el tío más boludo.

ESCENA V

(Un carrer de Cadis. Uns paisans asseguts en un portal veuen com passa el grup del Barça i escolten les converses en catalá. Pregunten a dos del Barça que tanquen el grup)

Paisá I: Du yu espic ingli?

Jordi Mataró (sorprès) Du yu espic espani?

Paisá II(sorprès) Eeeh?

Santi: Es que somos españoles.

Jordi Mataró (rient): Pensábamos que estábamos en Gibraltar.

Paisá I: E que han pasao otro vestío como vosotro hablando inglé.

Paisá II: ¿Tenei un pitiyo?

Jordi Mataró: No, no fumamos.

Paisá II: ¿Y un euro pa una servesa?

ESCENA VI

(El mateix barco de l'escena III. Llum de tarda. Hi ha el grup de 25 barbuts i 5 irlandesos)

UN IRLANDÈS GRAN PER EDAT I TAMANY (cantant a ple pulmó): See them mixing the cemento! See them mixing the cemento! SEE THEM MIXING THE CEMENTOUUU!

SAM: Excuse me, what are you singing?

L'IRLANDÈS GRAN (acompanyant la cançó amb gestos) : See …. them …. mixing ….. the … cemento. When I come to Spain I SEE … THEM …. MIXING … THE … CEMENTO.

JORDI MATARÓ(Cantant): See them mixing the cemento! (riu)

SAM: See them mixing the cemento!!!

½ SCRUM: ¡Si necesitas cemento! ¡Si necesitas cemento! ¡SI NECESITAS CEMENTO!

MANUEL (molt xulo amb barret cow boy davant un irlandés) : Dile que yo para desayunar me como tres irlandeses.

L'IRLANDES: I will kill you tomorrow!

(Un irlandes llença al mar les ulleres del seu colega, aquest li treu una bamba I la llença al mar. Finalment llencen la bamba desparellada. El barco es mou; peró el capità de l'equip irlandés es mou més i de forma desacompasada. Parla amb el Pelos i acaben ensenyant-se les panxes)

ESCENA VII

Escena musical.

(Bodega del Club de Rugby. Fotos antigues d'equips de rugby. Samarretes de clubs. Cartells de partits i tornejos. Taules i una barra amb un barril de cervesa. Barrejats els Portu Vets, els King'S Pebrots, els irlandesos i els Barça Vets.

La gent menja amb ànsia morcón, llagostins, salchicón I beuen cervesa.

Com sempre en aquestes situacions puja el tó de les converses.

Els del Puerto treuen plats amb ensaladilla rusa i els irlandesos la menjen,sense cuberts, ficant-hi els seus ditassos.

Porten un estofat de vedella i el Santi va buscant alguna cullera 'poc' llepada per tastar-lo).

½ SCRUM: Santi, deja eso que aquí hay cucharas limpias.

UN GRUP D'IRLANDESOS: SEE THEM MIXING THE CEMENTO!!

SAM: Vamos a animar a los del Barça, que canten.

SANTI: Bueno

FUBY (Pujat a una cadira canta 'CORNELIO PÉREZ' i 'QUERIDA IRENE')

(Els irlandesos es van apropant i quan el Fuby acaba la cançó un l'abraça efusivament)

PACO (amb una birra a la ma canta 'En Inglaterra se ha permitido')

½ SCRUM(cridant com un boig canta la tornada):

¡MARICÓN EL QUE NO BAILE

MARICÓN EL QUE NO BAILE!

(L'escena acaba amb tots els del Barça i un irlandés ballant i cantant la cançó.

Alguns porten cerveses fredes que es beuen a l'instant i tenen com efecte que les veus són cada cop més ronques).

ACTE II

ESCENA I

(Una habitació d'hotel)

EDU DELE: Perdi, hem d'anar al camp. Vens?

PERDI: (Bocaterrosa al llit) : URRMMBPPFGREDSSCIUOMMMM...NNNOOOO!

ESCENA II

(Un camp de rugby. Ll'equip del Barça i els irlandesos. Treuen els irlandesos i tot l'equip del Barça canta i balla 'Maricón el que no baile'. Els irlandesos flipen. Els Portu Vets aplaudeixen).

ESCENA III

(Els jugadors del Barça arriben vestits de rugby a una piscina, es queden en pantalons d'esport i es van ficant a una piscina. Neden i fan bromes).

LE MEX: Voy a hacer la ballena (es capbuça i fa la balena ensenyant el cul).

½ SCRUM (apareix des d'el fons de la piscina i treu mig cos de l'aigua): ¡Esto es la ballena!

LE MEX: Eso es el cachalote.

½ SCRUM (imita al Mex i ensenya un llom i un cul gran com el d'una balena blava).

ESCENA IV

(Una terrassa a l'ombra d'uns arbres. Taules amb gots i plats. Una barra amb beguda i menjar. La gent menja I beu relaxada. Parlen I riuen. Algú s'apropa a la barra i porta més plats i beguda).

EDU DELE:El arranque roteño está collonut.

FUBY (amb dos plats de papas con chocos): ¿Alguien quiere?

PELOS: ¡Que vuelva el jamón!

SAM (amb un plat d'arros): ¡Está muy bueno!

ENRIQUE: Sí, como el de los irlandeses en La Teixonera.

(La gent va a la barra i torna amb plats de pinxos, de carn, de chistorra i cervesa i fino. I continúen parlant i rient)

ESCENA V

(L'EDU DELE porta una bossa plena de regalets. En primer terme EL CAPI va rebent regals)

EL CAPI (Ple de regals): Gracias. Muchas gracias.

CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!

½ SCRUM: ¡Si no los repartes vas a tener exceso de equipaje!

FUBY: ¡Y el fondo no lo pagará!

CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!

ESCENA VI

(Dues olles de fang, 20 ampolles de rom, llimones i canyella)

LO FATA (amb un encenedor, suant i cremant-se els dits): Aixó no hi ha qui l'escalfi. Porta un altre encenedor.

EDU: A veure amb aquest.

UN PORTUENSE: ¿Oye, pisha, farta musho?

LO FATA: Todavía ni lo hemos encendido.

(Un cop encès els del Barça canten 'El Meu avi')

EDU CHABAL (amb una tapa d'una olla fent de safat és dirigeix –com no- a les portuenses)¿Un vasito de cremat, guapas?

ESCENA VII

½ SCRUM:
Me voy a tomar un Gin Tonic que es digestivo.

EDU DELE: Jo també.

SANTI: I jo.

EDU DELE: Aquest matí m'has dit que no beuries res.

SANTI: Pero l'Alex diu que és digestiu.

EDU DELE: Ai, Déu meu, com anem.

(Beuen els Gin Tónics. Apareix Le Mex i li diu a la noia de la barra)

LE MEX: Ponme un vaso con hielo y limón.

LA NOIA: ¿Y qué le echo?

LE MEX: Nada, hielo y limón (y se va)

LA NOIA (flipa): ¿¿¿???

LE MEX: Ahora me echas Coca Cola.

LA NOIA: ¡Qué raros son los catalanes!

½ SCRUM: Ponme otro Gin Tonic.

LA NOIA: Ya no queda tónica. Van a buscar más.

½ SCRUM: Pues échale limonada.

½ SCRUM: Ponme otro Gin Tónic.

LA NOIA: Ya no queda ginebra.

½ SCRUM: ¿Qué queda?

LA NOIA: Vodka.

½ SCRUM: Vale, ponme vodka con, a ver, yo que sé (amb indiferència)… Sprite.

ESCENA VIII

(Una placeta de toros. Espectadors cridant. Al burladero: Paco, Le Mex, ½ Scrum i Edu Dele).

LES ESPECTADORES (cantant): ¡MUSHO MIEDO, MUSHO MIEDO, EH!

(Saltan al ruedo Pako, Le Mex y el ½ SCRUM. La plaza se hunde con los OLÉS y los aplausos. Gritos de ¡TORERO, TORERO!)

ESCENA IX

SANTI (Arriba a un grupet del Barça saltant i cridant): Ya tengo mote ya tengo mote.

½ Scrum: Ah, ¿Cuál?

SANTI: Un irlandés ha visto como me llamo y ha añadido CLAUS. SANTI CLAUS.

FUBY: SANTI CLAUS?? (dubtós) Claus? ¡NICOLÁS! ¡NICOLÁS!

SANTI: Nicolás no me gusta.

FUBY: ¡Pues te jodes, Nicolás!

ESCENA X

(L'interior d'un autocar. És fosc)

LE MEX (Cantant des de la ultima fila): ¡Una piedra en el camino, me enseñó que mi destino era rodar y rodar!

CORALMET: ¡RODAR y RODAR!

LE MEX: ¡Allá en el rancho grande…!

CORALMENT: ¡…ALLÁ DONDE VIVÍA!

UNA SENYORA DELS KING'S PEBROTS: Déu meu, quin desastre!

ACTE III

ESCENA I

(La sala de facturació d'un aeroport).

LOBESNO: Jesulín, que somos un grupo del Barça y si te puedes hacer una foto con nosotros.

JESULÍN: Ahora cuando acabe voy.

(Posen per la foto els maestros Paco, Le Mex y ½ Scrum y el apoderado EDU Dele)

ESCENA II

(La sala d'arribades d'un altre aeroport)

SANTI (dirigint-se al grup): Bueno, ja estem, no?

LE MEX (Apareix amb un donut i cantant): ¡Cumpleaños feliz!

CORALMENT: ¡Cumpleaños feliz!

LE MEX: Estas son las mañanitas que cantaba el Rey David ….!!

(Santi, molt emocionat, agraeix i fa abracades i petons)

EPÍLEG

(23 d'abril. 07:00 del matí. Passeig de Maragall de Barcelona. Entra un cotxe ple de nens, bosses i balons de rugy. Condueix l'Esther).

NIEVITAS: Bon dia, Esther. Aquí tens el Santi. Com va?

ESTHER: Ja veus aquí amb el cotxe ple de nens i bosses i aquella colla al Puerto menjant pescaíto!

V TORNEO DE VETERANOS CIUDAD DE EL PUERTO

Quien nos iba a decir que la decisión tomada tras mucho comer y beber (como se muestra en un famosos video) el día 13 de noviembre de 2009 de aceptar la invitación de los amigos del PORTU VETS iba a concretarse.

Pues ahí estamos, en la cuenta atrás.

Quedan hoy, martes y trece -¡vaya!-, 10 días para que el equipo de Veteranos de Rugby del Barça se desplace al Puerto del Santa María para participar en el V Torneo de Veteranos Ciudad de El Puerto.

Gracias a los Veteranos del Barça involucrados en la organización del viaje, tesoreria, equipación y merchandising (Edu Dele, Fuby, menda lerenda, Alberto, Javier disculpas si olvido a alguien) y a todos los que *venciendo todos los obstáculos* se han apuntado a tan alto evento.

Gracias a los amigos del PORTU VETS por su ayuda en la organización y, especialmente, a Francisco García 'Kuone'.

Nos vemos en El Puerto en

10 .... 9 ..... 8 ..... 7 ....6 .... 5 .... 4 ..... 3 ..... 2 .... 1 ....... El Puerto

Veterans Barça- Mataró Rugby 20-03-2010

A petició de Nacho Papale, els Veterans derl Barça vam aceptar un partit amistós contra l’equip de rugby de Mataró.

És aquest un equip de nova creació; peró amb moltes ganes de jugar a Rugby.

Els jugadors que formaven l’equip de Mataró de dissabte anàven de 17 a 35 anys d’edat.
És a dir el seu més vell és com el nostre més jove.

Però tant se val. El Capi i el Dele pacten que es pot còrrer lliurement i així comencem el partit. Els Veterans som aixi

El Barça va arribar a posar-se per devant al marcador mentre vam aguantar físicament i jugàvem amb la devantera i movent la linia. Vam arribar a guanyar 29 a 22.

L’experiència de Paco, Carlos, Àlex, Gonzalo, Cristian, Manuel, Dani formàven la columna de l`equip.

Els ultims i eterns minuts de la segona part, els nois de Mataró van capgirar el marcador i van guanyar 34 a 36.

Evidenment, quan un dels nois agafava la bola, trencava la linia i começava a còrrer no hi havia cap veterà del Barça que el pogués caçar.

Vaig jugar pràcricament tot el partit.

És a dir, al meu cos li faltava oxigen per mantenir totes les funcions adeqüadament.

M’explico.

El meu cervell pot assimilar ordres senzilles com

‘ATRÁS’: atrás el culo.

O

‘SÍGUEME’: pegarte al culo de alguien

que em cridava Carlos Gerhard.

Però difícilment pot entendre:

“DELANTERA, LINEA TRES –DOS-TRES”

Lo cualo?

després d’aixecar el cap d’una muntanya de culs, cames i cosos.

Que ens cridava el nostre Fuby de Tasmania.

Ànim a Manuel que es recuperi del cop a l’espatlla pel viatge al Puerto.


Gràcies expreses a Joan Gómez –jugador infantil del Barça- per fer *amb molt bon criteri* d’àrbitre.

TERCER TEMPS: Lo millor de tot els frankfurts i el barril de cervesa.

POSTPARTIT: Vaig arribar a casa baldat i coix de la cama esquerra. Ibuprofeno a dojo.

Barça Veterans Combinat Oughterard-Cryptians

Ireland, Ireland

Together standing tall

Shoulder to shoulder

We'll answer Ireland's call

Perdoneu el retard en redactar la crònica; però aquest dissabte m’ha afectat molt:

1.- Vaig haver de pair tots el litres de cerveza que vaig beure.

2.- Vaig haver de recordar el partidàs que vam fer.

3.- Vaig haver de organitzar els records del Post Tercer Temps.

Els emails que vaig creuar amb l’irlandès Paul manifestàven les ganes que tenien de jugar contra el Barça i la resposta dels Veterans del Barça no va defraudar i dissabte va ser un dia de rugby extraordinari.

Els que no van venir s’ho van perdre.

PREPARTIT: Van arribar els irlandesos, en bon estat de revista, i els hi entreguem les claus del vestidor. Comencen a canviar-se i surt un irlandés i em demana la clau del vestidor dels anglesos, que estava buit. Entra i surt i em dona la clau. Un altre irlandés em torna a demanar la clau. Entra i al cap d’una estoneta surt. I ja el tercer em diu que no volia enverinar als seus colegues i s’en anava a ‘OBRAR’ al dels anglesos.

Gràcies expreses a Edu Chabal per la feinada de recollir la pasta pel tercer temps i targeta vermella pels que confirmen i després no es presenten.

PARTIT: Els irlandesos/anglesos van fer una marca només començar el partit i, crec, van pensar que seria un passeig. Doncs, NO, no va ser un passeig i el resultat 29-38 ho deixa clar.

Vam presentar un equip de gala que va lluitar en les agrupacions, a la linia. Molts dels assajos del combinat van ser jugades individuals. Nosaltres vam respondre amb bones agrupacions i jugades de linia.

Els irlandesos eren durs i forts com pedres; però tothom es va deixar la pell i casi l'orella,oi, Fata?

Cal destacar noms? Tothom mereix ser nombrat; peró és just destacar:

- Al BPM: Alex Villanueva.

- Al 2ª: Ramón Ribó que va lluitar les touches i les agrupacions.

- David Agustí i la seva distribución de joc i placatges.

- A Xavi Amador i les seves marques.

- A l’indispensable Rafa Vela.

- Al Dele i com es va escapar i rebre un super placatgte.

- A Manuel i la seva marca.

- A l’arrier Alex Pelos.

- A Vicenç Sellés.

- A Rhodri James

- La marca de Dani Vázquez.

- La baralla del Capi amb el seu irlandés.

Un record per Carlos de la Barrera que va patir una greu lesió a la clavicula. Que es millori.

Gràcies al Alex Casajuna i a l’Enrique per les fotos.

Gràcies a l’Adri per fer d’àrbitre i al referee irlandès que dissabte feia 40 anys que era àrbitre.

TERCER TEMPS: L’Edu i jo encara estem emprenyats amb el del bar. Us demanem disculpes pel desastre de l’arròs, que va intentar arreglar in extremis oferint hamburgueses i pollastre.

La cervesa; peró, rajava sense interrupció.

Recordo els irlandesos cantant l’himne de la selección irlandesa (que encapçala aquesta crònica) i els anglesos cantant ‘Swing low, sweet charriot’ i God save the Queen.

Els discursos molt emotius i el premi al ½ scrum més que merescut. Gràcies a Fernando per la seva traducció i per marcar l’agenda del 2011. L’any que vé a Irlanda. Comenceu a fer guardiola.

Els barrils es buidàven, les converses pujàven de tó i els veterans amb dónes i nens anàven plegant.

Finalment ens vam quedar l’Adri i el Javi, l’Edu , el Perdi, l’Álex i jo amb els irlandesos i anglesos.

Es va acabar la cervesa, es va buidar una ampolla de pacharán i es va buidar un altre de licor d’herbes i ens vam trobar cantant cançons amb els irlandesos i anglesos, Irish Rover, Molly Malone i nosaltres responiem amb ‘el meu avi, Asturias Patria querida i l’himne del Barça.

El iaio irlandés que va filmar tot el partit ens va fer un recital de cançons i, aixó és en sèrio, cantar la tornada de ’Wild Rover’ amb irlandesos i anglesos picant amb els peus és inolvidable.

And it's No, Nay, never,

No, nay never no more

Will I play the wild rover,

No never no more

Oi, Javi?

Alex, digue-li a la teva filla que no expliqui tot el que va veure i el que vam beure. Si algú té información del Perdi, el Rhodri i un francès que m´ho faci saber.

Aquí teniu un enllaç amb algunes fotos.

http://picasaweb.google.es/rugbyveterans/BARCAOUGHTERARDOLDCRYPTIANS28022010

Fins la propera

Joan Figueras

Avui els Veterans de Rugby del Barça estem de dól.

Ens ha deixat el nostre amic i company Joan Figueras Casas.

Tot l'equip vol traslladar a la seva familia el nostre més sincer condól.

Serveixin aquestes fotos com homenatje al Joan i testimoni de la seva amistat i de com el volem recordar.

També vull copiar el colpidor missatge que ens ha enviat l'Eduard Jalle , perque expresa el sentiment dels tots els Veterans.

Me duele profundamente comunicaros el fallecimiento repentino ayer, de nuestro compañero Joan Figueras Casas.

Joan deja esposa, una hija y un hijo de 15 y 17 años respectivamente.

En el poco tiempo que hemos tenido la suerte de compartir momentos con el disfrutamos de su naturalidad y eterno optimismo. Nunca ni en los momentos más complicados desaparecía la sonrisa de su faz. Fue amigo de sus amigos.... allí donde este, estoy seguro que descansará en paz.

Estará en el tanatorio Sancho de Avila a partir de mañana a las 18:00h. El funeral será el viernes a las 11:30h.

Un Abrazo
Eduard Jalle


Joan, et recordarem sempre com un company i amic entranyable.

Una molt forta abraçada a la seva família.

30 1 2010 Barça Badalona

Hi ha hagut aquets últims mesos incorporacions a l’equip de Veterans. Uns quants,si.

I jo, francament, patia per ells.

M’imaginava la conversa domèstica:

*El nou Veterá Barça: D’aixó, carinyo ( o nena, xata, etc) que he pensat apuntar-me a l’equip de Veterans de Rugby del Barça.

*La Nuri: Que què?

*Si, dona, t’en recordes aquell que em va explicar que tenen un grup molt maco, que entrenen cada divendres i fan partidets d’amics i tal.

*En sèrio?

*Si, per fer una mica d’exercisi, anar a correr una mica i de tant en quan un partidet.

*Ah, bueno.

*Si, així em distrec una mica de la feina i bla, bla,bla

*Que si, que t’he dit que si!

I han passat quatre mesos i no han jugat ni un partit.

Només sopars leoneses, baretos i cubatas.

I la Nuri arronsant el nas:

*Per entrenar, oi? Si tens més panxa de cerveses i sopars que abans d’apuntar-te!

Però, finalment ha arribat el partit.

I no un partit qualsevol. El partit contra els colegues del Badalona.

Vam reunir dissabte, 30 de gener, una bona colla i l’ambient al vestidor estava engrescat. Gresca que es manté des de l’elaboració de l’exitós almanac de Veterans.

Els de Badalona van sortir amb molta empenta i ens van fer una assaig només començar el partit. Malgrat que ho intentàvem, els de Badalona no sortien del camp del Barça.

Peró, poc a poc, es van anar reorganitzant les linies del Barça. Per una part seguint les indicacions del Gonzalo el Capi i de Alex ½ Scrum. I per un altre costat, gràcies a l’esforç del Paco, el Carlos Gerhard, el David, l’Edu, el Cristian, Alex Pelos

D’aquesta recuperació va arribar l’empat del Barça.

A la segona part, el Badalona va sortir amb molta força i van fer un altre marca que deixava el marcador 5-10 a favor dels badalonins. Hem de dir que el Badalona aprofitava molt bé el seu joc i que movien la bola amb agilitat i molt perill.

Una forta defensa del Barça i un joc senzill peró efectiu obrint la bola per la linia va fer arribar l’assaig d’empat. Dani Vázquez va ser l’autor amb una acció d’intensitat, presió i ganes.

Jo vaig deixar el camp per un fort cop el genoll i vaig seure a la banqueta on una rosa de Nova Zelanda deia –referint-se al nostre joc-: NOT TOO BAD (‘no massa malament’) que venint el comentari d’on venia em de prendre per un elogi.

A les acaballes del partit, el Barça va fer la marca de la victoria.

Prova de la intensitat del partit són els molts lesionats que el Barça va patir, genolls, traus al cap, nasos, ronyons.

En resum, un partit per recordar i per fecilitar als amics del Badalona.

TERCER TEMPS: MOLT BO. Cervesa a dojo. Bones tapes i fantàstic documental dels Veterans amb fotos de diversos partits I amb l’únic, irrepetible ‘MAKING OFF’ de l’almanac de Veterans.

POSTPARTIT: Ibuprofeno a dojo + Trombocid pel cop el genoll + llit … i a otra cosa mariposa.

Sopar de Nadal 2009 el dia 15 de gener de 2010

Aquest sopar de Nadal 2009 –el dia 15 de gener de 2010- és el quart que es fa al Centro leonés i el tercer botillo que ens fotem.
Jo que –sense falsa modèstia- soc un expert en botillos, botelos i androlles us dic que és dels millors que he provat.

Malgrat aixó, sigui pel pes del –molt pròxim- Nadal o per que ja tenim experiència d’altres botillades i excesos va sobrar botillo i aixó no havia passat mai.

El sopar es preveia memorable i ho va ser.

I crec que el Gabriel, l’amo, també s´ho va ensumar quan es va veure apareixer amb tots els paquets, projectors i ordinadors.

Podem dir que estaba una mica tens.

El moment culminant va arribar amb el cant de nadales que va acabar en una coral de cançons tabernàries i una mena de celebració de Cap d’Any fent de campana la safata de cambrer i de batall el cap dels assistents.

DONG! Una DONG! Dues DONG! Tres.

-Cago en todo; ¿pero qué hacéis con la bandeja?
-De campana.
-Pero mira … la habéis abollado toda.

I així vam arribar a l’entrega de l’almanac 2010 i al making off.

Es sentien les rialles des d’el carrer i expliquen que una cambrera curiosa, sentit el xibarri, va treure el capet per veure que collons passava i –esparverada- va tornar dient:
-¡Salen desnudos en las fotos!

A la cambrera li vam regalar dos calendaris i als amos del restaurant un altre.

Alguns vam anar – perque la trobada d’escoles del dia següent i les amistoses sugerències de les parientes van fer el seu efecte- al Big Ben o Big Bang o alguna cosa semblant.

De camí, vam encolomar uns quants calendaris a les noctàmbules que ens trobàvem. El trio calavera els cobrava i cadascú signava la seva foto. Osti, tu,collunuda l’escena!

Jo vaig arribar a casa i em vaig quedar clapat imediatament.

Però, ai! El botillo! Ai!

Quina set!

El pròxim sopar verdureta i peix a la planxa.

O, millor, no?

Fins la propera