_edited.jpg)
Hi ha dues formes de ser a un partit.
Una forma és a la banda, permet seguir l’evolució del partit, intercanviar comentaris, fer fotos. Veure les evolucions del jugadors. Surten unes cròniques costumbristes molt celebrades.
L’altre forma és dintre del camp. Jugant, suant, corrent, xocant. Es parla menys, no es fan fotos i les imatges del partit són les d’una càmara subjectiva:
El clatell del company a la touche, la pilota que vola retallada al cel, els teus braços i mans i els dels contraris enlairats lluitant per la bola.
Cames, peus, braços i caps a les agrupacions.
El travelling que veus quan vas girant el cap i el teu cos al mateix temps que corres per passar la pilota al colega que te la demana.
Ja sabem que aquests partits són durs, tensos, elèctrics.
Vull dir que a la que bades, salta una espurna, vull dir una hòstia.
Les agrupacions eren intenses i l’àrbitre va haver de sancionar i amonestar a diversos jugadors.
Aquí he de dir que els primers cops de puny i cops als ronyons des de fora de joc no els va fer el Barça.
El Cornellà va guanyar 5-20; però el partit va ser molt més ajustat del que indica el resultat.
De totes formes, hem de felicitar el Cornellá per que va saber jugar, guanyar agrupacions i moure la pilota.
L’àrbitre va xiular el final abans del temps reglamentari perque els nervis ja no es podien dominar i hi havia risc de tangana. Es va fer el passadís i la tensió va anar decreixent.
Els partits contra el Cornellá són la nostra batalla d’Agincourt –we few, we happy few-. Aquest cop, ens va tocar el paper de la cavalleria francesa.
Gràcies a tots els jugadors que es van presentar. Especialment, als amics de L’Hospitalet Calella que ens van ajudar a completar l’alineació.
Aportacions del Barça:
Peeling facial a la brava: Consisteix en que un devanter i delegat –EDU- porta la bola amb les dues mans. L’empenten i cau de morros pel terra. Va renovar la epidermis i la dermis. Estem a l’espera de saber la opinió de la seva dona.
Tercer Temps:
L’Eudald del Cornellá va aconseguir el caliu amistós entrant al nostre vestidor –vestit, eh, vestit!- per convidar-nos al tercer temps al seu local social i a veure el Barça Espanyol.
El tercer temps cassolà com els de fa temps. Però amb un afegit, envoltats de fotos històriques de Rugby, de trofeus del Cornellà.
En aquell moment vaig sentir enveja. Camp propi, seu social, ambient rugbistic.
Els Veterans del Cornellá ens van fer entrega d’un escut del seu equip.
Discursos dels capitans i quedem per un altre partit.
Gràcies fins la propera.
