_edited.jpg)
Les cròniques de Rugby que molen son les èpiques, les que expliquen penalitats, esforç, pluja, fang, fred i lesions.
Aquest últim partit que hem jugat de la lliga de veterans també ha patit calamitats.
Si, si si, sense anar més lluny, divendres vaig tenir una fuita d’aigua a casa, no vaig poder anar a entrenar ni a la Penya a fer els entrepans i les cerveses … Una veritable consternació.
A més l’assegurança diu que no em paga ni un puto duro.
No sé si és gaire èpic, però és l’únic aspecte desagradable que he trobat per explicar.
Per que aquest dissabte:
· Feia sol.
· Feia calor.
· Eren les 13:30
· I erem una bona colla de jugadors.
I vam guanyar. 19-10.
Va ser un partit intens, agradable, amistós.
El combinat Reus Tarragona en tot moment va jugar amb ganes, amb força i obrint àgilment la seva línia.
Van ser uns contrincants amb els que tots estem encantats de tornar a jugar.
Destacarè alguna jugada que recordo:
o Les marques del Rafa i el Paco.
o El Rafa, el Carles i el Pelos amb una jugada de Heineken Cup, que va acabar amb marca del Pelos.
o Un placatge del Pelos.
o Un placatge del Rodri James.
o El Henry Wallace entrant des de la linia com una moto.
o Una percusió del Nacho.
Gràcies a tots.
Gràcies a Diego Godoy per fer d’àrbitre.
Com ja sabem, els Veterans del Barça han fet unes quantes aportacions extraordinàries a la tècnica del Rugby. Una de les que te més renom és la de les ‘ROTACIONS PERMANENTS’
Doncs be, en aquest partit vam introduir una nova modalitat amb efectes sorprenents:
LES ROTACIONS PERMANENTS ALEATÒRIES (en català)
O
RANDOMITZADES (en llenguatge MBA)
En què consisteix:
La gent demana canvi quan vol i el substitut juga en una posició aleatòria o randomitzada –d’aquí el nom tècnic-, és a dir, es posa a jugar on li rota. Resultat, uns paios despendolats que no saben ni que fan.
A tot això, el nostre Gran Capitán Gonzalo exerceix la seva funció i diu: ¡Que se acabó, que vaya cipotón que hemos montado! El que sale que diga su posición y el que entre que la ocupe.
Efectivament, l’equip va tornar a tenir ordre.
Però, aquí és l’efecte sorprenent, l’humil cronista habituat a jugar de segona i veient sempre cuixes, culs i grups d’homes tirats pel terra, amb la nova instrucció va entrar de ¾.
Oh, quin canvi! Oh quina visió del camp! Quins espais oberts! De companys el Fata i el Wallace.
La bola surt de la melee, te la passa el Fata , la passes al Wallace, pim, pam la linia s’obre, l’ala corre.
Capi para el próximo partido me pido 3/4.
Renego de la meva personalitat de devanter. Vull ser un ¾ mono, polit i pentinadet.
Tercer temps al vestidor:
Agraïr als que van portar les ampolles de cava per celebrar el partit –i dic el partit, perque encara que haguessim perdut ens les haguessim begut igual-.
Tinc una imatge al respecte que encara avui em fa venir malsons. Un dels jugadors bevent cava a galet ‘con los huevos colganderos’.
Tercer temps públic:
Casolà; però efectiu, cervesa, embotits, truites de patates, llardons, formatge. Gràcies a tots els que van colaborar.
Postpartit
Vaig arribar a casa coix per una trepitjada al peu; però dissimulant.
La meva donar em va dir que anava a fer un tomb i jo – que estava fet miques- dic tot chulo que també hi vaig.
Passejant, tralarí, tralará, 5’, 10’, 15’, 30’, 45’ … ja vaig arrossegant el peu.
La meva dona entra en una sabateria.
La meva dona entra en una farmacia.
Tornem a casa.
La meva dona m’entrega les bosses que ha comprat:
· Unes pantufles
· Aspirines i Ibuprofeno.
Les dones són subtils en la seva ironía.
Fins el pròxim partit.
Aquest últim partit que hem jugat de la lliga de veterans també ha patit calamitats.
Si, si si, sense anar més lluny, divendres vaig tenir una fuita d’aigua a casa, no vaig poder anar a entrenar ni a la Penya a fer els entrepans i les cerveses … Una veritable consternació.
A més l’assegurança diu que no em paga ni un puto duro.
No sé si és gaire èpic, però és l’únic aspecte desagradable que he trobat per explicar.
Per que aquest dissabte:
· Feia sol.
· Feia calor.
· Eren les 13:30
· I erem una bona colla de jugadors.
I vam guanyar. 19-10.
Va ser un partit intens, agradable, amistós.
El combinat Reus Tarragona en tot moment va jugar amb ganes, amb força i obrint àgilment la seva línia.
Van ser uns contrincants amb els que tots estem encantats de tornar a jugar.
Destacarè alguna jugada que recordo:
o Les marques del Rafa i el Paco.
o El Rafa, el Carles i el Pelos amb una jugada de Heineken Cup, que va acabar amb marca del Pelos.
o Un placatge del Pelos.
o Un placatge del Rodri James.
o El Henry Wallace entrant des de la linia com una moto.
o Una percusió del Nacho.
Gràcies a tots.
Gràcies a Diego Godoy per fer d’àrbitre.
Com ja sabem, els Veterans del Barça han fet unes quantes aportacions extraordinàries a la tècnica del Rugby. Una de les que te més renom és la de les ‘ROTACIONS PERMANENTS’
Doncs be, en aquest partit vam introduir una nova modalitat amb efectes sorprenents:
LES ROTACIONS PERMANENTS ALEATÒRIES (en català)
O
RANDOMITZADES (en llenguatge MBA)
En què consisteix:
La gent demana canvi quan vol i el substitut juga en una posició aleatòria o randomitzada –d’aquí el nom tècnic-, és a dir, es posa a jugar on li rota. Resultat, uns paios despendolats que no saben ni que fan.
A tot això, el nostre Gran Capitán Gonzalo exerceix la seva funció i diu: ¡Que se acabó, que vaya cipotón que hemos montado! El que sale que diga su posición y el que entre que la ocupe.
Efectivament, l’equip va tornar a tenir ordre.
Però, aquí és l’efecte sorprenent, l’humil cronista habituat a jugar de segona i veient sempre cuixes, culs i grups d’homes tirats pel terra, amb la nova instrucció va entrar de ¾.
Oh, quin canvi! Oh quina visió del camp! Quins espais oberts! De companys el Fata i el Wallace.
La bola surt de la melee, te la passa el Fata , la passes al Wallace, pim, pam la linia s’obre, l’ala corre.
Capi para el próximo partido me pido 3/4.
Renego de la meva personalitat de devanter. Vull ser un ¾ mono, polit i pentinadet.
Tercer temps al vestidor:
Agraïr als que van portar les ampolles de cava per celebrar el partit –i dic el partit, perque encara que haguessim perdut ens les haguessim begut igual-.
Tinc una imatge al respecte que encara avui em fa venir malsons. Un dels jugadors bevent cava a galet ‘con los huevos colganderos’.
Tercer temps públic:
Casolà; però efectiu, cervesa, embotits, truites de patates, llardons, formatge. Gràcies a tots els que van colaborar.
Postpartit
Vaig arribar a casa coix per una trepitjada al peu; però dissimulant.
La meva donar em va dir que anava a fer un tomb i jo – que estava fet miques- dic tot chulo que també hi vaig.
Passejant, tralarí, tralará, 5’, 10’, 15’, 30’, 45’ … ja vaig arrossegant el peu.
La meva dona entra en una sabateria.
La meva dona entra en una farmacia.
Tornem a casa.
La meva dona m’entrega les bosses que ha comprat:
· Unes pantufles
· Aspirines i Ibuprofeno.
Les dones són subtils en la seva ironía.
Fins el pròxim partit.
