viernes, 25 de diciembre de 2009
lunes, 14 de diciembre de 2009
Partit de la lliga de Veterans FC Barcelona AAVV King’s Pebrots.
La cuestión se reduce a estar vivo en un instante,
aunque sea un instante no más,
a estar vivo
justo en ese minuto
cuando nos escapamos
al mejor de los mundos imposibles
(Jaime Gil de Biedma, PV)
Cap els 40 anys, els homes miren cap enrera, recorden la juventut, els bons temps passats.
La nostàlgia és saludable, mentre no suposi estancament.
D’aquí uns anys, recordarem els nostres quarantes.
Quants quarentons coneixeu que portin a terme activitats com les que hem fet o alguna que s’esta preparant?
Eh? M’ho podeu dir?
No gaires.
Els versos que encapçalen aquesta crònica són el resum del partit amb els amics dels King’s Pebrots.
Vull destacar les ganes de jugar dels King’s Pebrots, “a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos”, si, quan s’escapen per fer una marca, o aguanten per muntar una agrupación, tenint per contraris jugadors 15 ó 20 anys més joves. I tot aixó un diumenge a La Teixonera amb 7ºC de temperatura.
Però també quan els Veterans del Barça comproven que estan vius amb projectes que ni haurien somiat fer amb 20 anys.
Gràcies a tots els Veterans del Barça que van participar en el pre-partit i gràcies a tots els jugadors del Barça i dels King Pebrots.
Fins la propera.
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 24 de noviembre de 2009
domingo, 15 de noviembre de 2009
Asamblea General Ordinaria de los Veteranos de Rugby Del Fc Barcelona
El viernes 13 de noviembre de 2009, a las 21:00 en primera convocatoria y las 21:30 en segunda convocatoria se celebró la Asamblea General Ordinaria de los Veteranos del Fc Barcelona en la Sala de Reuniones del Centro Leonés, con sede en la Calle Tamarit nº 193 de Barcelona.
El Secretario de Actas acredita a las 22:00 horas que hay quorum, teniendo en cuenta que se han consumido 33 cervezas y hay 28 asistentes.
Como primer acto de la Asamblea, Gabriel, Tita y María nos sirve un aperitivo de espléndidos embutidos leoneses, de entre los cuales todos los asistentes destacan la soberbia cecina.
A continuación, el maître Gabriel nos sirve un sustancioso y contundente 'Cocido Leonés' consistente en sopa -a volonté-, verdura y las carnes del cocido. Dar cuenta del cocido, nos lleva un buen rato.
Una vez finalizada la copiosa cena, regada con abundantísimo vino tinto leonés, llega un refrescante postre de piña natural y el café acompañado por el orujo blanco y de hierbas.
El Delegado del equipo abre el turno de las intervenciones y da la palabra al tesorero, el Fuby, para que pase las cuentas de los Veteranos. Diserta con su claridad habitual -claridad incrementada por la ingesta de alcohol- y se aprueban las cuentas. Momentos de la lectura atenta de la documentación y de la aprobación inmortalizados por un reportero gráfico.
A continuación interviene el Dele para explicar los siguientes puntos:
* Liga de Veteranos.
* Partido contra los irlandeses de Galway.
*Viaje al Puerto de Santa María.
Sus propuestas son aprobadas por unanimidad. Queda constancia de la votación del viaje al Puerto de Santa María, para que nadie se escaquee llegado el momento.
El Santi se compromete a realizar unas gestiones para obtener el mejor precio posible de pasajes aéreos para un grupo inicial de unas 25 personas (aunque en su fuero interno cree que no serán más de 15, como siempre).
Para hacer frente a los compromisos que generará la organización de ese viaje se aprueba la aportación de 100€ por participante hasta una fecha límite que, proximamente, se indicará.
Alguien propone una imposición mensual de 30€ para viajar a Hong Kong en el 2012 y el Capi le dice que fuimos 15 pelagatos a Granada y que a Hong Kong va a ir -con perdón- su Santa Madre. Ante tan consistentes argumentos, la propuesta no es aprobada y el ponente es abucheado insistentemente.
Le Mex cuenta un chiste muy celebrado, que también se reproduce.
Ramón, el nuevo 2ª, nos dirige unas palabras, ayudado por la inestimable colaboración de 'Lo Fata'. Vean también las fotos.
Y sin más asuntos que tratar finaliza la asamblea hacia la 01:00, no está el Secretario muy seguro.
Se trasladan los participantes a la sede usual, cual es el bareto Big Ben, donde siguen las libaciones -digo- deliberaciones.
Yo estoy muy de acuerdo con Ramón, el nuevo 2ª, que hay que querer mucho a la familia y también a los amigos y, sobretodo, en que el Dele de 47 tacos -horribile dictu- es digno de admiración.
Me alegro de ver a todos muy felices cuando hacia las 02:30 me voy para casa con el Dele, el Joan y el Carlos.
Estoy mucho peor el sábado, cuando me entero que unos hijos de puta atracaron y pegaron a nuestro amigo y entrenador de los alevines Sam.
Nuestro apoyo y solidaridad a Sam.
Lo que se explicaban el sábado entre risitas mi mujer -Nievitas-, la del Mex -Claudia- y la del Joan 'Quique' -Esther- es todo mentira. Los tres llegamos a casa como rosas, civilizada y ordenadamente, no hicimos nada de ruido y dormimos como angelitos.
Hasta la próxima
lunes, 26 de octubre de 2009
Sopar d'aniversari a casa dels Rosés
Fa ben be un mes La Silvia, la muller de l’Àlex Rosés –alias el Pelos-, ens va convidar a un sopar a casa seva per celebrar l’aniversari del nostre arrier.
La invitación va ser arriscada considerant la personalitat del convidats i recordant l’estat en que va quedar el llum de disseny i la fantàstica i llardosa barbacoa que els va omplir la terrassa durant uns quants dies.
Malgrat aquests antecedents, la Silvia va fer front a la incertesa i ens va convidar a dinar.
Clar era entre setmana, dimecres i tal i ens vam reunir 8 colegues més l’anfitriona i l’homenatjat.
Després dels nervis inicials… M’explico un sopar d’amigotes del rugby en presència de la senyora de la casa és, com a mínim, infrequent.
Després de l’explicació, continuem…. després dels nervis inicials, on sopem, quines tovalles, etc, vam seure a taula per sopar.
El sopar fred amb diversos formatges, embotits, patés, amanides i una sopa de meló va ser degustat per tots els comensals. Algú, no diré qui, va aprendre a menjar alguna cosa més que frankfurts i pizzes.
El Pelos, com sempre, ens va sorprendre amb els fantàsics vins de la seva bodega i les explicacions de connaisseur. Arribat el momet dels cafès i licors, un altre cop, l’Àlex ens va obsequiar amb la seva infinita varietat de whiskeys, que si irlandès, que si escoces, que si amb fusta de Xerès.
Un sopar fantàstic, on es va decidir que els Veterans jugariem el Torneig de Blanes a la modalitat competitiva.
Gràcies a la Silvia i a l’Àlex per la seva generositat i, especialmente, a la Silvia pel sopar i per aguantar estoicamente les bejenades d’un grup d’amics.
A una altre cosa, le meva dona, que va veure les fotos, diu que la decoració del menjador que es pot veure és fantàstica i que li va agrader molt el moble que es veu el darrera del Carles i l'Edu.
Ah les dones! que no s'els escapa res.
Fins la propera
lunes, 19 de octubre de 2009
Torneig EGOR Tordera 17 OCT 09
Els Veterans de Rugby del Barça hem tornat a l’activitat.Hem tornat amb ‘grandeur’ participant al XV Torneig Europeu de Golden Oldies Rugby que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Tordera.
Aquest torneig ofereix dos categories:
* Competitive i
* Social
I com que els Veterans som així i pa chulo mi pirulo vam decidir que ens apuntàvem al C O M P E T I T I V E.
I , com per alguna part s’ha de començar, millor pel principi: el matí del dissabte 17 d’octubre a la estació d’autobusos de Sant Andreu.
A ¾ de vuit ens citem a l’estació i fins i tot som puntuals –excepte una persona que es revelarà en el seu moment; però que potser algú ja endevina-.
Som tan puntuals (09:15) que som el primer equip en arribar als camps de joc.
Fa fred 8º graus. Veiem uns poquets anglesos i continua fent fred.
Ens vestim de Veterans Cassasques Roges i sortim a escalfar una miqueta.
L’organtzació està voltant per tot Blanes buscant als integrants dels equips estrangers després d’una nit “intensa”.
L’organització postposa l’inici dels partits a les 11:20. Dues hores més tard del previst.
Petem una mica la xerrada amb els que van arribant i amb el Sr. Marko Protega representant del EGOR, qui ens convida formalment al Festival de Trieste de l’any 2011. Haurem de començar a estalviar, veient com està el pressupost de la Secció.
El primer partit és contra el Sitges i no es presenten, així que partidet guanyat.
El segon partit és contra LES GALIARDS de França. Arbitra el famós reporter de Teledeporte, amic i conegut de tots nosaltres, Jean Luc Trogno.
El Perdi arriva just per començar el partit, dues hores més tard. Les tradicions són les tradicions.
Els francesos fan més que respecte; però estem frescos i la devantera aguanta els seus atacs un cop i un altra . Paco Peña salva assajos a la mateixa linia de marca. Alex Villanueva és una torre a les agrupacions. La linia comença a moure´s, Carlos Gerhard, Gonzalo Mogdasy, Vicenç Selles. Guanyem totes les touches i el Rafa Vela obre amb agilitat. La bola arriba amb rapidesa al nostre ala Cristian Lanz qui, amb la seva velocitat i estil, fa dues marques.
A la segona part els francesos apreten molt, moltíssim més de lo que es podria esperar en un partit de Veterans. Les agrupacions són dures i tots sortim calents. Ens fan tres marques i acabem 15/10.
Resum: El de un iaio angles –a real golden oldy- que em va dir quan sortiem del camp:GOOD GAME BOYS!
El segon partit és contra uns altres francesos: Les Fils du Bedouin, que en francès fa molt distingit; però a mi em sembla que vol dir alguna cosa semblant a “Els fills del moro”.
Aquest frantxutes són una mica vacilons i ens enterem que diuen de nosaltres ...DE NOSALTRES! que no som rivals i que ens haurien de donar un handicap 2. Doncs, apa! partit empatat, perque van guanyar 10-0, es a dir, 2 marques a 0.
Un altre partit dur amb francesos habituats a jugar de devantera, amb mauls i rucks i fases i fases de joc. Hem de tornar a nombrar a Cristian Lanz amb dues cavalcades per la banda molt destacables que no van tenir el premi de l’assaig.
El tercer partit havia de ser contra The Archibalds de Biarritz; però es van retirar de la competició. També ens van convidar al seu poble i nosaltres a fer un partidet a Barcelona. Els vascofrancesos de Biarritz es van retirar del partit contra Les Galiards perque els semblava que era un joc massa dur i ariscat i amb perill d’acabar en tangana. Doncs, com heu vist el Barça el va aguantar i va faltar poc per guanyar.
Aquí van acabar els partits competitius. Vull donar les gràcies a tots els jugadors del Barça que van venir. Vam fer un extraodinari paper contra uns equips de jugadors molt experimentats.
El darrer partit va ser contra el Porto. Vam guanyar 20-15. Va ser un partit intens,però amistós. Els de Porto fan un Rugby ordenat i precís, amb molt bona técnica. L’ambient és distés entre els amics ibèrics.
La valoració esportiva del torneig: Molt satisfactòria i enriquidora.
Recomanació a l’organització de l’EGOR: quan s’organitza un torneig de Rugby per homes més aviat talludets que faran un esforç físic intens ... no es pot, NO ES POT, de cap de les formes preparar un ‘LUNCH’ que consisteix en un bocata de minibotifarra i una beguda. Potser al Regne Unit aixó és un ‘LUNCH’ aquí NO. Aquí un dinar exigeix taula, plat, cullera, forquilla, gots, vi, postres, café i copa.
Sé que hi ha gent que ha fet contactes per poder tenir un patrocinador de la secció. Jo proposo contactar amb un laboratori farmacèutic, demostrar-li l’infinit consum d’Ibuprofeno que fem després de cada partit i que deixi anar la pasta gansa.
Fins la propera.
miércoles, 8 de julio de 2009
Torneig de badalona 4 JUL 08
El MH President de la Generalitat fa el seu discurs de resum i bons propòsits el dia de Cap d'any. Sa Majestat el Rei d'Espanya ho fa en Nochebuena.
Doncs, jo tinc el costum de fer-ho després del Torneig de Badalona.
Benvolguts companys dels Veterans de Rugby, benvolgudes senyores del companys que us coleu en el foro:
La temporada 2008/2009 ha estat marcada pel fet de no tenir camp i haver d'anar de rellogats i convidats pels camps de rugby de Barcelona i voltants.
Malgrat aixó:
* hem participat a la Lliga de Veterans.
* S'han mantingut els entrenaments de divendres.
* S'han celebrat diversos sopars de germanor
* I sobretot s'ha reprès l'activitat viatgera amb una participació al Memorial Manuel Haro en Granada.
* Excepte en alguns partidets, hi ha hagut una participació notable.
* A més es manté la ilusió d'organitzar viatges.
* Rebem moltíssimes invitacions per participar en tot tipus de partits i campionats.
* I a més som les guest stars de la cloenda de la secció.
Ens hem de felicitar, companys!
Propòsits per la temporada pròxima:
* Consolidació del projecte amb un camp propi.
* Consolidació significa, a més de poder tenir un camp de referència i poder mantenir una activitat programada i estable, poder tenir un chiringuito per poder exhibir els nostres trofeus, fer reunions i tenir barrils de cervesa.
* Fer un viatge al Puerto de Santa Maria per jugar a rugby i veure torear a Carlos Gerhard, 'Er shiquito der Ditrito Federá'
* Mantenir els sopars de germanor -fins i tot els asados uruguashos-.
* Consolidar els partidets Veterans/fèmines a la platja.
Respecte al Torneig de Badalona
Què puc dir del que és el NOSTRE Torneig de Badalona?
Els Veterans del Barça Campions per segon any consecutiu.
I dic ELS VETERANS DEL BARÇA...
O és que els grocs van guanyar ells solets als Gòtics?
- NOOOOO! responen els blaus (aqui els grocs callen).
O és que els blaus van empatar ells solets amb el Badalona
- NOOOOOOOOO! responen els blaus (aqui els grocs callen).
Els partits d'hivern són èpics (pluja, fred, foscor); però grisos, tristos, monòtons.
En canvi, a la platja hi ha tants impactes visuals, olfactius, táctils que et tornes tarumba.
Els dos primers partits vaig estar fent fotos. I, perdoneu, no és que sembli que sabem jugar a Rugy ... és que jugem molt bé a Rugby.
Heu vist les fotos de :
* El passe del Capi al Fuby? Rugby Champagne!!
* La cavalcada del Medio scrum de 131 Kgr? força i intensitat.
* Com aguanta el Carles Corre Corre a la banda? la reivindicació dels papis.
* La marca del Pelos? Estil i chulería.
* Les agrupacions on el Paco agafa a tothom? Dónde vas con ese bañadorcito, Paquito?
Pues eso, campions de ple dret. I si no fos per l'àrbitre del partit contra el Badalona ... un passeig.
Més coses.
Quan una persona l'encerta, s´ha de dir i el Edu Jalle i la comisió del Barreño van fer diana. Felicitats!
Vull destacar el contrast entre l'eloboració del primer barreño de mojitos, obra de voluntariosos devanters i els elaborats amb precisió, estil i glamour per les dones que van colaborar:
* Uns espremien les llimes amb les seves grapes peludes. Les senyores ho feien amb delicadesa fent servir unes forquilles.
* Uns es posàven les bosses de gel al cap. Les senyores organitzàven les neveres de gel.
* Finalment unes estàven molt maques i fresques i els devanters semblàven uns presidiaris d'excursió a la platja.
El partit Grocs vs. Blaus ja s'ha debatut al foro. Tant domini, tanta superioritat dels grocs per finalitzar 2-1. Au, va! Magnanimitat dels Blaus ... Allez les bleus!!!
El partit CEU-femení/Veterans Barça: Mola sentir que un es noietes joves diuen: "és clar es nota el ritme de joc". D'un altre banda, no se com deu tenir la cara el Longo del cop de genoll que li van ficar i el placatge que es va empassar. I el Capi ... como va Capi tras el placaje, ejem, a traición?
Ja ho he dit al foro. No es lo mismo placar i que et caigui a sobre una fèmina de 60 kilets a que et caigui a sobre un tros d'animal de 100 Kgrs ple de pels i que fa pudor a suat. No, definitavamente, no es lo mismo.
D'aqui la meva proposta d'instaurar uns partidets mixtes a la platja.
Felicitats a tothom. Gràcies per la invitació als amics de Badalona i fins divendres dia 10 JUL a La Ternerita.
Acte que suposarà per FI el deFInitiu FInal de la temporada 2008/2009.
Fins la propera.
martes, 23 de junio de 2009
Tarragona Reus - FC Barcelona
Els Sèniors del Barça de Rugby ja fa setmanes que van acabar la temporada oficial.
Els Veterans del Barça, però, decidim fer un partit a Tarragona a la vora de la petroquimica contra el combinat Rugby Sud a les 12:00 del migdia.
Tan se val el sol, la calor, les calves lluentes i desprotegides ... allà hi anem 16 jugadors -si,si n'havien confirmat més de 20; però que vols fer-hi- acompanyats pels cadets.
És evident que els Veterans som l'ànima de la Secció, el pot de les essències, els guardians de l'esperit rugbístic ... vull dir els tocats del bolet.
El dia va començar amb un ensurt. Al Carles Bigas li va caure una porteria al peu. Té per quinze dies amb crosses. Que es millori.
Els cadets van guanyar al combinat sud. Com soc jo el que fa la crònica -escriptor omniscient- dic que el meu fill Carles va fer un assaig, ple de força, habilitat i visió de joc.
Com he dit, el sol era inplacable. Els alopècics es protegien amb diverses cremes solars. Va haver un que es va protegir i va sortir a jugar amb una gorra taronja. Adivina. adivinanza, qui va ser?
La primera part ja sigui per la calorassa, el sol, el viatge o perque erem quatre gats vam jugar sense esperit. Els de Tarragona/Reus ens van passar per sobre. Ni ens vam apropar al seu camp i trencàvem per on volien.
El Capi, el Paco i el Fata intentàven animar; pero nanay.
La segona part va ser diferent. Malgrat que ens van fer un assaig més per una interceptació d'un passe, vam estar tota l'estona al seu camp, pressionant i a punt de fer marques. L'esforç; però, no va tenir el premi dels assajos.
No estic d'acord en que el partit fos un desastre. La segona part vam donar la cara devant un equip que alineava a jugadors seniors o que havien deixat molt recentment de ser-ho.
La prova de l'esforç la tenim en com estàven alguns dels membres del Barça al dia següent, oi, Carlos (els tres), Edus (els dos), Paco, Capi, Alex??
Com he dit ens van acompanyar els cadets i van veure el partit des de la banda. Aquests nois de 16/17 anys plens de força i ganes van quedar bocabadats pel joc del Carlos Gerhard i el Paco Peña.
L'aportació tècnica del Barça la podeu comprovar a les fotos que he penjat a la web, que les he agafat de la pàgina de l'Edu Chabal, a qui li ha donat el seu germá Enrique. Es tracta de la sustitució del casc protector -regulat per l'IRB i aprovat pels serveis mèdics esportius més reconeguts- per una gorra miserable de propaganda portada del revés. Autor El Fuby.
Els del Rugby Sud estrenàven Seu Social i ens van convidar a un tercer temps va ser esplèndid -amanides diverses, empanades, extraordinària la d'espinacs, carns pizzes, cervesa i refrescos-.
Va haver un intercanvi de records i uns discursos molt amistosos i unes salutacions molt efusives -veure foto-.
Gràcies als amics de Tarragona i Reus. Desitjem el partit de tornada al nostra camp -sembla que ja tindrem- la temporada pròxima.
Post Partit: Vam quedar uns quants per anar veure el partit de Rugby 13 Dragons Catalans i uns anglesos a l'Estadi Olímpic. Què voleu que us digui? Semblava un tocata amb posturitas.
Fins la propera.
lunes, 22 de junio de 2009
domingo, 24 de mayo de 2009
martes, 19 de mayo de 2009
martes, 5 de mayo de 2009
IV MEMORIAL MANOLO HARO o 'Tanto remar, tanto remar, para morir en la orilla'
El gran filòsof Heràclit d’ Efes (Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος) va dir que no et pots banyar dos cops en el mateix riu.
Jo, 25 segles, 2.500 anys més tard, estic en condicions de dir que tan egregi pensador estava equivocat:
1.- Perque fa 25 segles no es jugava a Rugby.
2.- I, encara que es jugués, no consta que Heràclit d’ Efes fos memebre dels Veterans del Barça. Dic això, perque aquest nou viatge dels Veterans del Barça va començar amb la pregunta de sempre:
Doncs el Perdi va apareixer amb una hora llarga de retard. Amb compensació li va tocar pagar els cafès que ens haviem près per passar l’estona.
Ens disposem a marxar i m’adono que he trencat les ulleres. L’
L’expedició la formen tres vehicles:
· El del Santi ocupat pel propietari, l’Edu Dele, el Carles Gómez, el Paco Peña i un navegador.
· El del Pelos ocupat pel mateix Pelos –amb unes ulleres menys-, el Gonzalo Capi, el Carlos Mex, el Perdi i un navegador.
· El del Carlos Guerrero ocupat pel Carlos, el Sam, l’Asensi i el Nacho. A més porta tot l’equipatge de l’expedició i les butaques del manolovolumen del Santi. Nacho Papale –sense moure’s del seu seient- fa d’entreteniment dels ocupants de la furgo, dels de la resta d’expedició i dels altres usuaris de l’autopista.
Aquesta distribució explica alguns dels fets que s’aniràn coneixent.
El Gonzalo de forma premonitòria decideix que el camí més curt per anar a Granada es via Madrid. Reculem i parem a dinar a la Font de La Figuera.
En havent dinat agafem carretera i d’una tirada cap a Granada.
Poc abans d’arribar parem a respostar i l’humil cronista trenca –ell diu que perd un vidre- les ulleres del Pelos. Per acreditar que sembla tonto trencant tantes ulleres, li fan posar unes ulleres de pallasso que li son molt escaients.
Ja apareixen els rètols de Granada i l’habitual narrador que encapçala la caravana fa una magistral incorporació al nus d’enllaç amb l’accés a Granada. El noiet que indicava amb la seva ‘L’ que feia pràctiques es queda bocabadat amb la succesiva incorporació d’un monovolumen FIAT, un altre LANCIA y una furgo MERCEDES.
L’humil cronista diu que Armilla és al costat de l’aeroport de Granada i - malgrat el que diu la veu femenina del navegador cada cop més emprenyada- cap allà porta la comitiva.
Para a una gasolinera, pregunta i entre les mofes dels amics recula i –ara si- cap Armilla.
Arribem a Armilla i després de seguir les instruccions del Carles Gómez –sempre el carrer més ample- arribem a
Com som catalans, i ja sabem gent culte i europea, decidim que la millor manera d’arribar a l’aparcament és circulant amb els monovolums i la furgo per la pista d’entrenament d’atletisme. Tot això entre la sorpresa dels naturals d’Armilla.
L’educació oficial ens diu que a Espanya es parlen diversos idiomes (català/valencià, basc, gallec i castellà ). Però obliden un idioma: ‘el granaíno’. Només baixar del cotxe un guarda de seguretat ens diu:
· ‘Porashe o pobé nojeshan la buya’
· ¿Perdón? Va dir educadament el Carlos Guerrero.
Ens allotjem a les tres cabanes que ens asignen. Entrenament amb el Cisneros i els Escoriones en un camp esplèndid que té de teló de fons la maravella de Sierra Nevada –efectivamente nevada. Tercer temps per començar a fer amistat.
Decidim anar a veure Graná
Segona proba de l’error de Heràclit. Igual que a Lancaster el taxi mai va arribar i desprès d’una hora d’espera el trio calavera crida al porter si els pot deixar entrar a dormir.
Degut a aquest fet, només puc escriure sobre aquesta sortida nocturna per referències. Veiam:
· El
- El Carlos Guerrero va sentenciar amb la frase que resum aquesta gira: ‘tanto remar, tanto remar para morir en la orilla’.
Matí del torneig. L’Edu, el Carles i el cronista es lleven els primers i van a esmorzar a la xurreria ‘La Tita’. Bona gent i l’amo es culé. Tot l’equip acaba a
Ens canviem per jugar. Actes protocolaris. Entrega de records i fotos.
Ens acompanyen la filla del Fata i la dona del Cristian. Les dues són molt maques i simpàtiques.
El primer partit és Escoriones-Cisneros: Guanya Cisneros.
El segon partit és Cisneros-Barça: Guanya Cisneros. Crec que 20 ó
Menció expresa mereix l’ultim placatge del partit, obra de l’Alex Pelos. Va sortir per la tele de Granada.
El tercer partit és Escoriones- Barça. També va acabar
Ens dutxem, Fem un aperitiu d’Ibuprofeno i el Tercer temps ens espera.
Va ser un tercer temps fantàstic, amanides, cuscus, paella, asado, cervesa. El lloc ideal. Bon temps i bon ambient.
Ens atipem de menjar i beure cervesa i pacharán de Granada. Decidim fer el cremat amb
Els preparatius criden l’atenció i es fa una rutllana al voltant de les nostres taules. Com no hi ha perill d’incendi el Fata, el Carles i l’Edu fan unes flames impresionants. Aquest cronista és a un segon pla per evitar que les males llengues escampin que és un piròman.
Els colegues de Granada i de Madrid comencen a tastar el cremat i –com sempre passa, un altre cop el colega Heràclit que no s’entera de res- les dones repeteixen de cremat:
· ‘Ponme más que es para mi y para una amiga’.
- ‘Ah si claro, claro’
Primer vam estar a una bar i després al Recinto Ferial. Va ser un espectacle un grup de gent vestida del Barça cantant cada gol que es menjava el Madrid:
¡Media docena, se llevan media docena!
Aquest partit el vam veure, bebent un vi infame ‘Tiki Taka’ que va acabar de rematar-nos.
Aquesta tarda va haver molts fets destacables que no explicaré integrament per protegir els seus protagonistes:
· El que va acabar pel terra agafat a dues granaines amb vestits de faralaes.
· Manuel ‘el Gomas’, el grupo Tabletón, els seus acudits de 10 minuts i el seu pedrolo de chocolate.
· Els dos colegues negres que es van afegir al grup i cantàven els gols del Barça i ens abraçàven plorant. Es van fotre una ampolla sencera de Tiki Taka
· El que cantava com un boig cada gol del Barça.
Vam acabar el dia –o això pensàvem- sopant de tapes. Estàvem fets caldo. Anem a agafar els cotxes i ens trobem al amic Juan dels Escoriones que s’ofereix a ensenyar-nos
Juan és una enciclopèdia i explica coses molt interessants de Granada; però els del Barça són uns mitjamerdes que no aguanten ni mig assalt.
Ens porta a un bar de vins i tapes i la majoria del Barça demana ‘Coca Cola’. Au , va!
· Rugby players?
· Ni Rugby players ni ná, pensa el nostre amic Juan.
Per trencar la tradició, el Sam i jo trobem un taxi a la primera i a dormir .
Tres del Barça continuen la juerga.
La premonició del Gonzalo es va cumplir i s’en van ell i el Nacho a Madrid en un cotxe llogat.
Churritos en la churreria ‘La Tita’. Visca el Barça. El cambrer amb samarreta culé. Adios. Gracias. Hasta la próxima.
Ja per acabar.
L’Asensi ens va explicar que quan tornava per la nit a la seva cabana, va sentir una veu:
· Sisco, Sisco! diu la veu
· Pareu, què collons és aixó?, diu l’Asensi
· Sisco, ayúdame que me coge el reuma! demana la veu.
I van recollir a un paio del Barça desmanegat a la gespa i el van portar a dormir.
Tampoc diré a qui pertanyia aquesta veu.
Els que no van venir, els esperem per un altre viatge.
Els que van cancelar pocs dies abans del viatge: s’ho van perdre i ens vam repartir la seva beguda entre tots.
Vaig arribar a casa cap a les 21:00 en raonables bones condicions; però molt cansats.
Trobava a faltar el meu llit, el meu coixí i una companya de llit més càlida i agradable que els peluts del Barça.
Es cambien els plans: La Gira 2010 será al Puerto de Santamaría.
Fins la propera.
domingo, 19 de abril de 2009
domingo, 5 de abril de 2009
BUC 10 - BARÇA 10 // 03 04 2009
Van anunciar bon temps pel cap de setmana ... i vet aquí que vam reunir un equipaç de 27 jugadors.
Què literàries roselles ni què romanços!
Els jugadors -veterans- de rugby són unes nenazas ploramiques que només s'animen a jugar si fa bon temps.
-Ai, què si el reuma, ai que si les cervicals, ay que són de camay!!
Nenazas primaverales, no sigui que al desembre -congelat- els agafi un patatús.
Desprès d'aquesta constatació, anem per feina.
La convocatòria va començar amb un escalfament on l'inefable Vicenç Sellès te per objectiu afectar tota la musculatura amb els seus exercicis. Així no hi ha problemes musculars i més d'un -i de dos- en te prou exercici amb l'escalfament.
El BUC va fer una marca els primers minuts; però el Barça es va refer i va empatar el partit gràcies al Cristian Lanz.
El BUC va tornar a dominar el marcador i el Barça va tornar a empatar amb una bona jugada iniciada pel Carlos Gerhard trencant la linia defensiva del BUC, qui passa al Xavi Oviedo Fuby, aquest avança amb profunditat i cedeix una bola d'or al Xavi Amador que remata amb una marca sota pals. 2-2. Resultat final.
La normativa aquesta dels 20 metres màxim per còrrer, va fer que el Barça no en fes més.
Com vaig estar practicament tot el partit a la banda, vaig poder veure la dedicació dels companys que van remuntar el partit, malgrat un arbitratge que, sent suaus, es dedicava a trencar continuament els atacs del Barça.:
Jota Aregall, Eduardo Jalle, Jordi Perdigó, Nacho Papale, Vicenç Selles, Carlos Gerhard, Mario Copetti, Carlos Gómez, Gonzalo Mogdasy, Xavi Oviedo, Cristian Lanz, David Agustí, Alberto Arqued, Xavi Amador,Edu Vilaseca, Chica, Juanma Longo, Luis Alonso, Manuel, Joan Gómez, Carlos Guerrero.
Va haver unes quantes jugades movent la pilota per la linia de molt mèrit i algunes individuals destacables:
Una carrera casi en solitari del David Agustí, les embrenzides del Rafa Vela, els passes del Carlos Gehard , el treball a la linia del Vicenç Selles i la força del Paco Peña.
Peculiaritats del Barça:
* Quan tots els equips de Veterans vesteixen samarretes amples de cotó, els Veterans del Barça sortim al camp amb unes samarretes arrapades i elàstiques molt adients que resalten el nostre tipet praxitèlic i apolini.
* Aquestes samarretes permeten apreciar la tipología dels integrants del Barça. Si, és alló de 'ancho de espaldas y estrecho de culo, maricón seguro' o 'tu eres como el tordo, cara fina y culo gordo'.
* 'Last Minute Severe Tackle -LMST-' o 'placatge sever a l'últim minut': consisteix en que el nostre half scrum de 135 Kgr entra al camp a les acaballes del partit, fa un placatge dur, s'acaba el partit i a la dutxa. Quota per 5' minuts per temporada: 70 euracos, més o menys 840€ l'hora. Aquest deu de ser el motiu pel que diuen que el rugby és un esport de gentlemen.
Com ja és habitual no em vaig poder quedar al tercer temps.
Fins la propera.
lunes, 30 de marzo de 2009
Veterans Barça 15 Kings Pebrots 0 28 mar 09
Som a la primavera.
El sol, la caloreta,
Els jugadors de rugby
Floreixen com roselles.
Si,quan acaba l'hivern, als partits ens reunim una bona colla.
Tothom riu, fa broma, ji,ji,ja,ja.
-Jo maniga curta, diu un machote.
La tarda a La Guinardera a Sant Cugat és bona.
Fa airet; però va bé per jugar a rugby.
De cop, comença a ploure a bots i barrals i fa més rasca que a Nebraska.
Toma, primavera, toma, listillos que piulais como pajarillos.
El partit amb els amics del Kings Pebrots es juga amb les regles Golden Oldies.
Si, alló dels pantalons de coloraines i que no es pot còrrer més de 20 metres amb la bola a les mans.
Aquesta segona norma és superflua: alguns encara que vulguem, no podem còrrer 20 metres ni amb ni sense bola.
El resultat va ser Barça 15 Kings Pebrots 0.
En aquest partit el Barça va muntar molt be les linies i feia circular molt be la bola.
Les agrupacions tenien en Joan Gómez un defensor numantí.
La bola es movia ràpid per la linia i d'aquesta agilitat va sorgir la primera marca del Barça, aconseguida pel Xavier Oviedo Fuby.
La primera part va ser domini del Barça -què hem de dir del Paco, el Rafa, el Carlos, el Capi Gonzalo,de l'Edu, de l'Alex- i va caure una marca més del Paco Peña.
I la marca del dia, que dic del dia, de la temporada va neixer d'una recuperació de la bola del Carles Gómez que la passa a la linia. La toquen el Santi Escuder, el Vicenç Sellés i el Manuel la torna al segona linia que entrava com un bòlid. Aquest agafa la bola amb seguretat i es llença, amb un salt espectacular, i planta la bola a l'altre costat de la linia d'assaig.
No hi ha gaires fotos de l'enfrontament per la manca de llum i la intensa pluja; però un reporter va poder fer una foto del Super Segona Santi volant cap l'assaig. Les fotos les trobareu al blog habitual.
La segona part -amb lo que plovia i el fred- ens la vam prendre amb més tranquilitat i els del Kings Pebrots ens an tenir llargues estones tancats al nostre camp. El seu esforç, però, no va obtenir la recompensa d'una marca.
Aportacions dels Veterans Barça:
Substitució precoç: El Ruben -després d'haver-se perdut per Sant Cugat- surt al camp i: ja, ja, para, aiaiaia!! ... a la banda per trencament muscular.
Pre tercer temps: El JuanMa Longo treu una ampolla de Font Vella plena d'un vi dolç per recuperar les sals minerals que hem perdut.
No em vaig poder quedar al tercer temps. El Carles em va dir que molt bé. Abundant i amb bon ambient.
És lo que fa tenir un lloc on fer tercer temps. Un local social com tenen el Sant Cugat, la Santboiana, el Poble Nou, el Cornellá.
Post partit: Per fer el ximple amb la marca tinc el genoll tot pelat i cremat; però como dijo el Fuby ¿a que te gustaste?
Fins la propera