Avui els Veterans de Rugby del Barça estem de dól.
Ens ha deixat el nostre amic i company Joan Figueras Casas.
Tot l'equip vol traslladar a la seva familia el nostre més sincer condól.
Serveixin aquestes fotos com homenatje al Joan i testimoni de la seva amistat i de com el volem recordar.
També vull copiar el colpidor missatge que ens ha enviat l'Eduard Jalle , perque expresa el sentiment dels tots els Veterans.
Me duele profundamente comunicaros el fallecimiento repentino ayer, de nuestro compañero Joan Figueras Casas.
Joan deja esposa, una hija y un hijo de 15 y 17 años respectivamente.
En el poco tiempo que hemos tenido la suerte de compartir momentos con el disfrutamos de su naturalidad y eterno optimismo. Nunca ni en los momentos más complicados desaparecía la sonrisa de su faz. Fue amigo de sus amigos.... allí donde este, estoy seguro que descansará en paz.
Estará en el tanatorio Sancho de Avila a partir de mañana a las 18:00h. El funeral será el viernes a las 11:30h.
Un Abrazo Eduard Jalle
Joan, et recordarem sempre com un company i amic entranyable.
Hi ha hagut aquets últims mesos incorporacions a l’equip de Veterans. Uns quants,si.
I jo, francament, patia per ells.
M’imaginava la conversa domèstica:
*El nou Veterá Barça: D’aixó, carinyo ( o nena, xata,etc) que he pensat apuntar-me a l’equip de Veterans de Rugby del Barça.
*La Nuri: Que què?
*Si, dona, t’enrecordes aquell que em va explicar que tenen un grup molt maco, que entrenen cada divendres i fan partidets d’amics i tal.
*En sèrio?
*Si,per fer una mica d’exercisi, anar a correr una mica i de tant en quan un partidet.
*Ah, bueno.
*Si, així em distrec una mica de la feina i bla, bla,bla
*Que si, que t’he dit que si!
I han passat quatre mesos i no han jugat ni un partit.
Només sopars leoneses, baretos i cubatas.
I la Nuri arronsant el nas:
*Per entrenar, oi? Si tens més panxa de cerveses i sopars que abans d’apuntar-te!
Però, finalment ha arribat el partit.
I no un partit qualsevol. El partit contra els colegues del Badalona.
Vam reunir dissabte, 30 de gener, una bona colla i l’ambient al vestidor estava engrescat. Gresca que es manté des de l’elaboració de l’exitós almanac de Veterans.
Els de Badalona van sortir amb molta empenta i ens van fer una assaig només començar el partit. Malgrat que ho intentàvem, els de Badalona no sortien del camp del Barça.
Peró, poc a poc, es van anar reorganitzant les linies del Barça. Per una part seguint les indicacions del Gonzalo el Capi i de Alex ½ Scrum. I per un altre costat, gràcies a l’esforç del Paco, el Carlos Gerhard, el David, l’Edu, el Cristian, Alex Pelos
D’aquesta recuperació va arribar l’empat del Barça.
A la segona part, el Badalona va sortir amb molta força i van fer un altre marca que deixava el marcador 5-10 a favor dels badalonins. Hem de dir que el Badalona aprofitava molt bé el seu joc i que movien la bola amb agilitat i molt perill.
Una forta defensa del Barça i un joc senzill peró efectiu obrint la bola per la linia va fer arribar l’assaig d’empat. Dani Vázquez va ser l’autor amb una acció d’intensitat, presió i ganes.
Jo vaig deixar el camp per un fort cop el genoll i vaig seure a la banqueta onuna rosa de Nova Zelandadeia –referint-se al nostre joc-: NOT TOO BAD (‘no massa malament’) que venint el comentari d’on venia em de prendre per un elogi.
A les acaballes del partit, el Barça va fer la marca de la victoria.
Prova de la intensitat del partit són els molts lesionats que el Barça va patir, genolls, traus al cap, nasos, ronyons.
En resum, un partit per recordar i per fecilitar als amics del Badalona.
TERCER TEMPS: MOLT BO. Cervesa a dojo. Bones tapes i fantàstic documental dels Veterans amb fotos de diversos partits I amb l’únic, irrepetible ‘MAKING OFF’ de l’almanac de Veterans.
POSTPARTIT:Ibuprofeno a dojo + Trombocid pel cop el genoll + llit … i a otra cosa mariposa.
Aquest sopar de Nadal 2009 –el dia 15 de gener de 2010- és el quart que es fa al Centro leonés i el tercer botillo que ens fotem. Jo que –sense falsa modèstia- soc un expert en botillos, botelos i androlles us dic que és dels millors que he provat.
Malgrat aixó, sigui pel pes del –molt pròxim- Nadal o per que ja tenim experiència d’altres botillades i excesos va sobrar botillo i aixó no havia passat mai.
El sopar es preveia memorable i ho va ser.
I crec que el Gabriel, l’amo, també s´ho va ensumar quan es va veure apareixer amb tots els paquets, projectors i ordinadors.
Podem dir que estaba una mica tens.
El moment culminant va arribar amb el cant de nadales que va acabar en una coral de cançons tabernàries i una mena de celebració de Cap d’Any fent de campana la safata de cambrer i de batall el cap dels assistents.
DONG! Una DONG! Dues DONG! Tres.
-Cago en todo; ¿pero qué hacéis con la bandeja? -De campana. -Pero mira … la habéis abollado toda.
I així vam arribar a l’entrega de l’almanac 2010 i al making off.
Es sentien les rialles des d’el carrer i expliquen que una cambrera curiosa, sentit el xibarri, va treure el capet per veure que collons passava i –esparverada- va tornar dient: -¡Salen desnudos en las fotos!
A la cambrera li vam regalar dos calendaris i als amos del restaurant un altre.
Alguns vam anar – perque la trobada d’escoles del dia següent i les amistoses sugerències de les parientes van fer el seu efecte- al Big Ben o Big Bang o alguna cosa semblant.
De camí, vam encolomar uns quants calendaris a les noctàmbules que ens trobàvem. El trio calavera els cobrava i cadascú signava la seva foto. Osti, tu,collunuda l’escena!
Jo vaig arribar a casa i em vaig quedar clapat imediatament.
La cuestión se reduce a estar vivo en un instante, aunque sea un instante no más, a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos al mejor de los mundos imposibles (Jaime Gil de Biedma, PV)
Cap els 40 anys, els homes miren cap enrera, recorden la juventut, els bons temps passats.
La nostàlgia és saludable, mentre no suposi estancament.
D’aquí uns anys, recordarem els nostres quarantes. Quants quarentons coneixeu que portin a terme activitats com les que hem fet o alguna que s’esta preparant?
Eh? M’ho podeu dir?
No gaires.
Els versos que encapçalen aquesta crònica són el resum del partit amb els amics dels King’s Pebrots.
Vull destacar les ganes de jugar dels King’s Pebrots, “a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos”, si, quan s’escapen per fer una marca, o aguanten per muntar una agrupación, tenint per contraris jugadors 15 ó 20 anys més joves. I tot aixó un diumenge a La Teixonera amb 7ºC de temperatura.
Però també quan els Veterans del Barça comproven que estan vius amb projectes que ni haurien somiat fer amb 20 anys.
Gràcies a tots els Veterans del Barça que van participar en el pre-partit i gràcies a tots els jugadors del Barça i dels King Pebrots.
El viernes 13 de noviembre de 2009, a las 21:00 en primera convocatoria y las 21:30 en segunda convocatoria se celebró la Asamblea General Ordinaria de los Veteranos del Fc Barcelona en la Sala de Reuniones del Centro Leonés, con sede en la Calle Tamarit nº 193 de Barcelona.
El Secretario de Actas acredita a las 22:00 horas que hay quorum, teniendo en cuenta que se han consumido 33 cervezas y hay 28 asistentes.
Como primer acto de la Asamblea, Gabriel, Tita y María nos sirve un aperitivo de espléndidos embutidos leoneses, de entre los cuales todos los asistentes destacan la soberbia cecina.
A continuación, el maître Gabriel nos sirve un sustancioso y contundente 'Cocido Leonés' consistente en sopa -a volonté-, verdura y las carnes del cocido. Dar cuenta del cocido, nos lleva un buen rato.
Una vez finalizada la copiosa cena, regada con abundantísimo vino tinto leonés, llega un refrescante postre de piña natural y el café acompañado por el orujo blanco y de hierbas.
El Delegado del equipo abre el turno de las intervenciones y da la palabra al tesorero, el Fuby, para que pase las cuentas de los Veteranos. Diserta con su claridad habitual -claridad incrementada por la ingesta de alcohol- y se aprueban las cuentas. Momentos de la lectura atenta de la documentación y de la aprobación inmortalizados por un reportero gráfico.
A continuación interviene el Dele para explicar los siguientes puntos: * Liga de Veteranos. * Partido contra los irlandeses de Galway. *Viaje al Puerto de Santa María.
Sus propuestas son aprobadas por unanimidad. Queda constancia de la votación del viaje al Puerto de Santa María, para que nadie se escaquee llegado el momento.
El Santi se compromete a realizar unas gestiones para obtener el mejor precio posible de pasajes aéreos para un grupo inicial de unas 25 personas (aunque en su fuero interno cree que no serán más de 15, como siempre).
Para hacer frente a los compromisos que generará la organización de ese viaje se aprueba la aportación de 100€ por participante hasta una fecha límite que, proximamente, se indicará.
Alguien propone una imposición mensual de 30€ para viajar a Hong Kong en el 2012 y el Capi le dice que fuimos 15 pelagatos a Granada y que a Hong Kong va a ir -con perdón- su Santa Madre. Ante tan consistentes argumentos, la propuesta no es aprobada y el ponente es abucheado insistentemente.
Le Mex cuenta un chiste muy celebrado, que también se reproduce.
Ramón, el nuevo 2ª, nos dirige unas palabras, ayudado por la inestimable colaboración de 'Lo Fata'. Vean también las fotos.
Y sin más asuntos que tratar finaliza la asamblea hacia la 01:00, no está el Secretario muy seguro. Se trasladan los participantes a la sede usual, cual es el bareto Big Ben, donde siguen las libaciones -digo- deliberaciones.
Yo estoy muy de acuerdo con Ramón, el nuevo 2ª, que hay que querer mucho a la familia y también a los amigos y, sobretodo, en que el Dele de 47 tacos -horribile dictu- es digno de admiración.
Me alegro de ver a todos muy felices cuando hacia las 02:30 me voy para casa con el Dele, el Joan y el Carlos.
Estoy mucho peor el sábado, cuando me entero que unos hijos de puta atracaron y pegaron a nuestro amigo y entrenador de los alevines Sam.
Nuestro apoyo y solidaridad a Sam.
Lo que se explicaban el sábado entre risitas mi mujer -Nievitas-, la del Mex -Claudia- y la del Joan 'Quique' -Esther- es todo mentira. Los tres llegamos a casa como rosas, civilizada y ordenadamente, no hicimos nada de ruido y dormimos como angelitos.
Fa ben be un mes La Silvia, la muller de l’Àlex Rosés –alias el Pelos-, ens va convidar a un sopar a casa seva per celebrar l’aniversari del nostre arrier.
La invitación va ser arriscada considerant la personalitat del convidats i recordant l’estat en que va quedar el llum de disseny i la fantàstica i llardosa barbacoa que els va omplir la terrassa durant uns quants dies.
Malgrat aquests antecedents, la Silvia va fer front a la incertesa i ens va convidar a dinar.
Clar era entre setmana, dimecres i tal i ens vam reunir 8 colegues més l’anfitriona i l’homenatjat.
Després dels nervis inicials… M’explico un sopar d’amigotes del rugby en presència de la senyora de la casa és, com a mínim, infrequent.
Després de l’explicació, continuem…. després dels nervis inicials, on sopem, quines tovalles, etc, vam seure a taula per sopar.
El sopar fred amb diversos formatges, embotits, patés, amanides i una sopa de meló va ser degustat per tots els comensals. Algú, no diré qui, va aprendre a menjar alguna cosa més que frankfurts i pizzes.
El Pelos, com sempre, ens va sorprendre amb els fantàsics vins de la seva bodega i les explicacions de connaisseur. Arribat el momet dels cafès i licors, un altre cop, l’Àlex ens va obsequiar amb la seva infinita varietat de whiskeys, que si irlandès, que si escoces, que si amb fusta de Xerès.
Un sopar fantàstic, on es va decidir que els Veterans jugariem el Torneig de Blanes a la modalitat competitiva.
Gràcies a la Silvia i a l’Àlex per la seva generositat i, especialmente, a la Silvia pel sopar i per aguantar estoicamente les bejenades d’un grup d’amics.
A una altre cosa, le meva dona, que va veure les fotos, diu que la decoració del menjador que es pot veure és fantàstica i que li va agrader molt el moble que es veu el darrera del Carles i l'Edu.
Els Veterans de Rugby del Barça hem tornat a l’activitat.Hem tornat amb ‘grandeur’ participant al XV Torneig Europeu de Golden Oldies Rugby que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Tordera.
Aquest torneig ofereix dos categories:
* Competitive i * Social
I com que els Veterans som així i pa chulo mi pirulo vam decidir que ens apuntàvem al C O M P E T I T I V E.
I , com per alguna part s’ha de començar, millor pel principi: el matí del dissabte 17 d’octubre a la estació d’autobusos de Sant Andreu.
A ¾ de vuit ens citem a l’estació i fins i tot som puntuals –excepte una persona que es revelarà en el seu moment; però que potser algú ja endevina-.
Som tan puntuals (09:15) que som el primer equip en arribar als camps de joc.
Fa fred 8º graus. Veiem uns poquets anglesos i continua fent fred.
Ens vestim de Veterans Cassasques Roges i sortim a escalfar una miqueta.
L’organtzació està voltant per tot Blanes buscant als integrants dels equips estrangers després d’una nit “intensa”. L’organització postposa l’inici dels partits a les 11:20. Dues hores més tard del previst.
Petem una mica la xerrada amb els que van arribant i amb el Sr. Marko Protega representant del EGOR, qui ens convida formalment al Festival de Trieste de l’any 2011. Haurem de començar a estalviar, veient com està el pressupost de la Secció.
El primer partit és contra el Sitges i no es presenten, així que partidet guanyat.
El segon partit és contra LES GALIARDS de França. Arbitra el famós reporter de Teledeporte, amic i conegut de tots nosaltres, Jean Luc Trogno.
El Perdi arriva just per començar el partit, dues hores més tard. Les tradicions són les tradicions.
Els francesos fan més que respecte; però estem frescos i la devantera aguanta els seus atacs un cop i un altra . Paco Peña salva assajos a la mateixa linia de marca. Alex Villanueva és una torre a les agrupacions. La linia comença a moure´s, Carlos Gerhard, Gonzalo Mogdasy, Vicenç Selles. Guanyem totes les touches i el Rafa Vela obre amb agilitat. La bola arriba amb rapidesa al nostre ala Cristian Lanz qui, amb la seva velocitat i estil, fa dues marques. A la segona part els francesos apreten molt, moltíssim més de lo que es podria esperar en un partit de Veterans. Les agrupacions són dures i tots sortim calents. Ens fan tres marques i acabem 15/10.
Resum: El de un iaio angles –a real golden oldy- que em va dir quan sortiem del camp:GOOD GAME BOYS!
El segon partit és contra uns altres francesos: Les Fils du Bedouin, que en francès fa molt distingit; però a mi em sembla que vol dir alguna cosa semblant a “Els fills del moro”.
Aquest frantxutes són una mica vacilons i ens enterem que diuen de nosaltres ...DE NOSALTRES! que no som rivals i que ens haurien de donar un handicap 2. Doncs, apa! partit empatat, perque van guanyar 10-0, es a dir, 2 marques a 0. Un altre partit dur amb francesos habituats a jugar de devantera, amb mauls i rucks i fases i fases de joc. Hem de tornar a nombrar a Cristian Lanz amb dues cavalcades per la banda molt destacables que no van tenir el premi de l’assaig.
El tercer partit havia de ser contra The Archibalds de Biarritz; però es van retirar de la competició. També ens van convidar al seu poble i nosaltres a fer un partidet a Barcelona. Els vascofrancesos de Biarritz es van retirar del partit contra Les Galiards perque els semblava que era un joc massa dur i ariscat i amb perill d’acabar en tangana. Doncs, com heu vist el Barça el va aguantar i va faltar poc per guanyar.
Aquí van acabar els partits competitius. Vull donar les gràcies a tots els jugadors del Barça que van venir. Vam fer un extraodinari paper contra uns equips de jugadors molt experimentats.
El darrer partit va ser contra el Porto. Vam guanyar 20-15. Va ser un partit intens,però amistós. Els de Porto fan un Rugby ordenat i precís, amb molt bona técnica. L’ambient és distés entre els amics ibèrics.
La valoració esportiva del torneig: Molt satisfactòria i enriquidora.
Recomanació a l’organització de l’EGOR: quan s’organitza un torneig de Rugby per homes més aviat talludets que faran un esforç físic intens ... no es pot, NO ES POT, de cap de les formes preparar un ‘LUNCH’ que consisteix en un bocata de minibotifarra i una beguda. Potser al Regne Unit aixó és un ‘LUNCH’ aquí NO. Aquí un dinar exigeix taula, plat, cullera, forquilla, gots, vi, postres, café i copa.
Sé que hi ha gent que ha fet contactes per poder tenir un patrocinador de la secció. Jo proposo contactar amb un laboratori farmacèutic, demostrar-li l’infinit consum d’Ibuprofeno que fem després de cada partit i que deixi anar la pasta gansa.
_edited.jpg)
