Homenatge a Le Mex

El partit Blues/Yellows és legendari.

Quants cops hem intentat organitzar un partit Blues/Yellows?

INFINITS

S'havia arribat a fer?

NO, MAI

Quan s'ha jugat?

QUAN HI HA HAGUT UN MOTIU EXTRAORDINARI.

Quin ha estat aquest motiu extraordinari?

QUE CARLOS GERHARD, LE MEX, SE'N VA AMB LA FAMILIA (amb la seva s'entèn) A SINGAPUR.

Carlitos et trobarem a faltar als partits, als entrenaments, fent d'entrenador dels nois. Als viatges i als sopars.

Peró fes-te a la idea que un dia d'aquests els Veterans apareixerem per Singapur.

Deixant la crònica sentimental, els actes del passat diumenge 20 de febrer van començar a les 11:00 del matí i plegàvem ben entrat el vespre.

Algunes persones, peró, ja portàvem dies dedicats a comprar, apuntar gent i organitzar el comiat. Gràcies expresament a Edu Chabal, Edu Dele, el Capi, Félix.

Gràcies també a Carlos i Fernando per renunciar a jugar el partit i dedicar-se a prepar l'asado.

Gràcies també a tots els que a les 11:00 del matí estàven netejant i arreglant la zona de l'asado.

Què crida l'atenció del partit? Que 35 paios es presentin un diumenge a les 12:30 per jugar un partir d'homenatge a un colega.

Hi havia gent que feia temps que no veia. I, sincerament, gent que no havia vist mai. Demostració clara que aixó rutlla.

El partit va ser com els entrenaments: ens fem més mal entre nosaltres que qun juguem contra un altre equip.

Si, fins a la primera part hi havia mal rollo, empentes, hòsties i bronca amb l'àrbitre.

Després va passar el que tots esperàvem: un partit entre amics, no de costellada, si no d'asado.

I el Joan Gómez dir-li que no faci cas de les bejenades dels Veterans. Que són bona gente; peró hi ha cops que, als partits, perden l'oremus.

L'estoneta que vaig jugar de yellow (real yellow) i les agrupacions eren dures. I recordo que vaig netejar un parell de rucks amb cert èxit, fins que LO REI DELS BLUES, FATA, amb va fer un placatge i vaig demanar el canvi.

Després em vaig dedicar a una segona lluita: Fer de cobrador.

No cal continuar amb la discusió dels que s'apunten i dels que no. Més que res per que sembla que els Veterans o ens barallem per uns croisants o ens barallem entre nosaltres.

Només dir que 110 persones aplegades per acomiadar un amic és un exitàs.

Amb les fotos que adjunto, podeu comprovar l'emotivitat de l'entrega de records.

Com resum, es van acabar dos barrils de cervesa, no se quantes ampolles de vi, dues olles de cremat i un barreño de mojito.

I, a tot aixó, el Fuby amb el feix de bitllets a la butxaca.... i la boina calada ....

I vam marxar cap a casa molt alegres, fent -multiples- petons a les dones.

Fins la propera.

Triangular Escoriones Granada - King's Pebrots - FC Barcelona

Estic desentrenat.
De jugar i fer cròniques.
D'embolicar, no. Practico diariament.

Em va alegrar molt tornar a veure als amics dels Escoriones de Granada, saludar-los i xerrar una estoneta.

No vull caure en tòpics; peró són l'hòstia.

Van dormir en un geriàtric. Si, he escrit bé, en un geriàtric.

I em diu un:
-És la única forma de que las mujeres nos pellizquen el culo.

I un altre:
-Ahí el que tiene dientes triunfa.

Vaig arribar justet per l'escalfament que va dirigir el Paco i rebre diverses admonicions.

Com tenia un compromís familiar, només vaig poder jugar una estoneta del partit contra els King's Pebrots.

M'agrada jugar contra els King's Pebrots. Poder compartir amb ells les ganes de sortir al camp i notar que amb uns quants anys més que tu et fiquen un bon cop a una agrupació o fan una bona agrupació que acaba en assaig o intenten parar al Presi.

A més poder fer unes fotos al FUBY fent una marca amb el seu barret psicodèlic surgint entre els cosos dels King's Pebrots és com la Master Card, no té preu.

Els que vau jugar contra els Escoriones, expliqueu alguna cosa.

Ja m'han dit que algú ha tret idees del lloc del tercer temps per montar un local social.

Respecte a les amonestacions: Rinnovarsi o perire.

Y lo que me estoy riendo.

Fins la propera

Felicitación de Navidad. Autor: Enrique Jalle

BON NADAL

Viaje de los SUB 14 a Berlín

Ha sido un fin de semana espectacular, con un tiempo espléndido y mucho Rugby.

Queremos agradecer todo el esfuerzo de Matías Aristarain, quien nos acompañó en todo momento, hizo de cicerone y controló hasta el último aspecto de la organización del fin de semana.

También queremos agradecer a

Alois Zeller
Udo Weller
Chris Schmid-Bleek y
Martin y Barbara Blume

sus atenciones y amistad.

Gracias a Maggie y a Emilio por acompañarnos y por su hospitalidad.
Especial mención merecen las familias alemanas que tan amablemente alojaron a los jugadores del Barça. Gracias por su hospitalidad.

Esperamos verlos a todos en Barcelona el año próximo.

Los chicos disfrutaron de una visita cultural muy interesante, Puerta de Brandenburgo, Reichstag, Memorial del Holocausto, muro de Berlín, Museo de los aliados.

El sábado por la tarde los jugadores del Barça realizaron un entreno dirigido por Matías Aristarain y Carlos Gerhard. Tuvimos que lamentar la lesión en la clavícula de Ramón Aparicio y perdimos un jugador fundamental para los partidos del día siguiente. Afortunadamente, los servicios médicos alemanes lo diagnosticaron y trataron inmediatamente.

Fue un entreno intenso y físico que enseñó a nuestros jugadores que hay que ser disciplinado y trabajar con seriedad.

El domingo por la mañana se celebró el torneo. Participaron 5 equipos:

Belin Rugby Union
RK 03
Berliner Rugby Club
B.S.Verein
FC Barcelona Rugby

Estos fueron los resultados:
BARÇA 22 Rugby Klub 03 Berlin 12
BARÇA 10 BERLINER RUGBY CLUB 17
BARÇA 5 BERLIN RUGBY UNION 40

Bien, de los 4 equipos alemanes, 1 era de la edad y tamaño de los del Barça y ganaron el partido con comodidad, reforzados por algunos jugadores del Berliner Rugby Club.

Por primera vez, los alevines jugaron en el campo completo. Pudieron comprobar que hay que tener un buen fondo físico y tener muy claras las posiciones y funciones de cada uno en el campo.

El partido contra el Berliner Rugby Club fue en el que más disfrutaron nuestros jugadores, a pesar de perderlo, tuvieron que trabajar duro y defender ante un equipo físicamente superior y atacar moviendo la bola por la línea.

El último partido contra el BERLIN RUGBY UNION supuso que nuestros chicos de 13 y 14 se enfrentaran a un equipo de 15 y 16 años mucho más poderosos físicamente. A pesar de ello, aguantaron en las agrupaciones y realizaron atrevidas carreras por la banda enfrentándose a unos defensores que placaban sin miramientos. Matías Alegría fue el protagonista de esas incursiones.

Hay que agradecer la participación de los jugadores del BRC que nos ayudaron a completar nuestra alineación:

Aaron
Henrik
Jakob
Jason
Juan
Lautaro
Schiad y
Tom

El campo de deportes de Jungeferheide es extraordinario. Está en medio de un bosque, rodeado de lagos y el sol y los colores de otoño le dan un aspecto acogedor, cálido.

A esa calidez, ayudó el tiempo excepcional en Berlín para la estación, despejado y soleado y con temperatura agradable.
Reiteramos nuestra invitación a los amigos del Berliner Rugby Club y esperamos poder recibirlos en Barcelona.

Para finalizar, gracias muy especiales a todos los padres que confiaron en el proyecto, nos confiaron a sus hijos y realizaron el esfuerzo económico de enviar a sus hijos a Berlín. Como siempre, sin vuestra disposición nada saldría adelante.

EGOR TORDERA OCT 2010

POST FESTUM, PESTUM

Crec que resumeix l'ànim dels que vam anar al Torneig EGOR de Tordera i, també, dels que no van venir.

Si, després d'una festa, d'una FESTASSA, com el torneig de Rugby Platja de la Mercè:

* ÈXIT d'organització.
* ÈXIT de participació.
* ÈXIT esportiu

arriba la DEPRE ...
... És que no ha vingut tanta gent, és que erem 4 gats, és que no contesten, és que vam perdre, és que....

Doncs jo hi veig coses molt bones:

Que després d'un mes de feina d'organització i un cap de setmana anterior dedicat al rugby 21 paios es desplacin a Tordera a jugar a Rugby em sembla un notable compromís.

Que volem sortir dels partidets habituals amb el Badalona, els Kings Pebrots, el Tarragona i tinguem les ganes i l'ànim de jugar amb equips anglesos i francesos.

I tinc els records del dissabte:

* Com vam aplaudir i riure tots quan va apareixer el Villanueva, el Lambreta, el Dani, el Longo o el Fernando
* Parlar amb els anglesos de l'Old Costonians, que em recordàven als anglesos de Lancaster.
* Veure com Le Mex pactava amigablament les normes Golden Oldies.
* Recordar com l'Alex, el Keko i jo els hi guanyàvem totes les touches, fins que van posar al més jove i mes alt.
* Com paràvem als anglesos a la mateixa linia de marca i que no ens van fer un assaig fins a l'ultim minut de la primera part.
* l'Asensi placant i defensant la bola i el seu germá d'apertura.
* El Keko intentant trencar la linia francesa.
* Le Mex defendiendo con chutes desde 22.
* El Vicenç, el Pelos, Joan, Carles ... tots... el Perdi, Edu, Alberto, Carlos, Edus (x2).
* Que em dieu del Sam defensant la bola fent d'ala i el Fernando recolzant i aguantant als francesos i als del Sitges??
* Quantes birres vau beure fent la pirula amb el tiquet?

Aqui teniu un enllaç per que veieu que fins i tot ens fan servir per donar nom al Torneig:

http://www.marca.com/2010/09/30/mas_deportes/rugby/1285853368.html


I als habituals que faltàven Paco, Fuby Cristian, Rafa, Gonzalo, Ramon que els esperem el pròxim partit.

Felicitats al Cristian i al Rafa.

I als que van estar amb la familia a disfrutar que sic transit...!

I els lesionats Gonzalo i Ramon que es millorin

I ara per no deixar 'charco', a Berlin amb els alevins y sin haberlo pensado me ha salido un pareado.

TORNEIG DE RUGBY MERCÈ 2010

No vull fer la crònica d'un matí excepcional.
No vull fer la crònica d'un èxit.
Vull explicar com els Veterans del Barça decideixen organitzar un Torneig.

Ja diuen els experts que les decisions humanes no son racionals, que ens movem per impulsos.
Que si haguèssim d'analitzar tot per prendre una decisió, no fariem res.

Això tan tècnic, fa anys i panys que per aquestes terres es coneix com 'seny' i 'rauxa'.

Si els Veterans haguessim tingut seny ens hauriem anat de vacances tan panxos sense mal de caps de tornejos ni gaites.

Però com vam tenir un cop de rauxa vam decidir organitzar un torneig, sabent que disposàvem de 15 dies laborables.

I es va fer, es van convèncer a l'Ajuntament, al Barça, a patrocinadors i equips participants.

La feina ha estat descomunal.

En un altre lloc agrairem la participació de molta gent.

Aqui vull nombrar només a una persona: a l'Àlex Roses 'Pelos'.

Per la seva dedicació... hores, reunions, trucades.
Pel seu entusiasme encomanador.
Per creure des d'un principi en que sortiria.
Per aguantar i tirar endavant.

Ha estat la pedra angular d'aquest torneig.

Gràcies Àlex.



Vivim envoltats per abismes de fracàs.
Ha arribat el moment de creuar-los sobre ponts d'esperança.
Avançarem junts,amics, avançarem com un sol home
(Ethan Canin, America, America)

El Torneig de Rugby Platja a la pàgina oficial del FC Barcelona

Aquí l'enllaç

http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/altres_esports/temporada10-11/rugbi/09/n100923113070.html

I la imatge

Torneig de Rugby Platja de la Mercè a la Web oficial de les festes de la MERCÈ 2010

http://www.bcn.es/cgi-bin/veure_ag.pl?idioma=CA&id=99400254481&v=MERCE

Torneig Rugby Platja Mercè 2010

Lloc: Platja de La Barceloneta davant de l'Hotel ARTS
Quan: 25 de setembre 2010, dissabte de 10:00 a 16:00

Equips participants:

Escoles:
Poble Nou
Calella
Castelldefels
FC Barcelona

Veterans:
Calella
Badalona
Seleccionado Argentino de Veteranos
FC Barcelona

A més:

CAMP DE INICIACIÓ AL RUGBY .... REGAL PER TOTS ELS NENS PARTICIPANTS. US HI ESPEREM!!!!!!