Partit amistós Veterans FC Barcelona Rugby CR Badalona
Resultat: 28/7
Ens convoquen als Veterans a un partit amistós contra els Veterans CR Badalona.
El dissabte després de dinar, la gent va anar arribant a la Ciutat Esportiva. Vam començar a escalfar una bona colla .
I arriba el Paco i ens fa escalfar, escalfar i escalfar més.
- ¡Joder, yo ya me voy pa casa, que no puedo más! Va dir un. No diré qui.
Comença el partit. Tenim reserves. El capitá Gonzalo ha donat clares instruccions per fer els canvis .
Resultat: 28/7
Ens convoquen als Veterans a un partit amistós contra els Veterans CR Badalona.
El dissabte després de dinar, la gent va anar arribant a la Ciutat Esportiva. Vam començar a escalfar una bona colla .
I arriba el Paco i ens fa escalfar, escalfar i escalfar més.
- ¡Joder, yo ya me voy pa casa, que no puedo más! Va dir un. No diré qui.
Comença el partit. Tenim reserves. El capitá Gonzalo ha donat clares instruccions per fer els canvis .
Ja no juguem a les rotacions randomitzades.
Ja no seré prometedor ¾, tot i que m’he afaitat, dutxat i pentinat.
Primer ruck que em fico:
- Collons!, si aixó és amistós...! penso.
Els de Badalona es van imposant per devantera, pes i experiencia; peró el nou esquema de joc resumit per Rafael en:
Pim, pam i a dintre, pim, pam a dintre … guanyar avantatge i obrir linia
comença a donar fruits i arriba la primera marca del Manuel, desprès de una bona apertura de la linia.
Van fer marques, a més de Manuel:
· Carlos
· Rafa i
· Paco, marca que analitzarem més endevant.
Vam transformar tots els xuts a pals.
Vull destacar com sempre alguna jugada que vaig poder veure, mentre tenia el cap fora de les cuixes i culs de les melees i agrupacions:
· La feina de l’Edu a la devantera.
· La cursa del Jordi.
· El combatiu Rafa.
· L’inexpugnable Wallace.
· El Carles corre corre i el seu aterratge de cul.
· Rodri, alias ‘Come on, come on!’
Gràcies especials als dos àrbitres. Vull especialment agraïr –per que el conec des que era un marrec- l’arbitratge del Carles Gómez Jr.
També vull destacar el respecte de 30 ganàpies en calçotets amb uns nois, que podien ser els seus fills, que marcàven les normes al camp de joc.
I ara arriba el moment de l’anàlisi, no merament nostàlgic, sino tècnic que posa en evidència el lideratge esportiu desl Veterans del Barça, aquest cop amb colaboració amb el Badalona:
Placatge paradoxal: Consisteix en que un membre de l’equip contrari placa amb duresa a un jugador del Barça, que queda estabornit a terra. Aquest jugador placat, en lloc de no servir per res més, s’incorpora al joc i fa una marca de collons. També s’anomena la tècnica de la ‘commoció cerebral esperonadora’. El cos tècnic del Barça está considerant la possibilitat de aplicar-la a l’inici del partit a tots els membres de l’equip.
L’assaig de ‘El Carrito del Helao’: queda definida pel títol i es canta coralment des de la banda amb el següent crit d’ànim:
¡Fuby, t’han pillao con el carrito del helao!
A continuació un jugador de Badalona fa una marca.
*TERCER TEMPS: Com ja és clàssic, vam rebre als nostres invitats al pati abocador, vull dir, al nostre Club House amb pati a l’aire lliure i servei d’escombreries al nostre abast.
Casolà, consistent i abundant. Cerveses i cava.El que porta els aperitius xinesos –si, si, aquelles galetetes de coloraines- que un altre dia porti pernil de jabugo.
Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit i continuar amb la tradició que va començar amb el primer partir de Veterans.
Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit.
*POSTPARTIT: No vaig sortir amb la meva dona de compres, perque aspirines i pantufles ja en tenia. Peró vaig haver de demanar esparadrap per una capsulitis a la ma esquerra.
Primer ruck que em fico:
- Collons!, si aixó és amistós...! penso.
Els de Badalona es van imposant per devantera, pes i experiencia; peró el nou esquema de joc resumit per Rafael en:
Pim, pam i a dintre, pim, pam a dintre … guanyar avantatge i obrir linia
comença a donar fruits i arriba la primera marca del Manuel, desprès de una bona apertura de la linia.
Van fer marques, a més de Manuel:
· Carlos
· Rafa i
· Paco, marca que analitzarem més endevant.
Vam transformar tots els xuts a pals.
Vull destacar com sempre alguna jugada que vaig poder veure, mentre tenia el cap fora de les cuixes i culs de les melees i agrupacions:
· La feina de l’Edu a la devantera.
· La cursa del Jordi.
· El combatiu Rafa.
· L’inexpugnable Wallace.
· El Carles corre corre i el seu aterratge de cul.
· Rodri, alias ‘Come on, come on!’
Gràcies especials als dos àrbitres. Vull especialment agraïr –per que el conec des que era un marrec- l’arbitratge del Carles Gómez Jr.
També vull destacar el respecte de 30 ganàpies en calçotets amb uns nois, que podien ser els seus fills, que marcàven les normes al camp de joc.
I ara arriba el moment de l’anàlisi, no merament nostàlgic, sino tècnic que posa en evidència el lideratge esportiu desl Veterans del Barça, aquest cop amb colaboració amb el Badalona:
Placatge paradoxal: Consisteix en que un membre de l’equip contrari placa amb duresa a un jugador del Barça, que queda estabornit a terra. Aquest jugador placat, en lloc de no servir per res més, s’incorpora al joc i fa una marca de collons. També s’anomena la tècnica de la ‘commoció cerebral esperonadora’. El cos tècnic del Barça está considerant la possibilitat de aplicar-la a l’inici del partit a tots els membres de l’equip.
L’assaig de ‘El Carrito del Helao’: queda definida pel títol i es canta coralment des de la banda amb el següent crit d’ànim:
¡Fuby, t’han pillao con el carrito del helao!
A continuació un jugador de Badalona fa una marca.
*TERCER TEMPS: Com ja és clàssic, vam rebre als nostres invitats al pati abocador, vull dir, al nostre Club House amb pati a l’aire lliure i servei d’escombreries al nostre abast.
Casolà, consistent i abundant. Cerveses i cava.El que porta els aperitius xinesos –si, si, aquelles galetetes de coloraines- que un altre dia porti pernil de jabugo.
Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit i continuar amb la tradició que va començar amb el primer partir de Veterans.
Bon ambient. Vam quedar per fer un altre partit.
*POSTPARTIT: No vaig sortir amb la meva dona de compres, perque aspirines i pantufles ja en tenia. Peró vaig haver de demanar esparadrap per una capsulitis a la ma esquerra.
-On és l’esparadrap? Vaig dir.
-No si ja… És tot el que em van contestar.
-No si ja… És tot el que em van contestar.
Efectes de saltar a les touches...
Fins el pròxim partit.