Partit del Centenari del 1er Partit de Rugby a Barcelona

N’estic fins al cap de munt de ‘la catalanitat’.

‘La catalanitat’ per justificar males decisions. La catalanitat de ‘fer caixa’

Va dir fa uns dies un representant del FC Barcelona que s’havia pres la decisió de limitar l’àmbit de competició de les seccions amateurs del FC Barcelona a les competicions de Catalunya amb l’objectiu de recolzar la catalanitat del Barça i donar suport a l’esport catalá.

Bonica forma de portar la catalanitat arreu del mon, tancant els esportitstes d’alt nivell esportiu la possibilitat de competir en tornejos estatals o internacionals. O, definitivament, fent que es busquin altres clubs a Catalunya o Espanya i les seccions acabin desapareixent.

Potser aixó están buscant. No tancar-les que fa lleig, i qui és el guapo que asumeix aquesta resposabilitat, sino deixar que desapareguin per falta de futur.

Tot aquest preàmbul ha surgit després del fantàstic matí de Rugby del Diumenge 5 de juny a La Foixarda. Es va celebrar el centenari del 1er partit de Rugby jugat a Barcelona entre el CD Espanyol i el combinat de jugadors francesos Patrie.

100 anys de Rugby a Barcelona.

Aquest matí de Rugby es va veure enfoscit per dos fets:

1.- El més greu: la lesió de Paco Peña i

2.- La decisió de la Directiva del FC Barcelona de reduir l'àmbit de competició de les Seccions no profesionals. La secció de Rugby nés una d'elles.

Una secció de Rugby del FC Barcelona, fundada l’any 1924.

I a continuación us explicaré una història familiar.

El 1925 jugava al equip de Rugby del FC Barcelona –que va conquerir el Campionat d’Espanya- un FOLCH. Antonio Folch. El tio Antonio.

Resulta que aquest Folch era el tio del pare de la meva muller i vet aquí que, ben bé, un segle més tard un nebots d’aquest FOLCH són jugadors de la Secció de Rugby del FC Barcelona. Secció que ara volen reduir a competicions locals en benefici de 'la catalanitat'.

Doncs, aquest FOLCH va portar la seva catalanitat i la del seu equip a jugar contra equips espanyols i francesos i van ser l’equip hegemònic a Espanya durant anys.

Va esclatar la guerra civil i va haver d’emigrar. Va arribar a Argentina i allá es va establir. Portava el magre equipatge d’un exiliat, la seva catalanitat i el seu amor al Rugby.

I aquest amor el va portar a colaborar amb la seva experiència i coneixements amb clubs de Rugby de Buenos Aires, on va ser molt estimat i encara recordat avui en dia.

Adjunto una foto d’aquell equip de rugby Campió d’Espanya i retalls d’hemeroteca de prinicpi del segle XX, quan el Barça ja jugava a Rugby i guanyava partits.

Per un altre part, desitjem a l’amic Paco la recuperació rápida de la lesió que va patir jugant el partit del centenari a La Foixarda.

Gràcias al Paco per tots els dies i hores dedicats al Rugby FC Barcelona, com jugador, entrenador del nens, directiu, Veterá i, sobretot, amic.

Ciencias Cajasol FC Barcelona Sevilla

X Torneig Pau Boixadé Químcs- Barça 28 MAIG 2011

És bo retrobar-se amb sensacions perdudes.

És bo tornar a compartir vestidor … i veure les cansalades del colegues al vent.

És bo tornar a jugar un partit de Rugby, després de 7 mesos.

És bo sentir que les cames i la ronyonada fan figa?

No hi ha dubte, és bo.

Efectivament, després de 7 mesos al dic sec, el més canós segona de l’equip va tornar a jugar un partit contra els Químics, dintre del X Torneig Pau Boixadé.

El dissabte 28 de maig, em vaig retrobar amb la colla de Veterans habitual i alguna nova incorporació.

Els Veterans dels Químics, diguem, són uns pipiolos. Vull dir que els hi portem 10 anys d’edat mitja, així pel cap baix.

Els primers 20 minuts vam aguantar ferms al camp. Teniem al Químics al seu camp per la força i experiència –i el pes acumulat durant els deu anys de diferència d’edat- d’una devantera de luxe. Vam a estar a puntet de fer un assaig gràcies a guanyar les agrupacions contràries.

Peró, els minuts passen, i els del Químics continuen corrent I intentant trencar la linia. I el pes I els anys del Barça acaben guanyant a la força i experiència.

Els jugadors dels Químics veuen que si trenquen la linia els hi queda pas lliure per fer les marques i es dediquen la segona part a trencar i sortir volant cap a la nostra linia d’assaig. Crec que vam acabar aquesta 2ª part 5 a 1

El descans entre la 2ª i 3ª part el Capi suplent –Pakito- y el Presi titular –Álex- nos meten un chorreo; perque ens veu cabrejats i veient que es poden fer més coses si juguem amb cap.

Vam acabar 5 a 2. Encara que un assaig es va perdre per un avant, quan el Pako esperaba el passe per plantar la pilota a l’altre costat de la linia del Químics i el de la primera part.

Cal destacar la cavalcada de l’Álex Pelos; que no va acabar en assaig peró pot estar orgullós i explicar-li a la seva muller i el Dele i jo li vam acreditar.

També la primera marca del Juan Manuel i un bon atac del Fernando Lombardero i un placatge del Presi. Placatge o abrazo del oso o apisonadora. Peró el colega del Químics encara deu estar patint els efectes.

Pedro Ferreira va fer un partidás cubrint la seva ala.

Felicitat als que van jugar el seu primer partit amb el Barça

Hauria estat un bon resultat un 5-4 a favor del Químics.

En acabar el partit, el Presi ens va dedicar unes paraules d’ànim dient que li agradava l’esperit inconformista, que ens veía cabrejats per haver perdut, quan podiem haver guanyat.
Després com innovació dels Veterans, el Fuby va fer una analisi técnica i táctica de específica per ¾; peró dirigida a tots els jugadors.

Resultat, els ¾ atenien a l’orador i els de la devantera deien rient :

• “Eso es para los ¾, yo como soy delantero…’

• “Es que la devantera és collonuda’.

Per si algú no s’ha assabentat, la nit del 28 de maig el Barça es va proclamar campió de la Champions League.

I ho vam celebrar entre amics, jo amb un lumbago des d’el dit gros del peu fins a la pico la boina que vaig intentar mitigar amb menjar i cervesa.

Quan l’Enrique passi fotos, amb el seu permís ilustraré la crónica.

Fins la propera.

Torneo Nacional Juvenil. Madrid 2-3 ABRIL 2011

L'equip juvenil de Rugby del FC Barcelona s'ha classificat per la fase final del Torneo Nacional.
A l'eliminatòria que s'ha jugat al camp de XV Hortaleza-Getafe, els juvenils han guanyar al CR. Málaga per 10-24 i han perdut -encara que fent molt bon partit- contra els campions de Madrid -Getafe/XV Hortaleza- per 12-43.

Ara estem a l'espera del sorteig per saber els partits de la fase final.

Felicitats a tot l'equip

Homenatge a Le Mex

El partit Blues/Yellows és legendari.

Quants cops hem intentat organitzar un partit Blues/Yellows?

INFINITS

S'havia arribat a fer?

NO, MAI

Quan s'ha jugat?

QUAN HI HA HAGUT UN MOTIU EXTRAORDINARI.

Quin ha estat aquest motiu extraordinari?

QUE CARLOS GERHARD, LE MEX, SE'N VA AMB LA FAMILIA (amb la seva s'entèn) A SINGAPUR.

Carlitos et trobarem a faltar als partits, als entrenaments, fent d'entrenador dels nois. Als viatges i als sopars.

Peró fes-te a la idea que un dia d'aquests els Veterans apareixerem per Singapur.

Deixant la crònica sentimental, els actes del passat diumenge 20 de febrer van començar a les 11:00 del matí i plegàvem ben entrat el vespre.

Algunes persones, peró, ja portàvem dies dedicats a comprar, apuntar gent i organitzar el comiat. Gràcies expresament a Edu Chabal, Edu Dele, el Capi, Félix.

Gràcies també a Carlos i Fernando per renunciar a jugar el partit i dedicar-se a prepar l'asado.

Gràcies també a tots els que a les 11:00 del matí estàven netejant i arreglant la zona de l'asado.

Què crida l'atenció del partit? Que 35 paios es presentin un diumenge a les 12:30 per jugar un partir d'homenatge a un colega.

Hi havia gent que feia temps que no veia. I, sincerament, gent que no havia vist mai. Demostració clara que aixó rutlla.

El partit va ser com els entrenaments: ens fem més mal entre nosaltres que qun juguem contra un altre equip.

Si, fins a la primera part hi havia mal rollo, empentes, hòsties i bronca amb l'àrbitre.

Després va passar el que tots esperàvem: un partit entre amics, no de costellada, si no d'asado.

I el Joan Gómez dir-li que no faci cas de les bejenades dels Veterans. Que són bona gente; peró hi ha cops que, als partits, perden l'oremus.

L'estoneta que vaig jugar de yellow (real yellow) i les agrupacions eren dures. I recordo que vaig netejar un parell de rucks amb cert èxit, fins que LO REI DELS BLUES, FATA, amb va fer un placatge i vaig demanar el canvi.

Després em vaig dedicar a una segona lluita: Fer de cobrador.

No cal continuar amb la discusió dels que s'apunten i dels que no. Més que res per que sembla que els Veterans o ens barallem per uns croisants o ens barallem entre nosaltres.

Només dir que 110 persones aplegades per acomiadar un amic és un exitàs.

Amb les fotos que adjunto, podeu comprovar l'emotivitat de l'entrega de records.

Com resum, es van acabar dos barrils de cervesa, no se quantes ampolles de vi, dues olles de cremat i un barreño de mojito.

I, a tot aixó, el Fuby amb el feix de bitllets a la butxaca.... i la boina calada ....

I vam marxar cap a casa molt alegres, fent -multiples- petons a les dones.

Fins la propera.

Triangular Escoriones Granada - King's Pebrots - FC Barcelona

Estic desentrenat.
De jugar i fer cròniques.
D'embolicar, no. Practico diariament.

Em va alegrar molt tornar a veure als amics dels Escoriones de Granada, saludar-los i xerrar una estoneta.

No vull caure en tòpics; peró són l'hòstia.

Van dormir en un geriàtric. Si, he escrit bé, en un geriàtric.

I em diu un:
-És la única forma de que las mujeres nos pellizquen el culo.

I un altre:
-Ahí el que tiene dientes triunfa.

Vaig arribar justet per l'escalfament que va dirigir el Paco i rebre diverses admonicions.

Com tenia un compromís familiar, només vaig poder jugar una estoneta del partit contra els King's Pebrots.

M'agrada jugar contra els King's Pebrots. Poder compartir amb ells les ganes de sortir al camp i notar que amb uns quants anys més que tu et fiquen un bon cop a una agrupació o fan una bona agrupació que acaba en assaig o intenten parar al Presi.

A més poder fer unes fotos al FUBY fent una marca amb el seu barret psicodèlic surgint entre els cosos dels King's Pebrots és com la Master Card, no té preu.

Els que vau jugar contra els Escoriones, expliqueu alguna cosa.

Ja m'han dit que algú ha tret idees del lloc del tercer temps per montar un local social.

Respecte a les amonestacions: Rinnovarsi o perire.

Y lo que me estoy riendo.

Fins la propera

Felicitación de Navidad. Autor: Enrique Jalle

BON NADAL

Viaje de los SUB 14 a Berlín

Ha sido un fin de semana espectacular, con un tiempo espléndido y mucho Rugby.

Queremos agradecer todo el esfuerzo de Matías Aristarain, quien nos acompañó en todo momento, hizo de cicerone y controló hasta el último aspecto de la organización del fin de semana.

También queremos agradecer a

Alois Zeller
Udo Weller
Chris Schmid-Bleek y
Martin y Barbara Blume

sus atenciones y amistad.

Gracias a Maggie y a Emilio por acompañarnos y por su hospitalidad.
Especial mención merecen las familias alemanas que tan amablemente alojaron a los jugadores del Barça. Gracias por su hospitalidad.

Esperamos verlos a todos en Barcelona el año próximo.

Los chicos disfrutaron de una visita cultural muy interesante, Puerta de Brandenburgo, Reichstag, Memorial del Holocausto, muro de Berlín, Museo de los aliados.

El sábado por la tarde los jugadores del Barça realizaron un entreno dirigido por Matías Aristarain y Carlos Gerhard. Tuvimos que lamentar la lesión en la clavícula de Ramón Aparicio y perdimos un jugador fundamental para los partidos del día siguiente. Afortunadamente, los servicios médicos alemanes lo diagnosticaron y trataron inmediatamente.

Fue un entreno intenso y físico que enseñó a nuestros jugadores que hay que ser disciplinado y trabajar con seriedad.

El domingo por la mañana se celebró el torneo. Participaron 5 equipos:

Belin Rugby Union
RK 03
Berliner Rugby Club
B.S.Verein
FC Barcelona Rugby

Estos fueron los resultados:
BARÇA 22 Rugby Klub 03 Berlin 12
BARÇA 10 BERLINER RUGBY CLUB 17
BARÇA 5 BERLIN RUGBY UNION 40

Bien, de los 4 equipos alemanes, 1 era de la edad y tamaño de los del Barça y ganaron el partido con comodidad, reforzados por algunos jugadores del Berliner Rugby Club.

Por primera vez, los alevines jugaron en el campo completo. Pudieron comprobar que hay que tener un buen fondo físico y tener muy claras las posiciones y funciones de cada uno en el campo.

El partido contra el Berliner Rugby Club fue en el que más disfrutaron nuestros jugadores, a pesar de perderlo, tuvieron que trabajar duro y defender ante un equipo físicamente superior y atacar moviendo la bola por la línea.

El último partido contra el BERLIN RUGBY UNION supuso que nuestros chicos de 13 y 14 se enfrentaran a un equipo de 15 y 16 años mucho más poderosos físicamente. A pesar de ello, aguantaron en las agrupaciones y realizaron atrevidas carreras por la banda enfrentándose a unos defensores que placaban sin miramientos. Matías Alegría fue el protagonista de esas incursiones.

Hay que agradecer la participación de los jugadores del BRC que nos ayudaron a completar nuestra alineación:

Aaron
Henrik
Jakob
Jason
Juan
Lautaro
Schiad y
Tom

El campo de deportes de Jungeferheide es extraordinario. Está en medio de un bosque, rodeado de lagos y el sol y los colores de otoño le dan un aspecto acogedor, cálido.

A esa calidez, ayudó el tiempo excepcional en Berlín para la estación, despejado y soleado y con temperatura agradable.
Reiteramos nuestra invitación a los amigos del Berliner Rugby Club y esperamos poder recibirlos en Barcelona.

Para finalizar, gracias muy especiales a todos los padres que confiaron en el proyecto, nos confiaron a sus hijos y realizaron el esfuerzo económico de enviar a sus hijos a Berlín. Como siempre, sin vuestra disposición nada saldría adelante.

EGOR TORDERA OCT 2010

POST FESTUM, PESTUM

Crec que resumeix l'ànim dels que vam anar al Torneig EGOR de Tordera i, també, dels que no van venir.

Si, després d'una festa, d'una FESTASSA, com el torneig de Rugby Platja de la Mercè:

* ÈXIT d'organització.
* ÈXIT de participació.
* ÈXIT esportiu

arriba la DEPRE ...
... És que no ha vingut tanta gent, és que erem 4 gats, és que no contesten, és que vam perdre, és que....

Doncs jo hi veig coses molt bones:

Que després d'un mes de feina d'organització i un cap de setmana anterior dedicat al rugby 21 paios es desplacin a Tordera a jugar a Rugby em sembla un notable compromís.

Que volem sortir dels partidets habituals amb el Badalona, els Kings Pebrots, el Tarragona i tinguem les ganes i l'ànim de jugar amb equips anglesos i francesos.

I tinc els records del dissabte:

* Com vam aplaudir i riure tots quan va apareixer el Villanueva, el Lambreta, el Dani, el Longo o el Fernando
* Parlar amb els anglesos de l'Old Costonians, que em recordàven als anglesos de Lancaster.
* Veure com Le Mex pactava amigablament les normes Golden Oldies.
* Recordar com l'Alex, el Keko i jo els hi guanyàvem totes les touches, fins que van posar al més jove i mes alt.
* Com paràvem als anglesos a la mateixa linia de marca i que no ens van fer un assaig fins a l'ultim minut de la primera part.
* l'Asensi placant i defensant la bola i el seu germá d'apertura.
* El Keko intentant trencar la linia francesa.
* Le Mex defendiendo con chutes desde 22.
* El Vicenç, el Pelos, Joan, Carles ... tots... el Perdi, Edu, Alberto, Carlos, Edus (x2).
* Que em dieu del Sam defensant la bola fent d'ala i el Fernando recolzant i aguantant als francesos i als del Sitges??
* Quantes birres vau beure fent la pirula amb el tiquet?

Aqui teniu un enllaç per que veieu que fins i tot ens fan servir per donar nom al Torneig:

http://www.marca.com/2010/09/30/mas_deportes/rugby/1285853368.html


I als habituals que faltàven Paco, Fuby Cristian, Rafa, Gonzalo, Ramon que els esperem el pròxim partit.

Felicitats al Cristian i al Rafa.

I als que van estar amb la familia a disfrutar que sic transit...!

I els lesionats Gonzalo i Ramon que es millorin

I ara per no deixar 'charco', a Berlin amb els alevins y sin haberlo pensado me ha salido un pareado.