Campeonato de España. Gijón 16 a 18 de mayo 2008

Campeonato de España: Pre Benjamines, Benjamines y Alevines.

Los días 17 y 18 de mayo, se celebró el Campeonato de Escuelas de Rugby en Gijón.

Fue un fin de semana inolvidable.

No exagero.

Fue inolvidable por la dedicación, esfuerzo y superación de los chavales.

Los resultados así lo demuestran:

• Pre Benjamines: 5º Copa de Oro. Quintos de España.
• Benjamines: Subcampeones Trofeo de Plata. 10º de España.
• Alevines: 5º Plata, después de una eliminatoria decidida a cara y cruz con una moneda. 13º de España.

Jugaron de maravilla. Los viajes a Francia y a Inglaterra han sido provechosos.

Los Benjamines perdieron en los cruces contra los que finalmente fueron los campeones de España, El CAU Valencia y la final contra el BUC.

Yo estuve siguiendo especialmente el equipo de Benjamines. Quiero agradecer a Paco Peña todas sus ganas, amor por el Rugby. Ha sabido trasladarlo a los niños. La evolución ha sido espectacular. Gracias Paco.

Por otra parte, quiero destacar el espléndido rato que pasamos con los padres, delegados y entrenadores en Gijón ‘la nuit’. 16 botellas de sidra, unos centollos y unos percebes son las pruebas. Hay también unas fotos impagables.

Gracias a aquellos padres que se ofrecieron a cuidar de los niños, mientras unos cuantos nos íbamos de juerga.

Dejo aquí unas fotos para que comprobéis. De la noche, publico la más recatadita.

Saludos.

Amistós Veterans Barça Brescia 26 abril 2008

BARÇA BRESCIA 26 abril 2008
Autor: Santiago; Data: 07/05/2008 17:55:17

La primavera comença el 20 de març, peró a Barcelona té un dia oficial d’inici. És la Diada de Sant Jordi.

Aquest dia tots els barcelonins surten al carrer a comprar llibres i roses a les nombroses paradetes que es munten.

Surten tots, milers de barcelonins, tots els turistes i a més, aquest any, el supporters del Manchester United.

Jo treballo a la vora de la Plaça Catalunya i les Rambles i la gentada que omplia tot aquest àmbit em va servir per fer un entrenament intensíssim: entrades a agrupacions, contrapeus, percusions, presió contínua fins que vaig arribar a l’estació de Metro.

Com és un dia tan bonic, tan assoleiat, tan culte, vaig fer memoria d’uns versos famosos:

“Lasciate ogni speranza, voi ch'intrate … ”

Molts pensareu: Què s’empatolla aquest?

Doncs, dissabte 26 d’abril teniem un partit contra els Veterans de Brescia. Si, si un partit contra uns jugadors d’un pais que juga les 6 nacions i ha participat al Mundial.

Em va semblar que deviem oblidar-nos de qualsevol esperança de guanyar un equip Italia.

Peró no comptava amb un fet. Que aquest equip de Veterans de Rugby del Barça és fantàstic.

Vam guanyar 20-10.

El partit va ser, efectivament, amistós. Els italians van fer dos assajos; però el Barça va tenir el partit controlat en tot moment i quan va ser necessari va petjar una mica l’accelerador i … fet.

Vull destacar unes guantes jugades:

* La percusió del Paco Peña a un italiá que el va deixar pa l’arrastre. Al tercer temps, el pobret m’explicava que feia tres mesos que jugava a Rugby. Estava fet miques.

* El iaio gran italiá que jugava amb molt estil.

* La crida col.lectiva a Salvatore, l’italiá fashion.

Aportacions històriques a la tècnica del Rugby:

Com savem, els ‘9’ són gent àgil, amb tècnica depurada i de complexió fisica continguda.

Doncs els Veterans del Barça tenen a un mig melee de 1,95 y 120KGR de pes en canal. En anglés s'anomena ‘Solid Scrum-half’:

*¿A dónde vas, que en Veteranos no puedes levantarte de la melee? Va dir el referee.

* ¡Pero si yo soy el ‘9’! va aclarir el 9.

* ¡Pero cómo ponéis a este pedazo bicho de 9! Va respondre l’àrbitre.
Tercer Temps:

El vam organitzar a un lloc més agrable que el nostre Pati Club House d’estrangis. Vam muntar les taules sota els arbres del Sitari i va estar força bé.

El Paco feia entrepans de paté i les ‘mammas’ italianes li deien: ‘questo è per me’. ‘Questo’ eren els entrepans, no el Paco …. Em sembla.

POSTPARTIT: No hi ha gaire que explicar. Vaig arribar a casa com si res. De vegades, sorprenem a la dona, que ens mira de reüll.

Fins el pròxim partit

www.fcbrugby.com
fcbrugby@hotmail.com

webmaster: GIL

aaquier42222

ESCOLA BARÇA RUGBY A CHIPPING NORTON

II GIRA DE LA ESCUELA DE RUGBY DEL BARÇA A CHIPPING NORTON ABRL 08

Fin partido rugby Chipping Norton Barça-Alevines

LLIGA DE VETERANS PARTIT BUC-BARÇA 19 abril 2008

Molts dels que vam jugar el partit contra el BUC, vam estar a Anglaterra el cap de setmana anterior.

Vam anar amb els nostres fills a un torneig de Rugby al poblet de Chipping Norton, prop d’Oxford.

Encara estem bocabadats amb el que vam veure i viure.

Pensar que el modest club de Rugby d’un poble anglès te cinc -5- camps de rugby i una acollidora Club House …

… i contrastar-ho amb un gran club com el Barça que té un -1- camp de Rugby compartit amb d’altres esports i que el nostre Club House és el pati de les escombraries …

doncs fa enveja …. molta enveja.

Però el que ningú no ens treurá és el record de veure els nostres fills demanat autògrafs i retratant-se amb el mític Dallaglio i fent uns partidassos sota la pluja, amb fang, fred i contra nois anglesos que creixen envoltats de rugby.

Hi ha un veterá que tampoc oblidará les fotos amb Toni Reeds, Fraser Waters y Lawrence Dallaglio. Em refereixo a Paco Peña.

I amb aquest background –mola l’estada a Anglaterra, oi?- arriba el partit de dissabte 19 d’abril.

On podem rematar una setmana de rugby llegendària?: jugant a La Foixarda, mític estadi del rugby catalá.

Equip de gala. Tan és així que ens falten casaques per tots.

* Aquell del BUC amb bigoti, qui és?

* Òndia, si és l’Asensi!

* ¡Pilarico, que me he quedao con tu cara!

* Ja veuràs, ja!

Tots vam jugar amb moltes ganes. El BUC va respondre amb intensitat a les agrupacions i les touches. El Carlos Gerhard va rebre un cop a les costelles i li van fer una fisura, prova d’aquesta duresa. Desitjem la seva ràpida recuperació.

Destacaré una percusió del Rafa Vela, un avanç de molts metres del Joan Gómez i el placatge que va rebre el Perdi. Resultat: guanyem 0 a 20.

Vull destacar que el folclore Veterans Barça comença a tenir fans a les grades. El ‘t’arrambo’ i el crit de guerra enaltidor de la Direcció de la Ciutat Esportiva van recollir molts aplaudiments.

Aportacions històriques a la tècnica del rugby: Els devanters del Barça –amb l’ajut de l’Asensi- han inventat:

*Les melees torracollons: Si a l’equip contrari juga de devanter l’Asensi está, no només permés, sino que és obligat emprenyar-lo amb diverses tècniques:

- Tocar-li literalment els ous.

- Ficar-li el dit al nas.

- Estirar-li el bigoti.

- Donar-li cops al cap.

* Les melees capelletes o ‘lobby scrums’: Com les melees són pactades, els devanters passen l’estona explicant acudits o enfoten-se dels companys. Exemple:

- Per què el Perdi ha perdut la bola?

- Perque no la veia per les llàgrimes que li queien després del placatge.

- Ji, Ji, Ja, JA, JUAS, JUAS!

No em vaig poder quedar al tercer temps. Vaig haver d’anar a Sant Cugat. Jugàven els Cadets.

POSTPARTIT: Vaig arribar a casa a les 7 de la tarda, després dels partits dels cadets.

- Heu dinat? va dir la meva dona

- No. Vaig contestar.

- Qui t’ho havia de dir, que a la teva edat estaries ficat en aquest embolic! Va sentenciar.

És la secular saviesa femenina, que es transmés de mares a filles.

Fins el pròxim partit.

II GIRA INTERNACIONAL DE L’ESCOLA DE RUGBY DEL FC. BARCELONA A CHIPPING NORTON

Data: 16/04/2008 16:48:59
Els dies 12, 13 i 14 d’abril, els equips Pre-Benjamí, Benjamí i Alevins de 1er any de l’escola de Rugby del FC Barcelona han viatgat a Chipping Norton (Strafordshire, Regne Unit) per participar en un torneig de Rugby.
Com ja va passar l’any anterior, l’expedició s’ha allotjat a les cases dels pares dels nens de l’equip de Chipping Norton.

Des d’aquí volem transmetre el nostre més profun agraïment per la hospitalitat y dedicació amb la que ens han atés durant aquest cap de setmana. Gràcies a tots els amics anglesos que van colaborar en organitzar els partits, els dinars, els viatges en bus.

També volem agraïr a tots els que han participat en organitzar el viatge d’un grup tan gran (73 persones) delegats i entrenadors.

Volem especialment reconeixer l’enorme treball que ha fet el nostre amic Sam Bennell. Sense ell res hagués estat possible.

No hem d’oblidar el suport dels pares, entusiasta des d’el moment que vam propasar la idea. Sense el seu compromis i recolzament econòmic no ens hauriem sortit.

Aquests viatges tenen dos vessants:

 L’esportiva: Els nostres fills tenen la possibilitat d’entrenar amb entrenadors anglesos i jugar contra nois anglesos que viuen en un entorn on el Rugby és un esport de referència. Els pares que vam anar amb el grup no oblidarem mai les imatges dels nostres fills jugant en un camp enfangat, plovent i jugant el seu millor rugby.

 Educativa: Tots, tan els pares com el nens, convivim amb families angleses, la seva forma de vida, tastem el seu menjar, participem en els seus costums. En definitiva, comprovem que hi ha altres maneres de viure; peró que finalment tots busquem coses semblants: tenir amics, passar una bona estona, educar els postres fills. Hi ha bona gent a tot arreu.

Com ens vam comprometre a Chipping Norton aquest intercanvi s’ha de consolidar. L’experiència pels nostres fills és molt intensa. És un record que perdura. Que els fa crèixer i ampliar la seva àrea de vida. Començar a surtir del cauet on són, tan protegits.

Dissabte, 13 d’abril de 2008: Sortim de l’aeroport de Barcelona cap a Luton. A les 15:00 tenim entrades per asistir al partit dels London Wasps vs. Worcester Warriors. Anem molt justets de temps. Arribem 5’ abans de l’inici del partit. Ocupem les localitats i ens disposem a veure un partir de primer nivell a Anglaterra. Els nens estan exultants, els pares també. Els espectadors canten himnes per animar al seu equip. El partit és un recital d’assajos dels Wasps. Tots ballem la musica que celebra les marques.
Guanyen els London Wasps 49 a 12

En acabar el partit, els jugadors Tom Rees i Fraser Waters reben a tots els jugadors del Barça i el Chippi ng Norton. El nostre amic Paco Peña és qui fa de representant del Barça. Intercanvien de samarretes i banderins.

Ens fem una foto juntament amb els de Chipping Norton amb aquest dos grans jugadors.

Les estrelles de Rugby no són tan tibades com les de futbol. Després de la dutxa apareixen per un passadís i firmen autògrafs i es fan fotos amb tots els aficionats, especialment amb els nens. Tots esperen a que surti el gran Dallaglio. Firma autògrafs i es fa fotos amb tothom.

En acabar el partit, marxem cap a Chipping Norton i ja ens distribuïm entre les diferents families angleses. Cadascú te diverses activitats amb ells. Cerveses, sopar, xerrar i a dormir que estem tots molt cansats.

Diumenge, 14 d’abril de 2008: Anem arribant al camp de Rugby (un dels cinc que te aquest petit equip).

Què? que us han donat de sopar? I Què tal el English breakfast? Són les preguntes més habituals.

Comencen els entrenaments amb els tècnics anglesos i a continuació els partits.

Els Prebenjamins juguen a Tag Rugby. Els Benjamins i Alevins a Rugby jugen regulats per les estrictes normes britàniques. Fan tots uns partidassos. Compròven el que és jugar sota la pluja, amb fred i plens de fang. En resum, s’ho passen bomba.

Acaben el partit i tots cap a la dutxa.

Els del RUFC Chipping Norton ens ofereix un dinar amb musica.

Els directius del RUFC Chipping Norton entreguen medalles a tots els participants i els represenats d’ambós equips intercanvien records del torneig.

Els del Barça fem un cremat de 14 litres de rom. El Paco es crema les celles i les pestanyes, els que tenen pels a les mans també i una anglesa es chamusca tot el cerrell. Vinga tots a riure, ji, ji ja,ja! I vinga chupitos de rom.

Com el dia anterior cadascú a la casa que li toca i a fer les activitats que propasa l’anfitrió: Uns van a Oxford, altres de pub, altres de five o’clock tea.

Dilluns, 15 d’abril de 2008: A les 08:30 quedem al’escola de Chipping Norton. Fa un fred que pela. Ens acomiadem dels amics que no venen d’excursió al castell de Warwick.

El Warwick castle és un monument que han acondicionat per que sigui visitable i amb activitats que ajuden a entendre la forma de vida a l’Anglaterra antiga. Ens expliquen com es feien servir els arcs, les catapultes, la cetrería. Visitem torres, masmorres, sales d’armes.
En acabar el dinar, ens preparem per anar uns a l’aeroport de Luton, d’altres al de Birmingham.

Arribem a Barcelona. Entreguem els nens que viatjàven sols als seus pares. Petons i abraçades i fins dissabte que hi ha entrenament al Sitari.

Ja estem organitzant la propera visita dels de Chipping Norton a Barcelona en correspondència a la seva amabilitat. Està prevista per setembre-octubre de 2008. Esperem poder contar amb vosaltres per tornar l’hospitalitat que ens van oferir els nostres amics anglesos.

Fins dissabte.

Lliga de Veterans; Kings Pebrots vs. Barça

El cap de setmana previ a les vacances de Setmana Santa i ens toca partit.

Malgrat aixó, vam formar un equip de 18 jugadors.

Els dies abans haviem llegit la normativa de joc dels Golden Oldies, que si no es pot placar, que si nos es pot córrer més de 15 metres, que si pitos que si flautas.

Els jugadors es distingeixen pel color dels seus pantalons, segons l’edat:

· Lila

· Vermell

· Blanc

I vam pensar:

Teletubbies,

Tinky Winky,

Lala,

Po…

…. UNA ABRAÇADA!!!

Els collons, una abraçada!!!

En tot cas, l’abraçada de l’ós, cagon cony!

Amb això volem reconèxier les ganes i ambició dels membres de l’equip Kings Pebrots.

El partit van ser tres parts de 20’.

Podem resumir:


la 1ª part: va ser del Barça.

Aquí estàvem frescos, vam moure be la pilota per la linia i van caure dos marques. Una del Manuel i un altre del Javier.

La 2ª part la van dominar els Kings Pebrots. Tenien més canvis que nosaltres i la seva experiència a les agrupacions i que entràven sense pensar-s’ho gaire - que li preguntin al Carles, al Fuby, al Paco o a mi mateix- van fer una marca i van jugar tot el temps al nostre camp.

La 3ª part va resurgir el Barça. Hi havia una evidència que els adversaris empeitaven més a les agrupacions i nosaltres estàvem una mica alterats per les regles del joc i ,bàsicament, perque no esperàvem un joc d’aquesta intensitat.

El Paco va dir:

- Si se juega fuerte, se juega fuerte … Al ruck y a limpiar.

I va arribar la tercera marca del Barça, aconseguida pel ‘Fuby’.

Resultat final: 5-15 a favor del Barça.

Encara que no va pujar al marcador, Juan Manuel va fer un assaig anulat per que va correr més de 15 metres.

Aquesta és una normativa més complexa del que sembla i ho va expresar clarament el Capi Gonzalo a l’àrbitre,

- No nos llega el oxígeno al cerebro y quieres que nos acordemos de una normativa que nos obliga a -mientras avanzamos, intentamos que no se nos caiga la bola y sorteamos a los contrarios- contar los pasos que damos –uno, dos,tres … hasta quince.

És veritat, alguns dels integrants dels Veterans del Barça no poden caminar i menjar xiclet a l’hora, incapacitat que no es manifesta quan es tracta de xerrar, beure cervesa y menjar … Misteris de l’evolució!

Vull destacar la feina de la devantera que va aguantar ferma entre els embolics de la normativa, uns cops es podia pescar, d’altres no i el ‘savoir faire’ dels murris devanters dels King Pebrots.

Els ¾ es van lluir quan vam decidir obrir la linia. Van arribar les millors jugades i les marques.

APORTACIONS HISTÒRIQUES AL RUGBY:

Aquest partit l’aportació històrica és pels Kings Pebrots: han inventat la normativa ‘Golden Oldies A Saco’, en anglès ‘GOAS rules’. M’han dit que ho volen registrar a la IRB.

TERCER TEMPS:

No vaig poder quedar-me per compromisos familiars. El que vaig veure, extraordinari: barbacoa, amanides, vi. Gràcies als amics dels Kings Pebrots.

POST PARTIT

Vaig arribar fresc com una floreta a la reunió familiar.

Vaig cumplir els compromisos adquirits:

· A casa a l’hora de dinar.

· Integritat ‘física’ per les vacances de Setmana Santa.

‘Fisica’ és l’exigència de la meva dona. La ‘psíquica’ la dona per perduda.

Fins el pròxim partit

Amistós Barça vs. Badalona

Partit amistós Veterans FC Barcelona Rugby CR Badalona

Resultat: 28/7

Ens convoquen als Veterans a un partit amistós contra els Veterans CR Badalona.

El dissabte després de dinar, la gent va anar arribant a la Ciutat Esportiva. Vam començar a escalfar una bona colla .

I arriba el Paco i ens fa escalfar, escalfar i escalfar més.

- ¡Joder, yo ya me voy pa casa, que no puedo más! Va dir un. No diré qui.

Comença el partit. Tenim reserves. El capitá Gonzalo ha donat clares instruccions per fer els canvis .

Ja no juguem a les rotacions randomitzades.

Ja no seré prometedor ¾, tot i que m’he afaitat, dutxat i pentinat.

Primer ruck que em fico:

- Collons!, si aixó és amistós...! penso.

Els de Badalona es van imposant per devantera, pes i experiencia; peró el nou esquema de joc resumit per Rafael en:

Pim, pam i a dintre, pim, pam a dintre … guanyar avantatge i obrir linia

comença a donar fruits i arriba la primera marca del Manuel, desprès de una bona apertura de la linia.

Van fer marques, a més de Manuel:

· Carlos
· Rafa i
· Paco, marca que analitzarem més endevant.

Vam transformar tots els xuts a pals.

Vull destacar com sempre alguna jugada que vaig poder veure, mentre tenia el cap fora de les cuixes i culs de les melees i agrupacions:

· La feina de l’Edu a la devantera.
· La cursa del Jordi.
· El combatiu Rafa.
· L’inexpugnable Wallace.
· El Carles corre corre i el seu aterratge de cul.
· Rodri, alias ‘Come on, come on!’

Gràcies especials als dos àrbitres. Vull especialment agraïr –per que el conec des que era un marrec- l’arbitratge del Carles Gómez Jr.

També vull destacar el respecte de 30 ganàpies en calçotets amb uns nois, que podien ser els seus fills, que marcàven les normes al camp de joc.

I ara arriba el moment de l’anàlisi, no merament nostàlgic, sino tècnic que posa en evidència el lideratge esportiu desl Veterans del Barça, aquest cop amb colaboració amb el Badalona:

Placatge paradoxal: Consisteix en que un membre de l’equip contrari placa amb duresa a un jugador del Barça, que queda estabornit a terra. Aquest jugador placat, en lloc de no servir per res més, s’incorpora al joc i fa una marca de collons. També s’anomena la tècnica de la ‘commoció cerebral esperonadora’. El cos tècnic del Barça está considerant la possibilitat de aplicar-la a l’inici del partit a tots els membres de l’equip.

L’assaig de ‘El Carrito del Helao’: queda definida pel títol i es canta coralment des de la banda amb el següent crit d’ànim:

¡Fuby, t’han pillao con el carrito del helao!

A continuació un jugador de Badalona fa una marca.

*TERCER TEMPS: Com ja és clàssic, vam rebre als nostres invitats al pati abocador, vull dir, al nostre Club House amb pati a l’aire lliure i servei d’escombreries al nostre abast.

Casolà, consistent i abundant. Cerveses i cava.El que porta els aperitius xinesos –si, si, aquelles galetetes de coloraines- que un altre dia porti pernil de jabugo.

Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit i continuar amb la tradició que va començar amb el primer partir de Veterans.

Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit.

*POSTPARTIT: No vaig sortir amb la meva dona de compres, perque aspirines i pantufles ja en tenia. Peró vaig haver de demanar esparadrap per una capsulitis a la ma esquerra.

-On és l’esparadrap? Vaig dir.
-No si ja… És tot el que em van contestar.

Efectes de saltar a les touches...

Fins el pròxim partit.