Ramon Pijoan

Diuen que els amics per tota la vida es fan quan som petits.

I que a partir d'aqui fas coneguts portat per la feina i el teu entorn.

Doncs, em sembla que no és cert.

I ho dic per que desgraciadament ens ha deixat el nostre amic Ramon Pijoan.

El primer cop que el vaig veure va ser fa uns quatre anys al Frankfurt Pedralbes quan es começava a parlar del grup de Veterans Rugby del Barça. Anava impecablement vestit i va ser molt cordial amb tots i ens va explicar les idees que tenia per formar un grup de Veterans.

Un dia, vam parlar d'una foto antiga de Rugby, en la que sortia el seu avi retratat. Doncs bé, en aquella foto surt també un familiar: el tiet avi dels meus fills -FOLCH-.

Són petites coses que recordes quan algú falta.

Amb ell vam organitzar la I Gira a Lancaster i la II Gira (em venen a la memòria: el CD de cançons, la preparació del tercer temps, el contacte amb Phil Sutclif, les metòpes).

Tots els que vam participar recordem els viatges. Les fotos es miren i les anecdòtes s'expliquen mil cops.

Ramon engrescava a la gent.

Lamento profundament la seva pèrdua; però sempre el recordaré amb l'actitud d'aquestes fotos.

Una forta abraçada a tota la família.