Resum de la Tempordada (por El Capi Gonzalo)

Data: 12/07/2007 18:54:40

Personalment no he aconseguit l’objectiu que m’havia proposat quan vaig reprendre els entrenaments, inclús crec que m’he engreixat més del que estava. A canvi he aconseguit una cosa que no m’havia plantejat: m’he divertit. I aixó és molt més important que treure’m el michelin que m’acompanya des de fa uns anys.

M’he divertit perque m’ha agradat que tot el que hem fet hagi estat per diversió i per amistat, inclós m’han agradat aquells moments de tensió i baralles que ens indiquen que ens impliquem en el que fem, m’ha agradat veure 20 tios en pantaló curt un divendres nit al mes de març entrenant a la ciutat esportiva i gaudint com nanos, m’ha agradat tornar a tenir a la banda al Toti amb les seves consignes que segueixo sense entendre a pesar que fa 10 anys que les escolto, m’ha agradat tornar a jugar amb ganes de guanyar, m’ha agradat aixecar-me els diumenges al matí amb dolors gairebé de part peró amb la sensació de que torno viure sensacions fortes.

Aquest any ha estat el de la consolidació d’una idea, i parlo d’idea, no de projecte ni d’equip ni de resultats, aixó queda per altres, per aquells que fan balanços i estudis sobre rendiments i resultats.

Jo em quedo amb les sensacions, les emocions i el contacte. En definitiva amb totes aquelles coses, que quan vaig haver de deixar la pràctica d’aquest esport, pensava que ja no tornaria a sentir.

Esportivament crec que hem fet un pas endavant, primer amb la incorporació de nous ex-jugadors que, afortunadament, han entés qué és aixó dels veterans; i segon amb la continuïtat del grup de pares, que han fet un pas qualitatiu important en el seu joc. No estem com per demanar l’ampliació del Sis Nacions, peró hem fet partits molt dignes davant rivals que fa dos anys no haguèssim gosat enfrontar-nos.

La convivència entre tots dos col·lectius ha estat magnífica, fins al punt que ja no existeixen dos col·lectius, només un grup de descerebrats que es reunieix periòdicament per estomacar-se de forma sistemàtica i fer unes cerveses després.

Em quedo amb dos exemples clars d’aquesta complicitat: Lancaster, on tots i cadascun dels expedicionaris ens ho vam passar teta sense fer cap mena de distinció, i la Cloenda de la Temporada, on vam rebre tots per igual però amb un somriure permanent.

Si aquesta ha estat la temporada de la consolidació d’una idea, la vinent ha de ser la de la consolidació d’un equip. Estem en condicions de demanar partits a clubs de veterans ja veterans, penso en clubs com Hospitalet, Geieg i per qué no: Sant Boi.

Ens hem de bregar primer amb els nostres rivals naturals (Sitges, Bon Soleil, Tarragona, Saragosa, etc) per agafar més confiança i fer algun partit tipus Cornellà, on vam fer un partidàs.

Si volem fer-ho, ho farem, ens ho hem demostrat a nosaltres mateixos aquesta temporada: amb il·lusió superem les nostres carències.

Només hem queda donar-vos a tots i cadascú dels que heu col·laborat amb aquesta idea les gràcies per la implicació i la il·lusió que heu depositat, tots sou responsables de que la meva dona em miri malament i em pregunti: però tu no ho havies deixat?

Doncs no, no ho he deixat perque hi ha coses que no es deixen ni et deixen, en definitiva, com deia aquell gran del rugby Ramon Rabassa, quan amb 70 anys es col·lava als nostres vestidors abans d’algun partit, i tot inspirant profundament deia: “Nois, aixó em posa...”

TORNEIG BONSOLEIL RUGBY PLATJA

Data: 15/06/2007 17:49:50

Rugby platja


Com cada any, el Barça Rugby va participar en el torneig de Seven Platja de Gavà organitzat pel Bon Soleil.

Vam anar l’escola del Barça, els cadets i els veterans.

El dissabte era esplèndid, sol, caloreta, platja i ens vam trobar tots desprès del dinar.

L’actuació dels Veterans va estar envoltada per una ambient molt familiar, dones, fills, nebots, germans, amics…ambient familiar que no va evitar un torneig intensíssim.

Ben és sabut que els Veterans ens esforcem per innovar en tots els partits i aquesta voluntat de lideratge s’ha encomanat als Cadets del Barça. Han inventat el ‘Never Ending Match’. Es poden passar tota una tarda jugant i no acaben mai.

Els Veterans mentre esperàvem que acabés el partit dels cadets, ens vam distreure comentant els avenços de la indumentària femenina d’estiu. Hi ha dissenys molt atractius i que han de ser adequadament ponderats.

Quan, finalment, els cadets van acabar i van guanyar, va començar el torneig de Veterans.

Hem de ressaltar la notable millora de joc respecte al partit previ de Rugby Platja, el ja famós Quadrangular a tres. Els entrenaments de divendres al ‘Baja Beach’ fan el seu efecte. Espero que aquest divendres serem una bona colla.

La dedicació de tots els jugadors va ser tan excepcional que va omplir l’equip d’una ambició que augura grans resultats….La Mercè serà del Barça!!!!

Estava jo a la banda amb la meva dona i la meva germana mirant el partit i surt del camp el Carles Gómez, roig com un tomàquet, suat i ple de sorra. El seu fill Joan li pregunta que de què juga i el Carles diu que no ho sap, que ell entra quan li manen, rep cops, dóna cops, s’arrebossa amb sorra i quan està molt cansat demana el canvi… i així passem la tarda.

Guanyem el primer partit contra uns que anàven a ratlles blaves fosques i clares i que no sé qui eren. Entres, t’esbatusses i surts.

Ens enfrontem –un altre cop- al Bonsoleil. Placatges, cops, escridassades des de la banda. L’àrbite –una noia de l’INEF que passava per allà- flipa amb els cops que van i venen. El Vasko se’n recorda en castellà de la mare d’un anglès, per que diu que li ha dit alguna cosa en francès, l’Àlex Pelos també te bronca amb el mateix british.

I en aquestes, al Fuby li fiquen un cop de puny a la cara, salta el Jaume, tangana, l’àrbitre suspèn el partit per evitar problemes, ambdós equips intenten posar pau i aconseguim reprendre el partit i finalitzar-ho. Acaba guanyant el Bon Soleil. Foto final de germanor.

Ji,ji,ja,ja… però la hòstia se la va emportar el Fuby.

La innovació per part dels veterans aquest cop va ser una nova versió del ‘T’arrambo’ que exalta l’èxit del centre esportiu d’elit que és la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, amb dedicació especial al seu Top Management.

Unes cervesetes gratis al xiringuito de la Damm i cap a caseta. Paro a ‘La Pava’ a comprar aspirines. Em fan mal fins les pestanyes.

I TORNEIG SPORT RUGBY PLATJA

Data: 21/04/2007 10:48:57

Benvolguts Senyors del Rugby Barça, sóc la doctora Mar Mir i Mur del Servei d’Urgències de Bellvitge.

M’adreço a vostès per explicar els fets que van succeir el passat dissabte dia 15 d’abril.

Cap a les 22:30 de la nit va ingresar un pacient, alt i amb canes, que afirmava haver patit un cop al nas i que li feia molt mal. Va explicar que el cop el va rebre jugant a Rugby platja a Gavà.

He de dir que pensava que el Rugby era un joc que es practicava al Nord, sobre gespa verda, humida i toba i no pas a la platja.

Que aquest pacient havia estat a la platja, ho puc ben assegurar perquè va deixar la consulta plena de sorra.

En el seu estat nerviós no feia més que dir ‘un hora esperant els francesos per res’. Venint d’on venia –Autovia de Castelldefels- i parlant de francesos, em fa sospitar que tot és una història per tal de tenir una excusa per explicar a la seva muller.

Per un altre banda, poc desprès va arribar un altre pacient, alt també, de complexió robusta i accent argentí que deia que li feia mal la panxa per un placatge que li havien fet també jugant a Rugby. Desprès d’un meticulòs exàmen, va resultar que tenia una indigestió de polenta, si, si, aquest típic plat italià.

Aquestes dues coincidències i el fet que el primer pacient s’haguès descuidat una mena d’anorak amb un escut del Barça m’han fet dirigir-me a vostès.

Per cert en una de les butxaques, vam trobar unes notes en un tovalló de paper del Restaurant Taberna del Mar que deien el següent:

• “Temperatura esplèndida per jugar a Rugby.
• Vam ser una bona colla de jugadors. Com sempre a l’hora de jugar s’obliden tensions prèvies. Mai t’havies anat, però benvingut, Carles.
• Com és habitual i ja històric, els veterans del Barça de Rugby s’esforcen en innovar en cada partit. Ara han inventat el ‘Campionat Quadrangular a Tres’. Així, pots dir, no que has quedat l’últim, sino el tercer en un campionat de quatre. S’eviten greus traumes psíquics i que els fills i la muller s’en fotin de tu.
• Primer partit Sitges Bon Soleil. Guanya el Sitges.
• Segon partit Sitges Barça. Guanya el Sitges. Partit molt igualat. Els veterans del Barça, deixen ben clar les seves aspiracions pels campionats de Sevens de la temporada. Placatges, rucks, joc a la mà, marques. Les rotacions permanets tornen a ser efectives. Haurem de fer referee permanent i honorífic al Sergi del Bon Soleil.
• Tercer partit Bon Soleil Barça. Guanya el Barça. Partit molt intens, El Barça guanyava amb comoditat; però unes marques consecutives del Bon Soleil van fer creixer els ànims dels seus jugadors. Finalment, es va imposar el Barça.
• Quart partit: Sitges – combinat Barça Bon Soleil: Va guanyar el Sitges.
• Entrega de premis amb sponsorització del diari SPORT.
• Cerveses i tercer temps.
• Els del Sitges, el Sergi del Bon Soleil i el Paco del Barça ens van oferir diverses actuacions amb càntics populars. Competició de buidament de porrons per aquest ordre: porró de vi rosat, porró de malvasia de Sitges, porró de cava.

Cal destacar la intervenció del cosí calb de Tom Jones. Va parlar en idioma galès i no vam entredre res; pero el tio va fardar un colló.
• Aquests del Sitges són casi tots britànics, excepte un matrimoni japonès molt simpàtic. Ens va proposar l’amic japonès fer una Gira Internacional a Kioto per l’any 2008. Total res, two thousand euros (2.000€) més extres sense quantificar i una setmaneta d’escaqueig que explicar a la parienta. Álex Villanueva ve preparando argumentos.


He intentat traslladar les anotacions amb la màxima fidelitat.

Ah, m’oblidava. La mena de parca impermeable amb forro polar que es va deixar un dels pacients ABRIGA DE LA HOSTIA.

Atentament,

Mar Mir i Mur
Doctora

II GIRA VETERANS A LANCASTER 2007

Data: 13/03/2007 18:12:45

9 de març de 2007

Ens trobem a la Ciutat Esportiva a les 07:30, bé, a les 08:00, bé, a les 08:15.

El Gonzalo i l'Eduard distribueixen l'equipació oficial de la II Gira i ens obliguen a que ens cambien de roba. Fa fred.

La frase de Gonzalo: los chaquetones 'ABRIGAN DE LA HOSTIA', es converteix en el lema de la II GIRA.

Sense més entrebancs arribem a l'aeroport de Girona.

A l'aeroport es crea una certa expectació en veure un grupet tan peculiar i heterogeni vestit del Barça i afirmant que van a jugar a Rugby a Anglaterra.

La Policia i la Guàrdia Civil es descollonen quan passem els controls de passaports i d'equipatge de mà i veuen 'un peaso jamón de jabugo' i ens diuen que 'a Rugby no sé si ganaréis pero a comer jabugo seguro que sí'.

Volem en una mena de Hispano Igualadina aèria. En Ramon Pijoan conversa amb un equip –amb tots i cadascú dels components- de Rugby 13 de Perpinyà i arribem sense novetat a l'aeroport de Blackpool.

Ens esperen els nostres amfitrions Phil i Brian i cap a Lancaster.

Ens allotgem al 'RIVERSIDE CARAVAN PARK' que és justament allò que especifica el seu nom 'un parc de caravanes a la ribera'.

El paisatge és bucòlic, el riu Lune, prats, un cottage, ocellets, cabres...cabres, ocellets, un cottage, prats, el riu Lune.... i res més. Lancaster, al lluny, esvaïda per la boira.

Han tocat les 5 de la tarda i hi ha una gana que palmem. Anem a un supermercat, canviem lliures, comprem bocates i begudes. Ens refugiem a un pub molt acollidor i prenem el primer contacte amb la cervesa anglesa. Els Perdis lliguen amb una senyora de 55 anys que està celebrant l’aniversari de casament dels seus pares. El pare és de Hongria i va arribar a Anglaterra quan la II Guerra. La tieta d’aquesta senyora acarona al Dani Perdigó i li fa mimitos. Ens acomiadem tot cantant Happy Birthday. Com podeu comprovar tope heavy.

El Phil ens rep a casa seva. Coneixem la seva dona i el seu fill. La Sra. Sutcliff ens ha preparat un suculent sopar que ens fa oblidar les penes dels sandwiches de julivert. Sobretaula molt animada.

Anem al Vale of Lune RUFC i prenem pintes de 15 en 15.

Anem a un bareto i prenem més pintes de 15 en 15. Les demana el Xavier amb mímica. El cambrer li diu que 37₤. Paga el Xavier -la boina 'de medio lao'-, llença amb desdeny un grapat de bitllets, tot dient 'me la suda'. Demana 15 birres més i 'se la suda' un cops més. I 15 més i 15 i 15 .....................................................i ens hem begut tot el superàvit del viatge.


HASTA AQUÍ PUEDO LEER.


10 de març de 2007.

Esmorzem al Pub que hi ha al costat de les caravanes. És una casa antiga, el Pub més antic de tot Lancaster. Quan puja la marea, l’aigua els hi arriba a la mateixa porta. British, acollidor i casolà, sortim tips.
L’Álex Rosés agraeix al Gonzalo la tan encertada selecció de la caravana amb porxo. L’Àlex ha hagut de lluitar a quatre mans contra els àcars.

Els veterans de la I GIRA recordem una frase famosa: On és el Perdi? En aquesta ocasió també es fa imprescindible.

És l´hora d'anar a jugar a Rugby. Uns quants van a Lancaster amb el Phil a comprar. I uns altres esperem un taxi que ens porti al club de rugby. Bufa el vent, plou. Uns llestos pispen l'únic taxi a una pobre parella morta de fred.

Arribem al Club i anem al vestidor. Ens embenem com mòmies. Ens posem tot tipus de protectors. El Fata juga amb mitjons executiu i sabates.

Sortim al camp i veiem els nostres oponents. És mentida el que deia el Phil, no és un equip de ‘iaios’ grans ... sinó de ‘paios’ grans ... suposo que el vaig entendre malament.

Comença el partit: Quatre parts de 15 minuts. Fa d'àrbitre el president del Club.

Digue'm que hi ha una mica de 'por escènica'. No lliguem cap jugada i els anglesos corren com bojos i fan marques a cabassos. Juga el capità del 1er equip del Vale of Lune, hi ha per llogar-hi cadires.

La situació és comença a arreglar i apareix el jugador talismà del Barça: Jaumet que fa dos marques tot corrent la banda.

Carles fa un partidàs com ala.
Álex Villanueva i Gonzalo es fiquen a totes les agrupacions i placatges.
Álex Rosés i Jordi Pérez intenten avançar entre anglesos monumentals.
El Fata també, fins que aguanta el genoll i ens anima a tots
L'Asensi i el Pijoan és lesionen desprès d'uns placatges
Dani Vázquez i Xavier, qui fa una planxa de foto i enlluerna als anglesos amb els seus sincopats moviments.
El Perdi fa d'apertura amb molt bon estil.
Al Dani Perdigó li treuen la clavícula de lloc amb una percussió i el seu germà Jordi intenta tornar-la al seu lloc a hòsties. Il dottore Dani ho arregla amb les seves mans clíniques.
Eduard entra a tots els paquets fins sortir-li butllofes als peus.
I per fi un servidor, desprès de rebre un refús d'un anglès de 130 Kgr. i un cop de bota a la cara participa en la jugada de la segona marca.

Faig de segona, el cap entre les cuixes dels devanters, les orelles rebregades, i el coll fet un quatre. Veig a un anglès, també anxoivat, que em mira.

- Què cony faig aquí? em pregunto.
- Passar-m’ho teta, contesto.

Un tarrambo amb els anglesos i a la dutxa.

Com sempre, aquest equip de veterans s'esforça per innovar. Tots sabem que, segons les categories, hi ha melees disputades i pactades. Hem inventat les melees pactades unidireccionals: és a dir, la pilota SEMPRE és pel Barça i si no podem treure-la entre tants peus, un jugador de l'altre equip estarà obligat a empentar la pilota -sigui amb els peus o les mans- fins que surti per la nostra banda. És chachi piruli.


Actes protocolaris, entrega de plaques, de samarretes i polars als jugadors anglesos que han jugat amb el Barça al Clubhouse. El President del Vale of Lune destaca el joc d’en Jaume, dient que ha fet dues marques extraordinàries i li entrega una samarreta com reconeixement

TERCER TEMPS: L’amo del del Restaurant del Club ens prepara tot l'embotit en safates. Organitzem una curiosa cadena de producció per fer pa amb tomàquet, omplim els porrons amb vi del Priorat, preparem el cremat i els pebrots de Padrón.

Portem tot a taula i comença el Tercer Temps.

Al principi, els anglesos no es decideixen; però el Fata fa de mestre de cerimònies i va trencant –amb quina habilitat!- el gel. Mengen butifarra blanca i negre, bull, xoriço, pernil, formatge i beuen del porró i es taquen les camises.

Hi ha 15 litres de vi del Priorat i ens els bevem. Fem un cremat amb 15 litres de rom.

Hi ha males llengües que diuen que aquest cronista anava pet. Però, malgrat:

- Cremar la moqueta.
- Cantar 'el meu avi' com un torrat.
- Fer amb el cremat unes flames de mig metre.
- Cremar totes les tovalloles de paper.
- I fer que es disparés l'alarma antiincendis,

és mentida i estava tot controlat.

Passem l'estona amb diverses cançons participatives populars amb el capità anglés, el Fata, L’Àlex i el Xavi. I l’Álex Villanueva pronuncía, pujat a una cadira, la segona Gran Frase de la Gira: 'I AM POETA, I AM TORERO'

Alguns mirem el partit Barça- Real Madrid, altres fa estona que dormen amb la boca oberta als sofàs del Club. 'Sic transit gloria mundi' o 'l'edat no perdona'.

Acabem al bareto Walkabout del dia anterior. Uns pleguen abans, altres mes tard.

11 de març de 2007.

Breakfast al costat de les 'mobile houses'.

On són els Perdis?

Cap a l'aeroport de Blackpool, Girona i a caseta.

Arribo a casa, ensenyo el trau a la cella i els nens em miren d’un altre manera. Vaig d’amagat a la cuina a prendre’m unes aspirines, tot em fa mal. M’enxampa la dona i diu: Fer el burro a aquestes edats….! Però el trau mola.

Ara, a esperar la III Gira.

Benjamins a Chipping Norton

Data: 27/03/2007 12:33:16

Benjamí

Els nostres Benjamins ja han tornat de la seva I Gira al bressol del Rugby, Anglaterra.

Han pogut viure personalment l'ambient que envolta el nostre esport al Regne Unit.

Han vist com un Club modest d'un poble petitet te un Club Social acollidor i respectat per tots els membres, té cinc -5- camps de joc i camps d'entrenament.

Han pogut entrenar dirigits per entrenadors anglesos i jugar amb nens que viuen envoltats de Rugby des que neixen.

Han vist un partit oficial a la ciutat de Newsbury. Han après crits per animar: 'Come on, Blues' i el costat que feia l'afició al seu equip.

Tot això ho han viscut ells, els pares i acompanyants.

Hem conviscut amb famílies angleses i hem gaudit de la seva hospitalitat.

Volem agrair molt sincerament a tots els nostres amics anglesos la rebuda que vam tenir, l'amistat que ens van oferir i les atencions.

Com ens allotjàvem a cases distanciades, cadascú de nosaltres va fer diverses activitats. La meva dóna , el nen, la english familiy i jo vam anar, com no, a un pub anglès.

Respecte als partits, he de dir que els nostres Benjamins van fer un paper destacat. Van empatar un partit i van guanyar els altres dos. Jo personalment vaig sentir com un pare anglès comentava que 'Barcelona plays good Rugby'. La feina dels àrbitres ensenyant les normes angleses amb molta paciència, s'ha de destacar.

A la trobada van participar dos equips de Chipping Norton, un de Whitney i el Barça.

Pels pares que vam acompanyar els nens va ser inoblidable veure els nostres fills placant en un camp de gespa amb la terra toba i humida i, en finalitzar els partits, veure'ls arrebossats de fang.

Amb l'entrenador, la responsable de l'escola i el President vam quedar en intensificar les relacions i ens vam citar a Barcelona cap el mes de setembre. Us mantindrem informats.

Vull manifestar expresament que vam trobar a faltar a l'Anna Ramon i que desitjem que es recuperi i que el seu equip l'està esperant.


Una abraçada a tots.

TRAINGULAR A SITGES

Data: 22/01/2007 12:10:51

Els Veterans del Club de Rugby Sitges van convidar als veterans del Barça a fer un triangular entre el Sitges, el Badalona i el Barça.

Els partits es van disputar el dissabte dia 20 de gener, a les 17:30 hores, al camp de sorra del Sitges, que curiosament es troba al mig d’un pujol i no a la vora del mar.

Ens vam reunir uns 20 jugadors. No hi havia vestidors i ens vam canviar a l’aire lliure. Aquest va ser el nostre primer moment de glòria. Ens vam convertir en el punt d’atenció –i admiració- de la concurrència femenina.

El primer partit va ser Sitges-Barça.

No sé ben bé el motiu, però els nostres adversaris sempre ens semblen més grans, més ràpids i més joves que nosaltres. En aquest cas no era una apreciació, sino una realitat.

La reeixida tàctica de la rotació permanent i la polivalència ens va permetre aguantar en les agrupacions; però quan els del Sitges agarraven la bola i la feien circular per la línia –fins i tot saltant-se jugadors, oooooh!- i començaven a correr, la nostra polivalència i rotació es transformaven en incredulitat i admiració. S’han d’aprendre les lliçons.

Vam perdre 4 ó 5 a 0, no m’en recordo. La memòria és selectiva.

Després vam jugar contra el Badalona. Com ja és tradició vam empatar a una marca. Per part del Barça va marcar Paco, després d’una passada de Rafael.

En ser uns equips més igualats físicament, vam poder desenvolupar el nostre joc amb més tranquil·litat. Tot l’equip va entrar a les agrupacions i la pressió va ser constant. Es van guanyar rucks, mauls i touches.

He de destacar la nova funció de Nacho, consisteix en empènyer als contraris –evident-; però també en una nova modalitat d’incorporació a les agrupacions: quan els companys del Barça s’apropen al ruck, el Nacho els hi fot una gràcil empenta per l’esquena: així afegeix a la velocitat del jugador, la del seu ‘lleuger’ impuls i la força de l’agrupació del Barça es multiplica.

Aquest equip de veterans ja ha fet tres aportacions universals a la tècnica del Rugby:

1. la ‘ROTACIÓ PERMANENT’ de concepció i execució mancomunada,
2. la famosa ‘PERCUSSIÓ INVERTIDA’ de Àlex del Valle i
3. les ‘INCORPORACIONS COADJUVADES’ de Nacho Papale.

El Sitges va oferir una barbacoa i begudes (cervesa) als participants. Paco Peña va fer entrega d’una samarreta del Barça al capità del Sitges.

En acabar el partit, jo personalment estava destrossat; però vaig entrar a casa trepitjant fort i ben xulo per no sentir comentaris irònics dels fills i la dona. D’amagat em vaig prendre dues aspirines.

TROBADA A SARAGOSSA 2006

Data: 20/11/2006 17:50:42

L’Associació de Veterans de Rugby del FCBarcelona es va traslladar conjuntament amb l’Escola, per participar a la trobada que el Club de Rugby FENIX va organitzar a Saragossa el 18 de novembre.

Queda clar que, amb la cooperació de tots els integrants de la Secció, es poden organitzar activitats engrescadores en benefici de tots.

La rebuda per part dels nostres col·legues de Saragossa va ser –com sempre- molt cordial.

Els veterans vam anar a correcuïta als vestidors, ens vam canviar i a jugar, casi bé sense escalfament.

Va començar el partit i –tot i sent un partit amistós de veterans- va haver joc intens. De seguida ens vam adonar que els nostres amics del FENIX jugaven a fons.

Ulls a la virulé, esgarrapades, rampes, ofecs, blaus … no tot és imputable al joc. L’edat –la nostra- no perdona.

Resultat final 5-1 a favor del Fénix.

Els experts indiquen que la manca d’escalfament i els nervis del viatge poden haver estar els motius de la baixada de rendiment del veterans.

Sabem positivament que el cos tècnic ha pres nota i està treballant intensament per solucionar aquesta mancança.

Un dels entrenadors, per motivar als jugadors, va fer molt encertades referències al lloc on l’esquena dels veterans passa a tenir un altre nom.

El resultat del partit, com no podia ser menys, va permetre que els actuals Campions de la Mercè06 conquerissin el Sotscampionat de la Trobada. No pregunteu quants equips participàven.

Un cop finalitzat el partit vam disfrutar d’un càlid tercer temps –feia un dia esplèndid i els nostres amics aragonesos van ser uns anfitrions fenomenals-. Es van intercanviar records entre els representants del Fenix i del Barça.

L'amic Xavier Oviedo va rebre el reconeixement dels veterans del Fénix i va ser nomenat 'Padrino de la Asociación de Veteranos del Fénix'.

Els representants dels Veterans del Barça van posar les bases de possibles col·laboracions futures entre ambdues Associacions de Veterans.

Després, el dinar, petar la xerrada una estoneta i cap a Barcelona.

Avui he parlat amb la meva sogra. Aquest és el resum de la jornada que li han fet els meus fills: Nosaltres vam guanyar i el papa va perdre.

Però no estem vençuts. Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.

TORNEIG DE LA MERCÈ 2006

03/10/2006 0:39:50

Mercè 2006


En acabar la temporada passada, vam decidir reforçar el grup de veterans per aconseguir la seva consolidació. I tant, que l’hem consolidat!

Aquest estiu ens hem esforçat de valent per arribar a aquest objectiu. Hem treballat ens dos aspectes fonamentals:

• Hem tornat tots tan reforçats en pes que formem una primera línia que fa tremolar els adversaris. Estàticament som temibles. En moviment, sobretot quan caiem a pès sobre l’adversari, som terrorífics.

• S’han afegit uns quants amics més i ja formem un grup d’una vintena de jugadors. Alguns d’ells tenen fusta d’estrella. Espectacular!

Abans del partit, vam tenir un intens entrenament –dirigit per Gonzalo i Paco- que es va convertir en una atracció pels turistes japonesos que sortien de l’Hotel Arts. És clar, ells a la nostra edat es dediquen a fer tai-txi i no a estomacar-se i arrebossar-se per la sorra. Ells s’ho perden!

Respecte al campionat, vam jugar contra:

1.- Mossos d’Esquadra. Resultat: 3-1 Domini absolut de la formació Veterans Barça. Un adequat sistema de rotació ens va permetre aixafar l’adversari.

2.- Casinos de Catalunya: Resultat: 5-3. Partit molt igualat com correspon a una final. Un altre cop, la populosa banqueta blaugrana i les brillants actuacions d’Albert, Paco, Alex, Henry, Jordi i Rafael ens van permetre batre a l’oponent.

Volem resaltar que jugadors del Barça van col·laborar esportivament a les files d’altres equips.

L’acte d’entrega de trofeus va ser presidit pel Regidor del Districte i pel Sr. Miquel Suqué, representant Casinos de Catalunya.

Finalment, agrair als organitzadors el perfecte funcionament del campionat en totes les seves categories.

Volem enviar ànims al company lesionat de l’equip Bonsoleil i una forta abraçada.

I GIRA INTERNACIONAL VETERANOS RUGBY FC BARCELONA A LANCASTER

Data: 24/05/2006 17:08:17

VIERNES, 19 de MAYO

Con los nervios propios de las primeras ocasiones, el día 19 de mayo la AV RUGBY FC BARCELONA se trasladó a Lancaster para jugar un partido contra los veteranos del RUCF VALE OF LUNE.

Salimos de Can Barça muy justitos de tiempo y los nervios fueron aumentando en el traslado al aeropuerto de Girona, embotellamientos, equivocaciones de ruta, etc.

Hasta que no nos vimos sentados en el avión, los nervios no cejaron. El vuelo discurrió sin problemas, excepto para Santi Escuder, quien ligó con un señor inglés con gafas.

Llegada al miniaeropuerto de Backpool donde fuimos recibidos por PHIL, nuestro amable anfitrión durante toda la estancia. Traslado en autocar a Lancaster.

Alojamiento en el hotel FARMER ARMS en Penny Street –eviten traducciones literales-.

Entre otras ventajas, nuestro hotel ofrece a sus huéspedes:

• Un conocido y prestigioso PUB, el cual cuenta con una alegre y recia clientela.
• Paco, el fantástico camarero granaíno.
• Para no coger frío en los pies, el suelo de los cuartos de baño está cubierto con una mullida moqueta, lo cual es una solución decorativa cómoda e higiénica a la vez.
• Un gato negro.

Cena en el Club Social de Vale of Lune. Algunas pintas y a la cama que mañana hay partido.

SÁBADO, 20 de MAYO:

English Breakfast servido por el genial camarero Paco en una agradable atmósfera, unas delicadas lámparas dan al comedor un aspecto distinguido.

Concentración y paseo previos al match. Traslado al Club de Rugby.

Reconocemos los campos de juego, nos cambiamos, uno niños se ríen, nos presentan a nuestros contrincantes –ahora entendemos el porque de las risas de los niños-.

El típico English weather, el campo de juego, el paisaje, nuestros contrarios…todo ello presagia un fantástico encuentro de rugby.

Así es.

Nos prestan tres jugadores para completar el equipo. Considerando nuestras habilidades, aguantamos el tipo. Resultado 70/35.

Dato para la Historia de la AV RUGBY FC BARCELONA: Daniel Perdigó consiguió el primer ensayo internacional de la AV. ¡FELICIDADES!

Después del intenso partido, con gran trabajo y dedicación de todos los componentes del equipo: mauls, rucks, scrums, tackles, pisotones, morados, arañazos… salimos vivos y contentos:

Componentes del equipo por orden alfabético:
• Fernando Alegría: vivo y en forma, al día siguiente se fue a correr un rato.
• Sam Bennell: vivo y con un extraño dolor en la pierna. La Guiness se lo curó.
• Alex Casajuana: vivo. Ha elaborado una nueva teoría de los volúmenes humanos.
• Santiago Escuder: vivo. Tuvo que comprar aspirinas.
• Carlos Gómez: vivo y con unos arañazos en la cara. Que se lo cuente a su mujer
• Rhodri James: vivo y con dos costillas fisuradas.
• Paco Peña: vivo, rey de los tackles. Ha dejado profunda huella en un contrario.
• Daniel Perdigó: vivo y leyenda viva de la AV. Anotó.
• Jordi Perdigó: vivo con problemas intestinales.
• Ramón Pijoan: vivo, lesión de rodilla, no le afectó a la capacidad oratoria, como demostró después. Anotó.
• Gaspar Taboada: vivo, crack en el campo y fuera de él. Anotó.

Hay que resaltar la voluntariosa participación de los padres de los nenes de la escuela y destacar la aportación técnica de Paco Peña, Ramón Pijoan, Gaspar Taboada, los Perdigó, Jordi y Daniel y Rhodri James.

Ducha con agua fría. Nos ofrecen un té en los mismos vestuarios. Tipical English.

En el Club Social, recepción oficial. Comemos alguna cosa.

Discurso de Phil.
Discurso de Ramón Pijoan, discurso de Ramón Pijoan, discurso de Ramón Pijoan.
Intercambio de recuerdos.
Preparación del cremat.
Havaneres.
Nos bebemos el cremat. A las señoras del Club les fascina el brebaje. Nos piden la receta
Cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas,
Diversas pruebas de habilidad física.
Cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas,
Preparación de otro cremat.
Nos lo bebemos también.
Paco Peña tumba a su enamorado de un caipirinhaço.
Cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas, cervezas,
Cantamos. Nos bajamos los pantalones. Hay fotos que valen una millonada, están depositadas en cámaras acorazadas.

Nos vamos a un hindú a cenar. Todos estamos de acuerdo: es mejor la cocina catalana.

Vamos a un Pub. Cervezas. Cantamos ‘we’re climbing up the sunshine mountain’. Cervezas.

Vamos al pub del Farmer Arms. Cervezas. Alex Casajuana elabora su novedosa teoría de los oscilantes volúmenes humanos.

Vamos a la disco que hay en frente del hotel. Unos se quedan y otros se van a dormir.

DOMINGO 21 de MAYO.

Mañana de compras varias. Visitamos el Castillo de Lancaster. Llueve.
BBQ , buenísima a pesar de la clásica lluvia, en el Club social.
Algunas cervecitas –pocas- haciendo tiempo hasta la hora del traslado al aeropuerto. Llueve.
Fraternal despedida. Intentamos cantar ‘És l’hora dels Adéus’, no nos la sabemos y la acaban cantando los ingleses en inglés.

Avión, llegada a Girona, autopista, campo del Barça y cada uno a su casita.

En resumen, una fantástica experiencia que debe repetirse y que demuestra la viabilidad de la AV RUGBY FC BARCELONA.

T'arrambo dels Benjamins a Parets del Vallès