La web oficial del FC BArcelona amb el Torneig de Rugby Ciutat de Barcelona La Mercè 2011

http://www.fcbarcelona.cat/web/castellano/noticies/altres_esports/temporada11-12/rugbi/09/27/n110927119456.html

El Torneig de La Mercè a la pàgina oficial del FC Barcelona

http://www.fcbarcelona.com/web/castellano/noticies/altres_esports/temporada11-12/n110920119320.html

EL DIARI SPORT AMB EL II TORNEIG DE RUGBY CIUTAT DE BARCELONA LA MERCÈ 2011

Mercè 2011

Bien, esto no va a ser tanto una crónica como unos sentidos agradecimientos.

Si, porque gracias a mucha gente -centenares- este Torneo de Rugby Playa Ciutat de Barcelona La Mercè 2011 ha sido un éxito.

Antes que a nadie, hay que agradecer la presencia de las escuelas de Rugby: Sant Cugat, Castelldefels, Poble Nou y FC Barcelona.

Sin su esfuerzo, de los padres, los técnicos, los delegados y los niños el Torneo no se habría celebrado. Sin su voluntad de estar presentes a pesar de la lluvia todo habría sido un esfuerzo en balde.

El Torneo busca fomentar el deporte del Rugby en Barcelona, que aumente la afición y que mejor día para celebrarlo que el de la fiesta patronal de la ciudad.

El objetivo fundamental es que los niños jueguen a Rugby, se diviertan y se lleven un buen recuerdo del Torneo (partidos, competición, pero también trofeos, medallas, regalos, fotos del equipo y se encuentren bien atendidos).

¡Como no voy a acordarme de los Veteranos de Rugby del FC Barcelona! Han llevado a cabo un trabajo enorme. Relaciones con empresas y Ayuntamiento, almacenaje, transporte, avituallamiento, proveedores, montaje, limpieza, preparación de los regalos, relaciones públicas, prensa, reportaje fotográfico, diseño ....

Sin su trabajo desinteresado no podríamos hacer frente al coste de un Torneo de esta magnitud.

Gracias a todos los que estuvieron arrimando el hombro los días previos al torneo. Gracias a los que se presentaron a las ocho de la mañana en la Playa de Somorrostro y se tiraron todo el día sin descanso, montando, desmontando y atendiendo cualquier necesidad.

Gracias a Andrés, Raquel y Fernando por atender la carpa del bar y bocadillos.

Gracias a los que estuvieron montando bolsas de regalo (Javier, Cristian, Lomu, Garro, Carles y si me dejo a alguien que me disculpe).

Gracias a los locutores lo Fata y Alberto por amenizar el Torneo, llevar el control deportivo y dar la relevancia merecida a las empresas patrocinadoras.

Gracias a los Jalle por la cena y por las fotos y por traer a Bernardo. Gracias a Bernardo por hacer cantar a todos 'una piedra en el camino' y 'me gusta cuando bala la ovejita, BEEEEEEE'.

Gracias a Alberto Chasco por encargarse del ingrato trabajo de cobrador de la cena.

Hay que reconocer el esfuerzo de los cadetes y juveniles que hicieron de monitores y árbitros, supliendo con sus ganas y colaboración la falta de árbitros oficiales. A ver si para el año próximo comprueban los árbitros que se sale en la prensa y la tele y se animan.

Gracias a Carles, Elena y Lola del Institut d'Esports de l'Ajuntament. Su comprensión, colaboración y sugerencias han abierto el camino del éxito.

Gracias a Xavier Amador por apoyar tan decididamente el Torneo con su presencia.

Gracias a todos los patrocinadores por darnos su apoyo, confiar en nosotros y ayudarnos a promocionar el Rugby entre los chicos. Adjunto la foto del photocall para que la imagen de sus logos sirva de agradecimiento.

Gracias a Paco, que desde su casa ha estado apoyando y gestionando sin cesar.

Gracias -como siempre- al incansable Edu Dele.

Gracias, muchas gracias a Alex Pelos, por sus ganas, por su almacén, su furgoneta, las cintas, las reuniones en el Barça y el Ayuntamiento.

Y a Gonzalo el Capi por diseñar el cartel y el photocall.

Gracias a Dani Vázquez por su apoyo y poder contar con él como médico del Torneo.

Y a Andrés Chillida por invitar a las escuelas y aguantar los nervios que las cancelaciones de la víspera provocaron. Bien, habrá que pensar en dejar de invitar al Sant Boi y sus espantás de última hora.

Un millón de gracias al ubicuo Félix por las carpas, el grupo electrógeno, la gasolina, el transporte. Por estar en la playa y en Sant Cugat por estar a lo que haga falta y sacar ideas de la manga y que todo parezca fácil.

Gracias a lo Veteranos de Badalona, merecedores ganadores del Torneo. Y gracias al Mojito Rugby Club, a la Selección de Veteranos del Río de la Plata y al Scotish Criquet Rugby Team.

Sam, muchas gracias, porque siempre me haces reir.

Gracias a Chica por la página web y los partidazos que se pegó.

Gracias al tío de la boina por sus ocurrencias y supervisar y controlar todo este maremágnum.

Gracias y disculpas a las mujeres y madres que se quedaron en casa con niños grandes o pequeños, trabajo, compras, líos mientras sus hombres se iban a la playa a montar el Torneo y pasar un rato entre amigos.

Hoy mismo empieza la organización Torneo de Rugby Playa Ciutat de Barcelona Mercè 2012. Que será más y mejor.

Un abrazo a todos,

EXPOFINCAS PATROCINA EL TORNEO DE RUGBY DE LA MERCÈ

http://www.expofinques.com/index.php/es/saladeprensa/grupo-expofincas-patrocina-el-torneo-de-rugby-de-les-festes-de-la-merce.html

eDreams colabora con el Torneo de Rugby Ciutat de Barcelona de la Mercè

EL TORNEIG DE LA MERCÈ AL 'SPORT'

El Torneig de rugby platja a la pàgina oficial de la Mercè 2011

Aqui teniu l'enllaç amb la pàgina web oficial de la Mercè 2011 que publica l'horari i lloc de celebració del Torneig

http://www.bcn.cat/cgi-bin/veure_ag.pl?idioma=ES&id=99400254481&v=MERCE

Pàgina web del Torneig de rugby platja 'Ciutat de Barcelona' La Mercè 2011

Aquesta és la pàgina web oficial del Torneig de Rugby platja 'Ciutat de Barcelona' organitzat per l'Associació de Veterans Rugby del FC BArcelona amb la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona i el FC BArcelona:

http://torneigrugbyplatjabcn.staticloud.com/

Partit del Centenari del 1er Partit de Rugby a Barcelona

N’estic fins al cap de munt de ‘la catalanitat’.

‘La catalanitat’ per justificar males decisions. La catalanitat de ‘fer caixa’

Va dir fa uns dies un representant del FC Barcelona que s’havia pres la decisió de limitar l’àmbit de competició de les seccions amateurs del FC Barcelona a les competicions de Catalunya amb l’objectiu de recolzar la catalanitat del Barça i donar suport a l’esport catalá.

Bonica forma de portar la catalanitat arreu del mon, tancant els esportitstes d’alt nivell esportiu la possibilitat de competir en tornejos estatals o internacionals. O, definitivament, fent que es busquin altres clubs a Catalunya o Espanya i les seccions acabin desapareixent.

Potser aixó están buscant. No tancar-les que fa lleig, i qui és el guapo que asumeix aquesta resposabilitat, sino deixar que desapareguin per falta de futur.

Tot aquest preàmbul ha surgit després del fantàstic matí de Rugby del Diumenge 5 de juny a La Foixarda. Es va celebrar el centenari del 1er partit de Rugby jugat a Barcelona entre el CD Espanyol i el combinat de jugadors francesos Patrie.

100 anys de Rugby a Barcelona.

Aquest matí de Rugby es va veure enfoscit per dos fets:

1.- El més greu: la lesió de Paco Peña i

2.- La decisió de la Directiva del FC Barcelona de reduir l'àmbit de competició de les Seccions no profesionals. La secció de Rugby nés una d'elles.

Una secció de Rugby del FC Barcelona, fundada l’any 1924.

I a continuación us explicaré una història familiar.

El 1925 jugava al equip de Rugby del FC Barcelona –que va conquerir el Campionat d’Espanya- un FOLCH. Antonio Folch. El tio Antonio.

Resulta que aquest Folch era el tio del pare de la meva muller i vet aquí que, ben bé, un segle més tard un nebots d’aquest FOLCH són jugadors de la Secció de Rugby del FC Barcelona. Secció que ara volen reduir a competicions locals en benefici de 'la catalanitat'.

Doncs, aquest FOLCH va portar la seva catalanitat i la del seu equip a jugar contra equips espanyols i francesos i van ser l’equip hegemònic a Espanya durant anys.

Va esclatar la guerra civil i va haver d’emigrar. Va arribar a Argentina i allá es va establir. Portava el magre equipatge d’un exiliat, la seva catalanitat i el seu amor al Rugby.

I aquest amor el va portar a colaborar amb la seva experiència i coneixements amb clubs de Rugby de Buenos Aires, on va ser molt estimat i encara recordat avui en dia.

Adjunto una foto d’aquell equip de rugby Campió d’Espanya i retalls d’hemeroteca de prinicpi del segle XX, quan el Barça ja jugava a Rugby i guanyava partits.

Per un altre part, desitjem a l’amic Paco la recuperació rápida de la lesió que va patir jugant el partit del centenari a La Foixarda.

Gràcias al Paco per tots els dies i hores dedicats al Rugby FC Barcelona, com jugador, entrenador del nens, directiu, Veterá i, sobretot, amic.

Ciencias Cajasol FC Barcelona Sevilla

X Torneig Pau Boixadé Químcs- Barça 28 MAIG 2011

És bo retrobar-se amb sensacions perdudes.

És bo tornar a compartir vestidor … i veure les cansalades del colegues al vent.

És bo tornar a jugar un partit de Rugby, després de 7 mesos.

És bo sentir que les cames i la ronyonada fan figa?

No hi ha dubte, és bo.

Efectivament, després de 7 mesos al dic sec, el més canós segona de l’equip va tornar a jugar un partit contra els Químics, dintre del X Torneig Pau Boixadé.

El dissabte 28 de maig, em vaig retrobar amb la colla de Veterans habitual i alguna nova incorporació.

Els Veterans dels Químics, diguem, són uns pipiolos. Vull dir que els hi portem 10 anys d’edat mitja, així pel cap baix.

Els primers 20 minuts vam aguantar ferms al camp. Teniem al Químics al seu camp per la força i experiència –i el pes acumulat durant els deu anys de diferència d’edat- d’una devantera de luxe. Vam a estar a puntet de fer un assaig gràcies a guanyar les agrupacions contràries.

Peró, els minuts passen, i els del Químics continuen corrent I intentant trencar la linia. I el pes I els anys del Barça acaben guanyant a la força i experiència.

Els jugadors dels Químics veuen que si trenquen la linia els hi queda pas lliure per fer les marques i es dediquen la segona part a trencar i sortir volant cap a la nostra linia d’assaig. Crec que vam acabar aquesta 2ª part 5 a 1

El descans entre la 2ª i 3ª part el Capi suplent –Pakito- y el Presi titular –Álex- nos meten un chorreo; perque ens veu cabrejats i veient que es poden fer més coses si juguem amb cap.

Vam acabar 5 a 2. Encara que un assaig es va perdre per un avant, quan el Pako esperaba el passe per plantar la pilota a l’altre costat de la linia del Químics i el de la primera part.

Cal destacar la cavalcada de l’Álex Pelos; que no va acabar en assaig peró pot estar orgullós i explicar-li a la seva muller i el Dele i jo li vam acreditar.

També la primera marca del Juan Manuel i un bon atac del Fernando Lombardero i un placatge del Presi. Placatge o abrazo del oso o apisonadora. Peró el colega del Químics encara deu estar patint els efectes.

Pedro Ferreira va fer un partidás cubrint la seva ala.

Felicitat als que van jugar el seu primer partit amb el Barça

Hauria estat un bon resultat un 5-4 a favor del Químics.

En acabar el partit, el Presi ens va dedicar unes paraules d’ànim dient que li agradava l’esperit inconformista, que ens veía cabrejats per haver perdut, quan podiem haver guanyat.
Després com innovació dels Veterans, el Fuby va fer una analisi técnica i táctica de específica per ¾; peró dirigida a tots els jugadors.

Resultat, els ¾ atenien a l’orador i els de la devantera deien rient :

• “Eso es para los ¾, yo como soy delantero…’

• “Es que la devantera és collonuda’.

Per si algú no s’ha assabentat, la nit del 28 de maig el Barça es va proclamar campió de la Champions League.

I ho vam celebrar entre amics, jo amb un lumbago des d’el dit gros del peu fins a la pico la boina que vaig intentar mitigar amb menjar i cervesa.

Quan l’Enrique passi fotos, amb el seu permís ilustraré la crónica.

Fins la propera.

Torneo Nacional Juvenil. Madrid 2-3 ABRIL 2011

L'equip juvenil de Rugby del FC Barcelona s'ha classificat per la fase final del Torneo Nacional.
A l'eliminatòria que s'ha jugat al camp de XV Hortaleza-Getafe, els juvenils han guanyar al CR. Málaga per 10-24 i han perdut -encara que fent molt bon partit- contra els campions de Madrid -Getafe/XV Hortaleza- per 12-43.

Ara estem a l'espera del sorteig per saber els partits de la fase final.

Felicitats a tot l'equip

Homenatge a Le Mex

El partit Blues/Yellows és legendari.

Quants cops hem intentat organitzar un partit Blues/Yellows?

INFINITS

S'havia arribat a fer?

NO, MAI

Quan s'ha jugat?

QUAN HI HA HAGUT UN MOTIU EXTRAORDINARI.

Quin ha estat aquest motiu extraordinari?

QUE CARLOS GERHARD, LE MEX, SE'N VA AMB LA FAMILIA (amb la seva s'entèn) A SINGAPUR.

Carlitos et trobarem a faltar als partits, als entrenaments, fent d'entrenador dels nois. Als viatges i als sopars.

Peró fes-te a la idea que un dia d'aquests els Veterans apareixerem per Singapur.

Deixant la crònica sentimental, els actes del passat diumenge 20 de febrer van començar a les 11:00 del matí i plegàvem ben entrat el vespre.

Algunes persones, peró, ja portàvem dies dedicats a comprar, apuntar gent i organitzar el comiat. Gràcies expresament a Edu Chabal, Edu Dele, el Capi, Félix.

Gràcies també a Carlos i Fernando per renunciar a jugar el partit i dedicar-se a prepar l'asado.

Gràcies també a tots els que a les 11:00 del matí estàven netejant i arreglant la zona de l'asado.

Què crida l'atenció del partit? Que 35 paios es presentin un diumenge a les 12:30 per jugar un partir d'homenatge a un colega.

Hi havia gent que feia temps que no veia. I, sincerament, gent que no havia vist mai. Demostració clara que aixó rutlla.

El partit va ser com els entrenaments: ens fem més mal entre nosaltres que qun juguem contra un altre equip.

Si, fins a la primera part hi havia mal rollo, empentes, hòsties i bronca amb l'àrbitre.

Després va passar el que tots esperàvem: un partit entre amics, no de costellada, si no d'asado.

I el Joan Gómez dir-li que no faci cas de les bejenades dels Veterans. Que són bona gente; peró hi ha cops que, als partits, perden l'oremus.

L'estoneta que vaig jugar de yellow (real yellow) i les agrupacions eren dures. I recordo que vaig netejar un parell de rucks amb cert èxit, fins que LO REI DELS BLUES, FATA, amb va fer un placatge i vaig demanar el canvi.

Després em vaig dedicar a una segona lluita: Fer de cobrador.

No cal continuar amb la discusió dels que s'apunten i dels que no. Més que res per que sembla que els Veterans o ens barallem per uns croisants o ens barallem entre nosaltres.

Només dir que 110 persones aplegades per acomiadar un amic és un exitàs.

Amb les fotos que adjunto, podeu comprovar l'emotivitat de l'entrega de records.

Com resum, es van acabar dos barrils de cervesa, no se quantes ampolles de vi, dues olles de cremat i un barreño de mojito.

I, a tot aixó, el Fuby amb el feix de bitllets a la butxaca.... i la boina calada ....

I vam marxar cap a casa molt alegres, fent -multiples- petons a les dones.

Fins la propera.