TORNEIG DE RUGBY MERCÈ 2010

No vull fer la crònica d'un matí excepcional.
No vull fer la crònica d'un èxit.
Vull explicar com els Veterans del Barça decideixen organitzar un Torneig.

Ja diuen els experts que les decisions humanes no son racionals, que ens movem per impulsos.
Que si haguèssim d'analitzar tot per prendre una decisió, no fariem res.

Això tan tècnic, fa anys i panys que per aquestes terres es coneix com 'seny' i 'rauxa'.

Si els Veterans haguessim tingut seny ens hauriem anat de vacances tan panxos sense mal de caps de tornejos ni gaites.

Però com vam tenir un cop de rauxa vam decidir organitzar un torneig, sabent que disposàvem de 15 dies laborables.

I es va fer, es van convèncer a l'Ajuntament, al Barça, a patrocinadors i equips participants.

La feina ha estat descomunal.

En un altre lloc agrairem la participació de molta gent.

Aqui vull nombrar només a una persona: a l'Àlex Roses 'Pelos'.

Per la seva dedicació... hores, reunions, trucades.
Pel seu entusiasme encomanador.
Per creure des d'un principi en que sortiria.
Per aguantar i tirar endavant.

Ha estat la pedra angular d'aquest torneig.

Gràcies Àlex.



Vivim envoltats per abismes de fracàs.
Ha arribat el moment de creuar-los sobre ponts d'esperança.
Avançarem junts,amics, avançarem com un sol home
(Ethan Canin, America, America)

El Torneig de Rugby Platja a la pàgina oficial del FC Barcelona

Aquí l'enllaç

http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/altres_esports/temporada10-11/rugbi/09/n100923113070.html

I la imatge

Torneig de Rugby Platja de la Mercè a la Web oficial de les festes de la MERCÈ 2010

http://www.bcn.es/cgi-bin/veure_ag.pl?idioma=CA&id=99400254481&v=MERCE

Torneig Rugby Platja Mercè 2010

Lloc: Platja de La Barceloneta davant de l'Hotel ARTS
Quan: 25 de setembre 2010, dissabte de 10:00 a 16:00

Equips participants:

Escoles:
Poble Nou
Calella
Castelldefels
FC Barcelona

Veterans:
Calella
Badalona
Seleccionado Argentino de Veteranos
FC Barcelona

A més:

CAMP DE INICIACIÓ AL RUGBY .... REGAL PER TOTS ELS NENS PARTICIPANTS. US HI ESPEREM!!!!!!

Qui és l'estrella del Rugby d'aquesta foto?

Torneig 7 Platja a Calella 26 JUN 2010

Veiam.

Convocar un torneig de Veterans a les dues de la tarda no és gaire considerat. No és gens considerat, si hem de ser sincers.

Les dues de la tarda son les 12:00 hora solar. L'hora sense ombra.

Vull dir que feia una calda espatarrant.

Peró els Veterans -i les seves dones- tenen recursos contrastats i què millor que muntar un pic nic amb truita, amanides, meló i altres viandes que hem d'agraïr a les families Peña i Vilaseca.

Per arrodonir la preparació pel partit res millor que tres sangries de chiringuito per quatre jugadors.

I amb aquesta joia estiuenca ens escalfem pel torneig de 7 platja de Calella.

Es van presentar quatre equips: El Calella, el Cornellà, el Corralito i el Barça.

El primer partit va ser contra els amics de Calella. Un equip jove amb ganes i força amb els que vam empatar.

El segon va ser contra el Cornellà. UN PUTO DESASTRE. Bronca, ganes de liar-la. Joc brut. Cops.

Per primer cop he vist que un jugador PEGUI a l'àrbitre del partit.

I aixó a un partit de platja, familiar, fora de competició ... Per passar una estona.

INACCEPTABLE.

El resultat no m'importa. I jo ho tinc clar: No jugaré partits contra el Cornellà.

L'escena que els responsables de l'escola del Cornellà van deixar pel matí també va ser memorable: PEGADLES, PEGADLES cridava un paio als seus jugadors i per acabar d'abobar-lo va ordenar als nois que no fessin el passadís de final del partit.

Apa, que juguin sols!!!

L'últim partit del torneig va ser contra El Corralito i el Barça va fer un grapat de marques.

Una de les marques la va fer amb una agilitat felina aquest humil cronista. Com va passar en un altre ocasió he hagut de recòrrer a fotògrafs ocasionals que m'han facilitat una document gràfic extraordinari.

Està guanyant la seva aparició a aquestes cròniques el nostre amic Salseta que va ser el Pichichi del torneig.

I cap a quarts de 9 vaig plegar que ja n'hi havia prou de platja de Calella. Que vaig arribar a les 10:00 pel torneig de l'escola.

Fins la propera

Partit Veterans FC BARCELONA - BOULDERS RFC DENVER USA

Jo, fins dimecres, de Denver no sabia res, excepte que hi havia un cantant de country que es deia John Denver qui, ves per on, va morir en accident aeri.

Doncs, dimecres, vaig aprendre que Denver és la capital de Colorado i que te un equip de rugby -si de rugby, no de futbol america- que es diu Boulders RFC i que els seus Veterans volien jugar contra el Barça.

Son aquest Veterans de Denver un equip composat per gringassos blancs, mes aviat talludets.

L'equip estava format per veterans joves que just havien deixat de jugar i Ultra Veterans.

Un d'aquest ultra veterans era gran, molt gran, mes o menys com dos Asensis, el nostre mes ultra veterà.

D'aquest iaio gringo deia el nostre amic Sam que segur que era un ex marine que havia lluitat a la guerra de Corea.

Per que us feu una idea n'hi havia varios del volum del nostre maestro 1/2 scrum.

El partit es va jugar al limit del reglament per part dels iankis i el Barça responia en conseqüència.

Mentre va arbitrar el nostre amic Diego Pacheco, el partit dur, fisic i agresiu es va anar controlant.

Els americans van fer una marca nomes començar; pero no van passar d'aqui. El Barça va aguantar i guanyant terreny, fins que va arribar l'empat fruit d'una jugada on van intervenir *quin orgull pel papi* els dos Pelos el pare i el fill. El fill va marcar després d'una passe del seu pare fruit d'una lluita que va guanyara la defensa dels de Denver.

El partit continuava sent jugat jugat amb molta força pels dos equips.

L'Alex Villanueva xocava, placava i entrava amb tota la seva *molta* força i els americans ho patien.

El Keko va treure la seva ànima gòtics i es va ficar a totes les agrupacions. No es veien mes que els seus braços i cames agafant a tothom.

*AARRGGG, GGRRRRR, UURGFT!!! deia bufant.


Hem de nombrar aqui l'excepcional partit del nostre amic Salseta, mes que res per que s'acostumi al bateig i -ho dic per experiència- mes val que calli i no ens doni mes idees.

La resta com sempre al limit i defensant i atacant continuament i no els nombro per que ells saben qui són i a més surten a totes les cròniques.

I aqui, els americans demanen canviar l'arbitre per que li fa ilu arbitrar a un paio que tenien per allà voltant.

I es va liar el merder.

Entrades en fora de joc, tancàven la sortida de la bola, ficàven les mans, placàven alt i el ianki aquell amb la seva bareta, les ulleretes i el cabell blanc passant de tot i òsties i mes òsties.

I el Capi s'en va del camp després de haver dit a l'àrbitre tots els insults que el seu ric, florit i barroc castellà de l'Uruguay li va permetre.

I un ianki dels joves i gansos apareix amb un ull tot blau i amb la cella oberta.

Li deia al Carles Gomez:

*You, fuck you!!!!
* Pero si yo no te he tocado.

Alló que diuen, "lances del juego":

*"es que estaba dándome en las costillas tol rato, si ya no había ni agrupación ni nada. Y el tio va me da y me tira y se me fue el codo a la ceja y me giro un poco y veo que se la he abierto".

* "Y yo un puñete, le meti un puñete en el ojo, mira, si".

Finalment, els americans van fer una marca més i vam acabar 1-2.

Passadís per anar calmant els ànims (excepte el de l'ull blau i la cella oberta que amb els seu ciclòpic i iracund ull sà ens llançava llamps, rajos i centelles), foto de grup i al tercer temps.

Va ser un tercer temps ben assortit de cervesa i viandes.

Les converses amb els americans van ser molt cordials. Bon ambient.

Finalment va arribar el moment dels parlaments i em va tocar fer de traductor. El representant del Boulders RFC ens va donar les gràcies i tal i em va entregar un escut o metopa del seu club.

Nosaltres vam entrgar una samarreta del Barça al Delegat de l'equip i un altre al millor jugador del partit que sabeu qui va ser?: és clar el de l'ull i la cella que hi era a una racó empipat sense parlar amb ningú. Va sortir a recollir la samarreta va intentar fer , je,je, bona cara i somriure. Tothom va aplaudir.

Finalment es fa entrega de l'exitós almanac 2010 dels veterans a una representant femenina de l'equip. I els americans trien a una rossa molt simpàtica (no transcriuré els epítets que li van dedicar ni la descripció de la seva antomia que vaig sentir) que s'en va anar molt contenta amb l'almanac i va voler que tots signèssim.

Vam acabar l'entrega dels records i m'en adono que ja no tinc la metopa a les mans.

Qui la tindrà?

Fins la propera

Partit 10é aniversari Parets Vet. Parets- Vet Barça

Protegit d'un sol estepari, a l'ombra d'uns arbres, vaig presenciar un partidàs dels Veterans del Barça.

Si, ja fa uns quants anys que anem voltant per aquests camps de rugby de Déu i d'arreu i hem vist partits alegres i durs, invernals i festius.

Peró, clar com diu el nostre referee de capçalera: des de fora es veu tot diferent, des d'un altre angle.

És clar, fora estava fresquet a l'ombra i els cops s'els portaven uns altres.

Vaig veure un bon partit de rugby on uns Veterans amb una distribució d'edat *ho sento* superant els 40 es va enfrontar a un equip molt més jove.

El Barça guanyava les touches i baixava la pilota controlada i arribava a les bandes un cop i un altre.

Des de la banda, en un ambient festiu envoltat de nens, mares i pares, es notaven les ganes que posaveu al partit i la calor amb la solana que queia.

Peró bé, allá estàveu.

Deixant de banda les històries de cadascú i jugant tots un partit rient, suant i rebent cops.

Fent equip.

Força Veterans Barça

Cloenda Veterans 30 de Maig Cornellá de Llobregat

Es va fixar la data de cloenda de la temporada de Veterans el dia 30 de maig a Cornellá

Hi vam a anar una bona colla entre jugadors, dones, fills, tietes, avis i nasciturus.

Vam omplir tot un vestidor i en aixó arriba el Dani Vázquez:

* És l'aniversari del Dani Vázquez, diu un * Que nos ponga tetas a todos, diu un altre * Somos lo peor, remata un tercer.

Comença l'escalfament dirigit pel Vicenç Sellés:

*15 abdominals * Je,je * 15 flexions * Ja,ja

Continuem l'escalfament ben junts fent pinya i semblany un equip i el Capi fa l'alineació:

*Santi, tú de segunda? * Mientras aguante, vale?

I comença el PARTIT CONTRA EL BADALONA:

¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
????????????????????????????????????????????????????????
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿

I el Santi es troba assegut a la banqueta del Badalona:

* "D'aixó, m'en vaig amb els del Barça" * Cuida't
I s'en va xino xano creuant el camp fins la banqueta del Barça:

*Com tens la cama? *Bé, per qué? *Collons! quina òstia!
Si algú sap el resultat del partit, que m'ho digui.

PARTIT CONTRA ELS KING'S PEBROTS
Quan juguem contra els King's Pebrots em quedo bocabadat amb la seu ànim i trempera. Les seves ganes de jugar. Els que no volen portar pantaló curt de color vermell i també amb els que vesteixen el de color vermell.

D'aquest partit vull destacar la lluita personal del Fuby amb el gran i calb del King's Pebrots. Lluita que va guanyar el Fuby amb els seus placatges.

Hem de destacar a la resta de jugadors:

Al Vasko que feia temps que no jugava.

Al Chica i les seves fintes

La marca de l'Edu

La marca del Perdi i el passe que em va fer confiant en mi i que em va caure. Gràcies i disculpes.

Fernando Lombardero placa sense por i el seu tocayo Alegría lluita les pilotes fins que es trepitajat pels seus colegues i el Sam .

Pako, Rafa, Vicenç, Alex i Alex, Gonzalo saben que son imprescindibles.

Joan Gómez i la seva força a les agrupacions i Keko i el seu domini.

Alberto i les seves curses per la banda.

Dani, Sam i Fata munten la linia.

Ramon lluita totes les agrupacions i touches.

El Carles feia honor el seu nom 'corre corre' en quan trobava un forat

Si em deixo algú, disculpes.

Gràcies expreses a Joan Gómez fill per fer-nos d'àrbitre

TERCER TEMPS

Pollastre a l'ast, croquetes i patates: Bona idea que es va menjar còmodament a les taules i amb MOLTA més dificultat a les grades.

Les rentadores treballaràn de valent amb les taquesses d'oli:Oi, Santi? Oi, Carlitos? Oi, Nievitas?

El Salvador va llegir i donar els premis de la temporada. Ni un vam guanyar, tu ... ni un..

Ni el de tercer temps ... i aixó que hem jugat tota la temporada com locals.

Com va dir el fotògraf: ¡Para el año que viene patastas fritas y agua!

Al Carles Gómez li va tocar el premi de la rifa i no se, tu, no m'ho explico com s'ho manega....!

peró va acabant sucant el Capi ..... com sempre!!!

Per acabar un bonic poema sobre la memòria molt adient:

Juraría que he sido feliz
una vez en la tierra.
Pero tú no lo sepas, mi alma
pero tú no lo sepas.

No sé el día, el año tampoco,
ni el siglo siquiera,
ni si fue de mañana o de tarde
o noche serena.
Pero yo juraría que un día
fue la paz de la guerra.

No sé quién estaba conmigo,
si era blanca o era morena,
ni si era de amor o del solo
temblor de la yerba.
Pero yo juraría que fue
verdad verdadera.

Yo de cierto no sé si fui yo
o fue otro cualquiera:
sólo que era feliz y que toda
la vida lo era.
Pero tú no lo sepas, mi alma,
pero tú no lo sepas.

Fins la propera

V TORNEO DE VETERANOS CIUDAD DEL PUERTO 23-25 ABRIL 2010

A Catalunya tenim tradicions molt arrelades.

La diada de Sant Jordi és una d'aquestes i tothom va buscar la forma de poder donar la rosa i el llibre a la seva parella.

Un altre tradició nostrada és haver de preguntar quan comença un viatge:

ON ÉS EL PERDI?

Que com sempre va fer tard.

Bé sort que vam quedar amb marge de temps i el viatge va començar esplèndidament:

• Uns polos conmemoratius molt ben dissenyats i molt còmodes.
  
• Finalment, tothom va arribar.
  
• Un vol puntual i sense incidències.
  
• Saludem a Kuone
  
• Autocar compartit amb els amics dels King's Pebrots i
  
• Arribada a l'hotel Dunas Puerto.
  

A partir d'aqui comença l'obra coral en 3 actes i un epíleg titulada:

SI NECESITAS CEMENTO

ACTE I

ESCENA I

(Un carrer típic d'una ciutat turística andalusa, apartaments, botiguetes i restaurants. Molta llum imitant un sol aclaparador. 25 persones amb grans patilles i poblades barbes caminen en cercle uniformades amb el mateix polo).

Caminant I: Algú sap on anem?

Caminant II: Al restaurant 'Botijo'.

Caminat III: I algú sap on és?

Caminat IV: L'Asensi.

(Els 25 personatges fan unes quantes voltes a l'escenari seguint l'Asensi, cada cop més suats, agobiats i morts de gana).

Caminant V: Asensi! Pregunta si anem bé.

Asensi: No cal que porto un mapa. Si ens perdem pago la primera ronda.

(Els 25 personatges fan unes quantes voltes més a l'escenari seguint l'Asensi, empapats de suor, arrosegant-se pel terra, morts de set. Se senten, amplificats, sorolls de gana dels bodells).

Asensi (molt educadament a un portuense): Perdone ¿qué vamos bien para el restaurante 'Revoltijo'?

JAVIER HENKEL (cridant ): ¡Se ha perdido, Asensi se ha perdido! ¡Que pague la ronda, que pague la ronda!

ESCENA II

(La terrassa del restaurant 'Clavijo'. Taules amb papereres plenes de closques de marisc i paperines de pescaíto frito. El rellotge marca les 15:00. 25 comensals, també, barbuts).

COMENSAL I (amb la boca plena de cazón adobado) Nyam, nyam!

COMENSAL II (Amb una jerra de cervesa) : Glu, glu!

COMENSAL III (una dona amb una pota d' escamarlà): Crec, catacrac!

LOMU (mirant les huevas arronsant el nas) : A mí me gusta más la carne.

MANUEL: Collons, no diueu res!

CAPI: Vamos a brindar ¡Por los organizadores!

CORALMENT: (tots alçant la copa) ¡Bien, bravo!

SANTI: ¡Y por el tesorero que ha cuadrado las cuentas!

CORALMENT: ( tots alçant la copa) ¡Bien bravo!

(Finalitza l'escena amb els comensals a taules bebent i xerrant animadament en grupets. Tots somriuen. Pujen les converses creuades. Tots gesticulen i riuen).

ESCENA III

(La coberta del barco que va del Puerto a Cádiz. Llum a dojo. De fons un horitzó maritim. 20 passatgers barbuts relaxats parlen i es fan fotos en grupets a ambdós costats de l'escenari que simula les bordes del barco. 5 passatgers están asseguts com a la peli 'Los lunes al sol'. Un d'ells amb ulleres de sol és Le Mex que dorm com una soca).

ESCENA IV

( Els turistes barbuts molt animats es van fent fotos al Malecón, al Teatre Romá, a la Caleta. Finalment, l'escenari te de fons una platja amb figures de banyistes)

100% URUGUASHO: Hasta en España se cumple la ley del embudo.

LOMU: Es sierto, viste.

SANTI: ¿Qué ley es esa?

100% URUGUASHO: la ley del embudo: la mina más buena con el tío más boludo.

ESCENA V

(Un carrer de Cadis. Uns paisans asseguts en un portal veuen com passa el grup del Barça i escolten les converses en catalá. Pregunten a dos del Barça que tanquen el grup)

Paisá I: Du yu espic ingli?

Jordi Mataró (sorprès) Du yu espic espani?

Paisá II(sorprès) Eeeh?

Santi: Es que somos españoles.

Jordi Mataró (rient): Pensábamos que estábamos en Gibraltar.

Paisá I: E que han pasao otro vestío como vosotro hablando inglé.

Paisá II: ¿Tenei un pitiyo?

Jordi Mataró: No, no fumamos.

Paisá II: ¿Y un euro pa una servesa?

ESCENA VI

(El mateix barco de l'escena III. Llum de tarda. Hi ha el grup de 25 barbuts i 5 irlandesos)

UN IRLANDÈS GRAN PER EDAT I TAMANY (cantant a ple pulmó): See them mixing the cemento! See them mixing the cemento! SEE THEM MIXING THE CEMENTOUUU!

SAM: Excuse me, what are you singing?

L'IRLANDÈS GRAN (acompanyant la cançó amb gestos) : See …. them …. mixing ….. the … cemento. When I come to Spain I SEE … THEM …. MIXING … THE … CEMENTO.

JORDI MATARÓ(Cantant): See them mixing the cemento! (riu)

SAM: See them mixing the cemento!!!

½ SCRUM: ¡Si necesitas cemento! ¡Si necesitas cemento! ¡SI NECESITAS CEMENTO!

MANUEL (molt xulo amb barret cow boy davant un irlandés) : Dile que yo para desayunar me como tres irlandeses.

L'IRLANDES: I will kill you tomorrow!

(Un irlandes llença al mar les ulleres del seu colega, aquest li treu una bamba I la llença al mar. Finalment llencen la bamba desparellada. El barco es mou; peró el capità de l'equip irlandés es mou més i de forma desacompasada. Parla amb el Pelos i acaben ensenyant-se les panxes)

ESCENA VII

Escena musical.

(Bodega del Club de Rugby. Fotos antigues d'equips de rugby. Samarretes de clubs. Cartells de partits i tornejos. Taules i una barra amb un barril de cervesa. Barrejats els Portu Vets, els King'S Pebrots, els irlandesos i els Barça Vets.

La gent menja amb ànsia morcón, llagostins, salchicón I beuen cervesa.

Com sempre en aquestes situacions puja el tó de les converses.

Els del Puerto treuen plats amb ensaladilla rusa i els irlandesos la menjen,sense cuberts, ficant-hi els seus ditassos.

Porten un estofat de vedella i el Santi va buscant alguna cullera 'poc' llepada per tastar-lo).

½ SCRUM: Santi, deja eso que aquí hay cucharas limpias.

UN GRUP D'IRLANDESOS: SEE THEM MIXING THE CEMENTO!!

SAM: Vamos a animar a los del Barça, que canten.

SANTI: Bueno

FUBY (Pujat a una cadira canta 'CORNELIO PÉREZ' i 'QUERIDA IRENE')

(Els irlandesos es van apropant i quan el Fuby acaba la cançó un l'abraça efusivament)

PACO (amb una birra a la ma canta 'En Inglaterra se ha permitido')

½ SCRUM(cridant com un boig canta la tornada):

¡MARICÓN EL QUE NO BAILE

MARICÓN EL QUE NO BAILE!

(L'escena acaba amb tots els del Barça i un irlandés ballant i cantant la cançó.

Alguns porten cerveses fredes que es beuen a l'instant i tenen com efecte que les veus són cada cop més ronques).

ACTE II

ESCENA I

(Una habitació d'hotel)

EDU DELE: Perdi, hem d'anar al camp. Vens?

PERDI: (Bocaterrosa al llit) : URRMMBPPFGREDSSCIUOMMMM...NNNOOOO!

ESCENA II

(Un camp de rugby. Ll'equip del Barça i els irlandesos. Treuen els irlandesos i tot l'equip del Barça canta i balla 'Maricón el que no baile'. Els irlandesos flipen. Els Portu Vets aplaudeixen).

ESCENA III

(Els jugadors del Barça arriben vestits de rugby a una piscina, es queden en pantalons d'esport i es van ficant a una piscina. Neden i fan bromes).

LE MEX: Voy a hacer la ballena (es capbuça i fa la balena ensenyant el cul).

½ SCRUM (apareix des d'el fons de la piscina i treu mig cos de l'aigua): ¡Esto es la ballena!

LE MEX: Eso es el cachalote.

½ SCRUM (imita al Mex i ensenya un llom i un cul gran com el d'una balena blava).

ESCENA IV

(Una terrassa a l'ombra d'uns arbres. Taules amb gots i plats. Una barra amb beguda i menjar. La gent menja I beu relaxada. Parlen I riuen. Algú s'apropa a la barra i porta més plats i beguda).

EDU DELE:El arranque roteño está collonut.

FUBY (amb dos plats de papas con chocos): ¿Alguien quiere?

PELOS: ¡Que vuelva el jamón!

SAM (amb un plat d'arros): ¡Está muy bueno!

ENRIQUE: Sí, como el de los irlandeses en La Teixonera.

(La gent va a la barra i torna amb plats de pinxos, de carn, de chistorra i cervesa i fino. I continúen parlant i rient)

ESCENA V

(L'EDU DELE porta una bossa plena de regalets. En primer terme EL CAPI va rebent regals)

EL CAPI (Ple de regals): Gracias. Muchas gracias.

CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!

½ SCRUM: ¡Si no los repartes vas a tener exceso de equipaje!

FUBY: ¡Y el fondo no lo pagará!

CORALMENT: ¡QUE LOS REPARTA, QUE LOS REPARTA!

ESCENA VI

(Dues olles de fang, 20 ampolles de rom, llimones i canyella)

LO FATA (amb un encenedor, suant i cremant-se els dits): Aixó no hi ha qui l'escalfi. Porta un altre encenedor.

EDU: A veure amb aquest.

UN PORTUENSE: ¿Oye, pisha, farta musho?

LO FATA: Todavía ni lo hemos encendido.

(Un cop encès els del Barça canten 'El Meu avi')

EDU CHABAL (amb una tapa d'una olla fent de safat és dirigeix –com no- a les portuenses)¿Un vasito de cremat, guapas?

ESCENA VII

½ SCRUM:
Me voy a tomar un Gin Tonic que es digestivo.

EDU DELE: Jo també.

SANTI: I jo.

EDU DELE: Aquest matí m'has dit que no beuries res.

SANTI: Pero l'Alex diu que és digestiu.

EDU DELE: Ai, Déu meu, com anem.

(Beuen els Gin Tónics. Apareix Le Mex i li diu a la noia de la barra)

LE MEX: Ponme un vaso con hielo y limón.

LA NOIA: ¿Y qué le echo?

LE MEX: Nada, hielo y limón (y se va)

LA NOIA (flipa): ¿¿¿???

LE MEX: Ahora me echas Coca Cola.

LA NOIA: ¡Qué raros son los catalanes!

½ SCRUM: Ponme otro Gin Tonic.

LA NOIA: Ya no queda tónica. Van a buscar más.

½ SCRUM: Pues échale limonada.

½ SCRUM: Ponme otro Gin Tónic.

LA NOIA: Ya no queda ginebra.

½ SCRUM: ¿Qué queda?

LA NOIA: Vodka.

½ SCRUM: Vale, ponme vodka con, a ver, yo que sé (amb indiferència)… Sprite.

ESCENA VIII

(Una placeta de toros. Espectadors cridant. Al burladero: Paco, Le Mex, ½ Scrum i Edu Dele).

LES ESPECTADORES (cantant): ¡MUSHO MIEDO, MUSHO MIEDO, EH!

(Saltan al ruedo Pako, Le Mex y el ½ SCRUM. La plaza se hunde con los OLÉS y los aplausos. Gritos de ¡TORERO, TORERO!)

ESCENA IX

SANTI (Arriba a un grupet del Barça saltant i cridant): Ya tengo mote ya tengo mote.

½ Scrum: Ah, ¿Cuál?

SANTI: Un irlandés ha visto como me llamo y ha añadido CLAUS. SANTI CLAUS.

FUBY: SANTI CLAUS?? (dubtós) Claus? ¡NICOLÁS! ¡NICOLÁS!

SANTI: Nicolás no me gusta.

FUBY: ¡Pues te jodes, Nicolás!

ESCENA X

(L'interior d'un autocar. És fosc)

LE MEX (Cantant des de la ultima fila): ¡Una piedra en el camino, me enseñó que mi destino era rodar y rodar!

CORALMET: ¡RODAR y RODAR!

LE MEX: ¡Allá en el rancho grande…!

CORALMENT: ¡…ALLÁ DONDE VIVÍA!

UNA SENYORA DELS KING'S PEBROTS: Déu meu, quin desastre!

ACTE III

ESCENA I

(La sala de facturació d'un aeroport).

LOBESNO: Jesulín, que somos un grupo del Barça y si te puedes hacer una foto con nosotros.

JESULÍN: Ahora cuando acabe voy.

(Posen per la foto els maestros Paco, Le Mex y ½ Scrum y el apoderado EDU Dele)

ESCENA II

(La sala d'arribades d'un altre aeroport)

SANTI (dirigint-se al grup): Bueno, ja estem, no?

LE MEX (Apareix amb un donut i cantant): ¡Cumpleaños feliz!

CORALMENT: ¡Cumpleaños feliz!

LE MEX: Estas son las mañanitas que cantaba el Rey David ….!!

(Santi, molt emocionat, agraeix i fa abracades i petons)

EPÍLEG

(23 d'abril. 07:00 del matí. Passeig de Maragall de Barcelona. Entra un cotxe ple de nens, bosses i balons de rugy. Condueix l'Esther).

NIEVITAS: Bon dia, Esther. Aquí tens el Santi. Com va?

ESTHER: Ja veus aquí amb el cotxe ple de nens i bosses i aquella colla al Puerto menjant pescaíto!