_edited.jpg)
Quan una convocatòria va en sèrio, va en sèrio i es nota des de bon començament.
Es nota des de l’escalfament tots concentrats i fent pinya dirigits per Vicenç Sellés.
Es nota quan sents al capità Gonzalo fent l’alineació i crida el teu nom i la teva posició.
Es nota quan veus al Capità negociant les normes del partit amb l’àrbitre i el capità de l’equip contrari.
Es nota quan mires als jugadors de l’altre equip per intentar saver què faràn al camp.
Es nota amb el respecte que ambdós equips van guardar el minut de silenci en record del nostre amic Ramon Pijoan.
Aquest és l’ambient dels partits contra el Sitges. És una cita que fa respecte; però que cada any esperem que arribi.
És el partit de l’any.
El partit va ser inténs des de l’inici i el Barça va sortir amb força. En la primera jugada ens vam quedar a dos pams de la linía de marca del Sitges.
Poc després el Sitges feia un assaig i poc després el Cristian Lanz marcava pel Barça. El xut de Carlos Gerhard va ser refusat pel pal.
La primera part va acabar 14 a 5 (es a dir dos marques a una) i així va acabar el partit.
La segona part va ser un domini del Barça. Els que van poder seguir jugant van deixar tot al camp i van estar tota l’estona al camp del Sitges. Les marques; però, no van arribar.
Al final del partit la duresa del joc va fer que els nervis saltessin; però l’àrbitre i els capitans van arribar a un acord i es va poder acabar el match.
Aquests han estat els jugadors:
Eduard Vilaseca, Gonzalo Mogdasy, Fran Asensi, Gonçalo Barral, Carlos Gerhard, Santiago Escuder, Rafael Vela, Paco Peña, Nacho Papale, Vicenç Sellés, Eduardo Jalle, Xavier Oviedo, Josep Ramon Font, Juan Manuel Longo, Luis Alonso, Cristian Lanz, Carles Gómez, Alex Roses, Daniel Vázquez, Jota Aregall, Jordi Pérez, Carlos Guerrero.
Aportacions dels Veterans Barça a la tècnica del Rugby:
· Ala torracollons: Us enrecordeu d’aquells dibuixos animats de Merry Melodies que sortia “El Demonio de Tasmania” que no parava quiet, cridava, ho trencava tot, era un remolí? Doncs, el Fuby a partir d’ara, te un alies bis: “demonio de Tasmania”.
Aportacions dels Veterans del Barça a les relacions familiars:
· Sobretaula familiar a distància: Consisteix en que quedes amb la dona per anar a dinar a cal sogres, arribes a l’hora de dinar, hola, hola, petons, els nens. Entres a la cuina rampinyes un crostó de pa i una mica de fuet i dius: “me voy a jugar a Sitges, si eso luego paso”. M’han d’explicar com va acabar aquesta modalitat.
TERCER TEMPS: Cervesa al vestidor i uns entrepans de frankfurt. Feia fred.
POST PARTIT: Portava fora de casa des de les 10 del matí. Vaig arribar a quarts de nou del vespre. I lo pitjor amb el genoll dret fotut i demanat Ibuprofeno. Però ho vaig resoldre explicant els meus fills el “quilombo” que es va montar al camp. Esteu bojos, em va dir el gran que al matí havia jugat contra els Gòtics.
Es nota des de l’escalfament tots concentrats i fent pinya dirigits per Vicenç Sellés.
Es nota quan sents al capità Gonzalo fent l’alineació i crida el teu nom i la teva posició.
Es nota quan veus al Capità negociant les normes del partit amb l’àrbitre i el capità de l’equip contrari.
Es nota quan mires als jugadors de l’altre equip per intentar saver què faràn al camp.
Es nota amb el respecte que ambdós equips van guardar el minut de silenci en record del nostre amic Ramon Pijoan.
Aquest és l’ambient dels partits contra el Sitges. És una cita que fa respecte; però que cada any esperem que arribi.
És el partit de l’any.
El partit va ser inténs des de l’inici i el Barça va sortir amb força. En la primera jugada ens vam quedar a dos pams de la linía de marca del Sitges.
Poc després el Sitges feia un assaig i poc després el Cristian Lanz marcava pel Barça. El xut de Carlos Gerhard va ser refusat pel pal.
La primera part va acabar 14 a 5 (es a dir dos marques a una) i així va acabar el partit.
La segona part va ser un domini del Barça. Els que van poder seguir jugant van deixar tot al camp i van estar tota l’estona al camp del Sitges. Les marques; però, no van arribar.
Al final del partit la duresa del joc va fer que els nervis saltessin; però l’àrbitre i els capitans van arribar a un acord i es va poder acabar el match.
Aquests han estat els jugadors:
Eduard Vilaseca, Gonzalo Mogdasy, Fran Asensi, Gonçalo Barral, Carlos Gerhard, Santiago Escuder, Rafael Vela, Paco Peña, Nacho Papale, Vicenç Sellés, Eduardo Jalle, Xavier Oviedo, Josep Ramon Font, Juan Manuel Longo, Luis Alonso, Cristian Lanz, Carles Gómez, Alex Roses, Daniel Vázquez, Jota Aregall, Jordi Pérez, Carlos Guerrero.
Aportacions dels Veterans Barça a la tècnica del Rugby:
· Ala torracollons: Us enrecordeu d’aquells dibuixos animats de Merry Melodies que sortia “El Demonio de Tasmania” que no parava quiet, cridava, ho trencava tot, era un remolí? Doncs, el Fuby a partir d’ara, te un alies bis: “demonio de Tasmania”.
Aportacions dels Veterans del Barça a les relacions familiars:
· Sobretaula familiar a distància: Consisteix en que quedes amb la dona per anar a dinar a cal sogres, arribes a l’hora de dinar, hola, hola, petons, els nens. Entres a la cuina rampinyes un crostó de pa i una mica de fuet i dius: “me voy a jugar a Sitges, si eso luego paso”. M’han d’explicar com va acabar aquesta modalitat.
TERCER TEMPS: Cervesa al vestidor i uns entrepans de frankfurt. Feia fred.
POST PARTIT: Portava fora de casa des de les 10 del matí. Vaig arribar a quarts de nou del vespre. I lo pitjor amb el genoll dret fotut i demanat Ibuprofeno. Però ho vaig resoldre explicant els meus fills el “quilombo” que es va montar al camp. Esteu bojos, em va dir el gran que al matí havia jugat contra els Gòtics.
