Partit de la lliga de Veterans FC Barcelona AAVV King’s Pebrots.

La cuestión se reduce a estar vivo en un instante,
aunque sea un instante no más,
a estar vivo
justo en ese minuto
cuando nos escapamos
al mejor de los mundos imposibles
(Jaime Gil de Biedma, PV)



Cap els 40 anys, els homes miren cap enrera, recorden la juventut, els bons temps passats.

La nostàlgia és saludable, mentre no suposi estancament.

D’aquí uns anys, recordarem els nostres quarantes.
Quants quarentons coneixeu que portin a terme activitats com les que hem fet o alguna que s’esta preparant?

Eh? M’ho podeu dir?

No gaires.

Els versos que encapçalen aquesta crònica són el resum del partit amb els amics dels King’s Pebrots.

Vull destacar les ganes de jugar dels King’s Pebrots, “a estar vivo justo en ese minuto cuando nos escapamos”, si, quan s’escapen per fer una marca, o aguanten per muntar una agrupación, tenint per contraris jugadors 15 ó 20 anys més joves. I tot aixó un diumenge a La Teixonera amb 7ºC de temperatura.

Però també quan els Veterans del Barça comproven que estan vius amb projectes que ni haurien somiat fer amb 20 anys.

Gràcies a tots els Veterans del Barça que van participar en el pre-partit i gràcies a tots els jugadors del Barça i dels King Pebrots.

Fins la propera.

Equipazo de Veteranos para el Torneo del Puerto de Santa María ABR-2010

Torneig de Badalona 2008

Asamblea General Ordinaria de los Veteranos de Rugby Del Fc Barcelona

El viernes 13 de noviembre de 2009, a las 21:00 en primera convocatoria y las 21:30 en segunda convocatoria se celebró la Asamblea General Ordinaria de los Veteranos del Fc Barcelona en la Sala de Reuniones del Centro Leonés, con sede en la Calle Tamarit nº 193 de Barcelona.

El Secretario de Actas acredita a las 22:00 horas que hay quorum, teniendo en cuenta que se han consumido 33 cervezas y hay 28 asistentes.

Como primer acto de la Asamblea, Gabriel, Tita y María nos sirve un aperitivo de espléndidos embutidos leoneses, de entre los cuales todos los asistentes destacan la soberbia cecina.

A continuación, el maître Gabriel nos sirve un sustancioso y contundente 'Cocido Leonés' consistente en sopa -a volonté-, verdura y las carnes del cocido. Dar cuenta del cocido, nos lleva un buen rato.

Una vez finalizada la copiosa cena, regada con abundantísimo vino tinto leonés, llega un refrescante postre de piña natural y el café acompañado por el orujo blanco y de hierbas.

El Delegado del equipo abre el turno de las intervenciones y da la palabra al tesorero, el Fuby, para que pase las cuentas de los Veteranos. Diserta con su claridad habitual -claridad incrementada por la ingesta de alcohol- y se aprueban las cuentas. Momentos de la lectura atenta de la documentación y de la aprobación inmortalizados por un reportero gráfico.

A continuación interviene el Dele para explicar los siguientes puntos:
* Liga de Veteranos.
* Partido contra los irlandeses de Galway.
*Viaje al Puerto de Santa María.

Sus propuestas son aprobadas por unanimidad. Queda constancia de la votación del viaje al Puerto de Santa María, para que nadie se escaquee llegado el momento.

El Santi se compromete a realizar unas gestiones para obtener el mejor precio posible de pasajes aéreos para un grupo inicial de unas 25 personas (aunque en su fuero interno cree que no serán más de 15, como siempre).

Para hacer frente a los compromisos que generará la organización de ese viaje se aprueba la aportación de 100€ por participante hasta una fecha límite que, proximamente, se indicará.

Alguien propone una imposición mensual de 30€ para viajar a Hong Kong en el 2012 y el Capi le dice que fuimos 15 pelagatos a Granada y que a Hong Kong va a ir -con perdón- su Santa Madre. Ante tan consistentes argumentos, la propuesta no es aprobada y el ponente es abucheado insistentemente.

Le Mex cuenta un chiste muy celebrado, que también se reproduce.

Ramón, el nuevo 2ª, nos dirige unas palabras, ayudado por la inestimable colaboración de 'Lo Fata'. Vean también las fotos.

Y sin más asuntos que tratar finaliza la asamblea hacia la 01:00, no está el Secretario muy seguro.
Se trasladan los participantes a la sede usual, cual es el bareto Big Ben, donde siguen las libaciones -digo- deliberaciones.

Yo estoy muy de acuerdo con Ramón, el nuevo 2ª, que hay que querer mucho a la familia y también a los amigos y, sobretodo, en que el Dele de 47 tacos -horribile dictu- es digno de admiración.

Me alegro de ver a todos muy felices cuando hacia las 02:30 me voy para casa con el Dele, el Joan y el Carlos.

Estoy mucho peor el sábado, cuando me entero que unos hijos de puta atracaron y pegaron a nuestro amigo y entrenador de los alevines Sam.

Nuestro apoyo y solidaridad a Sam.

Lo que se explicaban el sábado entre risitas mi mujer -Nievitas-, la del Mex -Claudia- y la del Joan 'Quique' -Esther- es todo mentira. Los tres llegamos a casa como rosas, civilizada y ordenadamente, no hicimos nada de ruido y dormimos como angelitos.

Hasta la próxima

Sopar d'aniversari a casa dels Rosés

Fa ben be un mes La Silvia, la muller de l’Àlex Rosés –alias el Pelos-, ens va convidar a un sopar a casa seva per celebrar l’aniversari del nostre arrier.

La invitación va ser arriscada considerant la personalitat del convidats i recordant l’estat en que va quedar el llum de disseny i la fantàstica i llardosa barbacoa que els va omplir la terrassa durant uns quants dies.

Malgrat aquests antecedents, la Silvia va fer front a la incertesa i ens va convidar a dinar.

Clar era entre setmana, dimecres i tal i ens vam reunir 8 colegues més l’anfitriona i l’homenatjat.

Després dels nervis inicials… M’explico un sopar d’amigotes del rugby en presència de la senyora de la casa és, com a mínim, infrequent.

Després de l’explicació, continuem…. després dels nervis inicials, on sopem, quines tovalles, etc, vam seure a taula per sopar.

El sopar fred amb diversos formatges, embotits, patés, amanides i una sopa de meló va ser degustat per tots els comensals. Algú, no diré qui, va aprendre a menjar alguna cosa més que frankfurts i pizzes.

El Pelos, com sempre, ens va sorprendre amb els fantàsics vins de la seva bodega i les explicacions de connaisseur. Arribat el momet dels cafès i licors, un altre cop, l’Àlex ens va obsequiar amb la seva infinita varietat de whiskeys, que si irlandès, que si escoces, que si amb fusta de Xerès.

Un sopar fantàstic, on es va decidir que els Veterans jugariem el Torneig de Blanes a la modalitat competitiva.

Gràcies a la Silvia i a l’Àlex per la seva generositat i, especialmente, a la Silvia pel sopar i per aguantar estoicamente les bejenades d’un grup d’amics.

A una altre cosa, le meva dona, que va veure les fotos, diu que la decoració del menjador que es pot veure és fantàstica i que li va agrader molt el moble que es veu el darrera del Carles i l'Edu.

Ah les dones! que no s'els escapa res.

Fins la propera

Torneig EGOR Tordera 17 OCT 09

Els Veterans de Rugby del Barça hem tornat a l’activitat.Hem tornat amb ‘grandeur’ participant al XV Torneig Europeu de Golden Oldies Rugby que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Tordera.

Aquest torneig ofereix dos categories:

* Competitive i
* Social

I com que els Veterans som així i pa chulo mi pirulo vam decidir que ens apuntàvem al C O M P E T I T I V E.

I , com per alguna part s’ha de començar, millor pel principi: el matí del dissabte 17 d’octubre a la estació d’autobusos de Sant Andreu.

A ¾ de vuit ens citem a l’estació i fins i tot som puntuals –excepte una persona que es revelarà en el seu moment; però que potser algú ja endevina-.

Som tan puntuals (09:15) que som el primer equip en arribar als camps de joc.

Fa fred 8º graus. Veiem uns poquets anglesos i continua fent fred.

Ens vestim de Veterans Cassasques Roges i sortim a escalfar una miqueta.

L’organtzació està voltant per tot Blanes buscant als integrants dels equips estrangers després d’una nit “intensa”.
L’organització postposa l’inici dels partits a les 11:20. Dues hores més tard del previst.

Petem una mica la xerrada amb els que van arribant i amb el Sr. Marko Protega representant del EGOR, qui ens convida formalment al Festival de Trieste de l’any 2011. Haurem de començar a estalviar, veient com està el pressupost de la Secció.

El primer partit és contra el Sitges i no es presenten, així que partidet guanyat.

El segon partit és contra LES GALIARDS de França. Arbitra el famós reporter de Teledeporte, amic i conegut de tots nosaltres, Jean Luc Trogno.

El Perdi arriva just per començar el partit, dues hores més tard. Les tradicions són les tradicions.

Els francesos fan més que respecte; però estem frescos i la devantera aguanta els seus atacs un cop i un altra . Paco Peña salva assajos a la mateixa linia de marca. Alex Villanueva és una torre a les agrupacions. La linia comença a moure´s, Carlos Gerhard, Gonzalo Mogdasy, Vicenç Selles. Guanyem totes les touches i el Rafa Vela obre amb agilitat. La bola arriba amb rapidesa al nostre ala Cristian Lanz qui, amb la seva velocitat i estil, fa dues marques.
A la segona part els francesos apreten molt, moltíssim més de lo que es podria esperar en un partit de Veterans. Les agrupacions són dures i tots sortim calents. Ens fan tres marques i acabem 15/10.

Resum: El de un iaio angles –a real golden oldy- que em va dir quan sortiem del camp:GOOD GAME BOYS!

El segon partit és contra uns altres francesos: Les Fils du Bedouin, que en francès fa molt distingit; però a mi em sembla que vol dir alguna cosa semblant a “Els fills del moro”.

Aquest frantxutes són una mica vacilons i ens enterem que diuen de nosaltres ...DE NOSALTRES! que no som rivals i que ens haurien de donar un handicap 2. Doncs, apa! partit empatat, perque van guanyar 10-0, es a dir, 2 marques a 0.
Un altre partit dur amb francesos habituats a jugar de devantera, amb mauls i rucks i fases i fases de joc. Hem de tornar a nombrar a Cristian Lanz amb dues cavalcades per la banda molt destacables que no van tenir el premi de l’assaig.

El tercer partit havia de ser contra The Archibalds de Biarritz; però es van retirar de la competició. També ens van convidar al seu poble i nosaltres a fer un partidet a Barcelona. Els vascofrancesos de Biarritz es van retirar del partit contra Les Galiards perque els semblava que era un joc massa dur i ariscat i amb perill d’acabar en tangana. Doncs, com heu vist el Barça el va aguantar i va faltar poc per guanyar.

Aquí van acabar els partits competitius. Vull donar les gràcies a tots els jugadors del Barça que van venir. Vam fer un extraodinari paper contra uns equips de jugadors molt experimentats.

El darrer partit va ser contra el Porto. Vam guanyar 20-15. Va ser un partit intens,però amistós. Els de Porto fan un Rugby ordenat i precís, amb molt bona técnica. L’ambient és distés entre els amics ibèrics.

La valoració esportiva del torneig: Molt satisfactòria i enriquidora.

Recomanació a l’organització de l’EGOR: quan s’organitza un torneig de Rugby per homes més aviat talludets que faran un esforç físic intens ... no es pot, NO ES POT, de cap de les formes preparar un ‘LUNCH’ que consisteix en un bocata de minibotifarra i una beguda. Potser al Regne Unit aixó és un ‘LUNCH’ aquí NO. Aquí un dinar exigeix taula, plat, cullera, forquilla, gots, vi, postres, café i copa.

Sé que hi ha gent que ha fet contactes per poder tenir un patrocinador de la secció. Jo proposo contactar amb un laboratori farmacèutic, demostrar-li l’infinit consum d’Ibuprofeno que fem després de cada partit i que deixi anar la pasta gansa.

Fins la propera.

Así son los delanteros

Torneig de badalona 4 JUL 08

El MH President de la Generalitat fa el seu discurs de resum i bons propòsits el dia de Cap d'any. Sa Majestat el Rei d'Espanya ho fa en Nochebuena.

Doncs, jo tinc el costum de fer-ho després del Torneig de Badalona.

Benvolguts companys dels Veterans de Rugby, benvolgudes senyores del companys que us coleu en el foro:

La temporada 2008/2009 ha estat marcada pel fet de no tenir camp i haver d'anar de rellogats i convidats pels camps de rugby de Barcelona i voltants.

Malgrat aixó:
* hem participat a la Lliga de Veterans.
* S'han mantingut els entrenaments de divendres.
* S'han celebrat diversos sopars de germanor
* I sobretot s'ha reprès l'activitat viatgera amb una participació al Memorial Manuel Haro en Granada.
* Excepte en alguns partidets, hi ha hagut una participació notable.
* A més es manté la ilusió d'organitzar viatges.
* Rebem moltíssimes invitacions per participar en tot tipus de partits i campionats.
* I a més som les guest stars de la cloenda de la secció.

Ens hem de felicitar, companys!

Propòsits per la temporada pròxima:

* Consolidació del projecte amb un camp propi.
* Consolidació significa, a més de poder tenir un camp de referència i poder mantenir una activitat programada i estable, poder tenir un chiringuito per poder exhibir els nostres trofeus, fer reunions i tenir barrils de cervesa.
* Fer un viatge al Puerto de Santa Maria per jugar a rugby i veure torear a Carlos Gerhard, 'Er shiquito der Ditrito Federá'
* Mantenir els sopars de germanor -fins i tot els asados uruguashos-.
* Consolidar els partidets Veterans/fèmines a la platja.

Respecte al Torneig de Badalona

Què puc dir del que és el NOSTRE Torneig de Badalona?

Els Veterans del Barça Campions per segon any consecutiu.

I dic ELS VETERANS DEL BARÇA...

O és que els grocs van guanyar ells solets als Gòtics?
- NOOOOO! responen els blaus (aqui els grocs callen).

O és que els blaus van empatar ells solets amb el Badalona
- NOOOOOOOOO! responen els blaus (aqui els grocs callen).

Els partits d'hivern són èpics (pluja, fred, foscor); però grisos, tristos, monòtons.

En canvi, a la platja hi ha tants impactes visuals, olfactius, táctils que et tornes tarumba.

Els dos primers partits vaig estar fent fotos. I, perdoneu, no és que sembli que sabem jugar a Rugy ... és que jugem molt bé a Rugby.

Heu vist les fotos de :

* El passe del Capi al Fuby? Rugby Champagne!!
* La cavalcada del Medio scrum de 131 Kgr? força i intensitat.
* Com aguanta el Carles Corre Corre a la banda? la reivindicació dels papis.
* La marca del Pelos? Estil i chulería.
* Les agrupacions on el Paco agafa a tothom? Dónde vas con ese bañadorcito, Paquito?

Pues eso, campions de ple dret. I si no fos per l'àrbitre del partit contra el Badalona ... un passeig.

Més coses.

Quan una persona l'encerta, s´ha de dir i el Edu Jalle i la comisió del Barreño van fer diana. Felicitats!

Vull destacar el contrast entre l'eloboració del primer barreño de mojitos, obra de voluntariosos devanters i els elaborats amb precisió, estil i glamour per les dones que van colaborar:

* Uns espremien les llimes amb les seves grapes peludes. Les senyores ho feien amb delicadesa fent servir unes forquilles.
* Uns es posàven les bosses de gel al cap. Les senyores organitzàven les neveres de gel.
* Finalment unes estàven molt maques i fresques i els devanters semblàven uns presidiaris d'excursió a la platja.

El partit Grocs vs. Blaus ja s'ha debatut al foro. Tant domini, tanta superioritat dels grocs per finalitzar 2-1. Au, va! Magnanimitat dels Blaus ... Allez les bleus!!!

El partit CEU-femení/Veterans Barça: Mola sentir que un es noietes joves diuen: "és clar es nota el ritme de joc". D'un altre banda, no se com deu tenir la cara el Longo del cop de genoll que li van ficar i el placatge que es va empassar. I el Capi ... como va Capi tras el placaje, ejem, a traición?
Ja ho he dit al foro. No es lo mismo placar i que et caigui a sobre una fèmina de 60 kilets a que et caigui a sobre un tros d'animal de 100 Kgrs ple de pels i que fa pudor a suat. No, definitavamente, no es lo mismo.

D'aqui la meva proposta d'instaurar uns partidets mixtes a la platja.

Felicitats a tothom. Gràcies per la invitació als amics de Badalona i fins divendres dia 10 JUL a La Ternerita.

Acte que suposarà per FI el deFInitiu FInal de la temporada 2008/2009.

Fins la propera.

Tarragona Reus - FC Barcelona

Els Sèniors del Barça de Rugby ja fa setmanes que van acabar la temporada oficial.

Els Veterans del Barça, però, decidim fer un partit a Tarragona a la vora de la petroquimica contra el combinat Rugby Sud a les 12:00 del migdia.

Tan se val el sol, la calor, les calves lluentes i desprotegides ... allà hi anem 16 jugadors -si,si n'havien confirmat més de 20; però que vols fer-hi- acompanyats pels cadets.

És evident que els Veterans som l'ànima de la Secció, el pot de les essències, els guardians de l'esperit rugbístic ... vull dir els tocats del bolet.

El dia va començar amb un ensurt. Al Carles Bigas li va caure una porteria al peu. Té per quinze dies amb crosses. Que es millori.

Els cadets van guanyar al combinat sud. Com soc jo el que fa la crònica -escriptor omniscient- dic que el meu fill Carles va fer un assaig, ple de força, habilitat i visió de joc.

Com he dit, el sol era inplacable. Els alopècics es protegien amb diverses cremes solars. Va haver un que es va protegir i va sortir a jugar amb una gorra taronja. Adivina. adivinanza, qui va ser?

La primera part ja sigui per la calorassa, el sol, el viatge o perque erem quatre gats vam jugar sense esperit. Els de Tarragona/Reus ens van passar per sobre. Ni ens vam apropar al seu camp i trencàvem per on volien.

El Capi, el Paco i el Fata intentàven animar; pero nanay.

La segona part va ser diferent. Malgrat que ens van fer un assaig més per una interceptació d'un passe, vam estar tota l'estona al seu camp, pressionant i a punt de fer marques. L'esforç; però, no va tenir el premi dels assajos.

No estic d'acord en que el partit fos un desastre. La segona part vam donar la cara devant un equip que alineava a jugadors seniors o que havien deixat molt recentment de ser-ho.

La prova de l'esforç la tenim en com estàven alguns dels membres del Barça al dia següent, oi, Carlos (els tres), Edus (els dos), Paco, Capi, Alex??

Com he dit ens van acompanyar els cadets i van veure el partit des de la banda. Aquests nois de 16/17 anys plens de força i ganes van quedar bocabadats pel joc del Carlos Gerhard i el Paco Peña.

L'aportació tècnica del Barça la podeu comprovar a les fotos que he penjat a la web, que les he agafat de la pàgina de l'Edu Chabal, a qui li ha donat el seu germá Enrique. Es tracta de la sustitució del casc protector -regulat per l'IRB i aprovat pels serveis mèdics esportius més reconeguts- per una gorra miserable de propaganda portada del revés. Autor El Fuby.

Els del Rugby Sud estrenàven Seu Social i ens van convidar a un tercer temps va ser esplèndid -amanides diverses, empanades, extraordinària la d'espinacs, carns pizzes, cervesa i refrescos-.

Va haver un intercanvi de records i uns discursos molt amistosos i unes salutacions molt efusives -veure foto-.

Gràcies als amics de Tarragona i Reus. Desitjem el partit de tornada al nostra camp -sembla que ja tindrem- la temporada pròxima.


Post Partit: Vam quedar uns quants per anar veure el partit de Rugby 13 Dragons Catalans i uns anglesos a l'Estadi Olímpic. Què voleu que us digui? Semblava un tocata amb posturitas.

Fins la propera.