II GIRA VETERANS A LANCASTER 2007

Data: 13/03/2007 18:12:45

9 de març de 2007

Ens trobem a la Ciutat Esportiva a les 07:30, bé, a les 08:00, bé, a les 08:15.

El Gonzalo i l'Eduard distribueixen l'equipació oficial de la II Gira i ens obliguen a que ens cambien de roba. Fa fred.

La frase de Gonzalo: los chaquetones 'ABRIGAN DE LA HOSTIA', es converteix en el lema de la II GIRA.

Sense més entrebancs arribem a l'aeroport de Girona.

A l'aeroport es crea una certa expectació en veure un grupet tan peculiar i heterogeni vestit del Barça i afirmant que van a jugar a Rugby a Anglaterra.

La Policia i la Guàrdia Civil es descollonen quan passem els controls de passaports i d'equipatge de mà i veuen 'un peaso jamón de jabugo' i ens diuen que 'a Rugby no sé si ganaréis pero a comer jabugo seguro que sí'.

Volem en una mena de Hispano Igualadina aèria. En Ramon Pijoan conversa amb un equip –amb tots i cadascú dels components- de Rugby 13 de Perpinyà i arribem sense novetat a l'aeroport de Blackpool.

Ens esperen els nostres amfitrions Phil i Brian i cap a Lancaster.

Ens allotgem al 'RIVERSIDE CARAVAN PARK' que és justament allò que especifica el seu nom 'un parc de caravanes a la ribera'.

El paisatge és bucòlic, el riu Lune, prats, un cottage, ocellets, cabres...cabres, ocellets, un cottage, prats, el riu Lune.... i res més. Lancaster, al lluny, esvaïda per la boira.

Han tocat les 5 de la tarda i hi ha una gana que palmem. Anem a un supermercat, canviem lliures, comprem bocates i begudes. Ens refugiem a un pub molt acollidor i prenem el primer contacte amb la cervesa anglesa. Els Perdis lliguen amb una senyora de 55 anys que està celebrant l’aniversari de casament dels seus pares. El pare és de Hongria i va arribar a Anglaterra quan la II Guerra. La tieta d’aquesta senyora acarona al Dani Perdigó i li fa mimitos. Ens acomiadem tot cantant Happy Birthday. Com podeu comprovar tope heavy.

El Phil ens rep a casa seva. Coneixem la seva dona i el seu fill. La Sra. Sutcliff ens ha preparat un suculent sopar que ens fa oblidar les penes dels sandwiches de julivert. Sobretaula molt animada.

Anem al Vale of Lune RUFC i prenem pintes de 15 en 15.

Anem a un bareto i prenem més pintes de 15 en 15. Les demana el Xavier amb mímica. El cambrer li diu que 37₤. Paga el Xavier -la boina 'de medio lao'-, llença amb desdeny un grapat de bitllets, tot dient 'me la suda'. Demana 15 birres més i 'se la suda' un cops més. I 15 més i 15 i 15 .....................................................i ens hem begut tot el superàvit del viatge.


HASTA AQUÍ PUEDO LEER.


10 de març de 2007.

Esmorzem al Pub que hi ha al costat de les caravanes. És una casa antiga, el Pub més antic de tot Lancaster. Quan puja la marea, l’aigua els hi arriba a la mateixa porta. British, acollidor i casolà, sortim tips.
L’Álex Rosés agraeix al Gonzalo la tan encertada selecció de la caravana amb porxo. L’Àlex ha hagut de lluitar a quatre mans contra els àcars.

Els veterans de la I GIRA recordem una frase famosa: On és el Perdi? En aquesta ocasió també es fa imprescindible.

És l´hora d'anar a jugar a Rugby. Uns quants van a Lancaster amb el Phil a comprar. I uns altres esperem un taxi que ens porti al club de rugby. Bufa el vent, plou. Uns llestos pispen l'únic taxi a una pobre parella morta de fred.

Arribem al Club i anem al vestidor. Ens embenem com mòmies. Ens posem tot tipus de protectors. El Fata juga amb mitjons executiu i sabates.

Sortim al camp i veiem els nostres oponents. És mentida el que deia el Phil, no és un equip de ‘iaios’ grans ... sinó de ‘paios’ grans ... suposo que el vaig entendre malament.

Comença el partit: Quatre parts de 15 minuts. Fa d'àrbitre el president del Club.

Digue'm que hi ha una mica de 'por escènica'. No lliguem cap jugada i els anglesos corren com bojos i fan marques a cabassos. Juga el capità del 1er equip del Vale of Lune, hi ha per llogar-hi cadires.

La situació és comença a arreglar i apareix el jugador talismà del Barça: Jaumet que fa dos marques tot corrent la banda.

Carles fa un partidàs com ala.
Álex Villanueva i Gonzalo es fiquen a totes les agrupacions i placatges.
Álex Rosés i Jordi Pérez intenten avançar entre anglesos monumentals.
El Fata també, fins que aguanta el genoll i ens anima a tots
L'Asensi i el Pijoan és lesionen desprès d'uns placatges
Dani Vázquez i Xavier, qui fa una planxa de foto i enlluerna als anglesos amb els seus sincopats moviments.
El Perdi fa d'apertura amb molt bon estil.
Al Dani Perdigó li treuen la clavícula de lloc amb una percussió i el seu germà Jordi intenta tornar-la al seu lloc a hòsties. Il dottore Dani ho arregla amb les seves mans clíniques.
Eduard entra a tots els paquets fins sortir-li butllofes als peus.
I per fi un servidor, desprès de rebre un refús d'un anglès de 130 Kgr. i un cop de bota a la cara participa en la jugada de la segona marca.

Faig de segona, el cap entre les cuixes dels devanters, les orelles rebregades, i el coll fet un quatre. Veig a un anglès, també anxoivat, que em mira.

- Què cony faig aquí? em pregunto.
- Passar-m’ho teta, contesto.

Un tarrambo amb els anglesos i a la dutxa.

Com sempre, aquest equip de veterans s'esforça per innovar. Tots sabem que, segons les categories, hi ha melees disputades i pactades. Hem inventat les melees pactades unidireccionals: és a dir, la pilota SEMPRE és pel Barça i si no podem treure-la entre tants peus, un jugador de l'altre equip estarà obligat a empentar la pilota -sigui amb els peus o les mans- fins que surti per la nostra banda. És chachi piruli.


Actes protocolaris, entrega de plaques, de samarretes i polars als jugadors anglesos que han jugat amb el Barça al Clubhouse. El President del Vale of Lune destaca el joc d’en Jaume, dient que ha fet dues marques extraordinàries i li entrega una samarreta com reconeixement

TERCER TEMPS: L’amo del del Restaurant del Club ens prepara tot l'embotit en safates. Organitzem una curiosa cadena de producció per fer pa amb tomàquet, omplim els porrons amb vi del Priorat, preparem el cremat i els pebrots de Padrón.

Portem tot a taula i comença el Tercer Temps.

Al principi, els anglesos no es decideixen; però el Fata fa de mestre de cerimònies i va trencant –amb quina habilitat!- el gel. Mengen butifarra blanca i negre, bull, xoriço, pernil, formatge i beuen del porró i es taquen les camises.

Hi ha 15 litres de vi del Priorat i ens els bevem. Fem un cremat amb 15 litres de rom.

Hi ha males llengües que diuen que aquest cronista anava pet. Però, malgrat:

- Cremar la moqueta.
- Cantar 'el meu avi' com un torrat.
- Fer amb el cremat unes flames de mig metre.
- Cremar totes les tovalloles de paper.
- I fer que es disparés l'alarma antiincendis,

és mentida i estava tot controlat.

Passem l'estona amb diverses cançons participatives populars amb el capità anglés, el Fata, L’Àlex i el Xavi. I l’Álex Villanueva pronuncía, pujat a una cadira, la segona Gran Frase de la Gira: 'I AM POETA, I AM TORERO'

Alguns mirem el partit Barça- Real Madrid, altres fa estona que dormen amb la boca oberta als sofàs del Club. 'Sic transit gloria mundi' o 'l'edat no perdona'.

Acabem al bareto Walkabout del dia anterior. Uns pleguen abans, altres mes tard.

11 de març de 2007.

Breakfast al costat de les 'mobile houses'.

On són els Perdis?

Cap a l'aeroport de Blackpool, Girona i a caseta.

Arribo a casa, ensenyo el trau a la cella i els nens em miren d’un altre manera. Vaig d’amagat a la cuina a prendre’m unes aspirines, tot em fa mal. M’enxampa la dona i diu: Fer el burro a aquestes edats….! Però el trau mola.

Ara, a esperar la III Gira.