Veterans Barça 15 Kings Pebrots 0 28 mar 09

Som a la primavera.
El sol, la caloreta,
Els jugadors de rugby
Floreixen com roselles.

Si,quan acaba l'hivern, als partits ens reunim una bona colla.
Tothom riu, fa broma, ji,ji,ja,ja.

-Jo maniga curta, diu un machote.

La tarda a La Guinardera a Sant Cugat és bona.
Fa airet; però va bé per jugar a rugby.

De cop, comença a ploure a bots i barrals i fa més rasca que a Nebraska.

Toma, primavera, toma, listillos que piulais como pajarillos.

El partit amb els amics del Kings Pebrots es juga amb les regles Golden Oldies.
Si, alló dels pantalons de coloraines i que no es pot còrrer més de 20 metres amb la bola a les mans.
Aquesta segona norma és superflua: alguns encara que vulguem, no podem còrrer 20 metres ni amb ni sense bola.

El resultat va ser Barça 15 Kings Pebrots 0.

En aquest partit el Barça va muntar molt be les linies i feia circular molt be la bola.

Les agrupacions tenien en Joan Gómez un defensor numantí.

La bola es movia ràpid per la linia i d'aquesta agilitat va sorgir la primera marca del Barça, aconseguida pel Xavier Oviedo Fuby.

La primera part va ser domini del Barça -què hem de dir del Paco, el Rafa, el Carlos, el Capi Gonzalo,de l'Edu, de l'Alex- i va caure una marca més del Paco Peña.

I la marca del dia, que dic del dia, de la temporada va neixer d'una recuperació de la bola del Carles Gómez que la passa a la linia. La toquen el Santi Escuder, el Vicenç Sellés i el Manuel la torna al segona linia que entrava com un bòlid. Aquest agafa la bola amb seguretat i es llença, amb un salt espectacular, i planta la bola a l'altre costat de la linia d'assaig.

No hi ha gaires fotos de l'enfrontament per la manca de llum i la intensa pluja; però un reporter va poder fer una foto del Super Segona Santi volant cap l'assaig. Les fotos les trobareu al blog habitual.

La segona part -amb lo que plovia i el fred- ens la vam prendre amb més tranquilitat i els del Kings Pebrots ens an tenir llargues estones tancats al nostre camp. El seu esforç, però, no va obtenir la recompensa d'una marca.

Aportacions dels Veterans Barça:

Substitució precoç: El Ruben -després d'haver-se perdut per Sant Cugat- surt al camp i: ja, ja, para, aiaiaia!! ... a la banda per trencament muscular.

Pre tercer temps: El JuanMa Longo treu una ampolla de Font Vella plena d'un vi dolç per recuperar les sals minerals que hem perdut.

No em vaig poder quedar al tercer temps. El Carles em va dir que molt bé. Abundant i amb bon ambient.
És lo que fa tenir un lloc on fer tercer temps. Un local social com tenen el Sant Cugat, la Santboiana, el Poble Nou, el Cornellá.

Post partit: Per fer el ximple amb la marca tinc el genoll tot pelat i cremat; però como dijo el Fuby ¿a que te gustaste?

Fins la propera

Chipping Norton RUFC en Barcelona 20-22 marzo 2009

Como ya viene siendo tradición –este es el 3º año- hemos compartido un fin de semana de rugby con los amigos ingleses del Chipping Norton RUFC.Han sido los días del 20 al 22 de marzo.

Unos días intensos de rugby y otras actividades.

Antes de nada, quiero agradecer la colaboración y entusiasmo de:

Las familias del Barça que acogieron familias inglesas. Sin su generosa participación este fin de semana no hubiera sido posible. Voy a citarlas a todas por estricto orden alfabético:

Los Alegría

Los Álvarez

Los Aparicio

Los Bennell

Los Casals

Los Escuder

Los Gerhard

Los Gómez (Carles)

Los Gómez (Joan)

Los Martínez

Los Oviedo

Los Peña

Los Serra

Los Vázquez

Gabi Cairo quien nos facilitó entradas gratuitas para que los de Chipping Norton puedieran realizar el Tour del Camp Nou y visitar el Museu del Barça. Quedaron impresionados por el Estadio y por toda la historia deportiva recogida en el Museu.

Todas las madres que estuvieron preparando calçots (3.000, se dice pronto). A las que preparaban los calçots para la barbacoa y a las que los envolvían para que se mantuvieran calentitos.

Josep Ramon, nuestro sacrificado experto en brasas y barbacoa y proveedor de butifarras y demás chicha.

Ramón Aparicio por encargarse de los suculentos macarrones para los niños. De los postres y , también, de la barbacoa. Y a su padre que organizaba la cola de los niños.

De Félix Álvarez por su indispensable trabajo logístico: campo de Parets, calçots, platos, bebidas, etc.

Carlos Gómez por atender hasta el final la barbacoa.

Sam Bennell, sin cuyo entusiasmo y compromiso nunca se hubiera iniciado esta aventura.

Los amigos de Castelldefels que compartieron con nosotros la mañana de rugby.

Todos los delegados y entrenadores.

Sin todos ellos y sin la voluntad de participar de todos los que asistieron no hubiéramos podido pasar un fin de semana memorable como este.

Fue memorable, sí, por:

La visita al Camp Nou.

Por poder compartir unos días con nuestros colegas ingleses. Ofrecerles nuestras casas, nuestra comida, nuestras ganas de pasarlo bien.

Por ver a los chavales en los entrenos conjuntos del viernes y los partidos del sábado en Parets. Los críos se lo pasaron de miedo –los de Chipping y los del Barça-. Los resultados son lo de menos. Lo importante es la convivencia, el intercambio de camisetas, de emails.

Por la supercalçotada del sábado y ver como los ingleses se reían, se hacían fotos con el babero, se pringaban con los calçots y aprendían a usar el porrón. Por conseguir que de un ‘quilombo’ monumental surgieran una barbacoa inolvidable.

Por poder hablar, reir y bromear con gente aficionada al Rugby como nosotros.

Esperamos poder vernos en breve en Chipping Norton y el año que viene otra vez en Barcelona.

Sólo quiero acabar diciendo que con estas ganas de trabajar de llevar adelante proyectos y de compromiso, la Escuela de Rugby del FC Barcelona tiene una fuerza irresistible.

A fin de cuentas, la escuela está formada por todos los que nos reunimos este épico fin de semana.

Gracias a todos y hasta la próxima

FC BARCELONA 5 CORNELLA 20 / 21 FEB 09

Hi ha dues formes de ser a un partit.

Una forma és a la banda, permet seguir l’evolució del partit, intercanviar comentaris, fer fotos. Veure les evolucions del jugadors. Surten unes cròniques costumbristes molt celebrades.

L’altre forma és dintre del camp. Jugant, suant, corrent, xocant. Es parla menys, no es fan fotos i les imatges del partit són les d’una càmara subjectiva:

El clatell del company a la touche, la pilota que vola retallada al cel, els teus braços i mans i els dels contraris enlairats lluitant per la bola.

Cames, peus, braços i caps a les agrupacions.

El travelling que veus quan vas girant el cap i el teu cos al mateix temps que corres per passar la pilota al colega que te la demana.

Ja sabem que aquests partits són durs, tensos, elèctrics.

Vull dir que a la que bades, salta una espurna, vull dir una hòstia.

Les agrupacions eren intenses i l’àrbitre va haver de sancionar i amonestar a diversos jugadors.

Aquí he de dir que els primers cops de puny i cops als ronyons des de fora de joc no els va fer el Barça.

El Cornellà va guanyar 5-20; però el partit va ser molt més ajustat del que indica el resultat.

De totes formes, hem de felicitar el Cornellá per que va saber jugar, guanyar agrupacions i moure la pilota.

L’àrbitre va xiular el final abans del temps reglamentari perque els nervis ja no es podien dominar i hi havia risc de tangana. Es va fer el passadís i la tensió va anar decreixent.

Els partits contra el Cornellá són la nostra batalla d’Agincourt –we few, we happy few-. Aquest cop, ens va tocar el paper de la cavalleria francesa.

Gràcies a tots els jugadors que es van presentar. Especialment, als amics de L’Hospitalet Calella que ens van ajudar a completar l’alineació.

Aportacions del Barça:
Peeling facial a la brava: Consisteix en que un devanter i delegat –EDU- porta la bola amb les dues mans. L’empenten i cau de morros pel terra. Va renovar la epidermis i la dermis. Estem a l’espera de saber la opinió de la seva dona.

Tercer Temps:

L’Eudald del Cornellá va aconseguir el caliu amistós entrant al nostre vestidor –vestit, eh, vestit!- per convidar-nos al tercer temps al seu local social i a veure el Barça Espanyol.

El tercer temps cassolà com els de fa temps. Però amb un afegit, envoltats de fotos històriques de Rugby, de trofeus del Cornellà.

En aquell moment vaig sentir enveja. Camp propi, seu social, ambient rugbistic.

Els Veterans del Cornellá ens van fer entrega d’un escut del seu equip.

Discursos dels capitans i quedem per un altre partit.

Gràcies fins la propera.

Rugby Club Sitges - FC Barcelona 14-5

Quan una convocatòria va en sèrio, va en sèrio i es nota des de bon començament.

Es nota des de l’escalfament tots concentrats i fent pinya dirigits per Vicenç Sellés.

Es nota quan sents al capità Gonzalo fent l’alineació i crida el teu nom i la teva posició.

Es nota quan veus al Capità negociant les normes del partit amb l’àrbitre i el capità de l’equip contrari.

Es nota quan mires als jugadors de l’altre equip per intentar saver què faràn al camp.

Es nota amb el respecte que ambdós equips van guardar el minut de silenci en record del nostre amic Ramon Pijoan.

Aquest és l’ambient dels partits contra el Sitges. És una cita que fa respecte; però que cada any esperem que arribi.

És el partit de l’any.

El partit va ser inténs des de l’inici i el Barça va sortir amb força. En la primera jugada ens vam quedar a dos pams de la linía de marca del Sitges.

Poc després el Sitges feia un assaig i poc després el Cristian Lanz marcava pel Barça. El xut de Carlos Gerhard va ser refusat pel pal.

La primera part va acabar 14 a 5 (es a dir dos marques a una) i així va acabar el partit.

La segona part va ser un domini del Barça. Els que van poder seguir jugant van deixar tot al camp i van estar tota l’estona al camp del Sitges. Les marques; però, no van arribar.

Al final del partit la duresa del joc va fer que els nervis saltessin; però l’àrbitre i els capitans van arribar a un acord i es va poder acabar el match.

Aquests han estat els jugadors:

Eduard Vilaseca, Gonzalo Mogdasy, Fran Asensi, Gonçalo Barral, Carlos Gerhard, Santiago Escuder, Rafael Vela, Paco Peña, Nacho Papale, Vicenç Sellés, Eduardo Jalle, Xavier Oviedo, Josep Ramon Font, Juan Manuel Longo, Luis Alonso, Cristian Lanz, Carles Gómez, Alex Roses, Daniel Vázquez, Jota Aregall, Jordi Pérez, Carlos Guerrero.

Aportacions dels Veterans Barça a la tècnica del Rugby:

· Ala torracollons: Us enrecordeu d’aquells dibuixos animats de Merry Melodies que sortia “El Demonio de Tasmania” que no parava quiet, cridava, ho trencava tot, era un remolí? Doncs, el Fuby a partir d’ara, te un alies bis: “demonio de Tasmania”.

Aportacions dels Veterans del Barça a les relacions familiars:

· Sobretaula familiar a distància: Consisteix en que quedes amb la dona per anar a dinar a cal sogres, arribes a l’hora de dinar, hola, hola, petons, els nens. Entres a la cuina rampinyes un crostó de pa i una mica de fuet i dius: “me voy a jugar a Sitges, si eso luego paso”. M’han d’explicar com va acabar aquesta modalitat.

TERCER TEMPS: Cervesa al vestidor i uns entrepans de frankfurt. Feia fred.

POST PARTIT: Portava fora de casa des de les 10 del matí. Vaig arribar a quarts de nou del vespre. I lo pitjor amb el genoll dret fotut i demanat Ibuprofeno. Però ho vaig resoldre explicant els meus fills el “quilombo” que es va montar al camp. Esteu bojos, em va dir el gran que al matí havia jugat contra els Gòtics.

Ramon Pijoan

Diuen que els amics per tota la vida es fan quan som petits.

I que a partir d'aqui fas coneguts portat per la feina i el teu entorn.

Doncs, em sembla que no és cert.

I ho dic per que desgraciadament ens ha deixat el nostre amic Ramon Pijoan.

El primer cop que el vaig veure va ser fa uns quatre anys al Frankfurt Pedralbes quan es começava a parlar del grup de Veterans Rugby del Barça. Anava impecablement vestit i va ser molt cordial amb tots i ens va explicar les idees que tenia per formar un grup de Veterans.

Un dia, vam parlar d'una foto antiga de Rugby, en la que sortia el seu avi retratat. Doncs bé, en aquella foto surt també un familiar: el tiet avi dels meus fills -FOLCH-.

Són petites coses que recordes quan algú falta.

Amb ell vam organitzar la I Gira a Lancaster i la II Gira (em venen a la memòria: el CD de cançons, la preparació del tercer temps, el contacte amb Phil Sutclif, les metòpes).

Tots els que vam participar recordem els viatges. Les fotos es miren i les anecdòtes s'expliquen mil cops.

Ramon engrescava a la gent.

Lamento profundament la seva pèrdua; però sempre el recordaré amb l'actitud d'aquestes fotos.

Una forta abraçada a tota la família.

BARÇA vs. BADALONA Balanç sentimental 2008

Hi ha dies que tens ganes que arribin.

Evidentment, aquest desig canvia amb els anys.

De petit esperàves el dia de Reis.

De jove esperàves el cap de semana.

Ara casats i amb fills esperem el dia del Papa Noël de l’escola de Rugby del FC Barcelona.

Si afegim un ‘Vasko’ Papa Noël rondinaire i un partit de Rugby entre els veterans Barça i els de Badalona ... perfecte. Juguete completo, juguete Comansi –ondia que antic, amb raó estic a l’equip de Veterans!-

No importa el resultat –ajustat 30-20- sino l’ambient durant el partit –intens, fort, ganes de guanyar- i al tercer temps. Gràcies als amics de Badalona.

Al voltant del camp del Sitari, les mares, els nens, avis, els recanvis dels dos equips. Una gentada. El temps, esplèndid.

I vaig recordar un partit contra el Cornellà de l’any passat per aquestes dates: pluja, vent i fred. Al partit van anar escasos 15 jugadors.

I vaig poder veure que, malgrat els entrebancs, la feina começa a donar fruit. A cada convocatoria venim 20 jugadors i les activitats extraesportives ajuden a fer caliu.

Si això ho hem aconseguit sense camp propi i sense seu social... què no fariem amb unes eines mínimes.

‘¡Dios, que buen vassallo!,

¡Si oviesse buen señore!’

Bon Nadal i Feliç 2009

Veterans RUGBY FC BARCELONA vs. HOSPITALET/CALELLA

Hi ha caps de setmana atapaïts de compromisos.

El passat ha estat un d’aquests.

Dissabte al matí Sitges amb l’escola, dissabte a la tarde, partit amb els Veterans. Diumenge viatget a Perpinyà a veure l’Usap vs. Leiscester Tigers.

Rugby full time.

La qüestió és que els Veterans enfrontàvem el primer partit de Lliga de Veterans 08/09 contra L’Hospitalet-Calella.

Tots som conscients de l’importáncia dels bons inicis.

Malgrat aixó, l’escasa assitènica als entrenaments del Veterans –ja sabem fa fred, és fosc, el reuma, la tos, l’artritis- portàven mals auguris.

Però –‘SE NOTA, SE SIENTE, LOS VETERANOS ESTÁN PRESENTES’- la convocatòria va ser un èxit.

Van assitir-hi nous integrants –Sr. Xavier Amador del que més endavant parlarem- i vam ser una colla de 20 jugadors.

En primer lloc, hem d’agraïr a tots l’esforç de traslladar-se fins a Sant Cugat un dissabte a les tres de la tarda.

PARTIT:

Els del Barça feiem patxoca, escalfamet tots plegats dirigits pel sàdic del Vicenç Sellés, entrenament de touches ràpides –significa menys lentes- i normals –significa caminant-

Es pacten les normes que regiràn el partit i ens enterem que l’àrbitre no arribarà.

Un altre cop hem d’agrair al Carles Gómez –jugador de cadets del Barça- la bona voluntat de voler arbitrar aquest partit i la paciència d’aguantar a 30 torracollons de Veterans.

Va començar el partit i es va veure que la linia de ¾ estava molt compenetrada i la bola circulava amb rapidesa i precisió. Però la devantera també s’ho va currar. Tant és així que la primera marca va nèixer d’una touche de L’Hospitalet guanyada per la devantera del Barça. Vull dir guanyada per mi a un argentí de la meva alçada i de vint-i-pocs anyets. TOMA, TOMA i TOMA!!!

Quan la bola arribava a la linia les marques queien una darrera l’altre. Vam guanyar 30-0. Resultat que evidencia:
1.- La bona forma del Barça i
2.- que a L’Hospi els hi sortien els matambres, les entrañas, el chimichurri i altres especialtitats argentines per les orelles.

Van fer assajos el Rafa Vela, el Xavier Amador, l’Alberto Arqued, el Vicenç Sellés.

Aquest partit va ser pròdig en innovacions per part del Barça.

Va haver de dos tipus:

A) Estratègiques:

a. Que un representant polític de l’Ajuntament de Sant Cugat jugués al nostre equip a Sant Cugat a unes instalacions municipals de Sant Cugat.

Va fer dues marques molt treballades, espectaculars, originades pel seu extraordinari estat físic, distingida prestancia personal i especial
habilitat tècnica a més d’atractiva oratòria i indiscutible ‘don de
gentes’ i … ‘Santi, vale ya de peloteo’

b. Cedir al Fuby per que jugui a l’equip contrari. El seu estil sincopat encaixa perfectament en l’augment del ratio passes/avants que L’Hospitalet va cometre.

B) Tècniques:

a. Remote controlled forward o devanter dirigit a distància: És a dir el Joan Gómez –pilarico en procés de transformació en ¾- comença a còrrer de costat i el Capi Gonzalo crida ‘Hacia delante’ i –com si fos un OVNI contradint les lleis de la Gravetat Universal- gira instantaneament 90º i xoca contra la muralla defensiva de L’Hospitalet. ¡Olé, tus huevos!

b. Toreador Drop Catcher o Torero Pirulero: L’Hospi treu després d’una marca i el ‘torero pirulero’ fa veure que agafa la bola; però amb habilitat la deixa passar al seu colega – el Rafa Vela- que rep la bola i –no cal dir-ho- les hòsties de l’equip contrari. Aquest innovador jugador te, ara, dos alies : ‘Corre, corre’ o ‘Torero pirulero’.


TERCER TEMPS:

El Fata va negociar un tercer temps a un pub al centre de Sant Cugat, a la vora del Monestir i cap allà vam anar tots. Una pinta i un pica pica i ambient distés.

No obstant, anyorem els tercers temps en camp propi, plens d’embutits, cervesa, cava, vi, truites, formatge, pa i els infumables aperitius xinesos que algú sempre portava.

POST PARTIT:

Vaig arribar a casa cap a les 21:00 i em trobo a la familia preparant el viatget a Perpinyà de Diumenge, entrepans, galetes. Hi ha cops que el Rugby fa caliu familiar.

Fins dissabte dia 20 de desembre al Sitari. Que ens visita Papa Noël.