Veterans Barça- Mataró Rugby 20-03-2010

A petició de Nacho Papale, els Veterans derl Barça vam aceptar un partit amistós contra l’equip de rugby de Mataró.

És aquest un equip de nova creació; peró amb moltes ganes de jugar a Rugby.

Els jugadors que formaven l’equip de Mataró de dissabte anàven de 17 a 35 anys d’edat.
És a dir el seu més vell és com el nostre més jove.

Però tant se val. El Capi i el Dele pacten que es pot còrrer lliurement i així comencem el partit. Els Veterans som aixi

El Barça va arribar a posar-se per devant al marcador mentre vam aguantar físicament i jugàvem amb la devantera i movent la linia. Vam arribar a guanyar 29 a 22.

L’experiència de Paco, Carlos, Àlex, Gonzalo, Cristian, Manuel, Dani formàven la columna de l`equip.

Els ultims i eterns minuts de la segona part, els nois de Mataró van capgirar el marcador i van guanyar 34 a 36.

Evidenment, quan un dels nois agafava la bola, trencava la linia i começava a còrrer no hi havia cap veterà del Barça que el pogués caçar.

Vaig jugar pràcricament tot el partit.

És a dir, al meu cos li faltava oxigen per mantenir totes les funcions adeqüadament.

M’explico.

El meu cervell pot assimilar ordres senzilles com

‘ATRÁS’: atrás el culo.

O

‘SÍGUEME’: pegarte al culo de alguien

que em cridava Carlos Gerhard.

Però difícilment pot entendre:

“DELANTERA, LINEA TRES –DOS-TRES”

Lo cualo?

després d’aixecar el cap d’una muntanya de culs, cames i cosos.

Que ens cridava el nostre Fuby de Tasmania.

Ànim a Manuel que es recuperi del cop a l’espatlla pel viatge al Puerto.


Gràcies expreses a Joan Gómez –jugador infantil del Barça- per fer *amb molt bon criteri* d’àrbitre.

TERCER TEMPS: Lo millor de tot els frankfurts i el barril de cervesa.

POSTPARTIT: Vaig arribar a casa baldat i coix de la cama esquerra. Ibuprofeno a dojo.

Barça Veterans Combinat Oughterard-Cryptians

Ireland, Ireland

Together standing tall

Shoulder to shoulder

We'll answer Ireland's call

Perdoneu el retard en redactar la crònica; però aquest dissabte m’ha afectat molt:

1.- Vaig haver de pair tots el litres de cerveza que vaig beure.

2.- Vaig haver de recordar el partidàs que vam fer.

3.- Vaig haver de organitzar els records del Post Tercer Temps.

Els emails que vaig creuar amb l’irlandès Paul manifestàven les ganes que tenien de jugar contra el Barça i la resposta dels Veterans del Barça no va defraudar i dissabte va ser un dia de rugby extraordinari.

Els que no van venir s’ho van perdre.

PREPARTIT: Van arribar els irlandesos, en bon estat de revista, i els hi entreguem les claus del vestidor. Comencen a canviar-se i surt un irlandés i em demana la clau del vestidor dels anglesos, que estava buit. Entra i surt i em dona la clau. Un altre irlandés em torna a demanar la clau. Entra i al cap d’una estoneta surt. I ja el tercer em diu que no volia enverinar als seus colegues i s’en anava a ‘OBRAR’ al dels anglesos.

Gràcies expreses a Edu Chabal per la feinada de recollir la pasta pel tercer temps i targeta vermella pels que confirmen i després no es presenten.

PARTIT: Els irlandesos/anglesos van fer una marca només començar el partit i, crec, van pensar que seria un passeig. Doncs, NO, no va ser un passeig i el resultat 29-38 ho deixa clar.

Vam presentar un equip de gala que va lluitar en les agrupacions, a la linia. Molts dels assajos del combinat van ser jugades individuals. Nosaltres vam respondre amb bones agrupacions i jugades de linia.

Els irlandesos eren durs i forts com pedres; però tothom es va deixar la pell i casi l'orella,oi, Fata?

Cal destacar noms? Tothom mereix ser nombrat; peró és just destacar:

- Al BPM: Alex Villanueva.

- Al 2ª: Ramón Ribó que va lluitar les touches i les agrupacions.

- David Agustí i la seva distribución de joc i placatges.

- A Xavi Amador i les seves marques.

- A l’indispensable Rafa Vela.

- Al Dele i com es va escapar i rebre un super placatgte.

- A Manuel i la seva marca.

- A l’arrier Alex Pelos.

- A Vicenç Sellés.

- A Rhodri James

- La marca de Dani Vázquez.

- La baralla del Capi amb el seu irlandés.

Un record per Carlos de la Barrera que va patir una greu lesió a la clavicula. Que es millori.

Gràcies al Alex Casajuna i a l’Enrique per les fotos.

Gràcies a l’Adri per fer d’àrbitre i al referee irlandès que dissabte feia 40 anys que era àrbitre.

TERCER TEMPS: L’Edu i jo encara estem emprenyats amb el del bar. Us demanem disculpes pel desastre de l’arròs, que va intentar arreglar in extremis oferint hamburgueses i pollastre.

La cervesa; peró, rajava sense interrupció.

Recordo els irlandesos cantant l’himne de la selección irlandesa (que encapçala aquesta crònica) i els anglesos cantant ‘Swing low, sweet charriot’ i God save the Queen.

Els discursos molt emotius i el premi al ½ scrum més que merescut. Gràcies a Fernando per la seva traducció i per marcar l’agenda del 2011. L’any que vé a Irlanda. Comenceu a fer guardiola.

Els barrils es buidàven, les converses pujàven de tó i els veterans amb dónes i nens anàven plegant.

Finalment ens vam quedar l’Adri i el Javi, l’Edu , el Perdi, l’Álex i jo amb els irlandesos i anglesos.

Es va acabar la cervesa, es va buidar una ampolla de pacharán i es va buidar un altre de licor d’herbes i ens vam trobar cantant cançons amb els irlandesos i anglesos, Irish Rover, Molly Malone i nosaltres responiem amb ‘el meu avi, Asturias Patria querida i l’himne del Barça.

El iaio irlandés que va filmar tot el partit ens va fer un recital de cançons i, aixó és en sèrio, cantar la tornada de ’Wild Rover’ amb irlandesos i anglesos picant amb els peus és inolvidable.

And it's No, Nay, never,

No, nay never no more

Will I play the wild rover,

No never no more

Oi, Javi?

Alex, digue-li a la teva filla que no expliqui tot el que va veure i el que vam beure. Si algú té información del Perdi, el Rhodri i un francès que m´ho faci saber.

Aquí teniu un enllaç amb algunes fotos.

http://picasaweb.google.es/rugbyveterans/BARCAOUGHTERARDOLDCRYPTIANS28022010

Fins la propera

Joan Figueras

Avui els Veterans de Rugby del Barça estem de dól.

Ens ha deixat el nostre amic i company Joan Figueras Casas.

Tot l'equip vol traslladar a la seva familia el nostre més sincer condól.

Serveixin aquestes fotos com homenatje al Joan i testimoni de la seva amistat i de com el volem recordar.

També vull copiar el colpidor missatge que ens ha enviat l'Eduard Jalle , perque expresa el sentiment dels tots els Veterans.

Me duele profundamente comunicaros el fallecimiento repentino ayer, de nuestro compañero Joan Figueras Casas.

Joan deja esposa, una hija y un hijo de 15 y 17 años respectivamente.

En el poco tiempo que hemos tenido la suerte de compartir momentos con el disfrutamos de su naturalidad y eterno optimismo. Nunca ni en los momentos más complicados desaparecía la sonrisa de su faz. Fue amigo de sus amigos.... allí donde este, estoy seguro que descansará en paz.

Estará en el tanatorio Sancho de Avila a partir de mañana a las 18:00h. El funeral será el viernes a las 11:30h.

Un Abrazo
Eduard Jalle


Joan, et recordarem sempre com un company i amic entranyable.

Una molt forta abraçada a la seva família.

30 1 2010 Barça Badalona

Hi ha hagut aquets últims mesos incorporacions a l’equip de Veterans. Uns quants,si.

I jo, francament, patia per ells.

M’imaginava la conversa domèstica:

*El nou Veterá Barça: D’aixó, carinyo ( o nena, xata, etc) que he pensat apuntar-me a l’equip de Veterans de Rugby del Barça.

*La Nuri: Que què?

*Si, dona, t’en recordes aquell que em va explicar que tenen un grup molt maco, que entrenen cada divendres i fan partidets d’amics i tal.

*En sèrio?

*Si, per fer una mica d’exercisi, anar a correr una mica i de tant en quan un partidet.

*Ah, bueno.

*Si, així em distrec una mica de la feina i bla, bla,bla

*Que si, que t’he dit que si!

I han passat quatre mesos i no han jugat ni un partit.

Només sopars leoneses, baretos i cubatas.

I la Nuri arronsant el nas:

*Per entrenar, oi? Si tens més panxa de cerveses i sopars que abans d’apuntar-te!

Però, finalment ha arribat el partit.

I no un partit qualsevol. El partit contra els colegues del Badalona.

Vam reunir dissabte, 30 de gener, una bona colla i l’ambient al vestidor estava engrescat. Gresca que es manté des de l’elaboració de l’exitós almanac de Veterans.

Els de Badalona van sortir amb molta empenta i ens van fer una assaig només començar el partit. Malgrat que ho intentàvem, els de Badalona no sortien del camp del Barça.

Peró, poc a poc, es van anar reorganitzant les linies del Barça. Per una part seguint les indicacions del Gonzalo el Capi i de Alex ½ Scrum. I per un altre costat, gràcies a l’esforç del Paco, el Carlos Gerhard, el David, l’Edu, el Cristian, Alex Pelos

D’aquesta recuperació va arribar l’empat del Barça.

A la segona part, el Badalona va sortir amb molta força i van fer un altre marca que deixava el marcador 5-10 a favor dels badalonins. Hem de dir que el Badalona aprofitava molt bé el seu joc i que movien la bola amb agilitat i molt perill.

Una forta defensa del Barça i un joc senzill peró efectiu obrint la bola per la linia va fer arribar l’assaig d’empat. Dani Vázquez va ser l’autor amb una acció d’intensitat, presió i ganes.

Jo vaig deixar el camp per un fort cop el genoll i vaig seure a la banqueta on una rosa de Nova Zelanda deia –referint-se al nostre joc-: NOT TOO BAD (‘no massa malament’) que venint el comentari d’on venia em de prendre per un elogi.

A les acaballes del partit, el Barça va fer la marca de la victoria.

Prova de la intensitat del partit són els molts lesionats que el Barça va patir, genolls, traus al cap, nasos, ronyons.

En resum, un partit per recordar i per fecilitar als amics del Badalona.

TERCER TEMPS: MOLT BO. Cervesa a dojo. Bones tapes i fantàstic documental dels Veterans amb fotos de diversos partits I amb l’únic, irrepetible ‘MAKING OFF’ de l’almanac de Veterans.

POSTPARTIT: Ibuprofeno a dojo + Trombocid pel cop el genoll + llit … i a otra cosa mariposa.

Sopar de Nadal 2009 el dia 15 de gener de 2010

Aquest sopar de Nadal 2009 –el dia 15 de gener de 2010- és el quart que es fa al Centro leonés i el tercer botillo que ens fotem.
Jo que –sense falsa modèstia- soc un expert en botillos, botelos i androlles us dic que és dels millors que he provat.

Malgrat aixó, sigui pel pes del –molt pròxim- Nadal o per que ja tenim experiència d’altres botillades i excesos va sobrar botillo i aixó no havia passat mai.

El sopar es preveia memorable i ho va ser.

I crec que el Gabriel, l’amo, també s´ho va ensumar quan es va veure apareixer amb tots els paquets, projectors i ordinadors.

Podem dir que estaba una mica tens.

El moment culminant va arribar amb el cant de nadales que va acabar en una coral de cançons tabernàries i una mena de celebració de Cap d’Any fent de campana la safata de cambrer i de batall el cap dels assistents.

DONG! Una DONG! Dues DONG! Tres.

-Cago en todo; ¿pero qué hacéis con la bandeja?
-De campana.
-Pero mira … la habéis abollado toda.

I així vam arribar a l’entrega de l’almanac 2010 i al making off.

Es sentien les rialles des d’el carrer i expliquen que una cambrera curiosa, sentit el xibarri, va treure el capet per veure que collons passava i –esparverada- va tornar dient:
-¡Salen desnudos en las fotos!

A la cambrera li vam regalar dos calendaris i als amos del restaurant un altre.

Alguns vam anar – perque la trobada d’escoles del dia següent i les amistoses sugerències de les parientes van fer el seu efecte- al Big Ben o Big Bang o alguna cosa semblant.

De camí, vam encolomar uns quants calendaris a les noctàmbules que ens trobàvem. El trio calavera els cobrava i cadascú signava la seva foto. Osti, tu,collunuda l’escena!

Jo vaig arribar a casa i em vaig quedar clapat imediatament.

Però, ai! El botillo! Ai!

Quina set!

El pròxim sopar verdureta i peix a la planxa.

O, millor, no?

Fins la propera

Partit de la lliga de Veterans FC Barcelona AAVV King’s Pebrots.

La cuestión se reduce a estar vivo en un instante,
aunque sea un instante no más,
a estar vivo
justo en ese minuto
cuando nos escapamos
al mejor de los mundos imposibles
(Jaime Gil de Biedma, PV)



Cap els 40 anys, els homes miren cap enrera, recorden la juventut, els bons temps passats.

La nostàlgia és saludable, mentre no suposi estancament.

D’aquí uns anys, recordarem els nostres quarantes.
Quants quarentons coneixeu que portin a terme activitats com les que hem fet o alguna que s’esta preparant?

Eh? M’ho podeu dir?

No gaires.

Els versos que encapçalen aquesta crònica són el resum del partit amb els amics dels King’s Pebrots.

Vull destacar les ganes de jugar dels King’s Pebrots, “a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos”, si, quan s’escapen per fer una marca, o aguanten per muntar una agrupación, tenint per contraris jugadors 15 ó 20 anys més joves. I tot aixó un diumenge a La Teixonera amb 7ºC de temperatura.

Però també quan els Veterans del Barça comproven que estan vius amb projectes que ni haurien somiat fer amb 20 anys.

Gràcies a tots els Veterans del Barça que van participar en el pre-partit i gràcies a tots els jugadors del Barça i dels King Pebrots.

Fins la propera.

Equipazo de Veteranos para el Torneo del Puerto de Santa María ABR-2010

Torneig de Badalona 2008

Asamblea General Ordinaria de los Veteranos de Rugby Del Fc Barcelona

El viernes 13 de noviembre de 2009, a las 21:00 en primera convocatoria y las 21:30 en segunda convocatoria se celebró la Asamblea General Ordinaria de los Veteranos del Fc Barcelona en la Sala de Reuniones del Centro Leonés, con sede en la Calle Tamarit nº 193 de Barcelona.

El Secretario de Actas acredita a las 22:00 horas que hay quorum, teniendo en cuenta que se han consumido 33 cervezas y hay 28 asistentes.

Como primer acto de la Asamblea, Gabriel, Tita y María nos sirve un aperitivo de espléndidos embutidos leoneses, de entre los cuales todos los asistentes destacan la soberbia cecina.

A continuación, el maître Gabriel nos sirve un sustancioso y contundente 'Cocido Leonés' consistente en sopa -a volonté-, verdura y las carnes del cocido. Dar cuenta del cocido, nos lleva un buen rato.

Una vez finalizada la copiosa cena, regada con abundantísimo vino tinto leonés, llega un refrescante postre de piña natural y el café acompañado por el orujo blanco y de hierbas.

El Delegado del equipo abre el turno de las intervenciones y da la palabra al tesorero, el Fuby, para que pase las cuentas de los Veteranos. Diserta con su claridad habitual -claridad incrementada por la ingesta de alcohol- y se aprueban las cuentas. Momentos de la lectura atenta de la documentación y de la aprobación inmortalizados por un reportero gráfico.

A continuación interviene el Dele para explicar los siguientes puntos:
* Liga de Veteranos.
* Partido contra los irlandeses de Galway.
*Viaje al Puerto de Santa María.

Sus propuestas son aprobadas por unanimidad. Queda constancia de la votación del viaje al Puerto de Santa María, para que nadie se escaquee llegado el momento.

El Santi se compromete a realizar unas gestiones para obtener el mejor precio posible de pasajes aéreos para un grupo inicial de unas 25 personas (aunque en su fuero interno cree que no serán más de 15, como siempre).

Para hacer frente a los compromisos que generará la organización de ese viaje se aprueba la aportación de 100€ por participante hasta una fecha límite que, proximamente, se indicará.

Alguien propone una imposición mensual de 30€ para viajar a Hong Kong en el 2012 y el Capi le dice que fuimos 15 pelagatos a Granada y que a Hong Kong va a ir -con perdón- su Santa Madre. Ante tan consistentes argumentos, la propuesta no es aprobada y el ponente es abucheado insistentemente.

Le Mex cuenta un chiste muy celebrado, que también se reproduce.

Ramón, el nuevo 2ª, nos dirige unas palabras, ayudado por la inestimable colaboración de 'Lo Fata'. Vean también las fotos.

Y sin más asuntos que tratar finaliza la asamblea hacia la 01:00, no está el Secretario muy seguro.
Se trasladan los participantes a la sede usual, cual es el bareto Big Ben, donde siguen las libaciones -digo- deliberaciones.

Yo estoy muy de acuerdo con Ramón, el nuevo 2ª, que hay que querer mucho a la familia y también a los amigos y, sobretodo, en que el Dele de 47 tacos -horribile dictu- es digno de admiración.

Me alegro de ver a todos muy felices cuando hacia las 02:30 me voy para casa con el Dele, el Joan y el Carlos.

Estoy mucho peor el sábado, cuando me entero que unos hijos de puta atracaron y pegaron a nuestro amigo y entrenador de los alevines Sam.

Nuestro apoyo y solidaridad a Sam.

Lo que se explicaban el sábado entre risitas mi mujer -Nievitas-, la del Mex -Claudia- y la del Joan 'Quique' -Esther- es todo mentira. Los tres llegamos a casa como rosas, civilizada y ordenadamente, no hicimos nada de ruido y dormimos como angelitos.

Hasta la próxima