Rugby Club Sitges - FC Barcelona 14-5

Quan una convocatòria va en sèrio, va en sèrio i es nota des de bon començament.

Es nota des de l’escalfament tots concentrats i fent pinya dirigits per Vicenç Sellés.

Es nota quan sents al capità Gonzalo fent l’alineació i crida el teu nom i la teva posició.

Es nota quan veus al Capità negociant les normes del partit amb l’àrbitre i el capità de l’equip contrari.

Es nota quan mires als jugadors de l’altre equip per intentar saver què faràn al camp.

Es nota amb el respecte que ambdós equips van guardar el minut de silenci en record del nostre amic Ramon Pijoan.

Aquest és l’ambient dels partits contra el Sitges. És una cita que fa respecte; però que cada any esperem que arribi.

És el partit de l’any.

El partit va ser inténs des de l’inici i el Barça va sortir amb força. En la primera jugada ens vam quedar a dos pams de la linía de marca del Sitges.

Poc després el Sitges feia un assaig i poc després el Cristian Lanz marcava pel Barça. El xut de Carlos Gerhard va ser refusat pel pal.

La primera part va acabar 14 a 5 (es a dir dos marques a una) i així va acabar el partit.

La segona part va ser un domini del Barça. Els que van poder seguir jugant van deixar tot al camp i van estar tota l’estona al camp del Sitges. Les marques; però, no van arribar.

Al final del partit la duresa del joc va fer que els nervis saltessin; però l’àrbitre i els capitans van arribar a un acord i es va poder acabar el match.

Aquests han estat els jugadors:

Eduard Vilaseca, Gonzalo Mogdasy, Fran Asensi, Gonçalo Barral, Carlos Gerhard, Santiago Escuder, Rafael Vela, Paco Peña, Nacho Papale, Vicenç Sellés, Eduardo Jalle, Xavier Oviedo, Josep Ramon Font, Juan Manuel Longo, Luis Alonso, Cristian Lanz, Carles Gómez, Alex Roses, Daniel Vázquez, Jota Aregall, Jordi Pérez, Carlos Guerrero.

Aportacions dels Veterans Barça a la tècnica del Rugby:

· Ala torracollons: Us enrecordeu d’aquells dibuixos animats de Merry Melodies que sortia “El Demonio de Tasmania” que no parava quiet, cridava, ho trencava tot, era un remolí? Doncs, el Fuby a partir d’ara, te un alies bis: “demonio de Tasmania”.

Aportacions dels Veterans del Barça a les relacions familiars:

· Sobretaula familiar a distància: Consisteix en que quedes amb la dona per anar a dinar a cal sogres, arribes a l’hora de dinar, hola, hola, petons, els nens. Entres a la cuina rampinyes un crostó de pa i una mica de fuet i dius: “me voy a jugar a Sitges, si eso luego paso”. M’han d’explicar com va acabar aquesta modalitat.

TERCER TEMPS: Cervesa al vestidor i uns entrepans de frankfurt. Feia fred.

POST PARTIT: Portava fora de casa des de les 10 del matí. Vaig arribar a quarts de nou del vespre. I lo pitjor amb el genoll dret fotut i demanat Ibuprofeno. Però ho vaig resoldre explicant els meus fills el “quilombo” que es va montar al camp. Esteu bojos, em va dir el gran que al matí havia jugat contra els Gòtics.

Ramon Pijoan

Diuen que els amics per tota la vida es fan quan som petits.

I que a partir d'aqui fas coneguts portat per la feina i el teu entorn.

Doncs, em sembla que no és cert.

I ho dic per que desgraciadament ens ha deixat el nostre amic Ramon Pijoan.

El primer cop que el vaig veure va ser fa uns quatre anys al Frankfurt Pedralbes quan es começava a parlar del grup de Veterans Rugby del Barça. Anava impecablement vestit i va ser molt cordial amb tots i ens va explicar les idees que tenia per formar un grup de Veterans.

Un dia, vam parlar d'una foto antiga de Rugby, en la que sortia el seu avi retratat. Doncs bé, en aquella foto surt també un familiar: el tiet avi dels meus fills -FOLCH-.

Són petites coses que recordes quan algú falta.

Amb ell vam organitzar la I Gira a Lancaster i la II Gira (em venen a la memòria: el CD de cançons, la preparació del tercer temps, el contacte amb Phil Sutclif, les metòpes).

Tots els que vam participar recordem els viatges. Les fotos es miren i les anecdòtes s'expliquen mil cops.

Ramon engrescava a la gent.

Lamento profundament la seva pèrdua; però sempre el recordaré amb l'actitud d'aquestes fotos.

Una forta abraçada a tota la família.

BARÇA vs. BADALONA Balanç sentimental 2008

Hi ha dies que tens ganes que arribin.

Evidentment, aquest desig canvia amb els anys.

De petit esperàves el dia de Reis.

De jove esperàves el cap de semana.

Ara casats i amb fills esperem el dia del Papa Noël de l’escola de Rugby del FC Barcelona.

Si afegim un ‘Vasko’ Papa Noël rondinaire i un partit de Rugby entre els veterans Barça i els de Badalona ... perfecte. Juguete completo, juguete Comansi –ondia que antic, amb raó estic a l’equip de Veterans!-

No importa el resultat –ajustat 30-20- sino l’ambient durant el partit –intens, fort, ganes de guanyar- i al tercer temps. Gràcies als amics de Badalona.

Al voltant del camp del Sitari, les mares, els nens, avis, els recanvis dels dos equips. Una gentada. El temps, esplèndid.

I vaig recordar un partit contra el Cornellà de l’any passat per aquestes dates: pluja, vent i fred. Al partit van anar escasos 15 jugadors.

I vaig poder veure que, malgrat els entrebancs, la feina começa a donar fruit. A cada convocatoria venim 20 jugadors i les activitats extraesportives ajuden a fer caliu.

Si això ho hem aconseguit sense camp propi i sense seu social... què no fariem amb unes eines mínimes.

‘¡Dios, que buen vassallo!,

¡Si oviesse buen señore!’

Bon Nadal i Feliç 2009

Veterans RUGBY FC BARCELONA vs. HOSPITALET/CALELLA

Hi ha caps de setmana atapaïts de compromisos.

El passat ha estat un d’aquests.

Dissabte al matí Sitges amb l’escola, dissabte a la tarde, partit amb els Veterans. Diumenge viatget a Perpinyà a veure l’Usap vs. Leiscester Tigers.

Rugby full time.

La qüestió és que els Veterans enfrontàvem el primer partit de Lliga de Veterans 08/09 contra L’Hospitalet-Calella.

Tots som conscients de l’importáncia dels bons inicis.

Malgrat aixó, l’escasa assitènica als entrenaments del Veterans –ja sabem fa fred, és fosc, el reuma, la tos, l’artritis- portàven mals auguris.

Però –‘SE NOTA, SE SIENTE, LOS VETERANOS ESTÁN PRESENTES’- la convocatòria va ser un èxit.

Van assitir-hi nous integrants –Sr. Xavier Amador del que més endavant parlarem- i vam ser una colla de 20 jugadors.

En primer lloc, hem d’agraïr a tots l’esforç de traslladar-se fins a Sant Cugat un dissabte a les tres de la tarda.

PARTIT:

Els del Barça feiem patxoca, escalfamet tots plegats dirigits pel sàdic del Vicenç Sellés, entrenament de touches ràpides –significa menys lentes- i normals –significa caminant-

Es pacten les normes que regiràn el partit i ens enterem que l’àrbitre no arribarà.

Un altre cop hem d’agrair al Carles Gómez –jugador de cadets del Barça- la bona voluntat de voler arbitrar aquest partit i la paciència d’aguantar a 30 torracollons de Veterans.

Va començar el partit i es va veure que la linia de ¾ estava molt compenetrada i la bola circulava amb rapidesa i precisió. Però la devantera també s’ho va currar. Tant és així que la primera marca va nèixer d’una touche de L’Hospitalet guanyada per la devantera del Barça. Vull dir guanyada per mi a un argentí de la meva alçada i de vint-i-pocs anyets. TOMA, TOMA i TOMA!!!

Quan la bola arribava a la linia les marques queien una darrera l’altre. Vam guanyar 30-0. Resultat que evidencia:
1.- La bona forma del Barça i
2.- que a L’Hospi els hi sortien els matambres, les entrañas, el chimichurri i altres especialtitats argentines per les orelles.

Van fer assajos el Rafa Vela, el Xavier Amador, l’Alberto Arqued, el Vicenç Sellés.

Aquest partit va ser pròdig en innovacions per part del Barça.

Va haver de dos tipus:

A) Estratègiques:

a. Que un representant polític de l’Ajuntament de Sant Cugat jugués al nostre equip a Sant Cugat a unes instalacions municipals de Sant Cugat.

Va fer dues marques molt treballades, espectaculars, originades pel seu extraordinari estat físic, distingida prestancia personal i especial
habilitat tècnica a més d’atractiva oratòria i indiscutible ‘don de
gentes’ i … ‘Santi, vale ya de peloteo’

b. Cedir al Fuby per que jugui a l’equip contrari. El seu estil sincopat encaixa perfectament en l’augment del ratio passes/avants que L’Hospitalet va cometre.

B) Tècniques:

a. Remote controlled forward o devanter dirigit a distància: És a dir el Joan Gómez –pilarico en procés de transformació en ¾- comença a còrrer de costat i el Capi Gonzalo crida ‘Hacia delante’ i –com si fos un OVNI contradint les lleis de la Gravetat Universal- gira instantaneament 90º i xoca contra la muralla defensiva de L’Hospitalet. ¡Olé, tus huevos!

b. Toreador Drop Catcher o Torero Pirulero: L’Hospi treu després d’una marca i el ‘torero pirulero’ fa veure que agafa la bola; però amb habilitat la deixa passar al seu colega – el Rafa Vela- que rep la bola i –no cal dir-ho- les hòsties de l’equip contrari. Aquest innovador jugador te, ara, dos alies : ‘Corre, corre’ o ‘Torero pirulero’.


TERCER TEMPS:

El Fata va negociar un tercer temps a un pub al centre de Sant Cugat, a la vora del Monestir i cap allà vam anar tots. Una pinta i un pica pica i ambient distés.

No obstant, anyorem els tercers temps en camp propi, plens d’embutits, cervesa, cava, vi, truites, formatge, pa i els infumables aperitius xinesos que algú sempre portava.

POST PARTIT:

Vaig arribar a casa cap a les 21:00 i em trobo a la familia preparant el viatget a Perpinyà de Diumenge, entrepans, galetes. Hi ha cops que el Rugby fa caliu familiar.

Fins dissabte dia 20 de desembre al Sitari. Que ens visita Papa Noël.

2º Botillo en el Centro Leonés

He estado analizando el motivo del meteorismo y flatulencias desbocadas del viernes en el Big Bang,uy no, perdón, Big Ben.

En el primer botillo, hubo alguien un pelín gaseoso; pero el resto aguantó razonablemente bien.

La causa –más allá de que sois unos ‘catalinos escarallados’ como os he dicho por email- es que el dueño del leonés –Gabriel- que es muy salao nos sirvió –por el mismo precio- 1 botillo para cada dos, no un botillo para cada tres.

En consecuencia, nos zampamos:

• 6 bandejas de embutido leonés.

• No sé cuantas soperas de sopa de cocido de botillo.

• Innumerables cestas de pan.

• 12 botillos.

• La verdura.

• 23 flanes y pastel de limón.

• 4 botellas de orujo blanco y de hierbas• 12 botellas de vino leonés.

• 24 cervezas.

• Cafes varios.

A Gabriel, le llamó la atención el flaquito que llegó el último, que engulló todo lo que le pusieron.

Yo, al día siguiente, me encontré a la intempestiva hora de las 10:00 AM en La Foixarda a:

• El Fuby. Fatal: seguía tirándose peos. Parecía una boa constrictor digeriendo un burro.

• Carles Gómez: bebía Coca Cola.

• Joan Gómez: Estaba con su mujer y disimulaba.

• Carlos Gerhard: Estaba con su mujer e hizo de entrenador de los alevines. Con dos cojones.

• Un servidor: tan pancho haciendo fotos a los niños.

Pero, somos la admiración de la Sección de Rugby. De los viejos y de los jóvenes:

• ¿A qué hora llegastéis?

• A las cuatro de la mañana.

• Y estáis aquí. ¡Joder!

• Y ¿qué comistéis?

• Botillo

• ¡Ostias! Para cenar botillo…

• Y ¿qué hicisteis?

• Fuimos a un bareto. Ven tú el próximo día (no les dije que acabamos tomando cafelitos con leche en una terraza)

• Es que no sé ….

• (con desdén) Por eso no estás en los Veteranos

Sopar a Chez Asensi

-¡Ding Dong!
-¡Guau, guau!
-Òstia, un gos!
-Ei, Asensi, on deixem les cadires?
-Paseeu, passeu. Què és aquesta garrafa?
-5 litres d’orujo.
-Collons!
-Edu , Santi, … un tequila de adeveras.
-Ostia, espera … las sillas.
-Se hace así: sal, lima y tequila.
-A ver, así? (sal, lima y tequila pa dentro) …¡Joder! –aún no he dejado las putas sillas y ya llevo un tequila dentro-
Bueno, ejem y las sillas ¿dónde las dejamos?
-Aquí, aquí.
-Desde el patio: ¡Ei aquí está el asado!
-Ahora vamos, que dejamos las sillas.
-¡Capullos! Aquí hay Xibeca y vino.
-¡Las putas sillas!
-Els sudaques aquests no saben ni fer foc.
-¡Es que shueve!
-Ni todos los españoles saben hacer paella, ni todos los argentinos asado.
-Aixó és veritat, si, si.
-Hola, Perdi.
-Ejem, el Perdi no ha llegado.
-¿Y ese quien es?
-Ostia, si és igual que el Perdi.
-Ji, ji, ja ja.
-Ding, dong.
-El Perdi.
-Juas, juas, juas.
-Feu-vos una foto plegats!
-Té collons, són iguals.
-¡JUA, JA, JUAS, JUAAAA!
-A taula tots: el cassoulet avec canard.
-Sort de l’Asensi i les mongetes.
-Sudacas capullos. No sabéis hacer asados.
-Ni todos los españoles saben hacer paella, ni todos los argentinos asado.
-Aixó és veritat, si, si.
-¿Quieres más vino?
-Hombre, claro.
-Algú vol més ànec?
-Si yo, que esos capullos no saben hacer asado.
-Ni todos los españoles saben hacer paella, ni todos los agentinos asado.
-Aixó és veritat, si, si.
-¡Sudacas capullos!
-¡Catalanes boludos!
-Los norteamericanos no son como los sudacas.
-¿Quién coño aquí es norteamericano?
-El Carlos Mex.
-Pero si ese es mexicano.
-Pero México es Norteamérica.
-Una mierda.
-Geográficamente, sí.
-A més a més, el Carlos és catalá.
-Sí, los catalanes nacen donde les sale de los huevos.
-Esos son los vascos.
-A taula tots: el senglar.
-Sudacas capullos. No sabéis hacer asados.
-Ni todos los españoles saben hacer paella, ni todos los agentinos asado.
-Aixó és veritat, si, si.
-Fantàstic el senglar.
-¿Más vino?
-Si claro, yo vivo aquí al lado.
--¡El asado, el asado!
-Ja era hora!
-Ha tardado; pero está bueno.
-¿Queda vacío?
-No
-¡Cabrones, os lo habéis comido todo!
-Álex, ponte más a la izquierda.
-Ahí, ahí. Foto. Ja , Ja ¡Vaya cuernos!
-Este Oporto es cojonudo.
-Álex, no te lo bebas a morro que cada trago son 5 euracos.
-Es igual, glu, glu.
-¡Más tequila!
-¡Posa’t el barret mexicá!
-Si Adelita se fuera con otro nonainonaino, nonaino, nainonááá´!
-No llepis la cullera del gelat!
-Asensi, trae una báscula.
-95 Kgr,
-otro 92 Kgr……
-otro 82 Kgr. ¡maricón, maricón!
-Ahora yo.
-No, Álex, no que es de cristal.
-138 Kgr
-Animal.
-Campeón, oe,oe,oe!
-Ahora en bolas.
-134 Kgr.
-Campeón, oe,oe,oe. Maricones todos.

A partir de aquí, me acuerdo de pocas cosas.
Hicimos una queimada.
Vimos fotos.
Hacían sombras chinas con diversos apéndices corporales.
Álex bebía de dos botellas a la vez.
Álex desapareció.
Nos fuimos a un bareto.
Le vacilamos a la camarera.
Bebimos y comimos manises y palomitas.
Me monté en el coche de Edu y llegué a casa a las 3:30 acarreando las putas sillas.

Partit Homenatge a Manuel Castro

Volem agraïr als amics Veterans de Rugby de L’Hospitalet la invitació a participar en l’homenatge al company Manuel Castro.

Va ser un honor per tot l’equip ser-hi presents a l’ofrena foral i poder fer costat i manifestar el nostre condol a la familia de Manuel Castro en un acte tan emotiu.

Però l’homenatge a Manuel Castro no va ser només l’ofrena floral, sino que el partit es va jugar en memòria seva, jugador de l’equip de Veterans de L’Hospitalet.

Per aquest motiu continuarem amb la crònica d’un extraordinari partit, jugat a fons, arbitrat amb autoritat i seny que finalmente va guanyar L’Hospi per 24-0.

Els Veterans del Barça enfrontàvem el primer partit post-estiuenc amb dos novetats fonamentals:

· L’equip es va farcint de devanters a mida que les bones intencions d’aprimar-se s’ensorren en quilos adiposos.
· No tenim camp per entrenar ni per jugar.

En primer lloc, destacar que vam ser molta gent i teniem possibilitat de fer canvis i aplicar la tan valorada tècnica de les rotacionas permanets. Vam evitar, així, ofecs, lipotímies i altres desgràcies.

I vam poder aguantar 1 marca a 0 fins la tercera part del partit, fins i tot amb possibilitats reals d’empatar. A la tercera L’Hospi ens va passar com una apissonadora.

Les meves habilitats tècniques em permeten desenvolupar un joc que consisteix, básicament, en:

· Ficar el cap entre les cuixes dels devanters als scrums.
· Saltar a les touches.
· Empentar a les agrupacions
· I intentar fer algun placatge.

I, motivat pel meu estat físic, em passo estones a la banda fent fotos i mirant el partit.

Aquesta mirada en directe –a la banda- i en diferit –les fotos- em permeten dir que ens hem begut l’enteniment:

· El placatge retardat que, a la banda, un de L’Hospi va fer al Cristian Lanz, m’el fan a mi i m’han de reconstruir sencer. El de L’Hospi va dir ‘lo siento’ i el Capi Gonzalo li va dir con su gracejo colonial ‘no déjalo de pie que duele menos’.
· El Pelos guanyant metres fins que es placat. Hi ha suport gràfic.
· La Venjança Catalana del Pelos: Va tornar amb un tres temps el placatge previ. També hi ha foto.
· Alex V. terror de les touches, i devanteres contaries. Els de L’Hospi xocàven contra ell i no es movia ni un milimetre.
· El Paco, el Rafa i el Carlos Mex que no paren.
· David Agustí, a banda de ser el nostre famós escriptor, xuta molt bé i molt estèticament. Veure foto.

Com sempre, els jugadors del Barça introdueixen noves tècniques de Rugbi:

· El passe a la remanguillé del Dele Edu. Va tenir gran èxit al torneig de Badalona i s’han consolidat en aquest partit. També hi ha retrat.
· Educative Rugby Lullaby (ERL) o Cançons de Bressol Rugby Educatives: Consisteix en que el pare –no diré qui- canta l’himne d’Escòcia per dormir el seu fill, entre d’altres cançons de taberna.

De vegades, s’apliquen noves tècniques no gaire exitoses. En aquest partit vam introduir:

Les agrupacions polinòmiques pròpies vs. binòmiques contràries.

Què significa?: que la nostra part de l’agrupació está formada per 6 descerebrats que s’amonteguen sense gaire efectivitat, mentre que a la banda contrària dos jugadors guanyen la pilota i la passen a la seva línia formada per 4 persones més.

Els nostre crit de guerra en record dels integrants de la Direcció de la Ciutat Esportiva va incloure aquest cop una menció molt sentida al President del Barça.

BARBACOA:

El tercer temps va consistir en una abundant barbacoa amb xai, xoriço i morcilla, vi, cervesa i refescos variats. Vam poder repetir fins quedar tips.

El Marc, que és el fill de l’Alex Villanueva, és molt maco. Felicitats als cofois pares.

Hem d’agrair l’oferiment dels colegues de L’Hospi d’oferir el seu camp, mentre ens trobem en aquesta trista i disortada situació.

Així ens hem de veure. Sense seu social, sense camp de rugby. Fets fora de casa nostra com si fossim estranys. Els cadets entrenat a un camp de futbol de terra. Els juvenils desilusionats.
Quosque tandem abutere patientia nostra?